i 2/ L'ATZUCAC.....

Estem tips i emprenyats!. Volem sortir d'aquest forat on ens ha ficat aquest Estat venjatiu, que no sap què vol dir justícia, sense ètica i que hores d'ara es mostra profundament irrespectuós i al·lèrgic a tot principi democràtic. Volem i podem sortir-nos-en i sabem com fer-ho!.

El primer que cal fer es denunciar contundentment la deriva anti-democràtica d'Espanya. I a continuació negar qualsevol legitimitat a una justícia injusta, que en el cas que ens ocupa ni és cega, ni és sorda, ni és muda.

Un Estat que reprimeix brutalment un exercici pacífic i absolutament democràtic com va ser el referèndum de l'u d'octubre no es pot dir pas estat democràtic. Fet que va confirmar quan va decidir entremetre's en les atribucions pròpies encomanades a tot parlament vetant el nomenament del president de la Generalitat -fins a tres cops!-, perquè no li semblava escaient el candidat que més vots podia recollir a la cambra catalana. Si afegim un cap d'estat que va decidir no fer les tasques de mediació i arbitratge que li pertocaven a ell segons la seva sagrada Constitució i en canvi va optar per encoratjar i aixoplugar la violència emprada per les forces repressives espanyoles -en qualitat de veritables forces d'ocupació!-, tindrem la fotografia completa de què és l'Estat espanyol: un estat fracassat d'aires autoritaris i derives antidemocràtiques. És el resultat lògic de no haver-se deslliurat de l'ominós passat franquista que hores d'ara torna a bellugar la cua intensament en institucions i dins la societat espanyoles, per altra banda com sempre ha vingut fent d'ençà la mort del dictador.

Pel que fa a la il·legitimitat de la judicatura espanyola es pot apreciar en el Tribunal Suprem, màxima instància de l'ordenament judicial d'Espanya, descomptant la més que provadament exhibida pel TC, el qual ha esdevingut una mena de tribunal de primera instància. Com exemple més escaient hem de fer referència indefugiblement als jutges Llarena, Lamela, Lesmes i tots aquells jutges i magistrats que han avalat i recolzat l'actuació de l'instructor anònim de la causa general endegada contra l'independentisme català, potinejant probes, retorçant lleis, inventant-se delictes i tancant a segrestats polítics a la presó o expulsant-los fora del seu país, basant-se en la fabulació dels atestats perpetrada per la Guàrdia Civil en qualitat de policia judicial i firmats pel reconegut benemèrit anti-catalanista anomenat a la xarxa amb el sobrenom de Tàcit: Coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya. Per cert, recentment condecorat per la tasca desenvolupada abans, durant i després de la repressió feta contra els catalans. Naturalment, per la seva banda la fiscalia s'ha dedicat a afinar acuradament investigacions i imputacions a gust del consumidor, de la forma més escandalosa i des-acomplexada com mai s'havia vist fins ara .....

Si l'Estat espanyol i els seus polítics més significatius son autoritaris i antidemocràtics; si la seva policia actua amb total impunitat i brutalitat incontrolada, s'inventa atestats, persegueix, assetja i emmanilla innocents, filtra investigacions a la premsa cavernaria i per tot això encara rep medalles i condecoracions -que desprès serveixen per augmentar la pensió de jubilació fins un 25%-; si la judicatura es dedica a manipular la llei i aplica el codi penal com si d'un bat de beisbol es tractes, mostra un total menyspreu a la presumpció d'innocència dels acusats, dificulta l'actuació de les defenses i sabent que son innocents els manté tancats -segrestats!- a la presó per si de cas i perquè n'aprenguin i escarmentin, es pot ben bé dir que la Justícia, com la separació de poders, a Espanya no existeix. L'únic que existeix és l'aplicació de la llei de forma arbitraria, capriciosa i sempre favorable als interessos dels poderosos i al règim -com la recent sentència desfavorable a la banca paralitzada per president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, el jutge Carlos Lesmes-, però d'impartir veritable justícia molts jutges i magistrats no ho fan. La judicatura espanyola es una de les institucions que més feixugament sent el pes del passat franquista, passat molt present a totes les institucions i entre els alts funcionaris d'aquest malaurat Estat.

Doncs bé!. Si l'Estat es anti-democràtic, la judicatura no imparteix justícia, la policia abusa de la seva autoritat violentament, si els polítics i partits entren en competició entre ells per a ser més anti-catalans, més durs i repressors contra Catalunya, més venjatius i més autoritaris, si la premsa de l'Estat es dedica a conrear l'odi i la recança contra uns ciutadans -els catalans!- que demanen llibertat, justícia i independència..... Perquè els catalans, els independentistes en particular i demòcrates en general, tenim que renunciar als principis democràtics i hem de deixar d'exigir veritable justícia?. Perquè no hem de tenir una policia defensora dels drets i les persones -i no pas que vulguin empresonar el seus caps, el major Trapero i el seu equip, perquè va fer les coses bé i no pas com volien des de la metròpoli-?. Perquè hem d'aguantar la mala llet dels representants d'aquesta nova extrema dreta espanyolista encapçalada per Casado, Rivera i Abascal -PP, C's, VOX-?. Perquè hem d'obeir unes sentències que ja estan dictades abans del judici?. Perquè hem de ser l'ase dels cops i coartades, excuses i víctimes de les frustracions històriques de les acomplexades però altives institucions espanyoles?.

Hem de ser plenament conscients que la sentència del judici contra el procés ja està dictada. No val que ara ens diguin que els condemnaran per sedició i no pas per rebel·lió, o per malversació i desobediència. No és de rebut que enlloc de trenta anys ara demanin només quinze anys de presó o deu d'inhabilitació. No podem acceptar que tot quedi amb una sanció econòmica -una multa ruïnosa- que podria significar la fallida patrimonial dels injustament condemnats..... No podem ni tenim que acceptar que siguin condemnats ni tan sols amb un dia de presó -quan ja fa més 'un any que estan a la garjola!- perquè no han comés cap delicte ni il·legalitat que ho justifiqui. Hem de desobeir massivament per aconseguir que tornin a ser lliures i puguin sortir de la presó i tornar de l'exili a casa seva, sense condicions ni limitacions de cap mena. Hem de fer efectiva la República!. Sense esperar diàlegs impossibles ni acords improbables. Pedro Sánchez, com abans Mariano Rajoy, s'hi nega tossuda i reiteradament. Dins del seu vocabulari polític a Espanya ha desaparegut la definició de dret a decidir. Ha sigut declarat il·legal i immoral!. Pel que fa a la mediació internacional que pressioni per propiciar la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, hores d'ara no hi és ni se'l espera. La UE està massa ocupada amb el Brexit, la migració, fer la viu-viu amb la qüestió dels drets humans i les revoltes d'alguns dels seus membres més importants, com ara Itàlia. Desenganyem-nos: l'obtenció de la República efectiva només serà possible si estem disposats a trencar les cadenes que fins ara ens relliguen a Espanya. Per altra banda, totes les independències sempre s'han aconseguit a contracor de la metròpoli i contra els seus interessos i desitjos..... Cap estat s'avindrà mai a perdre la seva particular joia de la corona. Es el cas de Catalunya. L'Estat espanyol no negociarà mai el dret d'autodeterminació, per una qüestió purament econòmica i de superba nacional.

Si la majoria de catalans ja no sentim cap mena de lligam polític ni administratiu amb aquest Estat que ens va a la contra i que cada dia que passa s'allunya més de nosaltres, si la desafecció sentimental cada cop és més accentuada, hem de començar a desobeir les seves lleis, a plantar cara a la injustícia castellana, a parlar clar i català contra la repressió policial i el feixisme latent i present que encara malda per Espanya. Hem de defensar les nostres institucions socials i les empreses del nostre país, els nostres sindicats, la nostra policia, el nostre govern, el Parlament i els nostres polítics. Ens hem de defensar d'un Estat fallit, violent, autoritari, venjatiu, injust i corromput per poder conquerir un Estat reeixit, pacifista, democràtic, generós, just, honest i digne.

Sense trencar cap ou es impossible fer una truita com cal. El propers mesos haurem de començar a trencar ous si veritablement volem assolir la independència efectiva.

Estem disposats a aconseguir-ho i pagar el preu que sens dubte haurem de satisfer per alliberar-nos definitivament d'aquest atzucac que resulta ser l'Estat espanyol?.

Pel que a mi fa, ja he començat.....






    

1/ L'ATZUCAC.....

No hi ha millor manera per assolir una fita costeruda, com ara pot ser la independència efectiva de Catalunya, que començar la marxa a partir de la realitat d'aquí i d'ara. Repassem doncs on som, on volem ser i com arribar a ser el que volem.

Som davant una immensa roca que ens barra el pas i que no ens permet rodejar-la per continuar el nostre camí. L'u d'octubre de l'any passat més de 2,2 milions de ciutadans -43% del cens- vam anar a votar malgrat que una brutal repressió policial va voler impedir-ho. Ja de matinada milers de catalans ens vam concentrar davant dels col·legis electorals de forma pacífica per defensar urnes i paperetes davant les amenaces que des del Madrit institucional ens anunciaven. Tots sabem què va passar quan els col·legis van obrir les portes. Milers de pretorians degudament esperonats pels seus comandaments i alliçonats per la caverna mediàtica madrilenya van començar a repartir llenya de la forma més brutal i indiscriminada que hom hagi vist mai a un suposat estat de dret que s'auto
proclama com una democràcia consolidada de tall occidental. No considero necessari continuar recordant els ignominiosos fets que van ocorre i que tan vius mantenim en la nostra memòria individual i col·lectiva. Només em permeto fer una pregunta: Quanta gent hagués anat a votar si les condicions del referèndum no haguessin patit l'intromissió del Madrit antidemocràtic i violent i hagués pogut gaudir de les garanties democràtiques necessàries que avalessin els resultats?. Em faig aquesta pregunta perquè resulta extremadament irritant que des del unionisme es digui que el referèndum no es vàlid ja que només va participar un 43% dels electors i no va reunir les garanties democràtiques necessàries que ells, els constitucionalistes!, van boicotejar..... I això va passar perquè l'Estat espanyol va patir una esgarrifança de terror irreprimible davant dels auguris que s'intuïen sobrerament favorables a la independència.

A partir d'aleshores tot es va precipitar. L'estat va aplicar el 155, el gobierno va destituir el govern legítim, va dissoldre el Parlament i va convocar il·legítimament unes eleccions les quals, malgrat els antidemocràtics entrebancs que va posar Madrit, vam tornar a guanyar els independentistes per majoria absoluta. Llavors es quan comença la segona fase de la repressió. La guàrdia civil i la policia nacional espanyoles s'inventen un relat, degudament afinat per la fiscalia, relat que permet a la judicatura imputar als líders catalans delictes inexistents, empresonar-los injustament, forçar l'exili dels que no van voler sotmetre's a les arbitrarietats polítiques, policials i judicials espanyoles i endegar una causa general contra l'independentisme. El filibusterisme unionista es desborda: Carles Puigdemont no pot ser elegit com a president, perquè a la judicatura no li agrada. Jordi Sánchez tampoc. Jordi Turull comença el debat d'investidura però al segon dia es empresonat. Alguns diputats electes independentistes son privats dels seus sous i drets parlamentaris, alterant barroerament les majories assolides. Des d'aleshores, un miler de càrrecs públics catalans han estat detinguts, imputats, investigats i alguns jutjats i condemnats per la justícia castellana. Els advocats defensors informen de nombroses irregularitats que es produeixen durant la instrucció, que impossibilita una defensa com cal dels seus clients. S'embarguen diners i propietats d'alguns condemnats i s'inicia una autèntica cacera de bruixes generalitzada que la Santa Inquisició no hages pogut fer millor. Els franquistes i l'extrema dreta espanyola campa amb total impunitat pels carrés i places de Catalunya intimidant, amenaçant, insultant i agredint qui penja llaços, estelades o pancartes independentistes. La llibertat d'expressió, pel que fa a l'independentisme, ha desaparegut en nom de l'unitat de la pàtria i de l'honor de les corcades institucions espanyoles. I avui estem a les vespres d'un judici esperpèntic, del qual ja sabem la sentència, les penes i fins i tot els indults que ja ara proposen pels ajusticiats. Potser la mala consciència que tenen els unionistes no els deixa viure tranquils.....

La irritació i perplexitat de l'independentisme es veu esperonada per aquesta feixuga roca que ens barra el pas. Com es possible que en ple segle XXI hi hagi un estat, a la Europa democràtica, capaç de saltar-se lleis, ètica, seny, principis i democràcia amb tanta alegria sense que els demòcrates de dins i fora d'aquest estat no s'escandalitzin, no condemnin i no lluitin contra tan gran despropòsit?. No s'adonen que això que avui estem patint els catalans els pot passar a ells perquè l'anti-democràcia no coneix fronteres?.

Som en una mena d'atzucac. Les institucions espanyoles han embogit i tiren milles sense aturador ni vergonya. Els líders independentistes o son a la presó o aquells que encara romanen lliures es veuen emmanillats i tenallats per la por que senten i les amenaces que reben d'acabar com els polítics actualment empresonats i exiliats. La normalitat política que proclamen des de l'unionisme es troba molt lluny d'estar entre nosaltres i de ser veritat. Volem sortir d'aquest forat..... Però com fer-ho?.

Ben segur que no ens en sortirem si no és amb determinació i intel·ligència.....





    

URNES I PAPERETES vs. PISTOLES I TANCS....?.

És una autèntica obscenitat que els nacionalistes espanyols se'n riguin joiosament i es freguin les mans per la violència desfermada l'u d'octubre a última hora, davant del Parlament de Catalunya i de la comissaria de la policia nacional a la Via Laietana. Fa anys i panys que ens provoquen i fomenten enfrontaments i quan ho aconsegueixen, s'esquincen les vestidures. Les provocacions contra els independentistes han abundat durant tots aquests darrers anys de manifestacions multitudinàries i pacífiques. Feixistes els dotze d'octubre, dia de la hispanitat i de la "raça" o les manifestacions de l'extrema dreta patrocinades i promogudes per C's, PP, VOX, SCC i Falange son una bona prova. L'últim cop ha sigut el 29 de setembre passat. Van ser els policies i la guàrdia civil aixoplugats dins del sindicat JUSAPOL, sota control i patrocini de C's, els que van manifestar-se per celebrar una mena d'homenatge i glorificació a les forces colonials de repressió que van actuar el dia del referèndum. Es a dir, un veritable escarni contra els milers de votants apallissats per ells un any abans. Els mateixos que van robar urnes i paperetes i van atonyinar milers de catalans van voler demostrar qui mana i gaudeix d'impunitat a Catalunya: ells i només ells i no pas la ciutadania pacífica. Tot això en nom de la sagrada unitat de la pàtria i sota la benedicció i mandat reials. Uns quants milers de provocadors vinguts d'arreu de l'Estat van decidir que el millor lloc per fer-ho era Barcelona i es van proposar ocupar la plaça de Sant Jaume, on es troba el Palau de la Generalitat i l'ajuntament de Barcelona. La provocació va ser manifesta, desvergonyida i ofensiva. Només la determinació de milers de defensors de la democràcia van impedir que es celebrés tan gran despropòsit, malgrat que els mossos els van atonyinar i reprimir durament amb l'excusa de protegir i defensar el dret de manifestació dels cínics i indignes policies i guàrdia civils en una exhibició de indissimulat feixisme practicant. Penso això perquè no acabo d'entendre que la policia espanyola faci manifestacions clarament generadores d'enfrontaments si no es que volen provocar violència, com fa habitualment el feixisme.

Tots aquest hostils desafiaments constitucionalistes han desfermat l'exasperació col·lectiva de la majoria de catalans, la qual ha esclatat l'u d'octubre d'enguany. Segons la guàrdia urbana quasi dues centes-mil persones només a Barcelona van celebrar manifestacions i accions multitudinàries arreu de Catalunya en protestes pacifiques però alhora contundents. Un cop concloses, un grup molt reduït va decidir continuar pel seu compte davant la comissaria i el Parlament. Van haver-hi corredisses, alguns cops de porra i enganxada de cartells a la porta del legislatiu amb la llegenda "República en construcció". Els fets van ser reprimits desproporcionadament pels antiavalots. No m'estranyaria gens, però, que entre els manifestants descontrolats haguessin més infiltrats espanyolistes que no pas independentistes. Amb tot, això resulta irrellevant. Encara que és força estrany que desprès de la provocació de JUSAPOL, surtin com bolets desenes de violents disposats a denigrar i carregar-se la reputació de pacifisme actiu que hem vingut practicant els independentistes any darrera any sense causar cap mena d'aldarulls.

Aquests fets han sigut aprofitats per C's i PP per proclamar joiosament que la violència presideix les manifestacions independentistes i que la divisió de la societat catalana s'accentua, segons marca el guio preestablert pels nacionalistes-unionistes-constitucionalistes-espanyolistes. Així doncs Alberto Rivera demana un cop més l'aplicació del recurrent article 155 corregit i augmentat, suspendre l'autonomia, la dissolució dels mossos d'esquadra, la intervenció de l'escola, televisió i radio públiques catalanes, que es protegeixin els drets dels unionistes hispano-catalans -no pas dels catalans en general, independentistes inclosos-, que s'aturi el suposat cop d'estat desfermat contra Espanya -no pas el veritablement desfermat amb l'article 155 contra Catalunya- i mil càstigs més pels diabòlics i violents independentistes. Per la seva banda Pablo Casado també vol el 155 perpètuament aplicat, demana la il·legalització de ERC, PDCat i les CUP, no negociar amb la Generalitat amb les pistoles damunt la taula -com no siguin pistoles espanyoles ja m'explicareu....- i prendre el control definitiu de Catalunya perquè a l'estat no el defensa ningú allà. Recordem que el PP només té quatre diputats al Parlament, encara que el franquisme sempre viu controla totes les institucions de l'estat..... Com es pot comprovar els partits d'arrel franquista, en plena competició entre ells per demostrar qui és més anti-català i que s'auto proclamen defensors de la Constitució i de l'estat de dret, no s'estan per romanços i proposen escapçar els anhels de independència i llibertat, justícia i democràcia dels catalans, sense manies i si cal emprant la força bruta, de forma traumàtica i/o violenta.....

Per altra banda la pusil·lanimitat mostrada per alguns dels actuals líders independentistes, encara que circumstancials com a conseqüència dels polítics segrestats i exiliats, no ajuda gens a que la ciutadania  sobiranista pugui mantenir la calma i la fe necessàries en aquests convulsos temps que corren, ja que amb les seves (in)decisions envers la (no) política republicana que venen desenvolupant -ho fan només de forma purament retòrica-, desperten un enorme i indignant desconcert i malfiança entre les files independentistes i els actuals líders polítics catalans. No es pot demanar que els CDR apretin i desprès, quan ho fan, enviar els antiavalots a reprimir-los. No pot dir-se que si abans de novembre no hi ha proposta del Gobierno sobre el dret d'autodeterminació, es deixarà de recolzar a Pedro Sánchez i després desdir-se del plaç donat en seu parlamentària. No es pot dir que no s'obeeix el mandat de Llarena i desprès acceptar submisament les imposicions i suspendre els seus drets i sous parlamentaris als diputats empresonats o exiliats...... No podem dir que el mandat república prové de l'u d'octubre i tornar enrere cap el peix al cove acceptant negociar engrunes financeres, retirada de recursos, un nou estatut d'autonomia o demanar clemència pels presoners i exiliats polítics amenaçats amb trenta anys de presó per uns delictes que mai van cometre. S'ha de exigir la llibertat i la restitució de tots els drets polítics dels presoners!. S'ha de complir el mandat emanat l'1O!. S'han de recuperar les lleis socials recorregudes pel Gobierno davant del seu TC sense esperar la seva aquiescència!. ERC no vol prendre decisions que posin en perill l'acció del seu partit i la llibertat dels seus líders d'ara. PDCat no sap si anar al costat de Carles Puigdemont o desempallegar-se d'ell i anar per un altre costat. Ambdues formacions no saben si tenen que continuar endavant decididament o aturar-se i buscar noves i impossibles complicitats. S'ha de recuperar la dignitat i el respecte de les maleïdes institucions espanyoles!. Les expectatives electorals, però, condicionen miserablement el tarannà dels nous i vells republicans, els quals esdevenen republicans de pa sucat amb oli......

Hi ha tantes coses que es poden fer o no fer i dir o no dir sense que provoquin conseqüències indesitjables....!.

Si sumen les provocacions i violència latent i present entre els nacional-unionistes espanyols i les tebieses i pors dels líders independentistes d'avui es podrà veure perquè l'actual situació de la política catalana pot esdevenir explosiva. Tot sembla apuntar que a Espanya l'interessa que hi hagin enfrontaments i violència per justificar la repressió sense límits que estan disposats a utilitzar. En tenim les evidències de l'1O. Alguns polítics catalans es troben aclaparats i atordits i no saben què fer ni cap on anar per fer realitat el somni de la independència, cada cop més majoritari, irreprimible i transversal a Catalunya, fet que per ells ha esdevingut un veritable malson. I la premsa espanyolista madrilenya atia els enfrontaments i fomenta la violència manipulant informacions o difonen directament mentides i falsedats, en defensa de la sagrada unitat de la pàtria, una, grande y libre. Tot un cocktail a punt d'ebullició i de fer esclatar l'olla a pressió.....

Per tant, bo seria que ERC -Pere Aragonès i Joan Tardà- i PDCat -David Bonvehí i Miriam Nogueras- entomin la seva part alíquota de culpa i s'assabentin que si no rectifiquen i impulsen el moviment independentista per damunt dels seus interessos partidistes, la gent els passarà per sobre.... i aleshores els lliris es tornaran llances definitivament!. O és que no s'han assabentat que els independentistes si sabem el que volem, com ho volem aconseguir i quan ho aconseguirem?. És que no se'n recorden que l'anomenat procés independentista, com els carrers, sempre seran nostres?. No saben que la gent independentista és capaç de mobilitzar a milions de ciutadans en defensa de la independència?. No s'adonen que volem la unitat de totes les formacions polítiques, socials i ciutadanes -això és la Generalitat!- catalanes per aconseguir la llibertat i plena sobirania deixant per desprès les picabaralles partidistes?.

Les preguntes que ens podem continuar fent son: Volen tots plegats que la gent acabi fent una veritable revolució què, necessàriament seria molt menys pacífica i molt més clàssica com la que fins ara hem fet?. No seria millor que tot es resolgués convocant un referèndum d'autodeterminació vinculant -acordat o no amb l'estat espanyol-, amb la mediació i control de la comunitat internacional?.

No es millor utilitzar urnes i paperetes que no pas pistoles, canons i tancs.....?.