JA S'HO FARAN!.

Estan ballant la musica que toca l'orquestra castellana. Els diuen què han d'escoltar, com l'han de ballar i fins quan han de fer-ho. Les parelles  independentistes no saben que fer. No saben ballar. I a més a més, la musica que sona no és la que més els plau. Més aviat els fa basarda. Això, però, no vol dir que no estiguin disposats a moure's al ritme que marca l'orquestra. Ballen!. Malament!. Però fan els saltironets i les giragonses de rigor que marca el director d'orquestra. Tanmateix, com no saben com es fa, es van trepitjant els uns als altres amb tanta freqüència i acarnissament que acaben sagnant.

Els poders fàctics espanyols volen investir un president de gobierno que no depengui dels vots independentistes -tampoc volen que Podemos entri al gobierno- però els partits independentistes volen negociar l'alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i la solució al conflicte mijantçant un referèndum d'autodeterminació sobre les aspiracions catalanes. Per això els partits volen -encara que no ho diuen obertament- abstenir-se perquè prefereixen que el gobierno sigui progressista abans que conservador recolzat per feixistes.

Mentrestant, el gobierno en funcions socialista continua implacablement la seva tasca repressiva contra els independentistes, perseguint i jutjant electes, promulgant lleis que retallen drets -ara a Espanya es podrà tancar o intervenir els serveis informàtics sense manament judicial-, o advertint a qui vulgui escoltar que es pot parlar de tot entre partits -no pas de govern a govern!- menys del dret d'autodeterminació ni de l'amnistia. I s'activen noves euro ordres, i es prohibeixen l'obertura de delegacions catalanes a l'exterior, i es jutja l'actual president de la Generalitat per desobediència per inhabilitar-lo, i el Tribunal de Cuentas reclama les despeses a l'antic govern per que retornin uns suposats diners que mai es van utilitzar ni gastar per finançar el referèndum de l'u d'octubre, i continua la censura i la persecució inquisitorial.....

De veritat volen afavorir l'investidura d'un president i un gobierno espanyols que fan exactament el mateix -jo m'atreviria a dir que fan molt més del que feia Rajoy i els populars- del que faria qualsevol ultra-nacionalista espanyol d'ara i d'abans?. De veritat tenen esperances de que parlant amb els hidalgos espanyols d'avui -superbs i altius com els d'abans- podran arribar enraonar i pactar res de positiu per Catalunya i els catalans?.

Tot va cap a pitjor!. La repressió no s'atura. Les alternatives polítiques que Espanya ofereix continuen sent judicis polítics, censura, retallada de drets, policia i garrotades. Fins i tot amenacen amb il·legalitzar les formacions polítiques independentistes!. La reeixida Santa Inquisició continua fent la feina contra els heretges catalans. Els botxins segueixen aplicant el garrote vil virtual. Els poders fàctics espanyols estan conduint el tarannà del futur president i la política del futur gobierno cap a una veritable venjança siciliana contra les legitimes aspiracions sobiranistes catalanes.

I ERC i JxCAT ballen la música que toca l'orquestra castellana, més els uns que els altres però ambdós dansen, mentres dibuixen un somriure a les seves estorades cares complaent però temorenc alhora ..... Si tot continua igual estic convençut que aquesta maldestra parella de ball es quedarà tota sola fent ridícules giragonses i trepitjant-se mútuament els galindons fins que la sang que vessin els faci relliscar aparatosament, per acabar estirats absolutament abatuts damunt del terra....

I amb aquesta gent volen asseure's a parlar de tot?. O només volen fer-se la foto per esgarrapar uns quants vots a les properes eleccions que seran necessàriament autonòmiques si persisteixen en aquesta mena de dansa macabra?. No s'adonen que no aturaran la repressió política, judicial i policial contra els catalans?. No s'adonen que no tenen res per oferir-nos?. No s'adonen que mai voldran oferir-nos res?. No veuen que així enlloc de llibertat aconseguiran perpetuar la colonització de Catalunya?.

Es quedaran sols perquè la resta de catalans no ballarem la música castellana. Fa temps que no sentim els cants de sirena que ens llancen. De fet, no acudirem ni tant sols a la discoteca. No se'ns ha perdut res allà!. Perquè no hi ha res a trobar.....

Si es necessari, prescindirem d'ells. Si ens ho demanen les circumstàncies, continuarem desobeint i desafiant a l'Estat espanyol. Si utilitzen la violència i la brutalitat ens defensarem i incrementarem la no violència del nostre moviment de la forma més contundent com siguem capaços de fer. Però ja no posarem mai més l'altra galta perquè continuïn atonyinant-nos impunement....

Si els partits volen fer el paripé al nacionalisme espanyol, que el facin ells. Ja s'ho faran!. Nosaltres estarem prou ocupats lluitant per la nostra llibertat. I per la llibertat dels nostres presos i exiliats polítics. I per la llibertat dels partits que no ballin al son de la música de la metròpoli.

Nosaltres si que estem disposats a lluitar per la independència de Catalunya.

VULL EXPLICAR-VOS UN CONTE, PRINCESA.....

Ara que rebrem la visita de la família reial amb la princesa de Girona i Astúries al cap davant, vull explicar-li una compte..... a la nena, a la seva germana i als seus augustes pares.

Hi havia una vegada un regne dins del qual també hi havia un principat més petit, més eixerit i més pròsper. Els vilatans del petit país pagaven molts impostos però el que rebien a canvi no els complaia. Volien més camins, més ponts, més carros i més vaixells perquè el rei no es gastava el que necessitaven i corresponia, per mantenir el comerç, per transportar les mercaderies als mercats o a les fires d'altres reialmes. Volien jutges que parlessin la seva llengua i que impartissin veritable justícia i guàrdies més propers que no els perseguissin i estomaquessin tan sovint i tan acarnissadament sense justificació ni cap mena de raó. Volien que els pregoners i bufons del regne no diguessin mentides ni els insultessin o es burlessin d'ells. I més cirurgians i apotecaris i menys soldats i cavallers. També volien funcionaris que no els menyspreessin i que no arronsessin el nas ni fessin ganyotes i males cares quan no es dirigien a ells en la llengua hegemònica del regne. Volien respecte i un tracte just!. Es a dir, volien ser i sentir-se amos del seu país per ser amos del seu destí i de la seva llibertat..... Volien la república perquè en el fons eren republicans!.

Però.... Ailàs!. El rei i la cort del regne no volien ni sentir parlar de drets, ni de la llibertat d'un tros d'alló que consideraven el seu reialme particular, poblat per uns súbdits rebels i amants de la seva terra, la seva llengua, de la llibertat i que a més a més no volien ser vassalls perquè volien ser considerats com a ciutadans. Ni tant sols volien parlar ni negociar o pactar acords amb els plebeus sense cap mena de condició prèvia. Doncs no!. Amb els indígenes mai enraonarien ni acordarien res que no fora la rendició. Només imposaven deures i no reconeixien drets. Per això no escoltaven ni parlaven amb els díscols perquè fer-ho haguera posat en perill  el seu poder i privilegis, a més de macular el seu honor i superba. De manera que van posar en marxa un pla per anorrear els deslleials habitants del principat que gosaven qüestionar l'autoritat reial i el repartiment de l'or del regne, així com l'orgull i els tresors de tota mena que havien acaparat al llarg de la seva atzarosa història. 

Van escapçar la revolta, empresonant els líders a les fredes i tenebroses masmorres reials durant anys i panys o forçant-los a fugir de casa seva per buscar justícia i aixopluc en altres països. Van controlar els diners del principat escanyant o afluixant el control de les finances segons els capricis dels cortesans. Van manllevar l'esperit de les lleis per espantar i castigar venjativament aquells malvats arrauxats, que gosaven criticar i exigir i no pas sotmetre's i obeir.  El rei va parlar amb els principals burgesos de la contrada i va ordenar que traslladessin els seus tallers i fessin els seus negocis fora del principat, com a càstig i per malmetre la prosperitat dels vilatans. Van enviar missatgers i ambaixadors per arreu del món per impedir adhesions i ajudes d'altres països a la causa de la llibertat. I com si es tractés d'una enfollida gossada van llençar contra ells tota la seva farragosa munió de jutges, fiscals i policies, tots ells abrandats patriotes, per espantar, castigar i anorrear sense pietat ni quarter a tot aquell que gosses aixecar les mans i parlar contra el rei, els cortesans, els bufons del regne i contra les institucions del reialme en general.....

La guàrdia reial, gelosa del bon fer de la guàrdia del principat, va acusar de traïció i rebel·lió el seu capità i la resta de comandaments per desprestigiar el cos i poder-hi posar les seves urpes damunt d'ells per malmetre el seu capteniment i bona reputació. Així doncs, van infiltrar guàrdies reials dins les esquadres del principat i van exigir que actuessin amb la mateixa brutalitat que feien els reialistes contra els vilatans esvalotats. I en un biaix pervers, també van infiltrar entre els ciutadans revoltats guàrdies reials degudament abillats com ells, per provocar que les esquadres carreguessin amb rabiosa fúria contra la munió de manifestants, fins llavors pacífics però des d'aleshores provocats i atiats pels violents realistes  infiltrats. Així van aconseguir que els vilatans parlessin malament i s'allunyessin decebuts de les esquadres del principat i oblidessin les batusses que la guàrdia reial havia protagonitzat contra ells temps enrere, alhora que els realistes maldaven per reconquerir el principat a favor de la causa reial. I ho van fer utilitzant totes les armés al seu abast, tan les netes i legals com les brutes i il·legals.

Però res acaba sortint com hom voldria, especialment si el que vol és il·legítim. L'escapçament dels líders no va, tanmateix, aturar els rebels majoritaris de la terra revoltada, ni va aturar els objectius de la desitjada llibertat i anhelada justícia que defensaven. A més a més, els engarjolats i expulsats van enfortir principis i conviccions, encomanat-los als revoltats. I aquests, van ocupar els carrers i places de pobles i ciutats per defensar-se de la violència desplegada pels guàrdies reials, lluitar a favor dels drets i llibertat alhora que no donaven confiança ni respecte i perdien la por a tots aquells jutges i fiscals injustos i il·legítims i per tant indecents. Mentrestant, els burgesos i menestrals del país van decidir continuar treballant a la seva terra creant riquesa i prosperitat que ara es quedaria dins del principat per satisfer les necessitats dels seus ciutadans  i no pas pel gaudi i enriquiment del rei i els seus cortesans. I van mantenir -i sempre mantindran!- ben viva la lluita per la llibertat fins aconseguir la independència del país, per gaudir de la prosperitat i felicitat que el rei i els realistes els furten des de feia almenys tres inacabables i feixucs segles.....

I conte contat aquest conte s'ha acabat.... per ara!.

La futura reina d'Espanya pot treure d'aquest compte les seves pròpies ensenyances i conclusions. Jo he extret les meves: La Història mai l'escriuen els que creuen que han vençut si no els que acaben guanyant de debò. En el cas de Catalunya la lluita continua perquè els que creuen que estan guanyant en realitat ja han perdut. Perquè les injustícies sempre perden i la llibertat sempre guanya. Al cap i a la fi, la Història no s'acaba mai, com la lluita a favor de la independència..... Que no es un altra cosa que la lluita per la inabastable felicitat!