"PEDRO" I EL LLOP.....

Pedro era un pastor d'ovelles molt eixerit i de la broma. Solia treure el seu ramat a pasturar a la muntanya. Per divertir-se, sovint cridava: El llop!. Què ve el llop!. Al principi, els pagesos quant sentien aquest crits d'auxili deixaven de banda el que estaban fent i acudien disposats a socorre l'esparverat pastor.... Aviat el van "calar", però. Així que al cap d'algunes falses alarmes ja no feien cas dels crits d'en Pedro. Però vet aquí que un bon día el llop si què va atacar de veritat el seu ramat. Aleshores, emporuguit i espantat va cridar: Auxili!. Ajut!. El llop està matant les meves ovelles....!. Heus aquí que aquell cop cap pagès va fer cas del pobre noi, pensant-se que no eren veritat el seus crits demanant ajut.  Així doncs pel seu mal cap, el pastoret va patir la mort del seu ramat i es va arruïnar.....

Aquest conte d'origen rus ve al cas pel que està passant amb les moltes vegades que els policies, fiscals i mitjans de comunicació espanyols denuncien casos de corrupció que afecten a polítics, partits i institucions catalanes les quals, sovint, queden en no res. Va passar amb Artur Mas les anteriors eleccions al Parlament català, quan un informe més fals que un segell de la República d'Anglaterra i Gales va ser convenientment filtrat -des de fons properes a l'UDEF, de la Policia Nacional- al mitja de comunicació i el periodista que més fal·làcies, exageracions i manipulacions anti-catalanes conreen per pàgina publicada -El Mundo i Eduardo Inda-. Naturalment, mentre el ministre de l'Interior s'espolsava les puces polítiques del damunt, el mitja en qüestió s'amagava darrera una suposada llibertat de premsa i reserva de les fonts d'informació, de manera que ningú va assumir la responsabilitat ètica, moral o professional per les mentides publicades. Naturalment, la justícia castellana no va creure convenient intervenir-hi. Malauradament, els anti-demòcrates espanyols van aconseguir alterar el resultat de les eleccions de l'única manera que només podran fer-ho mai: Amb la manipulació de la veritat!. Un cop més, l'impunitat va guanyar la partida a la decència.... i a la Justícia!. Com sovint sempre acaba passant a Espanya quan es tracta de protegir els afins al poder. Un altre exemple el va patir Xavier Trias, batlle aleshores de Barcelona, quan els mateixos subjectes van acusar-lo de posseir comptes corrents a la banca andorrana i a Suïssa. Altra cop es va malmetre la trajectòria personal i pública plena d'honradesa i credibilitat d'una bona persona com és el batlle Trias, per part d'uns indesitjables disposats a dir més mentides que el diable quan parla de la bona temperatura que regne a l'infern....

Cada cop que s'apropen eleccions -municipals, autonòmiques, europees o generals- i que la ciutadania es vol manifestar majoritàriament a favor de personalitats o formacions polítiques que defensen la independència de Catalunya, sorgeixen per art d'encantament nous casos de corrupció els qual són sospitosament esbombats en dates pròximes a l'esdeveniment electoral en qüestió, i són publicitats als mitjans cavernaris madrilenys -i de la Santa Aliança de Barcelona- fins i tot abans que els Policies Nacionals i/o la Guàrdia Civil comencin els concebuts escorcolls a domicilis, seus de partits, ajuntaments i/o empreses presumptament corruptes -encara que els tracten com si ja haguessin sigut declarats culpables- tot això amb la màxima parafernàlia i aparatositat mediàtica. En diuen la pena del telediario, la pitjor de les condemnes que pot rebre un innocent.

Aquesta absència de la presumpció d'innocència, aquesta utilització de la premsa groga cavernària per fer por, de informes policials falsos per atemorir-nos, de filtracions periodístiques per manipular-nos, de dossiers per xantatgejar, de les clavegueres de l'Estat i d'autèntiques rates profesionals i de la guerra bruta generalitzada contra l'independentisme, són els únics arguments que esgrimeixen els unionistes. Ficar por, insultar, mentir i unionisme es dir el mateix.

Artur Mas es un corrupte!, crida esparverat i enrabiat Pedro el periodista. 
Els Convergents cobren el 3% de comissions!, brama Pedro el governant popular sense aportar cap mena de proba, després d'estar deu anys buscant-les. Catalunya és una claveguera plena de mafiosos i nazis!, diuen els Pedro rates professionals, arrebossades de merda fins les celles mentre fan la guerra bruta de l'Estat. Anem a escorcollar la seu dels partits independentistes!, sentencien juristes sectaris afins al règim autoritari, acompanyats d'un seguici de càmeres i periodistes convenientment alertats -i alliçonats- per donar cobertura a l'espectacle....  Ja no els creiem!. A cap d'ells!. I en rés!. Són tantes les vegades que han cridat què ve el llop! sense que fora cert. Només ho fan per fer mal i acollonir-nos.....

Aquesta manca d'ètica, de principis democràtics, de sentit de la Justícia, de valors, com són la tolerància, l'honestedat, respecte al pluralisme, aquesta absència de valors humans i d'empatia envers els catalans que tenen els unionistes més abrandats -i poderosos-, es la primera causa que ha portat a molts ciutadans a la conclusió final que amb Espanya, Catalunya no hi guanya res i perd molt. No hi ha esperança si continuem units. Ni il·lusions. Ni futur. Ni prosperitat.... Ni llibertat!.

Adeu, Espanya!. Potser separats totes dues nacions serem més feliços.... A Catalunya almenys ho intentarem. A Espanya dependrà dels espanyols........ I de que el llop s'acabi cruspint a Pedro, el mentider.

BON COP DE FALÇ!.

Acabo de llegir un titular de La Vanguardia el qual em sembla que podrien fer seu La Razón o Alerta Digital. Fa pocs dies es podia llegir a Alerta Digital -diari ultradretà per antonomàsia- un titular que demanava a les autoritats pertinents -els salvadors de la pàtria habituals, es clar!- que "Catalunya deu ser intervinguda militarment". Doncs bé, el diari del Conde de Godó ara anuncia que "Els partits obren la batalla pel vot més decisiva per a Catalunya".

No se si soc un perepunyetes, però en sembla un veritable estirabot posar a primera plana d'un diari molt influent i llegit -malauradament es així!- la proximitat d'una batalla decisiva a Catalunya. Marius Carol, actual director de La Vanguardia, s'ha apuntat a l'escola de La Razón i Paco Marhuenda quan utilitza eufemismes, jocs de paraules i el doble sentit dels mots contra l'independentisme. Amés de ser una expressió prou bel·licosa i agressiva, s'allunya molt de la doctrina oficial del unionisme, ja que atorga la categoria de decisiva a les eleccions que els mateixos unionistes no volen reconèixer com plebiscitàries. Un veritable contrasentit....

El cert es que la premsa espanyola últimament s'ha erigit en custodi de les essències i de l'indissoluble unitat de la pàtria i no dubte en mentir, això si, per Deu, la Pàtria i el Rei. El País sovint  atribueix a Artur Mas declaracions que no fa, per després anunciar que ha rectificat; o fa espesos i saberuts editorials que s'allunyen tant de la realitat catalana que resulten inversemblants. La Razón manipula enquestes amb tanta naturalitat com descarada grolleria i s'inventa uns titulars dignes de passar als anals del periodisme més groc que mai hagi existit. Mentre que l'ABC i El Mundo porfidiegen  per (des)informar acuradament els seus enganyats lectors, per exemple publicant articles d'investigació més falsos que un duro sevillano, fins al punt que quan proclamem la independència no s'ho acabaran de creure. Als espanyols els agafarà amb els pixats al ventre!. Però, ai las!. Tot si val per combatre la gosadia dels catalans que volem votar a favor de la plena sobirania del nostre país. Aquest és el club al qual s'han sumat La Vanguardia i El Periódico per tal d'aconseguir el fracàs de les candidatures secessionistes.

Ara podria parlar del capteniment de les teles espanyoles. Només dir quatre cosses. La fal·làcia i perversitat de les seves informacions ultrapassen l'ètica periodista i trepitgen vergonyosament els principis democràtics més primaris. Es vanten de respectar el pluralisme però ignoren i menystenen les forces catalanistes i sobiranistes essent les que més i millor representen el capteniment actual de la majoria de catalans. Quan parlen de Catalunya només ho pregunten a formacions minoritàries com Ciudadanos o els populars i a opinadors esbiaixadament unionistes, obviant descaradament l'opinió de la CUP, Convergència o Esquerra. I si es tracta de recavar el sentir de la societat civil, ho demanen a SCC -entitat amb 62 afiliats però amb quantiosos recursos financers(!!!!)- que no pas a ÒMNIUM -cinquanta mil socis-, l'AMI -amb més de vuit-cents ajuntaments adherits- o a l'ANC, la qual encara que no té tanta disponibilitat econòmica -és finança amb les aportacions del socis- arreplega desenes de milers d'afiliats.

Doncs bé!. Aquesta és la batalla decisiva i desigual en la qual lluitem els independentistes. L'unionisme, orfe d'idees, sense arguments ni capacitat de seducció vers la majoria de catalans, declarada ens te la guerra. Ja sigui a la manera de Carolsoga -el mister Hyde de Marius Carol- o de la premsa groga i cavernària unionista. La Vanguardia ha triat el seu bàndol al costat de El Periódico.... Al costat de La Razón, l'ABC, El Mundo, El Confidencial, El País, Alerta Digital.... I al costat Tele 5, Antena 3, Cuatro, La Sexta, 13 TV....

Ara és hora, segadors. 
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

No ens fan por les seves insinuacions i amenaces agressives, quasi bèl·liques. Ens rellisquen per l'espatlla les mentides que diuen, les manipulacions que fan i els insults que ens llancen aquesta gent  tan ufana i tan superba.

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Els nostres adversaris ens volen anorrear per poder dominar-nos indefinidament. Volen espoliar-nos eternament. Volen continuar imposant llengua, cultura i institucions castellanes, aplicant al peu de la lletra la vella instrucció secreta del fiscal de Consejo de Castilla -sempre viva en el imaginari castellà!- "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"..... Doncs no!. Perquè amb un bon com de falç, defensors de la terra.... seguem cadenes!.

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Per sempre més...........

"L'HOME BLANC MAI DIU LA VERITAT".

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya seran inequívocament plebiscitàries. El 27 de setembre tots, absolutament tots els que anem a votar, ho farem en funció de les nostres conviccions a favor o contra la independència. El caracter referendari vindrà donat precisament per aquesta voluntat ciutadana, però també per l'actitud d'aquells que més neguen que això sigui així. La seva oposició reforça aquesta condició de plebiscit.... Recordem que a la història de l'Estat no resulta gens estrany que unes eleccions -per exemple, municipals!- es tornin un plebiscit. Ja va ocórrer l'any 31 del segle passat, quan es van obrir els col·legis electorals sent una monarquia i es van tancar republicans. Doncs ara el mateix: anirem a votar sent una comunitat autònoma de l'Estat espanyol i molt probablement acabarem la jornada disparats cap a la independencia de la nació catalana.....

Podrem triar entre les diferents formacions polítiques que defensen opcions tan dispars com són continuar sent una entre disset comunitats autònomes, o un estat lliure i independent. Ens oferiran el centralisme actual, el federalisme a la madrilenya de Miquel Iceta o l'utopia confederal d'en Duran i l'Herrera,  amb distintes graduacions, simetries, asimetries o singularitats, reconegudes o no. Tot s'hi val per entabanar-nos!. Prometran modificar la Constitució més o menys, en funció dels desitjos partidistes o de l'opinió dels líders que ho proposin.... al marge de la voluntat popular, es clar!. Malgrat tot, l'autèntica  lluita s'establirà entre dependència o independència. Entre continuar relligats a Espanya per sempre més o deslliurant-nos d'un Estat malalt de corrupció, genèticament centralista i històricament superb com és l'espanyol de Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias o Albert Rivera. La tria serà entre lliurar-nos d'unes institucions feixugues, antiquades, corrompudes, hostils a la diferència -a Catalunya!-, monolingües, autoritàries i febles en els principis democràtics, o triar unes estructures noves i modernes, lleugeres de burocràcia, properes als ciutadans i plenament democràtiques. Haurem de triar entre la resignació, el fatalisme i l'imposició aclaparant d'ara, o l'il·lusió, l'esperança i la prosperitat que podrem aconseguir amb la independència.

Al cap i a la fi, ja sabem que ens espera cas de guanyar l'opció unionista. Ser maltractats com si fóssim una tribu d'indis -pells roigs de les planures americanes!- desposseïda de respecte, discriminada per qüestions d'identitat, de llengua i cultura diferents, fiscalment ofegada i espoliada -en nom d'una falsa solidaritat!- i assetjats per una justícia notablement injusta, com sempre ha passat a qualsevol altre colònia que històricament hagi sigut dominada sota la bota d'un imperi. En definitiva, amb els indígenes aixafats amb constitucions, lleis, jutges, policies, buròcrates i polítics aliens al territori, entrenats per dominar, imposar, desoir i aclaparar com solen fer totes les metròpolis amb les seves possessions més reeixides. Tot això després de seduir-nos amb arguments plens de mentides, manipulacions, pors i insults per què ens resignem a ser manats per Castella..... Com diria un sioux, o un apatxe, o un xeiene, "L'home blanc no parla amb veritat", la qual cosa per un català significa que Madrit sempre ens ha enganyat.

Però si guanya la independència, tot pot ser diferent.  S'acabaran les mentides i els insults. Sabem que res serà fàcil, però alhora tot podrà ser possible. Només dependrà de les decisions adoptades per nosaltres, preses lliurament, segons els nostres propis interessos i d'acord amb el nostre tarannà. Podrem construir unes institucions veritablement democràtiques, modernes, noves i eficients. Podrem aprovar les nostres lleis, impartir més i millor Justícia -de vell-nou!-, i nomenar jutges alliberats de servituds polítiques i de classe. Les nostres empreses tindran el suport adient de l'administració per continuar expandint-se i comerciant per tot el Món, sense més restriccions que les pròpies capacitats. Podrem fer lleis justes i equilibrades per protegir els treballadors dels abusos dels mals amos, els desafavorits per la societat i els més febles, ja siguin ancians o nens. Tindrem recursos suficients per millorar les pensions, la dependència, per l'atur, per combatre la pobresa, per invertir en sanitat, educació y cultura d'acord amb les nostres veritables possibilitats econòmiques. Aprovarem les inversions escaients en infraestructures d'acord amb criteris econòmics per sobre dels electorals.... Repeteixo!. Res serà fàcil però tot podrà ser possible.

La dependència ja sabem que significa: més del mateix. En canvi, la independència significa il·lusió, esperança i una intensa recerca de l'inassequible felicitat. Jo vull estar més a prop de la veritable felicitat, sempre escadussera, que no pas més a prop de la fatalitat amb actual Estat....!. Les desgracies, com més lluny, millor!.

EL 27 DE SETEMBRE VOLEM GUANYAR!.

Fins ara, els sobiranistes ens hem anat assabentant sobre les virtuts i bondats que comportarà la independència pel nostre país. Així, ens hem informat de les avantatges amb que contarà la Generalitat en matèria financera, l'eliminació de l'insuportable espoli fiscal que patim; del desenvolupament econòmic i comercial de les nostres empreses en la nova situació política i social; de la reparació d'injustícies laborals, salarials, legals i en benestar social causades per les polítiques implementades i imposades des de Madrit i Brussel·les; de la fi de les retallades en sanitat, educació o cultura dictades pel govern d'Espanya; o acabar amb la discriminació a les inversions en infraestructures i amb l'assetjament judicial, mediàtic i policial contra polítics, entitats i ciutadans catalans i contra la mateixa llengua catalana per qüestions merament polítiques..... Definitivament, els beneficis que comportarà la independència capgiraran l'actual situació d'atzucac que venim patint, de forma veritablement positiva i engrescadora, que ens permetrà albirar l'esdevenidor amb renovades esperances i il·lusions, tant a nivells individuals com col·lectius.

Fins aquí, les bondats. Sabem que res resultarà fàcil, però. Coneixem les dificultats que sorgiran en el nostre camí cap a l'autèntica llibertat i plena sobirania. També és cert que confiem cegament en les pròpies forces, en els nostres enteniment i recursos, per poder superar tots els entrebancs que ens posin davant nostre -més o menys matusserament!- els contraris al procés...... Però, som conscients d'allò què pot passar si el dia 27 de setembre l'independentisme no guanya amb prou claredat?. Què passarà si perdem?.

No pretenc utilitzar l'argument de la por per lloar el secessionisme, com sovint fan els unionistes -a tota hora i en tot moment!- amb l'intenció carregar-se l'independentisme. Només vull advertir del desastre que resultaria si tot plegat no sortís com la majoria de nosaltres volem. Tenim molts exemples palmaris els quals ens poden il·lustrar fefaentment de com reaccionaria l'unionisme institucional espanyol, davant una suposada victòria de les seves tesis. Recordem que la revenja és un tret molt arrelat a la idiosincràsia espanyola. Només cal veure el capteniment que mostren envers els presos bascos i les seves families. Per molts espanyols, el terrorisme basc continua ben viu......

Fins ara, en matèria de llengua i cultura s'han limitat a denunciar el català davant la justícia castellana, que s'ha afanyat en donar la raó sistemàticament els castellanoparlants. Donat que les denuncies han estat escasses, l'incidència sobre la condició del català com a llengua vehicular a l'escola, ha sigut limitada.... encara que també molt punyent!. No oblidem, però, la persecució política, legislativa i administrativa que pateix l'idioma català a les Illes Balears, al País Valencià i a la Franja de Ponent. Són aquests territoris de parla catalana els que han estat objecte de l'ira anticatalana més aferrissada desfermada per l'Estat espanyol. Un veritable intent de genocidi lingüístic i cultural, com sovint històricament ha fet Castella amb els territoris conquerits per la força. Per altra banda, ens hem acostumat a que el govern d'Espanya sigui tan escadusser en aportacions de tota mena a la cultura catalana, que ja no ens resulta rellevant el seu reiterat menyspreu. Però si el 27 de setembre perdem, tot aquest capteniment contrari es multiplicarà per mil. La llei Wert es quedarà curta!. Els jutges i fiscals quasi no necessitaran excuses per sentenciar a tort i dret contra el català negant-li la condició de llengua pròpia a l'ensenyament, als espectacles, a la tele i radio, a la premsa..... a tot arreu!. L'abassegament del castellà serà insuportable i les senyes d'identitat espanyoles -castellanes!- seran imposades a sang i fetge!.

En economia i fiances les coses encara poden anar pitjor. Faran mans i mànigues perquè les millors empreses catalanes es deslocalitzin cap a Espanya, oferint avantatges fiscals, prometen inversions, mà d'obra barata i mil caramels més, si acaben de donar el pas.... Ja ara la comunitat de Madrit, o la fidel Navarra, ofereixen desgravacions i exempcions fiscals prou sucoses per impulsar la deserció d'empreses i grans fortunes catalanes cap a les seves comunitats, ja què a Catalunya no podem rebaixar impostos als nivells espanyols, perquè ens manquen els recursos que ens sostrauen any darrera any en nom d'una falsa solidaritat!. Fins i tot el govern de l'Estat ha aprovat recentment una llei que permetrà que els consells d'administració -els presidents!- puguin imposar a les juntes generals de les empreses el canvi del domicili social i fiscal ipso facto, per raons subjectives -per tant, per raons fins i tot polítiques!-. Pel què fa a inversions en infraestructures, hores d'ara ni tan sols es compleix el mandat de l'anorreat però vigent Estatut d'autonomia, el qual obliga a invertir d'acord amb el pes específic de la economia catalana respecte el total de l'Estat -el 20%, mentre s'inverteix realment un 10-12%-, ni tampoc es compleixen l'execució de totes les inversions previstes als pressupostos generals. El grau de compliment es tan baix, mai superior al 75% pressupostat, que un de cada quatre anys les inversions executades resulten gratis, encara que aquest quart any tampoc s'executi totalment!. I ni tant sols això facilita la construcció del Corredor Mediterrani, mentre continua especulant-se amb la construcció del Corredor Central..... Com es pot veure, no s'inverteix el que toca i quant toca per llei i no es compleixen les lleis aprovades pel Parlament espanyol.... Malgrat que es permeten exigir que la Generalitat sigui lleial i complexi aquestes mateixes lleis, que ells es salten tan alegrement!. Doncs, bé!. Imagineu-vos el que podrien fer si acabessin guanyant.... Seria un veritable malson!.

Si l'independentisme no reeixeix el proper 27 S correm el risc de ser esclafats per l'Estat espanyol. A nivell polític ens aniquilaran. A nivell econòmic i financer ens arruïnaran. A nivell social ens trencaran. A nivell cultural i lingüístic ens voldran espanyolitzar..... Com històricament sempre han intentat fer!. La societat catalana serà sotmesa i re-conquerida per la causa castellana. I Catalunya passarà a ser una mera regió d'Espanya, sense veu ni esma per sobreviure amb prou dignitat. Passaríem a viure del technicolor al blanc i negre. Catalunya no serà lliure..... si això acabés passant!.

Tot això és el què ens juguem aquest proper 27 S. Nosaltres, els ciutadans, donem el caràcter plebiscitari a aquestes eleccions. I només de nosaltres dependrà que els reiterats no de Mariano Rajoy i d'Espanya es converteixin en la negació o afirmació de Catalunya com a nació lliure i sobirana. Jo no vull la negació. I lluitaré incansablement perquè això no succeeixi mai. Jo vull transformar aquests no espanyols amb un rotund si a Catalunya. Si a la independència....!. Perquè no tenim altre alternativa. El president Mas acaba de firmar el decret de dissolució del parlament i convoca eleccions pel 27 de setembre. Seran les més transcendentals que mai s'hagin celebrat a Catalunya. I nosaltres les volem guanyar!.