"MADRIT".

L'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre un bon dia de l'any 2012 va sentenciar que "la nació espanyola té més de 3000 anys d'història". Nou anys desprès l'actual presidenta de la Comunitat de Madrid rebla el clau i ens anuncia que "Madrid és Espanya dins d'Espanya". És a dir, Madrid té tres mil·lennis d'història acumulada, tant o més que les piràmides d'Egipte. A més a més no és que sigui part d'Espanya, no..... és Espanya!.

Què ho fa que alguns madrilenys de naixement o d'adopció tinguin la seva comunitat en tan alta consideració?. I perquè consideren que la ciutat de Madrid és el melic del món?. El fet de ser la capital d'un estat que trontolla a la mínima sacsejada, amb tronades ínfules de gran potència imperial, té res a veure amb aquesta desfermada supèrbia xulesca que mostren aquests madrilenys desinhibits i prepotents?. 

La resposta a aquestes qüestions la trobarem, crec, repassant l'historia no escrita ni reconeguda d'alló que alguns consideren trencaones d'Espanya..... Madrit!. 

Aviam!. Hi ha un Madrid ple de ciutadans normals d'orígens diversos que viuen la vida com qualsevols altres ciutadans del món. Neixen, creixen, estudien, treballen, es casen, tenen fills, maduren, envelleixen i com tothom, al final moren. Però también hi ha un Madrit ple d'alts executius, alts funcionaris i buròcrates, polítics, policies, oficials de l'exercit i juristes de tota mena que sempre han sigut, són i seran allà. Ni s'han mort abans ni es moriran mai. Creuen estar per damunt de la resta de ciutadans siguin o no madrilenys, els quals pateixen el pes i menyspreu d'aquesta cort aclaparadora. Podríem qualificar-los com els poders fàctics nacional-madrilenyistes del regne. A més de immunes a la mort es creuen impunes a qualsevol culpa o excés que cometin. Consideren que no mereixen ni retrets ni càstig per les accions que emprenen, siguin dolentes o equivocades i perjudiquin més o menys els altres. Son aquells que han nascut per medrar, per treure'n profit i per gaudir d'allò del que es creuen propietaris: de les institucions i del reialme sencer. En definitiva, l'estat espanyol i els ciutadans que l'integren son seus i fan el que volen amb ells.

Son els poderosos propietaris de l'estat!. Això defineix el Madrit històric. Va créixer xuclant l'energia, els recursos i la sang d'altres territoris i pobles. Com un forat negre que s'empassa tot alló que cau al seu abast ha anat engolin capital i empreses, persones i territoris, infraestructures i inversions, enfortint la crosta dirigent de polítics i funcionaris els quals enfonsen les seves nissagues familiars al servei de l'estat als temps de la restauració de Cánovas i Sagasta i més enllà. Si hi ha una obra d'art que volen posseir i gaudir, la destinen a museus de Madrid. Si s'ha de fer el corredor Mediterrani, ha de passar per Madrid. De Madrid al cel, diu la dita!. Les execucions del pressupostos de l'estat sempre es compleixen en més del 100% pel que fa a Madrid. I sempre queden curtes i s'incompleixen en el cas de Catalunya, per exemple. Si una empresa vol créixer i fer negocis ha de domiciliar-se a Madrid, llegir el BOE i trepitjar la llotja del Bernabeu. Si una companyia d'aviació vol engegar un vol transcontinental ha de passar pel aeroport de Barajas, no pot tenir origen o destí directe des del Prat. Si es vol condemnar una baralla de bar per terrorisme o l'exercici del dret d'autodeterminació per sedició s'ha de jutjar a un tribunal de Madrid, ja sigui l'antic TOP o el Tribunal Suprem, no fos cas que jutges independents sentenciessin innocència donat el fet que convocar i fer un referèndum està despenalitzat. Si un parlament aprova una llei, o una declaració política, o pren una resolució que no agrada a Madrit, o escull un parlamentari que disgusta a Madrit sempre queda el Tribunal Constitucional per desfer embolics i salvaguardar els interessos dels amos de l'Estat.

A Madrit hi ha les clavegueres de l'estat plenes de rates que malden per servir els seus amos i senyors. No s'estan de res!. Utilitzen la policia patriòtica, la Guardia Civil pretoriana, la fiscalia afinadora, el tribunal suprem inquisitorial i venjatiu, el tribunal de Cuentas com clar exemple de nepotisme desvergonyit, els mitjans de comunicació públics i privats afins al règim i els periodistes cavernaris fidels i submisos als amos. I per damunt de tots la Corona, la cirereta del pastís. 

La corona és la cúspide i símbol d'aquest Madrit immemorial. Un dictador la va instaurar i un esporuguit estat ho va acceptar. El mateix estat que malgrat les corrupcions, els malbarataments, els abusos, els escàndols i els suposats delictes que l'envolten, la sosté i apuntala. Per cert, un estat corcat des dels fonaments fins la teulada.

"Madrid és Espanya dins d'Espanya". "La nació espanyola té més de 3000 anys d'història". La nació espanyola no existeix!. Hi ha un Madrit nacionalista d'arrels castellanes. Tot el que l'envolta està buit i anorreat. El seu hiper-nacionalisme estatal egocèntric i centralista presideix totes les seves accions i decisions. Però......, ailàs!. Té els peus de fang, el cor podrit i el cap emboirat. Si els ciutadans espanyols no hi posen remei, aquesta nació anomenada Madrit els arrossegarà dins del forat negre que ha generat desprès de 3000 anys d'història acumulada. Encara que els espanyols no semblen prou disposats per a fer aquesta tasca.....

Davant aquest galdós panorama hi ha algú que no pugui entendre perquè Catalunya i els catalans volem la independència?. Doncs perquè no volem enfonsar-nos dins de l'infern de Madrit.