ACTUALITZANT ALGUNES REFLEXIONS. JA N'HI HA PROU!.

Certes formacions polítiques les quals fins ara havien guardat les formes convenients davant el procés sobiranista, han anat recuperant velles actituds pròpies de temps polítics normals on les lluites partidistes podien girar lliurament entorn de la dicotomia dreta o esquerra, liberalisme, conservadorisme o progressisme, si així ho volien i els interessava.

Malauradament, els catalans i Catalunya ens trobem immersos en un atzucac que no vol distraccions, ni divisions partidistes, ni posicionaments porucs, pusil·lànimes o egoistes, si es que volem superar aquest mal tràngol. Són temps de coratge i de generositat. D'arriscar-se sense dubtar-ho. Són dies d'unitat entre els diferents, de principis ideològics enfortits i de transversalitat democràtica. Ara és l'hora de la confluència d'interessos plurals per aconseguir un difícil objectiu ple d'esperança i llibertat, que només estarà al nostra abast si superem les divisions partidistes i/o fins i tot caïnites, les quals encara que s'han de tenir en compte alhora de prendre determinades decisions no poden condicionar el nostre objectiu primordial ni les nostres prioritats de país. 

Encara som a temps d'aconseguir la independència. No fa gaires anys que l'Estat espanyol va rebutjar de mala manera la reforma d'estatut aprovat pel Parlament i referendat pels catalans perquè no s'ajustava a la pètria Constitució espanyola, versió Partit Popular. Ho van fer trencant el compromís adquirit davant tota la ciutadania per aleshores president del govern d'Espanya José Luis Rodriguez Zapatero, malgrat haver estat aprovat per les Corts espanyoles després d'haver-hi passat el ribot de l'atàvic dirigent socialista Alfonso Guerra. Alhora, els populars van endegar una ominosa campanya recollint signatures i mala llet per tota la pell de brau contra Catalunya i els catalans, campanya que va reeixir davant del Tribunal Constitucional el qual va dictar una sentència tan vergonyosa com mancada de legitimitat contra la reforma del maleït Estatut.

En diverses ocasions, els catalans ens hem manifestat contra l'atzucac on es troba ficada la nostra nació. Hem fet manifestacions amb participacions milionàries cada 11 de setembre. Vam demanar un pacte fiscal del tipus concert econòmic i obrir un diàleg sobre l'encaix polític de Catalunya dins la feixuga Constitució espanyola. La resposta va ser un sonor No. Vam anar desprès a les Corts espanyoles a demanar el traspàs de la competència per poder convocar un referèndum d'autodeterminació oficial. Novament la resposta va ser un eixordador No, més contundent si s'escau que l'anterior negativa. Des de aleshores molts polítics i líders independentistes ha estat arbitràriament amenaçats per la justícia castellana, a causa de les denuncies interposades per policies, fiscals i jutges resultant una escandalosa persecució política impròpia a qualsevol estat democràtic. L'estat ofega les finances de la Generalitat, sense miraments de cap classe. Deixa d'invertir en infraestructures vitals per Catalunya. Per exemple, rodalies o el corredor Mediterrani cap a la frontera francesa, o les connexions ferroviàries de l'aeroport del Prat i dels ports de Barcelona i Tarragona.... De tant que ens estimen, ens abracen fins l'estrangulació. Els principis democràtics cada dia que passa, a Espanya, són més escadussers, mentre la guerra bruta desfermada per l'estat i les seves clavegueres contra Catalunya i el catalanisme va in crescendo.... No val la pena seguir!. Perquè fer-ho?. No és prou clar tot el que passa?.

Hora és ja que els ciutadans diguem prou. Prou a l'egoisme i l'arrogància, fins i tot menyspreu i l'auto odi d'alguns catalans. De Oriol Junqueras, Gabriel Rufián i ERC. Prou a l'excés de prudència de Jordi Turull i d'aquesta mena de parèsia política -fins i tot d'indefinició- de Junts. Prou de la senyoreta Rottenmeier Miriam Nogueras, més dedicada a fer-se odiosa que no pas empàtica. Prou a la mesquinesa partidista. Prou de marejar la perdiu dels Comuns i la Colau amagant-se vergonyosament darrera una suposada pluralitat de sentiments nacionals entre els seus militants. Prou d'entabanar i dividir l'independentisme i de demonitzar nouvinguts a base de racisme i xenofòbia com practica AC i Orriols.

Diguem prou!. Els ciutadans catalans recolzaríem una llista unitària i transversal, integrant-hi fins i tot militants de tots els partits independentistes, prescindint de l'opinió de les cúpules dels partits i que reflecteixi la pluralitat de la societat civil catalana. Ho volem així perquè ens estan decebent tots els líders suposadament sobiranistes i especialment aquells que recolzen el gobierno de la nación o que volen tornar als temps d'un autonomisme castrador. Recolzem les entitats i institucions catalanistes i la tasca que fan ja que és la nostra, no pas la dels polítics. Perquè sabem que només així aconseguirem la independència. Malgrat Oriol, Joan, Gabriel, Ada, Jordi, Miriam o Sílvia i la resta de líders que esdevenen autonomistes fins tornar-se espanyolistes més favorables a la unió que no pas de la independència. 

JA N'HI HA PROU!.

CABÒRIES.....

Estic constatant que darrerament a quasi tots els mitjans de comunicació públics o privats, bé siguin catalans o espanyols -aquests amb més intensitat, però- dediquen la seva atenció a ressaltar la incidència de l'extrema dreta dins de l'escenari polític de Catalunya. Es com si estiguessin inflant un globus amb només aire -o fum- per tal que aquest volum exageradament engrandit -fins que exploti- hagués de desplaçar fora de l'escenari parlamentari altres alternatives veritablement independentistes, com poden ser JUNTS però també ERC i les CUP. 

Alguns saberuts analistes fan còrrer la brama que Orriols s'està menjant l'espai de JUNTS. Que JUNTS ha entrat en pànic i copia les propostes xenòfobes i racistes d'AC per aturar la fuita de vots. Diuen que dins del partit comencen a sentir-se crítiques contra Puigdemont. Titllen els liders del partit com botiflers. I diuen també que algunes enquestes cuinades i precuinades albiren la desaparició de JUNTS com a partit independentista.... 

Altres "periollestos" de mitjans d'aquí i d'allà inflen el globus Rufián lloant la seva aposta com aglutinador de l'esquerra del PSOE, però sense comptar amb el PSOE. Diuen també que Rufián, l'influencer i la seva proposta -inspirada per un Tardà activament jubilat- son els únics que poden aturar l'ascens de PPVOX cap el gobierno de la nación. També aplaudeixen amb les orelles el seu discurs manifestament descarnat i sectari contra JUNTS, bé sigui des del faristol del Congrés o a través de les xarxes socials, les quals sap utilitzar en benefici propi com pocs polítics saben fer ni que sigui a base de titulars cridaners a favor de les seves tesis anti-juntaires. Alguns mitjans també es dediquen a propagar la brama que hores d'ara Rufian està considerat, segons aquestes enquestes curosament cuinades, com a líder d'ERC millor valorat per sobre de sa santedat Oriol Junqueras i que per aquesta raó li està fent el llit....

Reconec que sovint peco de malpensat. Fins i tot reconec que considero la figura de Puigdemont com el necessari engrescador de l'independentisme després de l'1 Octubre de 2017. No resulta fàcil mantenir-se fidel als principis des de l'exili a Waterloo i alhora sent vilipendiat a casa per uns quants eixelebrats. Ja m'agradaria que aquests que blasmen contra el president Puigdemont i els altres exiliats haguessin passat una temporada a l'exili. Sense poder assistir a l'enterrament de pares, germans o fent una vida a casa amb la família aplegada al teu voltant. Ser un exiliat no es cap premi i menys per un polític que no renega del que ha fet en benefici del país i que està disposat a seguir lluitant. Va preferir anar-se'n abans de lliurar-se a una justícia que de justa i imparcial no en té gaire. No puc negar que considero imprescindible que Junqueras i la resta de polítics que van lliurar-se a l'estat, negant-se a formar un govern a l'exili i van acceptar l'indult per la gràcia del Rei, reconeixent en conseqüència la seva culpa política, haurien de fer un pas al costat i deixar els càrrecs a saba nova. I Rufián no es precisament saba nova. Més aviat és una nosa nova per l'independentisme. Fins i tot no m'amago quant dic que Rufian i Orriols estan fent la feina bruta a l'unionisme, l'un com tonto util de l'espanyolisme d'esquerres anti-independentista -fent un mal inqüestionable a ERC- i l'altra com a cavall de Troia de l'unionisme espanyol d'extrema dreta extrema, tan anti-independentista com és l'esquerra espanyola. Tant el tonto com el cavall fan mal a l'independentisme i engreixen l'unionisme.

Hi ha un director -o directors- d'orquestra que manipula diaris, periodistes, tertulians, mitjans, "teles", radio i les xarxes per tal d'anorrear l'independentisme, dividint els partits i dimonitzant els liders?. Jo, que reconec que també tinc certes cabòries que ballen pel meu cap, crec sincerament que si. I aquest director es troba dins les emmerdades clavegueres de l'estat. Les rates que viuen dins tanta merda son patriotes espanyols, perquè ja se sap que els espanyolistes no son pas nacionalistes -almenys no se'n reconeixen-. Però també sabem que aquestes rates emmerdades fins les celles poden ser de dretes, d'esquerres, nacional-catòliques, unionistes, federalistes, funcionaris, policies, jutges, periodistes, racistes, xenòfobes i/o feixistes -franquistes a Espanya-, els quals abans volien aconseguir l'efecte sense que es notés la cura i ara els importa una figa aconseguir l'efecte encara que es noti la cura.  

No podem permetre que facin forat dins de l'independentisme. No hem de dividir-nos, ni insultar-nos, ni criticar-nos caïnitament. Temps hi haurà un cop haguem aconseguit la independència. Prou que ho fan i ens assetgen les nombroses  rates de claveguera espanyoles. No hem de donar-lis canxa per que juguen amb regles trucades, manipulades, plenes de paranys i mentides, com a consumats trilers que son.

Acusar-me de ser malpensat, de tenir les cabòries desbordades, potser si. Acuseu-me del que volgueu. De processista, de convergent, de republicà, de fer volar coloms o del que us plagi. Sigueu benvolents i moderats amb els insults i les atribucions descarnades que em dediqueu. Però no m'acuseu que les meves cabòries no es basen en fets i realitats evidents i certes.  

La independència bé que mereix fer públiques les cabòries de cadascun dels independentistes i d'aguantar el xàfec de falses acusacions i insults..... Això ho he après dels liders exiliats, ajusticiats i vilipendiats per Espanya, els quals mai es rendiran a l'opressió que exerceixen les rates de claveguera espanyoles.   

  

RUFIAN-DURAN. L'UN PER L'ALTRE.

Intentar trobar punts de semblança entre l'actuació política de Juan Gabriel Rufián Romero i Josep Antonio Duran i Lleida no és una tasca gaire fàcil. Més aviat tot el contrari. Però com diria aquell, haver-ne hi ha.

Aviam! Rufián, inspirat per Tardà, vol confegir una mena de candidatura d'esquerres amb partits suposadament federalistes però marcadament espanyolistes. Ho demana per aturar l'extrema dreta que treu el nas al futur gobierno d'Espanya de Feijóo. Recordem que l'esquerra espanyola va aplaudir -alguns fins i tot amb les orelles- la implementació del 155 i la conseqüent destitució, empresonament i exili del govern de la Generalitat. L'objectiu confessat per Tardà seria aconseguir una mena de Confederació de Repúbliques Ibèriques la qual contingues al seu si la República Espanyola, la Portuguesa, la Catalana i qualsevol altra república que volgués sumar-si a condició de formar part de la península Ibèrica. Es a dir, anar plegats amb l'Espanya actual, que es un regne centralista -i autoritari- i la resta de reialmes que composen l'actual estat espanyol. 

Per la seva banda, Duran i Lleida aspirava a una Catalunya confederada amb l'Espanya autonòmica on els lligams entre ambdues nacions s'enfortissin i seguissin unides gràcies el cap d'estat comú. Es a dir, amb el Rei d'Espanya com a garant d'aquesta quimèrica confederació.

Confederació! Aquesta es la mare dels ous. Rufián ressuscita una vella aspiració dels republicans espanyols dels anys 30 del segle passat. En canvi Duran anà més lluny i va defensar sense embuts ressuscitar l'antiga Corona d'Aragó convenientment tunejada al segle actual, fent que el "tanto monta, monta tanto" de llavors recaigués damunt la corona d'un rei borbònic avui. Rei per cert, hereu directa d'un dictador.

On van a parar els partits d'ambdós polítics si aconseguiren els seus objectius? De moment Rufian està seguint les passes de Duran en el tarannà negociador amb el gobierno de la nación. Duran era un ferm defensor del "peix al cove" fins el punt de empassar-se tots els gripaus que periòdicament li servien des de Madrit. Rufián i ERC no es queden gaire enrere en la deglució de gripaus. El "peix al cove" d'abans s'ha tornat en "de mica en mica s'omple la pica" de l'esquerra republicana de Junqueras, còmplice i sostenidor declarat del gobierno Sánchez. Duran suportava les males digestions tot vivint com un rei al Palace mentre negociava amb l'eixut Aznar. Rufián viu igual de bé alimentant les xarxes amb titulars cridaners o expressions i retrets contra els altres independentistes que malviuen a Madrid, fet que complau enormement els nacionalistes espanyolistes ja siguin de dretes o d'esquerres.

Duran i Rufián. Rufián i Duran. L'un per l'altre. Ambdós volen diluir (anorrear) l'independentisme majoritari dels catalans proposant fantasies tan inabastables com son una Confederació, el federalisme del PSOE o la conversió del Regne d'Espanya en una república popular.  

Mentre els Duran i els Rufian es deixin seduir pels càntics de sirena madrilenys, ja sigui al Palace o a les xarxes, Catalunya i els catalans seguirem patint les conseqüències de seguir encadenats amb el Regne d'Espanya. CiU va desaparèixer per les seves errades i corrupteles. ERC si no fa foc nou amb els actuals líders i torna a les prioritats catalanistes, ja siguin Rufian, Tardà i el màxim responsable de tot plegat que és Junqueras, acabarà igual....

Recordo a tots plegats que dins la paperera de la història ja no hi ha lloc per a cap més bri polític fallit i estúpid.. Ja és massa plena!

SI ELS DEUS HO VOLEN, AIXÒ NO PASSARÀ!

Observo que els darrers temps hi ha molts que defensen el feixisme (franquisme a Espanya) com aquell que defensa que la terra es plana. Es a dir, defensen allò que no te defensa a base de bajanades. Els defensors, naturalment, no es consideren feixistes, com fan tots els bons espanyols que no es consideren nacionalistes perquè sempre ho son els catalans o bascos. Abascal, Orriols, VOX, Aliança Catalana, Ciudadanos, SCC, alguns socialistes d'arrels falangistes, molts populars d'arrels franquistes..... Si molt m'apures fins i tot el PP de Feijóo, els quals subsisteixen i creixen agafats pels "dallonses" per les grapes d'Abascal. Per no dir res de la judicatura i les policies.Tots ells tenen trets força coincidents. Xenofòbia, racisme contra els "moros", anti-catalanisme, anti-independentisme, anti-sanchisme. Fins i tot molts d'ells son antidemòcrates i autoritaris..... Vatua, quina tropa!

Pel que fa a Catalunya solen blasmar contra la llengua pròpia dels catalans, neguen la unitat de la llengua catalana, van contra l'escola o la immersió lingüística i del català com llengua vehicular, ho fan contra Puigdemont, contra l'amnistia, contra la independència i per descomptat, contra alló que ells denominen despectivament "processisme". Cap dels líders esmentats, però, ens diuen que volen pels catalans que no ens sentim espanyols, es a dir, que proposen per Catalunya quelcom diferent que no sigui "cafè per a tots", el millor finançament del mon mundial que mantingui el dèficit fiscal inacabable o que es consolidi a Catalunya l'hegemonia -podem considerar-la com a llengua colonialista universal per excel·lència- de la "lengua común que todos nos hemos dado".

Qui no vulgui veure que volen entabanar els ciutadans de tot l'estat i especialment els catalans, és perquè és cec o està adduït sectariament pel feixisme -repeteixo, franquisme a Espanya-. Respecte Catalunya volen anorrear l'independentisme a base de receptes insistentment autonomistes ja fracassades com a solució màgica de tots els problemes que tenen l'origen i deriven d'estar dependents i relligats amb el Regne d'Espanya des de 1714. Donar com excusa de mal pagador que estan decebuts per la suposada traïció feta pels líders i partits independentistes ho diuen els ingenus que creu les mentides i manipulacions espanyolistes i conseqüentment son ferms candidats a incrementar la seva decepció per tota l'eternitat. En definitiva volen mantenir el desengany per sempre més per a tots els independentistes.

Cada cop que s'acosten eleccions, ja siguin municipals, autonòmiques, europees o generals, quan la ciutadania es vol manifestar a favor de personalitats o formacions polítiques compromesos amb la democràcia o la independència, sorgeixen per art de màgia nous casos de corrupció o assetjaments policials i judicials els quals són sospitosament airejats molt abans de l'esdeveniment electoral en qüestió. Tots són publicitats profusament als mitjans cavernaris espanyols i especialment "matrilenys", fins i tot abans que la Guàrdia Civil i l'UCO i/o la Policia Nacional i l'UDEF comencin els re-coneguts registres a domicilis, seus de partits, ajuntaments i/o empreses presumptament corruptes -tractant-los com si ja haguessin estat declarats culpables-, tot això amb tota la parafernàlia i aparatositat mediàtica i judicial que sigui possible desenvolupar, es clar que obviant la presumpció d'innocència. En diuen la pena del telenotícies, la pitjor de les condemnes que pugui rebre un innocent.... Però el més indignant es que els botxins saben que són innocents!

Aquesta manca d'ètica, de principis democràtics, de sentit d'autèntica Justícia, de valors com són la tolerància, l'honestedat, el respecte al pluralisme, aquesta absència de valors humans i d'empatia envers la ciutadania en general i els catalans en particular -en aquestes qüestions els colonitzats tenim el cul pelat- és la primera causa que ha portat molts ciutadans a la conclusió que al costat d'Espanya, Catalunya no guanya res i perd molt. No hi ha esperança si restem units a Espanya. Ni il·lusions. Ni futur. Ni prosperitat.... Ni llibertat!

Així dons, si guanyen Abascal, Feijóo, Orriols i els Garcia Page socialistes, preparem-nos que vénen corbes!

Encara que suposo que tot això son elucubracions estiuenques meves que desitjo que mai passin a l'estat espanyol. O potser es inevitable que acabi passant? Pel que fa a Catalunya, si de mi -de nosaltres- depèn això no passarà pas!

Adéu, Espanya! Potser les dues nacions seran més felices separades. A Catalunya almenys ho intentarem. A Espanya dependrà dels espanyols. Es la seva feina.... Perquè els catalans ja estem prou enfeinats!

ON ENS PORTES, ORIOL?

L'any 2015 va haver-hi un pacte entre aleshores CiU i ERC signat per Más i Junqueras i posteriorment rubricat entre en nou president de la Generalitat Carles Puigdemont i el mateix Oriol Junqueras, on el líder d'ERC va comprometre's i assumir l'encàrrec de posar en marxa les "estructures d'Estat" que haurien de servir per iniciar la que llavors semblava imminent independència de Catalunya, amb suficients garanties jurídiques i cobertura administrativa i política necessàries per culminar el colossal e inèdit procés sobiranista engegat amb l'èxit que ens mereixíem -i ens mereixem- els catalans.

Mentrestant van passar moltes coses. Entre d'altres, l'ocupació i registre de la conselleria d'hisenda comandada per Junqueras, la infructuosa recerca d'urnes i paperets del referèndum de la Guàrdia Civil i per fi, l'1 d'Octubre de 2017.

En tots aquests fets, Oriol va mantenir-se digne, assenyat i prou correcte, malgrat els estirabots que el govern espanyol, com també els polítics, les policies, la fiscalia i la judicatura tampoc li van posar gens fàcil al que aleshores era vicepresident de la Generalitat.

I arriben a la fatídica promulgació i execució de article 155 de la sagrada Constitució espanyola -per cert, aplicat des de Madrit de forma prou barroera i per tant, il·legítima-, que va comportar l'exili de Carles Puigdemont i dels consellers Ponsati, Puig i Comín  La resta de consellers i líders polítics van optar per quedar-se i lliurar-se a la justícia castellana. Suposo que van pensar que a Madrid serien benvolents ja que cap d'ells va fer res que mereixes la intromissió de la policia, fiscalia i judicatura al tractar-se de fets estrictament polítics. Però tots sabem que va acabar passant....

I doncs, perquè em demano "on ens portes, Oriol"? Oriol va ser elegit líder de ERC desfermant grans esperances en aconseguir la independència. Però va fracassar en aixecar les estructures d'estat necessàries, malgrat que quan li preguntaven deia que tot estava en marxa. Va acoquinar-se durant l'ocupació de la conselleria. I va rebutjar anar a l'exili amb el president malgrat que ho havia pactat amb Puigdemont, negativa la qual va fer que altres consellers es lliuressin a les autoritats de l'estat. Això va frustrar que es pogués constituir un govern alternatiu a l'exili, la qual cosa hauria enfortit els anhels de independència i el suport internacional a la causa catalana. El más greu de tot, però, és que va acceptar l'indult que implicava el reconeixement d'haver comés un delicte, arrossegant a la resta de condemnats independentistes per la (in)justícia castellana, a fer-ho. Per no parlar de recolzament posterior, aquí i allà, dels governs socialistes de Sanchez i Illa. Però...A canvi de fum, potser?

I ara pacta amb tots aquells que van aplicar el 155 uns pressupostos aigualint-los amb acords de trens orbitals posposats pel 2040, creant empreses fantasmagòriques per controlar la no execució sistèmica del PGE per Catalunya i oblidant-se alhora del desastre de rodalies en mans de RENFE i ADIF, de l'aeroport en mans d'AENA, del finançament singular -una mena de concert per Catalunya- o la recaptació del 100% de l'IRPF, entre d'altres. Es a dir, empassant-se uns quants gripaus que ens consoliden com una autonomia més de l'estat espanyol ad infinitum, mostrant una actitud prou submisa a favor dels interessos socialistes, no pas de Catalunya.

Oriol hauria d'haver dimitit un cop sortir de la garjola. En no fer-ho ha debilitat escandalosament el lideratge que ha de tenir el seu partit en la independència de Catalunya. No fer-lo plegar per part dels militants d'esquerra ha comportat que cada dia que passa ERC perdi un llençol de la bugada. Que Rufian i Tardà li estiguin fent el llit -a ell i al partit- apropant-se a l'esquerra nacional-espanyolista i allunyant-se de les altres forces independentistes. En definitiva, fent que la prioritat de la independència acabi formant part del gloriós passat històric de ERC.

En fi, Oriol Junqueras actualment es un llast pel seu partit. El pitjor de tot és ser també un feixuc llast per l'independentisme. I malgrat el seu evident fracàs, continua malmetent el lideratge de ERC i de la independència.... 

Fins quan? 

   

LA CAVERNA POST-FRANQUISTA.....

La caverna és un conjunt de persones que es creuen periodistes i mitjans de comunicació l'únic objectiu dels quals és econòmic, així com la defensa i divulgació d'uns valors rabiosament nacionalistes, patrioters, centralistes i espanyolistes al si d'una filosofia política, laxa i extensa, manifestament franquista. El seu domicili social està concentrat a Madrid, tot i que irradia la seva influència en altres punts d'Espanya i sobre altres mitjans afins, que també beuen de les enverinades fonts capitalines.

Utilitzen el periodisme com a arma per defensar unes idees, uns postulats, que només pretenen falsejar la realitat, mentir, manipular, denigrar, fent-la callar i ignorant-la, fins i tot insultar, per aconseguir el seu principal objectiu: controlar l'economia, la política, la cultura, en definitiva tot l'estat espanyol. És així com aconsegueixen mantenir una falsa imatge d'unitat, de cohesió i solidaritat entre tots els ciutadans de l'estat i dels territoris.

Un dels principals escenaris d'actuació és Catalunya. Combaten els ciutadans i la llengua catalana denigrant i mentint sobre els polítics i la cultura d'aquest país. No dubten a mentir sobre les necessitats i anhels dels catalans a fi de no propiciar allò que ells anomenen privilegis i que no són més que exigències de justícia i reconeixement per a Catalunya. Falsegen les dades objectives de les estadístiques, sondejos i informes per fer creure als espanyols que Catalunya i els catalans són egoistes, que s'ho queden tot, que explotem i robem com uns descarnats depredadors fiscals.

Potser no és una barroera mentida que a Catalunya es persegueix el castellà? No és cert que els ciutadans del país són espoliats cada any en més de vint mil milions d'euros? No discrimina Espanya els catalans en inversió pública com son les infraestructures, rodalies, corredor mediterrani, aeroport, etc....?

Hi ha altres exemples que podríem citar, potser anecdòtics però certament simptomàtics. Critiquen les suposades ambaixades catalans i amaguen les d'altres comunitats autònomes, fins i tot més nombroses i aparatoses. Posen el crit al cel per les subvencions que reben Òmnium Cultural, l'Institut Ramon Llull i altres entitats i institucions catalanes i ignoren i amaguen els quantiosos recursos que aporta l'estat espanyol via pressupostos a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, a l'Institut Cervantes, al Museu del Prado i Reina Sofia, etc... Pot algú dir quants recursos dedica aquest pressupost espanyol per a la defensa i promoció del català? Potser no hi ha sancions econòmiques si no s'utilitza el castellà, en determinats àmbits?

Desgraciadament la caverna mediàtica està guanyant la partida al bon periodisme i als mitjans de comunicació honestes i veraços madrilenys, que també n'hi ha. La seva senya d'identitat es la manca d'ètica i de principis. No s'adonen que si no utilitzen l'ètica i els principis, la veritat acaba sent paraules buides i sense sentit.

En fi, coses de l'Espanya post-franquista......

ELS PUJOL.....

Estic seguint amb creixen curiositat tot el que està passant a l'Audiència Nacional i no me'n puc estar de dir-hi la meva com un català -com n'hi ha molts- que vam sentir-nos ferits i decebuts per les revelacions sobre la deixa del president Pujol i de l'activitat de la seva família. 

Els Pujol han estat utilitzats per les diferents institucions de l'Estat espanyol com a boc expiatori de la Catalunya sobiranista. D'allò que l'unionisme qualifica sorneguerament com “l'oasi català”. De fet, la família Pujol han estat els primers d'una llarga llista que continua amb Trias, Mas, Homs, Forcadell, Puigdemont, Junqueras i molts altres, així com batlles i regidors de tot l'espectre polític independentista. Una llista que no deixarà de créixer vist el comportament escassament democràtic de l'Espanya post franquista. Per tant i admetent les diferències existents entre els Pujol –diuen per corrupció– i la resta –per qüestions purament polítiques–, no és menys cert que l'assumpte Pujol s'activa o desactiva segons convingui o no al govern d'Espanya, la caverna mediàtica i els nacionalistes espanyols. Els Pujol són l'excusa perfecta per amagar la "merda" que embruta de cap a peus moltes de les institucions espanyoles i principalment els partits que a Madrit denominen com d'àmbit nacional, singularment el PPVOX, el govern progressista de Sànchez i els seus socis de l'esquerra extrema. Així doncs, és la mateixa Espanya la que barreja corrupció econòmica amb persecució política, de manera que tot passa a ser un assumpte estrictament polític.

Algú pot donar una altra explicació a tot allò que envolta l'assumpte dels Pujol? Quelcom diferent a una utilització esbiaixada d'uns fets estrictament econòmics per atacar políticament el comportament de bona part de la societat catalana? Així doncs, he arribat a la trista conclusió que els Pujol no estan sent tractats de manera justa ni equànime. Ja que no veig cap altra explicació als fets que envolten la família Pujol. Fets que ara s'estan exposant en el judici que es celebra a l'Audiència Nacional també coneguda com hereus del maleït TOP franquista.

Amb els antecedents acumulats coneguts i molts altres que encara es troben a l'ombra de les clavegueres de l'Estat però que sens dubte existeixen, hi ha algú que encara es refiï de la policia patriòtica espanyola? Del govern d'Espanya? De la fiscalia afinadora? Dels partits d'àmbit nacional i dels seus clons? Dels jutges neo-franquistes? De la Justícia espanyola?. Dels mitjans de comunicació cavernaris? Hi ha algú a Catalunya que encara cregui en aquesta Espanya?

Els Pujol potser siguin una colla de corruptes, d'aprofitats o de savis genis financers, però fins que no es demostri fefaentment la seva culpabilitat per a mi seran una família innocent que ha tingut la desgràcia de caure a les urpes d'una bandada de voltors que es disputen àvids de sang un cos encara viu -malat, envellit i decrèpit en el cas del president Pujol- amb l'esperança que els seus brutals cops de punyetes -els punys d'encaix que adornen les togues dels jutges- l'acabin rematant. I el més greu és que la grollera actuació de l'Estat pot malmetre i anul·lar les proves que poguessin existir contra ells, ja que el cas Pujol l'han corromput des del principi policia, fiscals, periodistes i polítics espanyols! L'han transformat en el pretext Pujol! Quan brollen com bolets!, nous escàndols de corrupció de PPVOX, del Govern o que afecta polítics espanyols, la fiscalia o la policia patriòtica, o es produeix un esdeveniment favorable a Catalunya, rebrota el cas Pujol, o l'amnistia, o la persecució del català, o la suposada corrupció a Catalunya..... Per cert, corrupció absolutament espanyola mentre Catalunya tingui la dissort de formar part de l'estat espanyol. Nous registres mediàtics, nous avisos als mitjans perquè retransmetin en directe l'escarni a un Pujol, noves proves sorgides de sobte, noves filtracions..... Un nou xou mediàtic-policial, un nou escarni als catalans!. I així l'afer Pujol l'utilitzen Madrit per tapar les seves pròpies vergonyes i defectes, que són múltiples i variats. Però, ail·làs!. Creuen que matant els mites debilitaran els anhels i les esperances de milions de catalans, pujolistes o no, que ens trobem ansiosos per culminar el cim de l'escarpat i costerut camí que ens conduirà cap a l'alliberadora independència. Utilitzen els Pujol i  l'independentisme d'aquest país per desprestigiar i aniquilar el sobiranisme. Per cert, procedir impropi a qualsevol estat de dret... Fins i tot és impropi d'un estat com l'espanyol que cínicament es vanta de ser exemple de democràcia i justícia!

A més a més posen en safata la possible anul·lació de les proves obtingudes grapejant drets i presumpcions d'innocència... Quan això passi, què dirà la policia, la fiscalia, els jutges i els periodistes que estan contribuint tan maldestre i vergonyosament que això acabi passant? També serà culpa de l'independentisme? O potser reconeixeran que passarà a causa de la mala llet que emborratxa aquest maleït Estat?

VA SENT HORA DE DESPERTAR.....

Hem passat del "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" recollit al decret de Nova Planta del segle XVIII a l'actual "que se consiga el efecto aunque se note el cuidado" ben entrat ja el segle XXI. Passen anys i segles i el regne d'Espanya, incansable, continua la seva tasca colonitzadora per tal d'anorrear Catalunya i per assimilar els catalans i la terra a l'imperi castellà. 

Ara per aconseguir aquesta colonització incruenta Espanya utilitza la seva Constitució, els jutges, la policia, els funcionaris i els polítics, guardant a la reserva l'exercit, sempre disposat a defensar les essències pàtries fins i tot, si s'escau, amb tancs i canons....  

Els nacionalistes espanyols senten predilecció per atacar Catalunya utilitzant la judicatura com ariet contra la llengua catalana. Els jutges, encantats, es deixen utilitzar complint escrupolosament allò que Espanya espera d'ells, es a dir, sentenciant a favor del castellà contra la llengua catalana. No serveix de res que el Parlament hagi aprovat lleis, decrets i normes protegint i enfortint la nostra llengua davant els atacs i imposicions hegemòniques dels nacionalistes espanyols. La judicatura en primera, segona, tercera o enèsima instàncies recull i fa seu l'embat espanyolista i sempre sentència a favor del castellà. No valen per res els arguments dels experts en educació, ni lingüistes prestigiosos, ni la literalitat ni l'esperit de les lleis, ni l'opinió majoritària dels ciutadans. L'opinió que preval  es la seva: el castellà, com a llengua oficial d'Espanya, ha de mantenir l'estatus que li correspon. Es a dir, ha de mantenir l'hegemonia perquè "es la lengua que nos hemos dado entre todos".

El regne borbònic ataca la llengua catalana perquè no accepta l'existència de la nació catalana. Contra Catalunya si val tot. Anorreant la llengua, espoliant els recursos financers, manllevant els impostos dels catalans, empresonant i exiliant líders polítics, fent la guerra bruta des de les clavegueres infectes de l'estat, utilitzant la Constitució espanyola com a garrot o fent servir el Tribunal Constitucional com a jutge de part -espanyola per descomptat- per culminar la colonització de Catalunya per cert, mai reeixida. 

Mentrestant els catalans anem atacant-nos uns partits contra els altres. Recolzem governs, aquí i allà, que no afavoreixen a Catalunya, ans el contrari, que ens fan mal i menyspreen. Ens preocupem en perseguir els nouvinguts perquè no son, ni pensem, ni creuen el mateix que nosaltres, sota la inspiració de l'extrema dreta espanyolista. Ens esquincem els vestits perquè no aconseguim el finançament singular que alguns volen. O perquè rodalies no funcionen, perquè no fan el manteniment acurat de les infraestructures o perquè mai s'executen el 100% els pressupostos de l'estat pel que fa a Catalunya. Alguns ingenus creu fins i tot que abraçant fronts electorals amb partits d'esquerres -tan espanyolistes com les dretes- aconseguiran millores per Catalunya.....

No es això, companys, no es això. Hem de rebutjar la Constitució espanyola i el seu TC. Hem de desobeir la judicatura castellana. Hem d'enfrontar-nos als governs espanyols, als partits i als funcionaris..... Hem de lluitar per la independencia com sigui i amb el que calgui. Fins i tot utilitzant la DUI

Tots els pobles que han aconseguit la independència ho han fet plegats, disposats a patir injustícies i repressió. Alguns ho han fet utilitzant les aturades generals i les movilitzacions massives ocupant places i carrers i/o practicant la desobediència civil. Altres ho han fet pacíficament, manifestant-se incansablement, defensant urnes o fent marxes per arreplegar sal com a mostra de desobediència, com va fer Gandhi a la Índia.... 

Hi ha mil exemples del que podríem fer per aconseguir la llibertat i que no estem fem.... Per por?. Per cansament?. O per la cómoda submissió?.

Si no ho fem, els nacionalistes espanyols aconseguiran l'efecte encara que es noti la cura.

 

LA III GUERRA MUNDIAL.

Soc de l'opinió que la Tercera Guerra Mundial va començar amb la invasió russa a Ucraïna. Putin va fer el mateix que Hitler primer amb Àustria i els Sudets l'any 1938 i desprès envaint Polònia el 1939. Tots sabem com va acabar la II GM i les conseqüències de la desfeta de l'Alemànya de Hitler.

Trump té un rampell força autoritari i és molt capritxos i egocèntric. Per tant, és molt perillós. Com Hitler i Stalin, líders immorals i imprevisibles d'aleshores. Trump, agafat de la ma amb Netanyahu, va permetre que el sàtrapa jueu arrases Gaza i massacres el poble palestí. I desprès d'acoquinar Veneçuela segrestant Maduro, amenaçar annexionar-se  Groenlàndia i Canadà, menystenir Mèxic i coaccionar Cuba, inspirat pel preclar Netanyahu, el qual aprofitant l'avinentesa exporta la guerra també al Líban, ara USA i Israel tenen declarada la guerra contra Iran. Com va passar amb Veneçuela i el seu petroli, Trump vol satisfer la seva gola amb el petroli iranià. 

Quan un líder pensa que és l'amo del Món i que s'ha de fer el que vulgui i li plagui a ell, aleshores tothom s'ha de posar a tremolar. I si les motivacions que l'impulsen son els diners i gaudir de poder omnímode no hi ha status quo internacional que aguanti  l'envestida. La derrota de nazis i japonesos va establir unes normes diplomàtiques i nou ordre mundial que malgrat els alts i baixos han servit per atorgar-nos una relativa estabilitat i previsibilitat en las relacions internacionals. Ara, amb Trump i Putin tot això s'han anat en orris. I els dos tenen el gallet a punt per disparar l'arsenal atòmic si ho consideren oportú....

És molt trits que el líder del país més poderós del Món -encara avui-, que sempre s'havia ventat de defensar la democràcia, que s'havia erigit en defensor de les llibertats i la justícia hagi decidit trencar la baralla i fer el mateix que els dictadors dels anys 30 del segle passat, avoca el Món cap a la catàstrofe de la III GM.

Mentrestant Europa tremola, els seus líders s'escapoleixen vergonyosament de l'escomesa trumpista i fins i tot n'hi ha alguns que li riuen les gràcies i li fan la gara-gara. La UE d'avui fa vergonya aliena.....

Axó només ho podran aturar els mateixos americans que van coronar el bel·licós Trump al tron del reialme ianqui, fins avui una república que fracassa i s'enfosqueix a ulls de la humanitat, esdevenint hores d'ara un estat agressiu i sanguinari, odiós i tacat amb la resta de pecats capitals que llueix l'actual president dels Estats Units.....

PS: La Xina continua escalant acceleradament posicions al rànquing que l'apropen al primer lloc entre les potències mundials. Per mèrits propis, amb el seu imperialista i exacerbat comunisme hiper-capitalista que practica, però també gràcies a les erràtiques polítiques de l'eixelebrat Trump. 

RESSORGIM!.

L'independentisme es troba en un cul de sac. D'una banda, els partits d'esquerres, com ara ERC i Comuns, estan prefigurant una mena de tripartit amb els socialistes -de Barcelona i de Madrid- i a l'hora fan veure que aquí exigeixen el total compliment dels pactes establers per la investidura de Salvador Illa, mentre que allà recolzen ni que sigui rondinant amb la boca petita tot allò que planteja Pedro Sánchez. Fins i tot s'empassen vergonyosament l'exigència de la ministra d'hisenda per que renunciïn al que ella qualifica com radicalitat de voler recaptar la totalitat de l'IRPF com van pactar a la investidura del president socialista, aquí i allà. Per cert, sembla que els altres impostos que engreixen el dèficit fiscal català no mereixen cap mena d'exigència republicana. De l'altra banda, JUNTS s'entesta en negar el vot a qualsevol tipus de propostes i iniciatives fetes per la Generalitat i pel govern central, coincidint però massa sovint amb les votacions dels partits nacionalistes d'extrema dreta extrema espanyols i també de la suposadament independentista AC d'Orriols. 

Francament, no acabo d'entendre quines son les intencions d'ERC i JUNTS. Per descomptat no son  intencions que ens puguin apropar a la desitjada independència de Catalunya. Més aviat tot el contrari. S'estan deixant entabanar pel tradicional autonomisme de sempre que Madrit ofereix quan l'interessa. ERC s'encaparra en configurar un front d'esquerres espanyolista -per cert, sense comptar amb l'opinió del PSOE-, proposat per Rufian i inspirat per Tardà, per barrar el pas de PPVOX cap a la majoria absoluta que s'albira a l'horitzó sota els negres núvols que s'abraonen damunt d'Espanya. Sembla que l'enfortiment del franquisme de sempre no hi ha qui l'aturi, ni Rufián ni ERC..... I això ho està pagant l'independentisme.

Pel que fa a JUNTS negant el pa i la sal a la Generalitat i al govern central potser resulti profitós pel partit però no ho és tant pels ciutadans i per Catalunya. Miriam Nogueras està fent el paper de senyoreta Rottenmeier a Madrid  i això vol dir que s'està fent políticament antipàtica i odiosament intransigent. Però el pitjor és que aquesta mena de tarannà negatiu coincideix perillosament amb el de PPVOX. Per tant, aquesta coincidència ni que sigui circumstancial s'alluna de la independència que diuen defensar tant com ho fan Rufian i ERC.

Tot plegat és descoratjador. Tant ERC com JUNTS s'estan oblidant què volem la majoria de catalans, és a dir, la independència de Catalunya, no pas salvar al regne d'Espanya de la brama franquista-feixista ni recolzar o no el govern de l'Estat, sigui quin sigui el seu color. 

És clar que la tornada del president Puigdemont pot ser un catalitzador per reviure el moviment independentista malgrat que no serà suficient. I menys amb l'allunament que hi ha entre JUNTS i ERC.

Els independentistes hem de reaccionar d'una punyetera vegada. No pas votant un cavall de Troia com AC i Orriols, xenòfobs declarats i per tant, franquistes a l'alçada de VOX. Si es necessari votant noves sigles i líders que siguin inequívocament independentistes, sense embuts ni excuses de mal pagadors. 

Hem de tornar al carrer. Hem de recuperar la iniciativa política i ciutadana. No recordem que els carrers seran sempre nostres?. No temin una estelada sota la que aixoplugar-nos?. Hem de tornar a exigir que els partits facin allò que ens va portar a la victòria de l'1 O. I aquest cop hem de defensar aferrissadament la DUI que ens ha de portar a la República de Catalunya.

O ressorgim o morim. No n'hi ha més. De nosaltres depèn..... Ressorgir!.

PREGUNTES I PENSAMENTS INGENUS

Sol passar que sovint ens fem algunes preguntes i tenim alguns pensaments que bé podrien ser formulats per nens o per adolescents incauts i ingenus, lliures de qualsevol indici d'hipocresia i de prejudicis. La infància és sincera, franca, noble, lliure. Malauradament, l'ésser humà és l'únic que transforma tot allò que són virtuts a la infància en desgraciats defectes a la maduresa. Matisem i manllevem grans conceptes com ara veritat, sinceritat, noblesa, entusiasme, llibertat, en altres que són producte de la nostra experiència vital, del nostre “aprenentatge històric particular”, cosa que ens porta de manipular i falsejar a utilitzar el cinisme i la por per explicar el perquè, el quan i el com de les coses.

Intentaré recuperar doncs la virginitat intel·lectual de la meva infància i adolescència. Hi ha alguns pensaments i algunes preguntes que em formulava aleshores en silenci, però que ara faré en veu alta. Naturalment, triaré les preguntes i els pensaments que siguin més interessants per l'objectiu d'aquest bloc. Per això demano disculpes per aquesta prova de maduresa. És un dels defectes a què m'ha portat el meu “aprenentatge històric particular”.

Per què els ciutadans catalans han de contribuir tan generosament al benestar dels espanyols, fins al punt de viure pitjor que aquells que reben la forçada i abundant solidaritat?

La solidaritat via dèficit i espoli fiscals català es un càstig diví que no te fi i que no s'acaba ni tant sols quant els que la reben viuen millor que els que la donen?

Per què voler viure en la llengua catalana a Catalunya és tan difícil i requereix un continu, insistent i infructuós esforç?

Hi ha alguna llei, naturalment espanyola, que obligui un catalanoparlant a ser bilingüe, mentre un castellanoparlant no pateix aquesta imposició?

Tinc, com a ciutadà, el dret a veure cinema doblat en català, a ser atès en català als comerços, a les companyies de telèfon o elèctriques, als tribunals o per contra són els comerços, els cinemes, les grans companyies o els jutges els que tenen dret a utilitzar el seu idioma en detriment del meu, per allò de la llibertat d'empresa o de les seves llibertats individuals?

Es que els meus drets i llibertats son d'inferior rang que els seus?.

Perquè els ciutadans de Madrid són constantment beneïts amb la generositat de l'estat espanyol, en forma d'obres d'art o béns culturals que contínuament engrandeixen els museus, els teatres, els centres culturals, etc..., sense que s'estengui aquesta generositat més enllà de la capital del regne?

Puc esperar, com a ciutadà, que aquest estat em proporcioni els mateixos recursos i oportunitats que a un ciutadà extremeny, andalús o madrileny mitjançant l'execució pressupostaria?

Perquè a Madrid, Andalusia o Extremadura, hi ha tants funcionaris i treballadors públics i no obstant, pateixen tanta desocupació mentre Catalunya patim la xacra de l'atur, sense que el sector públic contribueixi a la seva disminució?

Es pot esperar del govern central un tracte just en inversions, en infraestructures per als catalans?

Els polítics i els periodistes espanyols deixaran d'utilitzar Catalunya i els catalans per propagar i imposar el seu hiper-nacionalisme espanyol, excloent i opressor, sobre els ciutadans de la nació catalana?

La veritat és que podria passar moltes hores fent preguntes totes en la mateixa direcció sense que les respostes poguessin satisfer les meves inquietuds. No puc esperar que des d'Espanya s'arribi a comprendre el cansament que sentim molts ciutadans catalans. Cada dia es va incrementant la sensació d'irritació, de veritable fàstic i de profunda insatisfacció que arrosseguem molts ciutadans, perplexos davant les mentides, manipulacions i falsedats que s'utilitzen des d'Espanya contra Catalunya, amb l'únic objectiu d'anul·lar, suprimir i ignorar les profundes diferències socials, polítiques, econòmiques, culturals que tenim, al mateix ritme que van produint-se les contínues estupideses que des dels mitjans polítics i sobretot periodístics madrilenys deixen anar impertèrrits amb la supèrbia, complex d'inferioritat i fatxenderia que es gasten les elits "matrilenyes", dignes hereves de les més pures tradicions hispà-castellanes: gentilhomes anacrònics i moralment arruïnats.

Si us plau, deixeu Catalunya i els catalans en pau. Oblideu-vos de nosaltres.

COL·LAPSE = RODALIES = CAOS = ESPANYA

La quarta i cinquena setmana d'aquest any que acabem de començar podem dir que han sigut les més il·lustratives i punyents que ens ha mostrat què comporta la dependència de Catalunya dins l'estat espanyol. L'escandalosa crisis dels trens de Rodalies i de la Xarxa Regional catalana depenent d'Espanya, hores d'ara pretesament íntegrament traspassada a la Generalitat, ha servit per demostrar la manca d'inversions estatals a la xarxa ferroviària i la mala gestió d'aquestes dues senyeres institucions típicament espanyoles que son RENFE i ADIF i que venim arrossegant des de sempre i pel que sembla per sempre més.

Digueu-me malpensat  però jo no tinc cap mena de dubte que es tracta d'una crisis feta ex profés per perjudicar els indignats usuaris i alhora l'economia dels catalans, del país i boicotejant el mal anomenat traspàs ferroviari a la Generalitat. Fins i tot es parla d'una vaga encoberta dels maquinistes i d'altres funcionaris estatals, els quals sempre han estat en contra d'aquest traspàs. Una crisis que fa mal els drets i per tant la convivència dels ciutadans, malmet l'activitat industrial i demostra que de traspàs integral, res de res. L'únic que s'ha traspassat ha sigut la responsabilitat entomada del ministeri de transports espanyol, que ja poden dir cofoiament  que la culpa és de la Generalitat....

Ja m'explicareu que fan RENFE i ADIF -vist el seu curriculum vitae- dins de la nova empresa creada sota la direcció de la Generalitat, tenint en compte que la majoria continuarà sent per a l'estat, del qual depenent inversions i gestió de tota la Xarxa. Es a dir, els calers, les inversions i les decisions continuaran en mans d'Espanya i d'aquests dues empreses creadores de caos i fracàs. Ep!. Però la responsabilitat del bon o mal funcionament i l'incompliment d'inversions mil milionàries promeses i compromeses seran culpa de la Generalitat.

Negociar traspassos o qualsevol altra cosa amb l'estat espanyol significa que t'acabaran aixecant la camisa i que t'hauràs d'empassar els gripaus que generosa i grollerament et serviran des d'Espanya.... L'estat espanyol son trilers de mena!. No només amb les inversions mai executades al 100% a Catalunya -en prou feines al 50%- si no que a més a més, per exemple, la comunitat de Madrid sempre es veu beneficiada amb una execució molt superior al 100%. Son trilers amb els diners, amb la política, amb la democràcia, amb l'estat de dret i amb el drets de persones i pobles. Especialment amb Catalunya i els catalans, tot s'ha de dir.

La propera clatellada serà la del finançament singular. I en seguiran moltes més. Em demano, quan deixarem de ser l'ase dels cops si no reaccionem i diem d'avui no passo?. La resposta a aquesta pregunta es molt fàcil: Quan diguem prou i assolim la independència!.