QUÈ HEM DE FER ELS INDEPENDENTISTES?.

Hi ha articles de saberuts periodistes, opinions d'espavilats tertulians i consells suposadament gratuïts d'alguns astuts intel·lectuals que certament fan ferum de derrota..... No ho diuen però estan fets per a que els catalans aixequem les mans i ens rendim davant l'evidència, la força i la brutalitat de l'Estat espanyol. Resignació, ens recomanen!. Seny, prudència, trepitgeu de peus a terra, ens demanen!. Porteu-vos bé i potser no prendreu mal..... Així que aixequeu les mans i rendiu-vos!.

Son la font d'inspiració del nou tarannà que han engegat certs politics independentistes quan demanen pactar, dialogar, enraonar i no entorpir l'investidura d'un nou president i la posterior acció d'un renovat govern espanyol perquè si no ho fan arribarà l'espantall d'extrema dreta que ens farà patir encara més. En definitiva, aquestes cúpules temorenques d'algunes formacions polítiques amaguen la seva por i el seu desconcert sota tones de "sentit comú" amb la vana esperança de que així, potser i només potser, les institucions de l'Estat deixaran de perseguir-los i de menysprear-los i tal vegada alliberaran els presos polítics i els exiliats podran retornar a casa sense més problemes.

Però es que Espanya no ens ha derrotat pas!. Ans el contrari!. Espanya no vol parlar, ni pactar perquè no vol enraonar!. El "coco" franquista mai ha deixat d'inspirar el tarannà de l'Estat espanyol!. Només que ara ho fa a cara descoberta. I amb l'activa complicitat de PP, C's i PSOE!. De manera que aquells -pobres mesells!- que pensin el contrari s'emportaran un bon ensurt i una inevitable i frustrant decepció.

No se'n recorden quan el rei Felip VI en persona i per telèfon va pressionar i comminar les principals empreses catalanes per a que marxessin del país?. Allò va ser lleial i decent fer-ho?. I quan el gobierno xantatgista de Rajoy va retirar els fons públics estatals dels bancs catalans -posant en perill els estalvis de milions de catalans- per obligar-los a canviar la seu social, què n'hem de dir?. Fer això va ser bo per les finances catalanes?. No va ser discriminatori i perjudicial per l'economia catalana?. I quan alguns empresaris i executius espanyolistes i anti-independentistes van decidir marxar no pas per raons econòmiques si no per qüestions pura i exclusivament polítiques, per fer seguidisme al "Madrit" recalcitrantment nacional-catòlic i abrandadament espanyolista, aleshores va ser honest i democràtic fer-ho?. Llavors no era un boicot financer i comercial que perjudicava a Catalunya i a tots els catalans?. No va ser un boicot contra el teixit empresarial de Catalunya?. No va perjudicar els treballadors catalans?. Tot això no va perjudicar l'economia i la societat catalanes?.

Recentment s'han conegut les dades del grau d'execució de la inversió pública recollida als pressupostos generals de l'Estat referits a Catalunya. Res de nou sota el sol d'Espanya!. En prou feines arriba al 60%. En canvi, el grau d'execució de la Comunitat de Madrid ha sigut del 120%, com passa quasi sempre. Any darrera any. Recordem que els pressupostos generals de l'Estat son una llei orgànica d'obligat compliment en aquest estat de dret del qual es vanten ufanosos els espanyols..... Menys per als catalans, que sempre rebem per sota del que ens pertoca legalment.....

Tots aquests fets no van crear i encara creen inestabilitat política i alarma social dins la societat catalana?. O com es tracta de preservar la sagrada unitat de la pàtria espanyola, la seva solvència financera i el seu suposat prestigi empresarial, tot està permès i tot és tolerable i justificable?.

Qui pot demanar resignació o que trepitgem de peus a terra perquè si no prendrem mal?. Però si el mal ja ens l'han fet!. I continuen fent-nos!. Com es pot demanar seny i prudència desprès de tanta guerra bruta emprada per  unes institucions espanyoles descaradament enemigues de Catalunya i una Espanya immemorial culturalment agressiva i violenta?. No endebades els catalans preferim festejar fent castells humans que no pas torturant i matant animals i batejar aquesta brutalitat com a fiesta nacional.....

L'única por que hem de tenir ve, precisament, del partit més jacobí i sibil·lí que hores d'ara actua com a sostén del govern en funcions d'aquest estat indecent i immoral, que alhora es troba en situació de fallida política accelerada. És el PSOE, que ni és socialista, ni obrerista -per descomptat, ja no és d'esquerres- però si és molt espanyolista. Tan nacionalista com son el PP, C's i VOX, la triada neo-feixista de moda!. Per què si no va recolzar l'aplicació del 155?. I no va denunciar la ignomínia del boicot avalat pel rei Felip?. Ni va condemnar el "a por ellos" policial?. Ni ha mogut un sol dit per no "interferir" sobre les falses acusacions sustentades per l'advocacia de l'Estat i la "fiscalia afinadora"?. Ni ha desmentit les falses imputacions i atestats de la Guàrdia Civil?. Ni va aturar la guerra bruta desfermada per l'Estat?. Perquè es nega  a constituir una comissió parlamentaria per a investigar la feina feta -o no feta!- pel CNI arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils del més d'agost de 2017?. Perquè, perquè, perquè..... 

L'Estat espanyol fa tot allò que caldria per provocar una reacció violenta de l'assetjada i ja farta ciutadania catalana. En altres temps ja s'hagés produït una veritable revolució d'alliberament sagnant i violenta com a resposta a la brutalitat espanyola. Les revolucions saps com comencen però no com acaben. Per aquest motiu els catalans preferim construir la nostra República des del pacifisme i la llibertat utilitzant només armes com la democràcia i la legitimitat, les quals resulten invulnerables al agressiu "a por ellos" cantat per les repressives forces d'ocupació, com també als canons i tancs amb els quals ens amenacen els colpistes de sempre i a les tones de mala llet que destil·len des del nacional-catolicisme espanyolista que encara remena les cireres a Espanya.

Aleshores, que hem de fer els catalans que volem una República?. O senzillament, què hem de fer els ciutadans?. Doncs jo ho tinc molt clar......

-No escoltar els cants de sirena, que portarien la nostra nau de llibertat cap a les roques on quedaria feta miques.

-No humiliar-nos més demanant pactar i parlar amb qui no vol acordar ni escoltar. Ni vol que votem perquè els principis democràtics els té empenyorats davant l'IBEX 35.

-Entendre que la por la tenen ells perquè no han pogut ni podran derrotar-nos mai. D'aquí ve la manipulació dels fiscals, jutges, les mentides de la policia, el comportament mafiós per anti-democràtic dels alts executius i grans empresaris de l'Estat, la manca d'ètica de la caverna mediàtica madrilenya -i part de la catalana, tot s'ha de dir- i la inoperància política del gobierno i de les Cortes espanyoles.

-Sobretot, hem d'estar disposats a defensar-nos com calgui de la violència física i política que sens dubte tornaran a imposar-nos.... Perquè mai han deixat de fer-ho!.

Hem de defensar la proclamació de la República el 27 d'octubre guanyada amb la nostra sang, la nostra suor i les nostres llàgrimes l'1 d'octubre. I hem de fer-ho ocupant indefinidament places i carrers de tot Catalunya. Pacíficament però també contundentment. Hem de desobeir la justicia, la policia i el gobierno espanyols, perquè no podran fer res contra la nostra massiva desobediència. Hem d'aturar el país per posar-nos en marxa. Hem de fer una vaga general per doblegar les imposicions de l'IBEX 35. Hem de tancar caixes i alliberar-nos del jou dels grans empresaris, alts funcionaris i polítics mancats de decència. I hem d'estar disposats a resistir fins aconseguir la llibertat i plena sobirania de Catalunya, sense oblidar-nos que només assolint la República alliberarem els nostres  presos i exiliats polítics, hores d'ara segrestats i perseguits per Espanya.

No ens resignem pas ni ens rendim, perquè per aconseguir el nostre objectiu de independència només cal la nostra determinació, no pas els consells de rendició davant d'una derrota mai produïda.....