DICTA..... DURA O TOVA?.

La deriva intensament antidemocràtica i desbordant d'il·legitimitat del gobierno popular espanyol s'està manifestant amb una cruesa política i una virulència legal -més aviat il·legal- realment inversemblants.....

La fiscalia ha citat a declarar a més de set-cents batlles catalans sobiranistes que volen complir la legalitat aprovada pel Parlament català, sota l'amenaça que si desobeeixen seran detinguts per la policia judicial i portats, potser emmanillats, davant d'aquesta mena de reeixits Torquemades -veritable fiscals defensors de la sagrada unitat d'Espanya- els quals alhora actuen com si foren destacats membres acusadors de la Santa Inquisició del segle XV, en ple segle XXI. Doncs bé, aquesta policia política més que judicial, en qualitat de braç armat de la nova església constitucionalista, no te manies ni consideracions de cap mena i malda per assetjar impremtes, requisar propaganda, atemorir mitjans de comunicació o amenaçar persones per intentar escampar la por damunt de tots aquells que s'han manifestat favorables al referèndum. El fiscal general José Manuel Maza, degudament tutelat pel ministre de justícia Rafael Catalá, que no honora pas el seu cognom, qualifica com adduïts al 80% de la població catalana que s'ha manifestat partidària d'exercir el dret a decidir i adverteix que tots els que siguin cridats a formar part de les meses electorals, que facin possible la celebració del referèndum o fins i tot que acudeixin a votar el dia 1 d'octubre, seran considerats com a vulgars delinqüents..... Per la seva banda, la magistratura deixa fer i no bada boca davant tantes arbitrarietats, abusos de poder i violacions legals com les que cometen policies, fiscals i gobierno, amb l'entusiasta complicitat de Alberto Rivera, el categòric recolzament de Pedro Sánchez i amb el notori esbombament de la caverna mediàtica madrilenya.

La Guàrdia Civil, en qualitat de forces d'ocupació, també han assaltat diverses conselleries de la Generalitat buscant urnes i paperetes. Per això mateix, han procedit a detenir a més d'una dotzena d'alts càrrecs del govern per ordre del jutjat nº 13 de Barcelona. Per cert, pontejant el TSJC que fins ara temperava gaites i per tant, aquell jutge s'ha posat servilment als peus de l'executiu espanyol..... I diuen que a Espanya hi ha independència judicial....!. Alhora el sinistre Montoro ha decidit bloquejar els comptes de la Generalitat per la porta del darrera, es a dir, sense demanar l'aprovació preceptiva del Senat ni ha gosat aplicar obertament l'article 155 de la sagrada constitució espanyola. Ho han fet així per tenir les mans lliures.... encara que es prescindeixi dels principis democràtics i la consciència s'embruti. Rajoy diu que estan aplicant mesures proporcionades pròpies d'un estat de dret plenament democràtic com es l'espanyol....Si això no es un cop d'estat, no sé què ho deu ser..... Si Espanya és un estat de dret, que algú m'ho expliqui sense mentir..... Si això és respectar els principis democràtics, que els deus ho proclamin sense que se'ls escapin les rialles..... Si totes aquestes humiliacions causades als ciutadans catalans per part de jutges i fiscals, policies i guàrdia civil, polítics i premsa no son una provocació per propiciar aldarulls i justificar les repressions preventives empreses per Mariano Rajoy Brey, no crec que vagi massa equivocat....

La resposta dels catalans si que és a l'alçada: Concentracions de suport pels assetjats d'arreu de Catalunya. Repartiment de roses i clavells a les forces d'ocupació, perquè es moderin.... si això és possible. Ocupació de places i carrers d'arreu exigint respecte als drets dels ciutadans. I reivindicant poder votar i decidir el nostre futur com a poble i com a ciutadans particulars.

Mariano Rajoy Brey passarà a la història d'Espanya com el polític que més va contribuir a fer possible la independència de Catalunya. La seva activa passivitat, la falsa flegma demostrada i amb la supina ignorància demostrada sobre tot allò que te a veure amb la democràcia i el que està passant a Catalunya, ha sigut un factor determinant i propiciatori perquè la majoria de catalans hàgim arribat a la conclusió que l'única esperança de supervivència de Catalunya com a nació i els catalans com a ciutadans lliures és -qui ho havia de dir!- la independència.

Pot ser que Rajoy a curt termini obtingui una victòria pírrica, per la força de la repressió i les amenaces. Però el que es segur és que els catalans amb cançons, clavells i democràcia ja hem guanyat la guerra. La independència ja ens l'hem guanyat!. Fins i tot abans de votar SI!.

Rajoy ha fet l'últim cant del cigne..... La seva Espanya ha mort dins del cor de la majoria de catalans. Recordem que la mort es l'únic que no té remei. I perquè aquesta majoria imparable de ciutadans hem decidit que no volem tornar a viure en un estat dictatorial. I hores d'ara, Espanya es una dictadura en mans d'un dictador.

FILIBUSTERISME MARCA ESPANYA......

Se'n diu filibusterisme a qualsevol forma d'obstruccionisme parlamentari o d'interpretació interessada i/o esbiaixada dels reglaments i usos parlamentaris que resulti favorable a un bàndol en detriment de la majoria de la càmera.....

Un observador imparcial, desapassionat i forà que tingui la ventura de passejar-se per Madrid i escoltar el gobierno, les altes i velles institucions espanyoles i molts polítics en actiu i fins i tot ja jubilats, així com llegir la premsa cavernària, veure la televisió pro-unionista o escoltar la ràdio patriòtica i nacionalista espanyola -els tres mitjans parlen i escriuen el mateix discurs-, s'adonarà que es troba al regne monolític i monocord dels bucaners..... en ple segle XXI!. Hom diria que Jack Sparrow és el referent polític de les personalitats més capdavanteres que manen i remenen les cireres de l'estat espanyol. La pirateria s'ha ensenyorit de l'estat!. Totes les decisions que prenen i les accions que emprenen ho son en base a fer una interpretació i utilització esbiaixada de la llei i dels diferents poders que configuren l'estat, com ara són l'executiu, judicial, legislatiu, mediàtic i policial, dedicades a entorpir, anorrear, engarjolar i espantar a tots aquells que gosen desafiar la seva llei, el seu omnímode poder i en definitiva, els seus inabastables interessos.

Si aquest mateix observador, objectiu i encuriosit, té la sort de visitar Catalunya i escoltar la gent normal, els discursos dels polítics de diferents sensibilitats i ideologies, el que fan o diuen les diverses entitats i institucions catalanes i llegir, escoltar o veure els diferents mitjans de comunicació -pro-unionistes o independentistes- d'aquest país, percebrà que es troba en un altre món, en un altra societat.... en un altra realitat!. S'adonarà que la societat catalana vol votar el seu futur polític en pau i llibertat. També veurà com els unionistes intenten a la desesperada combatre aquestes esperances tan transversals i generalitzades que manifesten els ciutadans, perquè ells ja es troben bé dins l'estatus quo que des de Madrit han dictat i imposen coercitivament a la nació catalana.

Però el que trobarà ambdós llocs el visitant forà és una hostilitat creixent i desmesurada cap els independentistes. A Madrit aclaparadora i uniforme. A Catalunya més repartida i potser matisada, però igualment contundent. Contra l'independentisme si val tot!. El Tribunal Constitucional, braç armat del gobierno, compleix les instruccions de l'executiu espanyol al peu de la lletra amb inusitada contundència i tanta rapidesa que corre el perill de sortir-se de la carretera.... De fet, corre més per sobre dels vorals que per damunt de la calçada. Ara han desestimat la recusació presentada per Carme Forcadell ja que sembla que ells no es poden recusar a si mateixos i perquè són objectius i imparcials per se..... Però si poden imposar suspensions, sentències i sancions -com si d'un tribunal de justícia ordinari es tractés- a petició, això si, del Gobierno d'Espanya. Si amb el TC no n'hi havia prou, la fiscalia -que depèn directament del Gobierno-, sempre disposada a afinar el que calgui contra l'independentisme, es disposa a querellar-se contra tots els membres del govern, la mesa del Parlament i tots aquells ciutadans particulars que contribueixin a la celebració del referèndum -incloent-hi els possibles participants en el referèndum-, mentre que alhora diuen que a Espanya es pot ser independentista amb total normalitat.... encara que, certament, sigui inconstitucional ser-ho. Es a dir, es pot ser independentista però no es pot voler la independència. Si no queden ben servits amb el TC o els jutges i la fiscalia, sempre poden servir-se de les bestioles que hi ha dins del cau de nepotisme il·lustrat més gran de l'estat anomenat Tribunal de Cuentas. Aquest organisme no té manies i si li rota es capaç de tornar a jutjar i sancionar a Mas, Ortega, Rigau, Homs i set nous funcionaris mai imputats abans, per un delicte que va ser desestimat per la fiscalia dins d'un procés penal. Però ells, desvergonyidament, segueixen les venjatives recomanacions del gobierno, que va exigir que els polítics sobiranistes paguessin de la seva pròpia butxaca el cost de la consulta celebrada el 9 de novembre de l'any 14, per arruïnar-los patrimonialment!. Els demanen més de cinc milions d'euros..... En fi!. No parlem de la policia patriòtica que s'inventa dossiers i delictes o fa imputacions inversemblants, ni dels periodistes que donen pàbul i escampen la merda disfressada d'informació deposada per les clavegueres, més a prop de la postveritat que de la realitat. Ep!. No parlem però no oblidem!. Per una qüestió de pura prudència i instint de supervivència.....

L'autèntic exemple de veritable filibusterisme polític el trobem, però, dins del Parlament català. A Madrit practiquen desinhibidament una mena de pirateria total i abrandadament espanyolista -nacionalista!-, que abasta des de la política a la economia, passant per la informació i la justícia fins assassinar Montesquieu una mica cada dia. En canvi, l'unionisme de Barcelona es bassa més en el clàssic filibusterisme polític..... potser un pel groller i llefiscós però tant o més abrandat que l'espanyol. Ras i curt!. Gesticulacions exagerades, escarafalls, esquinçaments de vestits, discursos abrandats, crits, dilacions reglamentaris. Amb l'excusa de demanar empar per defensar els seus drets davant un suposat atropellament sofert per la minoria a mans de la majoria, no dubten en fustigar i atropellar a la presidenta del Parlament. No mostren ni respecta institucional, ni guarden les degudes formes parlamentàries, retorcen el reglament, utilitzen argúcies barroeres i vergonyosament antidemocràtiques i argumenten amb fal·làcies, mentides i manipulacions, tot això per no voler reconèixer la veritat: l'al·lèrgia que tenen al fet de preguntar als catalans sobre què volem per Catalunya i pel futur de la nostra societat..... Esparverats, es queixen que les lleis de referèndum i de transició cap a la República s'han presentat per sorpresa, sense haver sigut pactades ni discutides i que no tenen en compte a la meitat de la societat catalana. Diuen que la majoria no els deixa opinar, ni presentar esmenes, que tot es fa amb massa rapidesa i que es vulneren els drets polítics propis dels grups parlamentaris. Però callen com a lladres que aquestes lleis que ara se sotmeten a la presa en consideració dels diputats, votació i posterior aprovació -o no-, fa més d'un any que varen ser proposades, que es va crear una comissió d'estudi a la qual ells es van negar assistir i que fins i tot van recórrer davant el TC -que va anular la comissió-, perquè impedís desenvolupar les seves funcions, ja que per a ells eren lleis anticonstitucionals..... ja abans de ser confegides, debatudes i aprovades pel Parlament!.

Si el nostre visitant forà s'endinses en la tasca que s'ha fet i es fa des del Govern de la Generalitat i dins del Parlament de Catalunya, s'adonaria de les enormes dificultats en que es desenvolupa la seva feina. Quasi tota la seva activitat està sota l'escrutini implacable del TC sempre disposat a dictar resolucions contraries a Catalunya, independentment de la seva constitucionalitat o no. Llei que s'aprova, llei que es suspesa per sis mesos.... almenys!. Si es que no és declarada directament inconstitucional, és clar!. Si es discuteix d'alguna cosa que no agrada al Gobierno, s'insta a TC perquè adverteixi i sancioni ja sigui a un conseller, un parlamentari o la presidenta del Parlament i parcialment a la mesa -els membres constitucionalistes tenen butlla- si els be de gust. Agència tributaria, lleis per protegir els ciutadans vulnerables dels talls de llum o aigua, multes a entitats sobiranistes imposades vergonyosament..... Un reguitzell de mesures encaminades no només a escanyar l'independentisme, si no també els catalans en general, siguin o no favorables a la independència. Promeses incomplertes, inversions compromeses però mai executades, atacs a la llibertat d'expressió, a la llengua, cobrar interessos per prestar-nos els nostres propis cales sostrets mitjançant l'espoli fiscal secular que pateixen els catalans..... No paga la pena seguir el relat del maltractament i manca de respecte que pateix la nació catalana per part de les velles i feixugues institucions espanyoles, les quals mai han pogut anorrear el catalanisme...... D'aquí prové l'animadversió que ens tenen!.

I seguiria veient com el veritables perseguits per terra, mar i aire són els polítics independentistes catalans i no pas els unionistes els quals gaudeixen de tota la força -legal, il·legal o al·legal- d'aquest estat ignominiós. I veuria que els autèntics pressionats són els empresaris que s'han manifestat disposats a propiciar el referèndum. I com la guàrdia civil assetja les empreses que suposadament estan imprimint paperetes o fent urnes perquè es pugui fer el referèndum el més normalitzadament que sigui possible. O com amenacen els alcaldes -des del gobierno- que volen cedir locals per constituir els col·legis electorals com cal. Fins i tot podrà adonar-se de les pressions dirigides als ciutadans particulars perquè no participin en les votacions. Rajoy i els seus acòlits han pres exemple de Erdogan i el que està fent a Turquia, o de la devoció democràtica de Maduro a Veneçuela. Fins i tot ha normalitzat la utilització de la postveritat millor que el propi Trump i el maniqueisme millor que Putin.....

Si el nostre visitant forà ens hagués visitat els dies 6, 7 i 8 d'aquest més hauria percebut fins on és capaç d'arribar el Gobierno d'Espanya per aturar judicialment allò que només és competència de l'àmbit polític. S'hauria adonat de la manca d'ètica i professionalitat dels mitjans d'informació de Madrit -i algun de Barcelona, certament- o de la tasca feta per la Guàrdia Civil, la policia nacional, els fiscals i els jutges, sempre disposats en primer i únic lloc a defensar la sagrada unitat de la pàtria, passant per damunt de legitimitat, principis democràtics o ètica professional. Però per damunt de tot, haguera vist com un TC absolutament deslegitimat a ulls catalans i contaminat per la dèria anti-catalanista militant de la qual ha presumit el seu president, com aquest tribunal ha caigut dins d'una mena de forat negra que el condueix directament a l'infern de la corrupció política i jurídica dominants a l'estat. Corrupció, per cert, que s'ha ensenyorit ja fa dies d'aquest ens abstracte ara anomenat Espanya i abans conegut com Castella.....

El proper 1 d'octubre tenim la primera i potser única oportunitat en molt de temps per deslliurar-nos de tanta iniquitat...... Lluitem tots plegats per aconseguir-ho!.