EL JOC DE LA OCA I L'ESTAT ESPANYOL.

A l'estat espanyol segueixen un full de ruta prou curiós, que podríem batejar com una versió de "El joc de la Oca". Tothom coneix les seves regles i tothom sap jugar-hi. Potser la jugada més coneguda d'aquest joc és aquella que permet que si caus a la casella on hi ha una oca pots anar a un altra oca, saltant-se les caselles que hi ha entre ambdues. "D'oca a oca i tiro perquè em toca", exclama joiosament l'afortunat jugador. 

Doncs bé, a l'estat espanyol la judicatura juga aquest joc, saltant-se no una ni dues caselles, en realitat se les salta totes. D'oca a oca i com cauen damunt d'un altra oca, salten a la següent. I així fins arribar a la meta, sense perdre el temps en les caselles com podrien ser el pou, el laberint.... O la calavera, que obliga a tornar al principi de la partida. Per descomptat tampoc s'entretenen complint el reglament del joc, com mana la decència que ha de tenir tot bon jugador. I com la judicatura va d'oca a oca arriben al final de la partida abans que ningú, on els espera la sentència degudament firmada, la condemna degudament desproporcionada i la indefugible presó pels altres malaguanyats jugadors. Es a dir, l'engarjolament per la resta de la humanitat..... Sense remordiments ni manies!.

Hores d'ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tirat els daus i, com era previsible, ha anat a parar a una oca. L'oca afortunada ha estat aquella que deixa sense efecte el decret d'aplaçament de les eleccions al Parlament convocades pel 14F fins el més de maig, donat que la pandèmia es troba descontrolada i perillaria la legitimitat del resultat si l'abstenció fora inassolible. Però com la judicatura espanyola juga amb els daus marcats, no segueix el reglament del joc i fa oïdes sordes als precedents dictaminats pel Tribunal Suprem -que abans no va acceptar que un ciutadà particular impugnés una convocatòria electoral-, ha decidit que en aquest cas, com sempre, s'atorga a sí mateix el dret d'interferir -un cop més!- en els afers polítics de Catalunya i ha procedit a l'anul·lació de l'esmentat decret d'aplaçament de la data electoral -14F- quan ja s'ha iniciat la campanya electoral.....

Per descomptat, la judicatura espanyola en sap molt més que ningú sobre la pandèmia i de com combatre-la, més encara que qualsevol científic, epidemiòleg o metge que gosi contradir-los, perquè els jutges son com els déus de l'Olimp. Ho saben tot, de tothom i mai s'equivoquen.

Això és el que passa quan les regles del joc d'un suposat estat de dret es retorcen impúdicament per immiscir-se descaradament en una decisió política que havia assolit el consens de totes les formacions polítiques catalanes, menys els socialistes. És a dir, la judicatura s'implica en la campanya electoral a favor del PSC, ja que no creuen que l'anomenat efecte Illa -efecte partidista i propagandístic entre els mitjans mediàtics afectes al règim- resisteixi fins a finals de maig, que és fins quan s'havien retardat les eleccions.

L'incompliment sistemàtic de la separació de poders que fa l'alta judicatura espanyola -incloent-hi el Tribunal Constitucional!-, amb total complicitat de la fiscalia i la policia, hores d'ara ja ha merescut la reprovació i correcció de la JUSTICIA europea, molt més sovint del que qualsevol estat mitjanament democràtic estaria disposat a suportar. Però per molts espanyols Spain is different, especialment en qüestions de JUSTÍCIA pensem alguns. I com la judicatura espanyola és indiferent al que diu la JUSTÍCIA que s'imparteix a Europa, doncs passen olímpicament d'ella i tornen a tirar els daus per continuar la partida, com si no hagés passat res de res.... 

Enlloc d'una dehesa sostenint unes balances amb els ulls embenats, la justicia espanyola la podem representar, doncs, com una oca. Podríem dir que aquest és el veritable lema de la judicatura castellana: "D'oca a oca i tiro perquè em toca"

I a la resta de jugadors, que els bombin..... 

D'AQUELLS POLS VÉNEN AQUESTS LLOTS.....

La degradació democràtica que pateix Espanya és veritablement alarmant. Certament, el tarannà democràtic d'aquest estat sempre ha sigut prou sui generis. Tot va començar quan el dictador va nomenar hereu del règim al Principe de España Joan Carles de Borbó a títol de rei, quan la democràcia orgànica espanyola es trobava al seu apogeu. Va continuar amb la reconversió i normalització del Movimiento Nacional com una mena de partit que va apropiar-se del centre polític i va portar i abraçar la democràcia parlamentaria durant el període conegut com a transición. "De la ley a la ley" proclamaven cofois els franquistes alhora que les forces armades posaven damunt la taula de negociació les pistoles, els uniformes i les medalles com el tafur que posa sis asos damunt el tapet verd. Així es va negociar la sagrada Constitució espanyola, fet que va ser acceptat i fins i tot aplaudit pels partits polítics democràtics -socialistes, comunistes, liberals i demòcrata cristians-, que fins no feia gaire temps havien lluitat aferrissadament contra la dictadura i a favor de la democràcia, des de dins i des de fora de l'estat. És a dir, la dictadura, el franquisme, va imposar les condicions per perpetuar el règim sorgit del cop d'estat de l'any 1936, amagant-les darrera una tènue capa de pols de maquillatge translúcid per aparentar ser una democràcia normal, la qual cosa sempre havia combatut aferrissadament abans fins i tot amb violència. 

Les ànsies d'assolir la democràcia van fer que els demócrates renunciessin a defensar i exercir els principis democràtics amb fermesa i van tancar els ulls i acotar el cap davant del franquisme..... I d'aquells pols vénen aquests llots!.

Han passat més de quaranta anys i totes les institucions d'aquest malaguanyat estat es troben colgades de merda. Des del cap d'estat fins l'última família de funcionaris tradicionals i institucionalitzats, fills o nets de la dictadura que encara perviuen treballant a les administracions públiques. Aquest franquisme sempitern i immoral no només es troba molt present a les actuals institucions espanyoles, si no que també ha arrelat sigil·losament -o descaradament!- en molts polítics de formacions de dretes, centre o esquerres que ostenten o han ostentat el poder executiu, legislatiu i sobretot judicial. Per no parlar del poder mediàtic, és clar..... 

I així fins avui!.

Catalunya també va sucumbir davant els anhels de democràcia que existia aleshores. Tots sabem, però, què ha passat desprès de més quaranta anys de regnat dels hereus. Hem decidit que ja n'hi ha prou!. Per tant vam desfermar la confrontació política, alliberadora i més engrescadora com mai havíem fet abans contra l'estat espanyol per tal d'aconseguir l'anhelada independència de Catalunya.

Un conflicte que hores d'ara es troba a les portes d'unes eleccions al Parlament les quals, encara que autonòmiques, poden accelerar o aturar la marxa cap a la independència segons quin resultat obtinguin les forces que defensen aquesta opció. Totes les enquestes diuen que ERC, JxCat i CUP -més altres partits independentistes molt  minoritaris- obtindran una majoria absoluta aclaparadora i que més de 50% dels vots emesos seran per aquestes formacions polítiques. 

Doncs bé, aquestes previsions han desfermat astorament, pànic i tremolor de cames entre les forces constitucionalistes, les quals han accentuat la guerra bruta, fosca i il·legítima contra l'independentisme. La caverna mediàtica, la fiscalia, els jutges, l'executiu, el legislatiu, la policia i fins i tot les forces armades han cridat un cop més a la mobilització general contra l'independentisme. Amb totes les armes legals, il·legals i alegals al seu abast.

Hores d'ara a JxCat de Carles Puigdemont li han negat els espais electorals gratuïts als mitjans públics i aquests mateixos mitjans fan mans i mànigues per fer invisible la formació encapçalada pel president. Es fan crides perquè la gent voti per correu quan està més que demostrat que Correus mai ha funcionat com cal en cap procés electoral anterior. Posen entrebancs insalvables per dissuadir els votants catalans a l'exterior perquè votin, sabedors que majoritàriament ho fan a favor de la independència. Per altra banda sabem que la GC va escodrinyar i retenir -violant la correspondència!- desenes milers de sobres electorals abans i durant el procés de l'1O. Per tant, quines garanties tenim que no faran tot alló que els plagui per boicotejar centenars de milers de vots depositats a Correus per les eleccions al Parlament?. Cap ni una!. La immensa majoria de catalans no ens refiem d'una empresa estatal disposada a fer de tot el que calgui en defensa de la sagrada unitat de la pàtria. Per altra banda a ERC l'estan penjant la llufa de col·laboracionista amb l'unionisme perquè Els Comuns volen adduir-los per a conformar un nou tripartit amb els socialistes. Els republicans tenen el seu cap empresonat en mans dels botxins castellans i l'actual lideratge circumstancial és un pel pusil·lànime, per la qual cosa la síndrome d'estocolm presideix i condiciona totes les decisions i actuacions que pren el partit. Els socialistes han fet fora com a cap de llista a Miquel Iceta i han posat al ministre de Sanitat Salvador Illa perquè volen atreure's els antics votants espanyolistes de dretes de C's. Volen aglutinar els espanyolistes al voltant de la seva llista. Al seu torn la premsa del règim amaga les noticies de JxCat, maquillen o manipulen les d'ERC, ignoren las de les CUP, però en canvi a totes hores ens mostrem les de C's, dissimulant la davallada electoral que s'albira per a ells. També ens mostren les novetats del PP amagant la corrupció endèmica que pateix i fent propaganda dels fitxatges provinents dels trànsfugues de C's, mentre blanquegen i engresquen a VOX perquè obtingui representació al Parlament nodrint-se dels antics votants nacional-catòlics provinents de C's, partit per cert que podríem donar com en liquidació. Totes les formacions espanyolistes volen atraure's els votants del partit d'Arrimades abans que, decebuts, marxin cap a l'abstenció. Els Comuns-Podem emfatitzen la dèria a favor del tripartit i les ànsies de manar a qualsevol preu, per enfortir l'esquerra estatal ja que només ells estan en possessió de la veritable veritat. Per acabar, tots els mitjans fan propaganda exagerada del PSC anunciant la indefugible victòria que li pronostiquen per la bona gestió de la pandèmia que diuen ha fet el ministre en qüestió. En diuen l'efecte Illa. Tot això amanit amb enquestes trucades i esbiaixades on es cuinen barroerament els resultats afavorint les formacions constitucionalistes, mentres saberuts opinadors i tertulians unionistes escombren cap a casa desvergonyidament i es publiquen multitud d'informacions esbiaixades o directament falses per intentar capgirar la previsible victòria que es produirà a favor de les formacions independentistes.....

I fins aquí hem arribat!. Llegint o veient mentides enlloc d'informació, escoltant bajanades enlloc de propostes i veient com es disputen les despulles sobrants d'un partit en fallida. No menciono a cap formació política en particular quan em refereixo a un partit en fallida perquè en realitat, per a mi, C's, VOX, PP, PSC-PSOE i Els Comuns-Podemos son partits que es troben en fallida tècnica pel que fa a Catalunya i els catalans. Només ofereixen que tot continuï igual i que Catalunya segueixi dessagnant-se dins d'un estat que se'm va en orris..... 

A les nostres mans i amb els nostres vots està evitar-ho!.