Algú que em faci l'honor de llegir els meus escrits, bé sigui a JOANCUGAT en català o JANCUGAT en castellà, o fins i tot els meus comentaris a Facebook o Twitter, podrà haver arribat a la conclusió de que m'he posicionat a favor del president Pujol quan he comentat críticament tot el referit a l'afer de la suposada corrupció imputada a ell i a la seva família. Confesso que aquesta qüestió, el cas Pujol, m'ha entristit i incomodat bastant, com per altra banda ha passat a molts ciutadans d'aquest atribolat país. Però mai he pretès exculpar presumptes corruptes i corruptors abans de que es pronuncies la justícia. Per tant, no em corresponia a mi fer d'advocat defensor ni del senyor Pujol i Soley ni de la seva esposa i fills. Així doncs, perquè puc haver donat impressió de que exculpo a la família de les seves suposades malifetes?.
La resposta es molt senzilla de donar. Perquè els Pujols han estat utilitzats per les diferents institucions de l'Estat espanyol com a ase dels cops a la Catalunya sobiranista. D'allò que l'unionisme anomena despectivament com "l'oasi català". De fet, han sigut els primers d'una llarga llista que continua amb Mas, Ortega, Rigau, Homs, Forcadell, Simó, Corominas, Barrufet, Nuet, batlles i regidors de les CUP..... Una llista que no deixarà de créixer vist el capteniment escassament democràtic de l'Espanya "popular"...... i "socialista", certament!. Per tant, i admetent les diferències existents entre els Pujols -per corrupció- i la resta -per qüestions purament polítiques-, no es menys cert que l'afer Pujol s'activa o desactiva segons convingui o no al govern d'Espanya i al Partit Popular. Els Pujols son l'excusa perfecta per amagar la "merda" que embruta de cap a peus moltes institucions espanyoles i principalment els partits que a Madrit anomenen com d'àmbit nacional, singularment el Partit Popular. Així doncs, es la mateixa Espanya la que barreja corrupció econòmica amb persecució política, amb la qual cosa tot passa a ser un afer estrictament polític.....
Algú pot donar un altra explicació a tot el que envolta l'afer Pujol?. Alguna cosa diferent a una utilització esbiaixada d'uns fets estrictament econòmics per atacar políticament el capteniment de bona part de la societat catalana?. Així doncs, he arribat a la trista conclusió que els Pujols no estan sent tractats de forma justa ni equànime. Perquè no hi ha un altre explicació -jo almenys no la veig- als fets que tot seguit denuncio.....
Un fet prou rellevant es l'actuació policial en general i de l'UDEF en particular. Quan un cos policial permet que dins d'ell s'hagi establert un grup d'agents encarregat d'inventar-se informes falsos, filtrar-los a la premsa afí, investigar al marge del control judicial i alliçonar suposats testimonis per fer mal a persones innocents, aquesta policia no es de fiar. La anomenada policia patriòtica s'ha mogut com a cal sogre aixoplugada pel ministre de l'interior i d'altres polítics, ara populars, conspirant a tort i dret i actuant com si d'un grup de mafiosos es tractés. Quan una unitat tant important com l'UDEF perd paint-drive i després apareixen miraculosament dins d'un calaix, o recrea suposats testimonis per que menteixen o cobren per mentir, o amenacen a treballadors de la banca per obtenir il·legítimament, amb amenaces i xantatges, proves per inculpar imputats presumptament innocents, l'UDEF per a mi no té credibilitat. Però el bons policies -que sens dubte deuen ser molts- no van fer res per aturar aquests companys delinqüents. De manera que ara es tot el cos policial el que esta tacat per l'ombra de la sospita i la desconfiança. I aquesta mena de policia es la que està investigant els Pujols. Jo, no me'n refio pas!. Perquè, qui m'assegura que demà no m'investigarà a mi -o a tu, o a ell- amb les mateixes il·legítimes maneres i resultats....?.
Uns periodistes que s'autoconsideren com d'investigació però que tota la seva feina la basen en informes esbiaixats o directament falsos filtrats per policies -o sindicats policials-, amb l'única intenció d'esclafar adversaris polítics del règim, no són més que tontos útils -originalment, polyeznyi- i per tant no gaudeixen de cap mena de credibilitat. La informació es quelcom prou important com perquè se l'haguessin de prendre més seriosament. Un periodista pot opinar i criticar el que vulgui, però ho ha de fer honesta i decentment, no pas amb sectarisme partidista o manipulació esbiaixada. Quantes vegades ens hem escandalitzat per un titular indecent, o fals, o exagerat, o per molts editorials o articles inversemblants de La Razón, ABC, El Mundo i fins i tot, de El País, La Vanguardia o El Periódico?. Quantes vegades hem hagut d'apagar la tele davant el maltracta informatiu sobre l'independentisme que fan des de La Sexta, Cuatro, A3, Tele5, 13TV, 8TV o les públiques TVE.... i fins i tot TV3?. Amaguen informació rellevant o ressalten desinformació desfavorable a Catalunya i l'independentisme. Inflen o minimitzen informacions en funció dels interessos dels partits d'àmbit estatal. Fan tertúlies amb opinadors favorables a les tesis espanyolistes però veten els que defensen opinions contraries..... Es un [mal] símptoma -del llastimós estat que es troba l'Estat espanyol- que el periodisme hagi arribat fins aquest grau de manca d'ètica i descomposició professional. Tampoc me'n refio de les informacions publicades o divulgades per allò que hom coneix com a Caverna Mediàtica madrilenya -amb el director Marhuenda inclòs, imputat per amenaces- i La Santa Aliança barcelonina. Han pres partit, s'han emmerdat fins el capdamunt i ara fan una pudor insuportable.....
La vessant Judicial, la Legislativa i l'Executiva es barrejant com històricament mai hagi passat abans en qualsevol altre estat del Món, llevat dels autoritaris o dictatorials tipus Rússia,Veneçuela o Etiòpia, per exemple. La separació de poders no existeix a Espanya. Montesquieu es mort!. I els seus principis i ensenyaments també estan enterrats sota tones i més tones de lleis, decrets i ordres que aixafen i anorreen els drets i les llibertats dels ciutadans. Un legislatiu que fa lleis injustes com ara l'anomenada llei mordassa n'és un exemple palmari. O la reforma exprés de la Constitució per prioritzar el pagament del deute, feta amb nocturnitat i traïdoria pel PPSOE. Per no parlar de les noves competències atribuïdes al TC per perseguir i condemnar idees, intencions i opinions sorgides des de l'àmbit sobiranista català, del parlament o del executiu, tots aquests exemples són una bona mostra de l'escàs tarannà democràtic d'un estat que no es pas de dret. Més aviat és un estat amb dret de pernada, si més no!. I si tinguéssim que parlar d'una fiscalia -i també d'alguns jutges- disposada a actuar com advocat defensor del poderosos, ja sigui d'una Infanta d'Espanya o un banquer com Emilio Botin, el qual va donar nom a l'anomenada doctrina Botin, també son vergonyosos exemples. O dels fiscals amics de polítics que es dediquen a afinar imputacions falses per assetjar adversaris polítics. O directors d'oficines anti-corrupció -el jutge Alfonso- capaços de conspirar amb el ministre de l'interior -Fernández Díaz- per perseguir penal, mediàtica i policialment els enemics independentistes, sense miraments legals o morals que els aturi. O dels polítics que espien, com Sánchez Camacho a La Camarga, que enregistren i instiguen a còmplices perquè menteixin i acusin, i utilitzen el xantatge i les amenaces per destruir els adversaris. O dels membres del govern espanyol que inspiren i propicien conspiracions -Victòria Alvarez i Camacho-, com ara Jorge Moragas, que atien l'advocacia de l'Estat contra ciutadans pacífics i ansiosos de democràcia, com ha fet i fa la vicepresident Soraya Saenz Santamaria. O jutges disposats a complaure el poder polític, els quals jutgen i condemnen amb el codi penal a la ma l'activitat política de polítics, les opinions polítiques o la llibertat del parlament i dels parlamentaris a parlar i opinar sobre tot allò que els vingui de gust..... Tot això està passant, ja entrat el segle XXI, a la perifèria d'Europa, a l'Espanya immemorial de Mariano Rajoy Brey, màxim responsable del desgavell que hores d'ara es troba l'Estat espanyol.
Amb aquest antecedents coneguts i d'altres que encara són a l'ombra de les clavegueres de l'Estat però que existeixen, hi ha algú que se'n refiï de la policia espanyola?. Del govern d'Espanya?. De la fiscalia?. Dels partits d'àmbit nacional?. De la Justícia espanyola?. Dels mitjans de comunicació?. Hi ha algú que encara cregui en Espanya?.
Els Pujols potser són una colla de corruptes, d'aprofitats o de saberuts genis financers, però fins que no es demostri fefaentment la seva culpabilitat per a mi seran una família innocent que ha tingut la desgràcia de caure en mans d'una colla de voltors que es disputen àvids de sang un cos encara viu amb l'esperança que les seves picotades l'acabin de rematar. I el més greu es què l'actuació de l'Estat espanyol pot malmetre les proves que pogueren existir contra ells, perquè el cas Pujol està corromput des de l'inici.... per part de policies, fiscals, periodistes i polítics espanyols. L'han transformat en l'excusa Pujol!. Quan sorgeix un nou cas de corrupció que toca el PP, o al Gobierno, o a polítics, o a la fiscalia, o a la policia o es produeix un esdeveniment favorable a la independència, rebrota el cas Pujol. Nous escorcolls mediàtics, nous avisos als mitjans perquè ho retransmetin en directe, noves probes sorgides de sobte.... Un nou show mediàtic-policial, un nou escarni!. I d'aquesta manera l'excusa Pujol pot ser utilitzada per Madrit per tapar les seves vergonyes, que són moltes. Però, ailás!. Creuen que matant els mites, així afebliran les esperances i anhels de milions de catalans, pujolistes o no, que restem ansiosos per arribar al final del costerut camí que ens està portant cap a l'alliberadora independència. Utilitzar els Pujols, o a Mas, Forcadell o els Joan Coma d'aquest país per desprestigiar i anorrear el sobiranisme es impropi d'un estat de dret.... Fins i tot, es impropi d'un estat com l'espanyol!.
A més a més de posar en bandeja la possible anul·lació de les probes obtingudes potinejant drets i presumpcions d'innocència.... I quan això passi, que dirà la policia, la fiscalia, els jutges i els periodistes que estan contribuint tan matusserament a que això acabi passant?. També serà culpa de l'independentisme?. O reconeixeran que passarà per culpa de la mala llet que emborratxa aquest Estat?.
Publicat al mes d'abril de 2017.
La resposta es molt senzilla de donar. Perquè els Pujols han estat utilitzats per les diferents institucions de l'Estat espanyol com a ase dels cops a la Catalunya sobiranista. D'allò que l'unionisme anomena despectivament com "l'oasi català". De fet, han sigut els primers d'una llarga llista que continua amb Mas, Ortega, Rigau, Homs, Forcadell, Simó, Corominas, Barrufet, Nuet, batlles i regidors de les CUP..... Una llista que no deixarà de créixer vist el capteniment escassament democràtic de l'Espanya "popular"...... i "socialista", certament!. Per tant, i admetent les diferències existents entre els Pujols -per corrupció- i la resta -per qüestions purament polítiques-, no es menys cert que l'afer Pujol s'activa o desactiva segons convingui o no al govern d'Espanya i al Partit Popular. Els Pujols son l'excusa perfecta per amagar la "merda" que embruta de cap a peus moltes institucions espanyoles i principalment els partits que a Madrit anomenen com d'àmbit nacional, singularment el Partit Popular. Així doncs, es la mateixa Espanya la que barreja corrupció econòmica amb persecució política, amb la qual cosa tot passa a ser un afer estrictament polític.....
Algú pot donar un altra explicació a tot el que envolta l'afer Pujol?. Alguna cosa diferent a una utilització esbiaixada d'uns fets estrictament econòmics per atacar políticament el capteniment de bona part de la societat catalana?. Així doncs, he arribat a la trista conclusió que els Pujols no estan sent tractats de forma justa ni equànime. Perquè no hi ha un altre explicació -jo almenys no la veig- als fets que tot seguit denuncio.....
Un fet prou rellevant es l'actuació policial en general i de l'UDEF en particular. Quan un cos policial permet que dins d'ell s'hagi establert un grup d'agents encarregat d'inventar-se informes falsos, filtrar-los a la premsa afí, investigar al marge del control judicial i alliçonar suposats testimonis per fer mal a persones innocents, aquesta policia no es de fiar. La anomenada policia patriòtica s'ha mogut com a cal sogre aixoplugada pel ministre de l'interior i d'altres polítics, ara populars, conspirant a tort i dret i actuant com si d'un grup de mafiosos es tractés. Quan una unitat tant important com l'UDEF perd paint-drive i després apareixen miraculosament dins d'un calaix, o recrea suposats testimonis per que menteixen o cobren per mentir, o amenacen a treballadors de la banca per obtenir il·legítimament, amb amenaces i xantatges, proves per inculpar imputats presumptament innocents, l'UDEF per a mi no té credibilitat. Però el bons policies -que sens dubte deuen ser molts- no van fer res per aturar aquests companys delinqüents. De manera que ara es tot el cos policial el que esta tacat per l'ombra de la sospita i la desconfiança. I aquesta mena de policia es la que està investigant els Pujols. Jo, no me'n refio pas!. Perquè, qui m'assegura que demà no m'investigarà a mi -o a tu, o a ell- amb les mateixes il·legítimes maneres i resultats....?.
Uns periodistes que s'autoconsideren com d'investigació però que tota la seva feina la basen en informes esbiaixats o directament falsos filtrats per policies -o sindicats policials-, amb l'única intenció d'esclafar adversaris polítics del règim, no són més que tontos útils -originalment, polyeznyi- i per tant no gaudeixen de cap mena de credibilitat. La informació es quelcom prou important com perquè se l'haguessin de prendre més seriosament. Un periodista pot opinar i criticar el que vulgui, però ho ha de fer honesta i decentment, no pas amb sectarisme partidista o manipulació esbiaixada. Quantes vegades ens hem escandalitzat per un titular indecent, o fals, o exagerat, o per molts editorials o articles inversemblants de La Razón, ABC, El Mundo i fins i tot, de El País, La Vanguardia o El Periódico?. Quantes vegades hem hagut d'apagar la tele davant el maltracta informatiu sobre l'independentisme que fan des de La Sexta, Cuatro, A3, Tele5, 13TV, 8TV o les públiques TVE.... i fins i tot TV3?. Amaguen informació rellevant o ressalten desinformació desfavorable a Catalunya i l'independentisme. Inflen o minimitzen informacions en funció dels interessos dels partits d'àmbit estatal. Fan tertúlies amb opinadors favorables a les tesis espanyolistes però veten els que defensen opinions contraries..... Es un [mal] símptoma -del llastimós estat que es troba l'Estat espanyol- que el periodisme hagi arribat fins aquest grau de manca d'ètica i descomposició professional. Tampoc me'n refio de les informacions publicades o divulgades per allò que hom coneix com a Caverna Mediàtica madrilenya -amb el director Marhuenda inclòs, imputat per amenaces- i La Santa Aliança barcelonina. Han pres partit, s'han emmerdat fins el capdamunt i ara fan una pudor insuportable.....
La vessant Judicial, la Legislativa i l'Executiva es barrejant com històricament mai hagi passat abans en qualsevol altre estat del Món, llevat dels autoritaris o dictatorials tipus Rússia,Veneçuela o Etiòpia, per exemple. La separació de poders no existeix a Espanya. Montesquieu es mort!. I els seus principis i ensenyaments també estan enterrats sota tones i més tones de lleis, decrets i ordres que aixafen i anorreen els drets i les llibertats dels ciutadans. Un legislatiu que fa lleis injustes com ara l'anomenada llei mordassa n'és un exemple palmari. O la reforma exprés de la Constitució per prioritzar el pagament del deute, feta amb nocturnitat i traïdoria pel PPSOE. Per no parlar de les noves competències atribuïdes al TC per perseguir i condemnar idees, intencions i opinions sorgides des de l'àmbit sobiranista català, del parlament o del executiu, tots aquests exemples són una bona mostra de l'escàs tarannà democràtic d'un estat que no es pas de dret. Més aviat és un estat amb dret de pernada, si més no!. I si tinguéssim que parlar d'una fiscalia -i també d'alguns jutges- disposada a actuar com advocat defensor del poderosos, ja sigui d'una Infanta d'Espanya o un banquer com Emilio Botin, el qual va donar nom a l'anomenada doctrina Botin, també son vergonyosos exemples. O dels fiscals amics de polítics que es dediquen a afinar imputacions falses per assetjar adversaris polítics. O directors d'oficines anti-corrupció -el jutge Alfonso- capaços de conspirar amb el ministre de l'interior -Fernández Díaz- per perseguir penal, mediàtica i policialment els enemics independentistes, sense miraments legals o morals que els aturi. O dels polítics que espien, com Sánchez Camacho a La Camarga, que enregistren i instiguen a còmplices perquè menteixin i acusin, i utilitzen el xantatge i les amenaces per destruir els adversaris. O dels membres del govern espanyol que inspiren i propicien conspiracions -Victòria Alvarez i Camacho-, com ara Jorge Moragas, que atien l'advocacia de l'Estat contra ciutadans pacífics i ansiosos de democràcia, com ha fet i fa la vicepresident Soraya Saenz Santamaria. O jutges disposats a complaure el poder polític, els quals jutgen i condemnen amb el codi penal a la ma l'activitat política de polítics, les opinions polítiques o la llibertat del parlament i dels parlamentaris a parlar i opinar sobre tot allò que els vingui de gust..... Tot això està passant, ja entrat el segle XXI, a la perifèria d'Europa, a l'Espanya immemorial de Mariano Rajoy Brey, màxim responsable del desgavell que hores d'ara es troba l'Estat espanyol.
Amb aquest antecedents coneguts i d'altres que encara són a l'ombra de les clavegueres de l'Estat però que existeixen, hi ha algú que se'n refiï de la policia espanyola?. Del govern d'Espanya?. De la fiscalia?. Dels partits d'àmbit nacional?. De la Justícia espanyola?. Dels mitjans de comunicació?. Hi ha algú que encara cregui en Espanya?.
Els Pujols potser són una colla de corruptes, d'aprofitats o de saberuts genis financers, però fins que no es demostri fefaentment la seva culpabilitat per a mi seran una família innocent que ha tingut la desgràcia de caure en mans d'una colla de voltors que es disputen àvids de sang un cos encara viu amb l'esperança que les seves picotades l'acabin de rematar. I el més greu es què l'actuació de l'Estat espanyol pot malmetre les proves que pogueren existir contra ells, perquè el cas Pujol està corromput des de l'inici.... per part de policies, fiscals, periodistes i polítics espanyols. L'han transformat en l'excusa Pujol!. Quan sorgeix un nou cas de corrupció que toca el PP, o al Gobierno, o a polítics, o a la fiscalia, o a la policia o es produeix un esdeveniment favorable a la independència, rebrota el cas Pujol. Nous escorcolls mediàtics, nous avisos als mitjans perquè ho retransmetin en directe, noves probes sorgides de sobte.... Un nou show mediàtic-policial, un nou escarni!. I d'aquesta manera l'excusa Pujol pot ser utilitzada per Madrit per tapar les seves vergonyes, que són moltes. Però, ailás!. Creuen que matant els mites, així afebliran les esperances i anhels de milions de catalans, pujolistes o no, que restem ansiosos per arribar al final del costerut camí que ens està portant cap a l'alliberadora independència. Utilitzar els Pujols, o a Mas, Forcadell o els Joan Coma d'aquest país per desprestigiar i anorrear el sobiranisme es impropi d'un estat de dret.... Fins i tot, es impropi d'un estat com l'espanyol!.
A més a més de posar en bandeja la possible anul·lació de les probes obtingudes potinejant drets i presumpcions d'innocència.... I quan això passi, que dirà la policia, la fiscalia, els jutges i els periodistes que estan contribuint tan matusserament a que això acabi passant?. També serà culpa de l'independentisme?. O reconeixeran que passarà per culpa de la mala llet que emborratxa aquest Estat?.
Publicat al mes d'abril de 2017.
