La meva llista de blogs

dijous, 30 de juny del 2016

"UN PACTE ENTRE CAVALLERS....".

Abans de signar-se cap mena de pacte són necessàries moltes hores de converses entre les parts que volen posar-se d'acord sobre algun assumpte predeterminat, normalment important i transcendental. La lleialtat i honorabilitat entre els subjectes impulsors del pacte es donen per descomptades, així com la discreció i l'ètica que necessàriament tenen que acompanyar els negociadors si es vol aconseguir l'èxit final en l'assumpte objecte de pacte.

El ínclit ministre de l'Interior del Regne d'Espanya -el qual bé podria rebre el no menys ínclit títol de Sinistre de l'Interior- Jorge Fernández Díaz fa un temps va rebre la visita de Daniel De Alfonso, Director de l'Oficina Anti-frau de Catalunya. Oficina per cert que depèn orgànicament del Parlament de Catalunya, al qual deu lleialtat i rendeix comptes. L'objecte de la visita, però, no va ser per parlar i combatre el frau polític o la corrupció que emmerda els partits i institucions catalanes o espanyoles, tant se val. Al cap i a la fi aquesta és la tasca que li pertoca. El magistrat en excedència De Alfonso va acudir al ministeri de l'Interior per posar-se a les ordres del sinistre Fernández per tal d'ordir una trama conspiratòria contra l'independentisme català....

Les gravacions clandestines de les converses mantingudes entre ambdós personatges, les quals s'han fet públiques durant la darrera campanya electoral, posen de manifest que allò que Fernández Díaz considera un pacte entre cavallers no va ser altra cosa que una vergonyosa conspiració per fabricar escàndols i delictes contra ERC i CDC, les dues formacions que aixopluguen i recolzen l'independentisme català. Segons l'àudio i les transcripcions airejades pel digital Público.es s'escolta com intercanvien papers i informació convenientment trucada, com planifiquen manipulacions informatives, com utilitzen serveis de vigilància de empreses privades per recavar informació o inventar-la si s'escau o com i quan es filtraran els dossiers resultants de l'esmentat pacte entre cavallers, a la premsa afecta al règim i a periodistes amics i fidels a l'Espanya Una, Gran i Lliure que ambdós conspiradors defensen tan abrandadament....

"Estem investigant coses d'Esquerra... He parlat amb el director de seguretat de Planeta, que es un home de la Policia.... Clar, és més difícil treure una conclusió contra Esquerra.... Afinant, afinant, podríem dir que la firma del primer decret per part de Francesc Homs podria ser un acte prevaricador. Vaja, està al límit.... Aquí queden fatal Felip Puig i Homs.... El president del Govern -Mariano Rajoy- ho sap.... L'ideal es que això estigui al jutjat i, si surt, ningú sospitarà de surt de la Policia... Això la fiscalia t'ho afina, farem una gestió.... Ministre, jo soc espanyol per sobre de tot, però a mi m'enfonsa, tinc família..... Puc fer la gestió amb el fiscal general. Dir-li "Mira, hi ha això". Però em demanarà documents.... Això es un torpede a la línia de flotació.... Ningú sospitarà que surt de la Policia ni d'investigacions policials.... Els hem donat a tots els morros amb Bagó, els hem destrossat el sistema sanitari, els hem acusats, els estem foten el CTT.... Soc espanyol, ho tinc clar, però estic en una situació que tinc que ballar allà.... Jo, ministre, soc partidari d'assestar el cop quan el cop acaba amb l'animal [referint-se a Xavier Trias, aleshores alcalde de Barcelona]....". I continuen amb el mateix to hores i hores. 

Aquest son alguns fragments de les més de quatre hores de converses còmplices i disteses mantingudes per dos servidors públics entestats en fer mal a persones honrades i partits polítics legals pel sol fet que defensen quelcom diferent a les seves inclinacions ideològiques. El sinistre d'Interior i el cap anti-frau intercanviant cromos i enraonies per anorrear l'independentisme. Utilitzant rumors i mentides, manipulant i filtrant notícies inventades, confegint dossiers falsos, parlant amb grans empresaris freds i distants amb la democràcia.... Conspirant a tort i dret!.

De Alfonso va proposar un acurat pla per enderrocar a Mas i fer-se amb el control de la direcció de CDC. Va sotmetre el seu pla a la aprovació de destacats empresaris contraris a la independència i el va exposar a Fernández Díaz que el va aplaudir fins amb les orelles, alhora que feia suggeriments i prenia decisions impròpies d'una persona decent i honorable.... També van assetjar a Carme Forcadell i la seva família per afeblir l'ANC, inventant-se inversemblants complicitats amb ETA o investigant els comptes de l'entitat que presidia utilitzant la complicitat de Nosferatu Montoro i sus hacendosos muchachos. També van investigar Josep Maria Vila d'Abadal, president de la AMI per unes suposades despeses carregades a la targeta de l'ajuntament de Vic. "Si, sí, per donar-li als periodistes de El Mundo... I jo parlaré també amb Eduardo Inda....". "El tenim pillat, pillat, pillat", van exclamar tots dos joiosos!. I tot va acabar en foc d'encenalls.... Van parlar com d'avançada estava la imputació contra Oriol i Jordi -els germans Pujol- per un delicte de blanqueig de capitals i frau fiscal. "Jo li ho diré a ell i tu agilitza-ho", deia Jorge Fernández referint-se al fiscal. Daniel De Alfonso contestava: "A mi consideram com un caporal del teu cos nacional de policia...". I el sinistre rematava: "Agilitza el que pugis. Agilitza el que pugis la trobada amb [el fiscal] Bermejo". La conxorxa de Fernández Díaz i De Alfonso implica al ex-fiscal general de l'Estat Torres Dulce. "He parlat amb Torres Dulce" diu el sinistre. "Em consta, em consta" respon el caporal. "Si, si, avui li he portat quatre arxius molt sucosos....". Per altra banda i donat que el fiscal superior de Catalunya sembla que no feia gaire cas, Fernández Díaz amenaça: "Jo el puc trucar i dir-li: Escolta, que cony es això!". Com es pot comprovar, la separació de poders pels conspiradors no existeix. És més: Per exercir l'autoritarisme innat del Partit Popular mesclen barroerament el poder executiu, el judicial i el quart poder, la premsa....!. Per ells, el poder legislatiu es perfectament prescindible....!.

Totes aquestes frases són transcripció literal de les converses sostingudes per dos servidors públics que no tenen res de cavallers i en canvi tenen molt de truans. Vulgars conspiradors, revestits d'una dignitat que no tenen i que manlleven el poder que la societat ha posat a les seves mans per calumniar, difamar, mentir, amenaçar i insultar terceres persones i institucions ciutadanes per anorrear idees polítiques pel sol fet de que no els agraden.... Però clar, contra Catalunya tot si val!. Contra la llibertat de Catalunya tot està justificat!. Per salvar l'unitat d'Espanya tot està permès!. Aquesta mena d'estat de dret que representen tan maldestrament aquest parell de rufians més s'assembla a l'antic estat franquista del qual dimanen els seus esbiaixats principis, absolutament dictatorials i per tant, anti-democràtics, que no pas fidels servidors públics al servei de la justícia i la societat.

Els ciutadans espanyols en general no poden romandre tranquils. I el catalans, víctimes de l'abrandat anti-catalanisme xenòfob tan comú entre les elits nacionalistes espanyoles, amb molts més motius. Perquè, quines garanties podem tenir que no acabaran fent amb tots nosaltres el mateix que fan amb polítics, partits i institucions catalanes pel sol fet de ser-ho?.

La democràcia a Espanya està tocada de mort.... La recent victòria del Partit Popular a les eleccions celebrades el dia 26 de juny confirmen la gravetat de la malaltia. La conspiració anti-catalana descoberta rebla el clau del taüt de l'Estat Espanyol. Perquè conspirar també és corrupció. I forma part del frau que tindrien que combatre De Alfonso i Fernández Díaz, si fossin lleugerament decents!. Però la victòria electoral del partit polític més corrupte d'Europa i del mon mundial així ho avala. Per tant, la metàstasis s'ha escampat a tot el cos electoral d'Espanya. Ens trobem a la fase terminal de la malaltia....

Davant d'aquestes circumstàncies, alguna persona mínimament assenyada pot dubtar que l'única solució pels catalans és obtenir la independència?.

Ningú ho pot dubtar!. Catalunya es mereix i necessita la independència. I com més aviat, millor!. Pel bé dels ciutadans catalans.....

                                                                        ||*||





 

  

dimarts, 14 de juny del 2016

PARLEM DE CUPAIRES, PODEMITES I LES SEVES DÈRIES....

Quan algú pren una decisió definitiva sobre quelcom que afecta a centenars de milers de persones, sense mesurar les conseqüències que aquesta decisió pugui causar, es pot dir que aquest algú l'ha vessat.....

Això li ha passat a les CUP. Van decidir rebutjar els pressupostos presentats pel Govern de la Generalitat pensant-se que podrien continuar tibant la corda indefinidament sense preveure que s'acabaria trencant, tal i com va acabar passant. Com tampoc van preveure que l'assemblea cupaire acabaria partint-se en dues meitats, situació que ha demostrat que els desempats els desfan les formacions perifèriques properes als podemites, que no són estrictament les CUP..... Les CUP condicionades i sotmeses per PODEMOS!.

Ara, després del rebuig i vist l'enrenou que això ha provocat dins del mon independentista intenten excusar-se tot carregant els neulers damunt de Convergència Democràtica, acusant-los d'haver bloquejat prèviament les negociacions pressupostaries.... Excuses de mal pagador en definitiva, que pretenen espolsar-se les puces de sobre i propiciar i furgar en una pretesa divisió al si de JuntsPelSi. El fet és que la negativa ha afeblit l'independentisme en general i l'unitat d'acció sobiranista en particular. També afebleix al mateix govern de la Generalitat, a més de dinamitar el pacte d'estabilitat parlamentaria subscrit entre JxS i les CUP, fent emprenyar a milions de ciutadans que anhelem la independència alhora que esmicolen esperances i il·lusions de la bona gent d'aquest país..... Inclosos els milers de frustrats beneficiaris de l'augment de les partides socials recollides en els non-nats pressupostos. El més greu, però, és què la seva decisió ha sigut joiosament celebrada pels partits i institucions nacionalistes espanyoles com si fora una victòria pròpia ja què han trobat en les CUP l'aliat més efectiu en la defensa de l'Unitat de Destí en l'Universal..... Poden acabar donant la raó a Aznar, que va profetitzar que abans es trencaria Catalunya que no pas Espanya....!. I quasi ho han aconseguit!.

Les CUP han pres una decisió absolutament equivocada, errònia. I anti-independentista!. Com a demòcrata la tinc que respectar encara que sigui a contracor però com independentista no la puc compartir. Ni de lluny!. És més, la rebutjo aferrissadament amb la mateixa intensitat que ells han rebutjat els pressupostos de JxS presentats per Oriol Junqueras.

I què hauran aconseguit, a part de fer mal a l'independentisme?. Doncs fer-se mal a ells mateixos. Les CUP s'han dividit perquè ha prevalgut l'integrisme dels cabdills sectaris dels grups més propers a PODEMOS per sobre dels interessos dels sectors més independentistes.... Què també n'hi ha dins les CUP!. Aquesta part guanyadora -ara i quan van engegar Artur Mas a la paperera de la història, segons van xulejar ells mateixos- no vol pas la independència. Volen fer la revolució [sempre!] pendent i utilitzen l'independentisme com a mera excusa per fer-la..... Així doncs, la seva intransigència ha trencat les CUP en dues meitats. Volen anorrear CDC la qual és una part de l'independentisme tan imprescindible com pugui ser ERC o la mateixa meitat de cupaires independentistes. També han trencat el pacte assolit amb JuntsPelSi per donar estabilitat al govern i avançar en el full de ruta cap a la independència. Ara diuen que el pacte ha mutat!. I han fet miques els anhels de milions de catalans. Mal llamp...!.Un cop afeblit el procés independentista, aviat giraran sense embuts ni vergonya cap a PODEMOS, el seu autèntic objectiu, per assolir la condició de confluència. Com EnComúPodem, BarcelonaEnComú i totes les formacions que es dilueixen dins del PODEMOS de Pablo Iglesias... i de Colau, Domènech, Coscubiela, Franco Rabell; i de Carmena, Errejón, Oltra; i de Garzón....

L'independentisme haurà de prescindir i combatre aquestes actituds dissolvents. No es pot transigir amb aquells elements que tenen com objectiu fer auto-gols a les porteries independentistes que després victoregen els botiflers.... Hem de mantenir la força i la intel·ligència necessàries per superar aquest atzucac en el que ens han ficat els podemites camuflats dins les CUP, els quals fins i tot ja demanen el vot per PODEMOS....

Un primer pas serà votar les formacions independentistes -ERC i CDC- perquè obtinguin la victòria ni que sigui virtual a les properes eleccions espanyoles del 26 de juny. Un altre pas serà a partir de la presentació de la moció de confiança, on tots s'hauran de mullar.... especialment el sector independentista de les CUP. Encara què potser seria millor dissoldre directament el Parlament i anar a noves eleccions, perquè les CUP dominades per PODEMOS no es mereixen un altre oportunitat. En qualsevol cas, no podem caure en el desànim ja que en la victòria final de la independència es troben les claus per la supervivència de Catalunya com a nació i dels catalans com a societat.

Ho tenim a tocar i no hi podem renunciar.... I menys per culpa d'uns eixelebrats que pensen més en els seus interessos partidistes i en l'agitació provocadora que no pas en els anhels de la majoria i en la justícia social pels qui més ho necessiten. Hem de guanyar i guanyarem....Per nosaltres i pels més desafavorits!. Malgrat els cupaires podemites!.