CATALUNYA I L'APARENT DESGAVELL MUNDIAL..... 3) EL MÓN.

No hi ha cap nació d'aquest planeta que pugui desentendre's de tot allò que succeeix al seu voltant. Existeix un lligam comú entre els diferents estats independents, al voltant de dos-cents hores d'ara, que els impulsa a competir, compartir, col·laborar i conviure entre ells amb més o menys harmonia. Podem definir-ho com a sobirania. Que vol dir ser lliure per fer el que més convingui als connacionals procurant, això si, no trepitjar o malmetre la sobirania dels veïns. La sobirania, o independència, es doncs la condició necessària i suficient que s'ha establert perquè se't reconegui com actor i protagonista a l'escenari internacional.

L'harmonia entre nacions no sempre es reeixida. Massa sovint la pugna entre estats -o dins dels estats- esdevé violenta i l'enveja i cobdícia de les nacions, com passa amb les persones, sol acabar amb batusses bèl·liques. Al món actual, les guerres queden circumscrites a les regions més desafavorides i vulnerables, que es disputen les grans potències per ser més poderoses: Estats Units i la Unió Europea, Rússia, Xina i uns pocs actors secundaris tributaris d'aquests quatre grans imperis dominats. Entre ells, la guerra per la primacia mundial està dominada per obtenir l'hegemonia econòmica i financera que permeti la supremacia militar. Actualment, el primus inter pares es USA -Estats Units-.

USA ha triat un nou president, Donald Trump. L'honorable Trump es la sublimació del que jo anomeno polítics Coluche -comediant francès aspirant a la presidència de la República francesa els anys 80- o Chikilicuatre -cantant tronat i friki representant d'Espanya a Eurovisió l'any 2008-. Són aquells que irrompen al món polític disposats a trencar totes les normes i convencions establertes -allò que hom considera políticament correcte- i capgirar i retorçar la normalitat fent-la irreconeixible. Doncs bé, USA ha triat el seu propi coluche!. Abans de jurar el càrrec ja ha provocat temors a la UE, a Xina, a Mèxic, a l'OTAN i als milions d'americans que veuen perillar l'assistència sanitària pública implantada per Obama. Per no parlar del rebuig aplegat entre dones i negres. I s'ha enfrontat i desqualificat els seus propis serveis d'espionatge perquè van dir que Rússia havia ficat les grapes a la campanya electoral per afavorir-lo a ell. També els immigrants irregulars comencen a empassar-se saliva i ja han posat les barbes a remull per si de cas els fan fora..... Trump està contra la globalització!. Un capitalista contra el capitalisme salvatge!. Els anti-sistemes -Colau, Domènech, Iglesias per exemple- de tot el món es freguen les mans!. Trump vol ser amic dels sàtrapes, com ara Putin o Netanyahu!. A Trump no li agrada la UE, com li passa a Putin!. Trump es vol enfrontar amb Xina, amb l'excusa d'unes illes artificials que estan construint al Mar de Xina!. En realitat es perquè la Xina no fabriqui tant, no copiï tant, no vengui tant i no acapari tants recursos i matèries primeres de la resta del Món. Trump no creu en el canvi climàtic i vol omplir de merda l'aire de tot el món amb noves i incontrolades emissions verinoses a l'atmosfera!. Chikilicuatre Trump vol que ens els posem per corbata!.

El mal del Món es que Trump no està sol..... El primer de tots l'ex agent del KGB Vladímir Putin, que no té res a envejar del talibà Erdogan, i aquest res del seu arxienemic Bashar al-Assad, l'assassí de Síria i ara aliat d'Erdogan. Per no parlar de les oligar-monarquies del Golf, amb les ànimes i mans embrutades amb el seu petroli i la sang dels iemenites. O de l'actual bressol del capitalisme més salvatge que històricament hagi existit: la Xina, república popular i defensora de la globalització, en mans del partit capitalista més gran que s'hagi engreixat mai dins del comunisme!. Uffff.....!. El món està en mans de chikilicuatres!. I a la recàmera esperen Le Pen a França, Petry a Alemanya, Iannone a Itàlia, Thulesen Dahl a Dinamarca, Hofer a Àustria o Vona a Hongria. A Espanya van ben servits amb Rajoy..... Si els deus no ho remeien, Trump donarà ales a tots els coluches del món els quals, al seu torn, donaran pel sac a tota la humanitat.

Totes aquestes amenaces només es poden enfrontar -sense garanties d'èxit, però!- essent un estat lliure, independent i sobirà. Si continuem sotmesos als interessos d'altres nacions -en el nostre cas, d'Espanya- només podem tenir garantides les humiliacions, les arbitrarietats, les injustícies i la feblesa democràtica..... Es el que ja estem patint i hem patit des de fa almenys tres segles. Tenim dret a la independència!. Tenim dret a auto-governar-nos!. A disposar dels nostres propis recursos, sense posar-los en mans d'altres. Sempre acaben repartint ells i quedant-se la millor part. Fer les nostres pròpies lleis i ser jutjats per jutges que parlin, pensin i visquin com nosaltres. Tenim dret a treballar dignament i emprendre riscos empresarials amb les nostres pròpies normes, no amb la dels altres. Tenim dret a equivocar-nos tots solets, com totes les nacions del Món!. Però per damunt de tot, tenim l'inexcusable dret a ser governats per polítics decents, honrats i aferrissadament demòcrates, no per chikilicuatres de tres al quart que comparteixen l'estupidesa com si de saviesa es tractés......

CATALUNYA I L'APARENT DESGAVELL MUNDIAL..... 2) EUROPA.

Europa ho té prou complicat....!.

Els antecedents de Europa es troben a la CECA -Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer- i a la CEEA -EURATOM-, al Mercat Comú, a la Comunitat Europea, a la Unió Europea..... Tots aquests noms, rimbombants i majestàtics, volen dir el mateix. I ho volen dir des del final de la segona guerra mundial. Per tal de conjurar-se contra les atrocitats de les guerres que de tant en tant assolen Europa, un grans pro-homes van proposar posar en comú els interessos econòmics de les distintes nacions que aleshores van aixoplugar-se sota aquest ideal. França i Alemanya Occidental, amb l'afegitó d'Italia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg, son els socis fundadors..... Aquest inici purament econòmic va tenir tant d'èxit que es va tornar com la temptadora fruita del paradís. Per tant, pocs se'n podien resistir!. Any darrera any van anat caient més i més estats dins la panxa del bou, ha resguard de la neu i la pluja que queia a fora. Vint-i vuit estats europeus han decidit sumar-si fins ara. A mesura que anaven afegint-se nous membres, anava canviant de nom, fins adoptar el més ostentós de tots: la Unió Europea!.

L'èxit, però, no sempre es bo. La panxa del bou ha esdevingut insuficient per digerir tants interessos financers i econòmics contraposats. I més davant d'uns mercats en constant moviment, moguts pels diners, l'especulació, l'explotació laboral, l'espoli dels recursos i el consumisme desaforat. Els mercats, a més a més, tenen interessos a tot arreu del món i l'àmbit europeu els queda petit. I si afegim els resultats de les guerres que envolten la pacífica Europa, entendrem l'allau de gent que vol entrar al paradís per viure amb els envejats europeus i trobar la pau i benestar per desenes de milions d'éssers humans, petits, grans o vells, homes i dones, famílies senceres que es troben en perill de mort per culpa dels sàtrapes que governen els seus convulsionats països destrossats per guerres, injustícies, fam i misèria, tant se val.

L'èxit s'ha tornat en fracàs!. Anglaterra ha decidit sortir perquè la fruita del paradís s'ha tornat indigerible. Massa refugiats, massa directives de Brussel·les, massa funcionaris i massa regulacions dels mercats. Alemanya vol controlar l'euro i el Banc Central -els darrers jous posats damunt les espatlles dels europeus-, vol que tothom retalli despeses -tant se val si les retallades són en sanitat, pensions o educació-, vol seguir exportant a tort i dret i vol que tothom segueixi la seva disbauxada política d'acollida.... Vol manar!. I que es noti qui mana!. Per la seva banda, Itàlia va fent la viu viu. Ras i curt: "se non è vero, è ben trovato". França no pot viure sense "grandeur", però monsieur Charles de Gaulle ja no hi es. I la "grandeur", tampoc!. I Espanya, que per Catalunya només té un no -o molts no!-, a totes les demandes en general i particularment a les democràtiques, només sap dir si bwana a Merkel i Brussel·les, sense amoïnar-se gens si les decisions son bones pels espanyols o només ho son per les empreses de l'IBEX 35 i pels habituals de la llotja del Bernabeu. I, per damunt de tot, posar-se al costat -a les ordres!- dels mercats....!.

Si el Brexit surt bé, altres membres de l'esplendorosa Unió Europea la imitaran. Marxaran!. I es consumarà el fracàs. No es pot posar en comú els interessos econòmics i financers dels estats i dels mercats i deixar de banda els interessos de la gent, els drets laborals, la justícia social, la solidaritat amb els amenaçats, els drets humans..... els interessos dels homes i dones en definitiva, perquè estats i mercats continuïn xuclant indefinidament sang i fetge als ciutadans europeus per seguir omplint-se les panxes com si Europa fos seva i no de tots.....

Espanya amenaça a Catalunya amb vetar la permanència a la Unió, si assolim la independència. Fa uns anys -pocs- aquesta amenaça podia esporuguir a uns quants catalans, europeistes convençuts, i fer-los desistir dels seus anhels sobiranistes. No crec que això passi ara. La Unió Europea ha deixat de ser una casa a la qual ens podem aixoplugar. Potser alguns especuladors i algunes grans empreses ancorades al segle XX lamentarien l'abandó. Però la majoria només remugarien una mica i després s'adaptarien a la nova realitat, com han acabat fent davant la davallada del mercat espanyol produït pel boicot espanyol als productes catalans i substituint-lo per l'exportació a la resta del món...... Però el ciutadans corrents no hi sortirem perdent res!. Nosaltres no som ni empresaris, ni especuladors, ni mercats i per tant, Europa només es el nostre continent i un referent cultural. No oblidéssim pas que la majoria de ciutadans o son parats, o treballen a precari i esclavitzats, o son jubilats amb pensions congelades. Per tant, nosaltres no tenim res a veure amb regulacions, retalls, funcionaris o directives. Ho patim i no ho volem!. Això és la maleïda Unió, no la nostra Europa!.

Espanya encara ens acabarà fent l'últim servei a favor de la independència: Impedir-nos la permanència a una nefasta Unió abocada a la desintegració.....

Hi ha, però, alguns núvols al grandiós horitzó del Món. Aquest serà l'objecte del meu últim pensament sobre Catalunya i l'aparent desgavell mundial.....

  

CATALUNYA I L'APARENT DESGAVELL MUNDIAL..... 1) ESPANYA.

Avui penso donar la meva opinió sobre la realitat de Catalunya davant del complicat escenari mundial. La propera independència es produirà en un context força complicat. A nivell d'Espanya, però també europeu i de la resta del món. Per tant, hi ha quelcom a considerar sobre la situació internacional que es trobarà la futura i desitjada república catalana.

El trencament emocional amb l'estat espanyol ja s'ha produït. Només falta oficialitzar la ruptura política i administrativa, la qual cosa passarà la propera tardor, segons consta en el full de ruta sobiranista. Espanya, per Catalunya, ha esdevingut un intent fallit d'encaix, degut fonamentalment a l'actitud fortament excloent i altiva del caràcter castellà dominant i hegemònic a tot l'estat. Aquest nacionalisme -mai reconegut- abrandat, transformat en espanyolisme visceral, ha fet impossible la convivència de la nació catalana -i de qualsevol altra nació peninsular- dins de l'actual regne d'Espanya. La superba castellana exhibida desinhibidament per les classes dominats aixoplugades a Madrit s'estén en tots els àmbits de la societat: cultural, econòmic, financer, polític, esportiu, mediàtic, administratiu, burocràtic, legislatiu, judicial..... Analitzem, encara que sigui de manera somera, alguns d'aquest àmbits de clar domini i imposició castellana.  

La cultura en castellà no permet que altres parles no castellanes puguin desenvolupar-se amb igualtat de condicions i normalitat social. El castellà ha usurpat el nom d'espanyol, excloent tota la resta de llengües de l'Estat i buscant el seu anorreament definitiu mitjançant coaccions polítiques, administratives, judicials i fins i tot econòmiques. Intents que van des del decret de Nova Planta -"que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"-, fins els centenars de lleis, normes, ordres i decrets que imposen la llengua de Cervantes per damunt de qualsevol altra. Però és precisament en l'àmbit econòmic i financer on es manifesten amb més claredat les ànsies hegemòniques castellanes, sempre en detriment dels interessos de Catalunya. La discriminació en l'àmbit aeri-portuari o ferroviari resulta clamorós. Barajas ha de ser l'aeroport més important de l'Estat, per la qual cosa utilitzen totes les armes al seu abast per tal d'aconseguir-ho: des de posar AENA i IBERIA al seu servei, fins demanar a les companyies aèries intercontinentals que passin, surtin o arribin a Madrid obligatòriament. La diplomàcia espanyola hi té la ma trencada en vestir acords afavoridors de l'opció madrilenya. Per damunt de criteris de rendibilitat econòmica, turística i comercial!. El mateix passa amb les líneas ferroviàries -siguin o no d'alta velocitat- i amb les autopistes -de peatge o lliures-. I si parlem de ports, els quantiosos beneficis que produeix el port de Barcelona i Tarragona serveixen per eixugar el dèficit i finançar les inversions d'altres ports d'Espanya..... Tot te origen i destí a Madrid. Tot passa per Madrid. Madrit planifica, finança -amb els impostos de tots, incloent-hi dels catalans- i construeix les infraestructures segons els interessos de Madrit. I si es produeix un fracàs financer, per exemple, les autopistes de peatge de rodalies madrilenyes o el magatzem Castor..... no passa res!. S'ho queda l'estat i paguem tots el ciutadans les pèrdues produïdes. Perquè afecten a empreses que fan negocis i tenen contactes amb el poder polític a la llotja del Bernabeu i tenen seu social a la capital del regne. Així es tanca el cercle...... Una breu referència al poder judicial. A Espanya els jutges no tenen cap obligació de parlar totes les llengües oficials de l'estat. Ni català, ni gallec, ni basc. La llengua de la justícia es exclusivament el castellà. Tots els funcionaris tenen l'obligació de dominar el castellà i la llengua pròpia del territori on treballen..... menys els jutges. Això comporta que si vols expressar-te en català en l'àmbit judicial, rebis l'advertiment del teu advocat o procurador de que millor no ho facis, si vols rebre justícia sense dilacions ni traduccions problemàtiques. Per no parlar del fet que sovint, alguns jutges a més de mirar-te amb menyspreu si ho fas, t'obliguin a canviar d'idioma o t'acusin de ser un mal educat. Ha passat més d'un cop..... Esports, la caverna mediàtica madrilenya, els alts i mitjos funcionaris de carrera, la feblesa democràtica i l'abús de judicialització..... No paga la pena continuar la descripció de l'espanyolisme imperant a l'Estat -veritable nacional-catolicisme herència directa del franquisme- en aquests àmbits, ja que existeix el risc de fer bullir massa la sang a més d'un bon jan decebut.

L'estat espanyol es la història d'un fracàs estrepitós mai auto-reconegut. Almenys per Catalunya i els catalans. Defensar que la nació castellana es la nació espanyola, acusar els altres de nacionalistes excloents i no reconèixer-se com a tals els mateixos espanyols, confondre volgudament Castella amb Espanya i fer de Madrit un veritable forat negre xuclador de sang i suor, i destructor de bens, diners, il·lusions i esperances de la resta de l'Estat, ha portat a l'actual model Espanya-Madrit a la seva previsible fallida integral.

Potser, amb una miqueta de sort, quan Catalunya obtingui la independència, Espanya i els espanyols reaccionaran just per intentar superar el sotrac patit i esmenar els complexos, les pors i les injustícies que han anat acumulant històricament al llarg dels segles. D'una crisi se'n pot sortir enfortit..... No aniria malament que es produís un nou segle d'or, o una nova generació del 98 que permetés Espanya ressorgir.... Com l'au Fènix!. Que no defalleixin!.

En canvi, Europa ho te més complicat......

L'AUTO "PRESSING CUP" DE LA CUP.

A mesura que avancem imparablement cap a la independència, van sorgint al nostre camí els entrebancs que tots ens esperàvem. Per part de l'Estat, a més a més de la rotunda negativa del gobierno a celebrar un referèndum d'autodeterminació, hi ha l'actuació forassenyadament inhabilitadora del TC -en funcions de jutjat de guàrdia-, de la fiscalia -sempre a punt per imputar políticament a tort i dret separatistes-, de les més altes instàncies judicials -disposades a fer veure que imparteixen justícia-, de la policia pretoriana filo-nacional-catòlica -encarregada de filtrar mentides a la caverna-, dels serveis d'intel·ligència de SSS -ep!, vull dir Soraya Sáenz de Santamaría-, ocupats en fabricar la merda més pudent per escampar-la generosament contra el procés català, i de la mateixa caverna mediàtica madrilenya, sempre a punt per publicar noticies falses i desinformar a tothom tot el temps.....

El més inesperat, però, es que també hi ha altres entrebancs que provenen directament del cantó independentista i rodalies. Bé....!. Suposadament independentista!. Aquest és el cas del grup Endavant i de l'Anna Gabriel. No em refereixo a tots aquells membres de les CUP que es vantaven d'haver enviat a Artur Mas a la paperera de la història, un cop van exercir l'explotació de l'odi contra el president millor del que van fer Gemma Ubasart -autora de la frase- i els podemitas de torn durant la darrera campanya electoral. No!. Em refereixo a l'entrevista que Pablo Iglesias li ha fet a l'Anna i què tant de rebombori ha aixecat.

L'entrevista, difosa per Internet, semblava feta més per allunyar les CUP de l'ideal independentista i d'apropar-los més a l'unionisme camuflat de PODEMOS, que no pas d'informar a l'audiència espanyola sobre la realitat catalana. A preguntes de l'entrevistador, Gabriel deia: "La gent ha dit que no guanyi Junts pel Si, que no tingui majoria, i que la CUP sigui imprescindible. No es fa aquesta lectura i comença el 'pressing CUP'. Ens han portat a un terreny per a destrossar-nos; ens han volgut eliminar i encara hi ha gent que treballa per destrossar-nos".

Aquesta resposta ha merescut els retrets d'alguns ex-cupaires de renom, com ara Antonio Baños que li ha dit que "s'ha de venir plorat de casa", així com la negativa del Govern de la Generalitat en boca de la consellera de Presidència Neus Munté, negant rotundament que Junts pel Si pretengui destrossar la CUP.

L'Anna Gabriel la va vessar!. La seva resposta ha servit perquè l'unionisme es fregui les mans davant l'evidència de les desavinences existents entre les formacions sobiranistes. Però..... hi són aquests desacords?. Rotundament no!, L'immensa majoria del sobiranisme tenim clar tant els objectius com el full de ruta que ens han de conduir cap a la independència. Cert és que hi ha sectors -minúsculs- que no ho tenen tant clar. A junts pel Si i també dins les CUP. A la formació del govern hi ha uns pocs pusil·lànimes -porucs!- que senten vertigen davant l'esdevenidor, però ho porten en silenci mediàtic quasi sempre. I si no ho fan, tan bon punt surten a la llum les seves dèries, sempre acaben per matissar les pors mostrades. Però a les CUP hi ha un nucli dur que prioritza la lluita revolucionaria per damunt de tot, fins i tot per damunt de la independència. Es el cas d'Endavant i l'Anna Gabriel!.

La resposta no va ser encertada ni de bon tros. Ni en la forma -per anti-independentista, es a dir, unionista-, ni en el fons. Perquè resulta evident que JpelS no va guanyar per majoria absoluta, però no es menys cert que les CUP van assolir un resultat prou escanyolit. I aquest resultat no permet a ningú imposar el seu full de ruta o vetos polítics absolutament fora de lloc. Ni en vots -1.620.000 enfront de 336.000- ni en escons -62 davant de 10-. Malgrat aquesta proporció, la transigència de JpelS i el sentit històric d'Artur Mas per no malmetre el procés cap a la independència van permetre que les CUP pugessin dir que havien llançat Artur Mas a la paperera de la història. Per tant, les CUP són tan imprescindibles com Junts pel Si, però no més..... Aquesta es la lectura que hauria de haver fet l'Anna Gabriel!. El 'pressing CUP' va ser instigat pels resultats inversemblants assolits a l'assemblea que va acabar en empat..... Jo encara segueixo pensant que van empatar degut a les pressions -i fins i tot manipulacions!- de grups com Endavant obsedits en anorrear Mas i de passada l'independentisme. Tenen com prioritat aixoplugar-se sota el paraigües de Els Comuns per fer la revolució social que tenen pendent des de sempre i que mai podran tirar endavant..... Aquí va començar l'auto destrucció de les CUP!. Bona part dels seus votants es van penedir d'haver-ho fet veient que, com totes les formacions polítiques institucionalitzades, les CUP també eren capaços de caure en els mateixos defectes -punyalades!- i mancances -falsedats!- que la resta. El resultat es que hores d'ara les enquestes diuen que han perdut la meitat dels seus votants i escons....

La semi-destrucció de les CUP ha sigut auto-imposada. Que no carreguin els neulers a les espatlles dels altres i que ho facin damunt de qui te l'obligació d'assumir-ho: Endavant i Anna Gabriel.

La resta del sobiranisme estem massa ocupats en assolir la independència com per tenir que suportar bajanades com aquestes.....