Alguns saberuts analistes fan còrrer la brama que Orriols s'està menjant l'espai de JUNTS. Que JUNTS ha entrat en pànic i copia les propostes xenòfobes i racistes d'AC per aturar la fuita de vots. Diuen que dins del partit comencen a sentir-se crítiques contra Puigdemont. Titllen els liders del partit com botiflers. I diuen també que algunes enquestes cuinades i precuinades albiren la desaparició de JUNTS com a partit independentista....
Altres "periollestos" de mitjans d'aquí i d'allà inflen el globus Rufián lloant la seva aposta com aglutinador de l'esquerra del PSOE, però sense comptar amb el PSOE. Diuen també que Rufián, l'influencer i la seva proposta -inspirada per un Tardà activament jubilat- son els únics que poden aturar l'ascens de PPVOX cap el gobierno de la nación. També aplaudeixen amb les orelles el seu discurs manifestament descarnat i sectari contra JUNTS, bé sigui des del faristol del Congrés o a través de les xarxes socials, les quals sap utilitzar en benefici propi com pocs polítics saben fer ni que sigui a base de titulars cridaners a favor de les seves tesis anti-juntaires. Alguns mitjans també es dediquen a propagar la brama que hores d'ara Rufian està considerat, segons aquestes enquestes curosament cuinades, com a líder d'ERC millor valorat per sobre de sa santedat Oriol Junqueras i que per aquesta raó li està fent el llit....
Reconec que sovint peco de malpensat. Fins i tot reconec que considero la figura de Puigdemont com el necessari engrescador de l'independentisme després de l'1 Octubre de 2017. No resulta fàcil mantenir-se fidel als principis des de l'exili a Waterloo i alhora sent vilipendiat a casa per uns quants eixelebrats. Ja m'agradaria que aquests que blasmen contra el president Puigdemont i els altres exiliats haguessin passat una temporada a l'exili. Sense poder assistir a l'enterrament de pares, germans o fent una vida a casa amb la família aplegada al teu voltant. Ser un exiliat no es cap premi i menys per un polític que no renega del que ha fet en benefici del país i que està disposat a seguir lluitant. Va preferir anar-se'n abans de lliurar-se a una justícia que de justa i imparcial no en té gaire. No puc negar que considero imprescindible que Junqueras i la resta de polítics que van lliurar-se a l'estat, negant-se a formar un govern a l'exili i van acceptar l'indult per la gràcia del Rei, reconeixent en conseqüència la seva culpa política, haurien de fer un pas al costat i deixar els càrrecs a saba nova. I Rufián no es precisament saba nova. Més aviat és una nosa nova per l'independentisme. Fins i tot no m'amago quant dic que Rufian i Orriols estan fent la feina bruta a l'unionisme, l'un com tonto util de l'espanyolisme d'esquerres anti-independentista -fent un mal inqüestionable a ERC- i l'altra com a cavall de Troia de l'unionisme espanyol d'extrema dreta extrema, tan anti-independentista com és l'esquerra espanyola. Tant el tonto com el cavall fan mal a l'independentisme i engreixen l'unionisme.
Hi ha un director -o directors- d'orquestra que manipula diaris, periodistes, tertulians, mitjans, "teles", radio i les xarxes per tal d'anorrear l'independentisme, dividint els partits i dimonitzant els liders?. Jo, que reconec que també tinc certes cabòries que ballen pel meu cap, crec sincerament que si. I aquest director es troba dins les emmerdades clavegueres de l'estat. Les rates que viuen dins tanta merda son patriotes espanyols, perquè ja se sap que els espanyolistes no son pas nacionalistes -almenys no se'n reconeixen-. Però també sabem que aquestes rates emmerdades fins les celles poden ser de dretes, d'esquerres, nacional-catòliques, unionistes, federalistes, funcionaris, policies, jutges, periodistes, racistes, xenòfobes i/o feixistes -franquistes a Espanya-, els quals abans volien aconseguir l'efecte sense que es notés la cura i ara els importa una figa aconseguir l'efecte encara que es noti la cura.
No podem permetre que facin forat dins de l'independentisme. No hem de dividir-nos, ni insultar-nos, ni criticar-nos caïnitament. Temps hi haurà un cop haguem aconseguit la independència. Prou que ho fan i ens assetgen les nombroses rates de claveguera espanyoles. No hem de donar-lis canxa per que juguen amb regles trucades, manipulades, plenes de paranys i mentides, com a consumats trilers que son.
Acusar-me de ser malpensat, de tenir les cabòries desbordades, potser si. Acuseu-me del que volgueu. De processista, de convergent, de republicà, de fer volar coloms o del que us plagi. Sigueu benvolents i moderats amb els insults i les atribucions descarnades que em dediqueu. Però no m'acuseu que les meves cabòries no es basen en fets i realitats evidents i certes.
La independència bé que mereix fer públiques les cabòries de cadascun dels independentistes i d'aguantar el xàfec de falses acusacions i insults..... Això ho he après dels liders exiliats, ajusticiats i vilipendiats per Espanya, els quals mai es rendiran a l'opressió que exerceixen les rates de claveguera espanyoles.
