La meva llista de blogs

dijous, 30 de març del 2017

A MIG ANY DE LA LLIBERTAT...... ENS ENGARJOLARAN A TOTS?.

L'independentisme es troba en un encreuament del camí que ens ha de portar a l'anhelada meta final: la plena sobirania. És una cruïlla que no per esperada resulta menys feixuga. L'estat espanyol, en el seu afany d'aturar la nostra decidida marxa, ha posat damunt la taula tot un reguitzell de mesures -legals, il·legals, legitimes o il·legítimes- per tal d'impedir que aconseguim arribar a la darrera fita, es a dir, la independència de la nostra nació.

Són mesures constituïdes en tres plànols, encara que no necessàriament excloents i que poden perfectament superposar-se. Una d'aquesta fases es la que es troba en ple desenvolupament hores d'ara. Es tracta de la etapa policial, fiscal i judicial. Podríem qualificar-la com la fase de la persecució. Consisteix en imputar i jutjar els principals líders catalans per intentar escapçar l'independentisme. Es l'aplicació barroera de la vella dita "mort el gos, morta la ràbia". Primer s'investiguen -inspirats i instigats pel poder polític de Madrit- els personatges o institucions més significats del procés perquè la policia nacional o la guàrdia civil puguin parir el relat més convenient a favor de la unitat de la pàtria -espanyola, per descomptat- posant-lo a disposició de la fiscalia perquè afini tot allò que desafina o no acaba de quadrar. Per exemple, judici a Mas, Ortega, Rigau, Homs. Sancions econòmiques escandaloses a l'ANC i ÒMNIUM. Imputacions de centenars de batlles i regidors per suposades desobediències. Amenaces i comminacions a Forcadell, la mesa del Parlament i si cal a formacions polítiques -de moment les CUP, PDeC-. Múltiples dictàmens d'inconstitucionalitat de lleis, declaracions, resolucions o acords del Govern, o del Parlament, o dels municipis, o institucions....... La fase de la persecució està convenientment adobada amb informes policials falsos, mistificacions mediàtiques, declaracions grotesques i insults plens d'odi dels nacionalistes espanyols, manipulació de la llei i total manca de principis democràtics. Fins i tot s'han venut l'ànima -segons ha reconegut l'ex-ministre Margallo- als governs estrangers perquè no es manifestin a favor de la reivindicació de Catalunya.

Un altre fase la podríem qualificar com a escanyament. Es troba en mans dels ministres d'hisenda, d'economia, treball, de sanitat i assumptes socials o de foment. Es a dir, les parcel·les del gobierno espanyol dedicades a economia, finances i afers socials. En aquests camps es prodiguen els reiterats incompliments d'inversions promeses però mai realitzades -corredor Mediterrani, rodalies, ports i aeroports-, en la persecució dels defraudadors catalans -com si a Espanya no existís frau fiscal-, reconcentrant-se quasi tots els esforços dels inspectors del ministeri a Catalunya. Per la seva banda, el ministre Montoro té la mà trencada en estrangular el sistema de finançament de les autonomies i especialment el català, la comunitat més dinàmica i que més aporta forçadament, es clar!, a la solidaritat de tot l'estat fins el punt d'empobrir-se després de l'espoli -i pel capteniment anti-català del gobierno- al qual estem sotmesos, any darrera any. No podem oblidar-nos de les clavegueres de l'estat sempre en ebullició, encapçalades pel ministre de l'interior -abans Fernández Díaz, avui Zoido Álvarez- que s'encarreguen de constatar i propiciar la destrossa el sistema sanitari català -imposant retallades a dojo, impagaments en dependència o retardant els pagaments a les farmàcies- i manipulant mitjans informatius, policies i fiscals en benefici de la sagrada unitat de Espanya..... Per no parlar de l'operació Catalunya, la qual no té res a veure amb l'envejada operació Escòcia posada en marxa per Cameron per respondre a l'independentisme escocès.

La darrera fase d'aquest capteniment espanyol envers Catalunya la podem qualificar com imprevista. De totes les fases esmentades, es la més previsible, malgrat que pugui semblar un contrasentit. També la podem anomenar com la més desesperada. Consistirà en accentuar la guerra bruta, la persecució política i policial, l'estrangulació econòmica i la violència verbal i física. De fet, ja ha estat posada en marxa. Prova d'això es l'esmentada confessió de García Margallo, les amenaces del Tribunal Suprem, del constitucional i la fiscalia a la presidenta i la mesa del Parlament de engarjolar-los proporcionalment, l'advertiment que seran declarades inconstitucionals les anomenades lleis de desconnexió o la re-activació del llançament de porqueria -veritable merda!- damunt de l'independentisme, acusant-lo de violent, nazi, antidemocràtic o d'estar en mans del radicalisme de les CUP. Amenaces d'aplicar l'article 155 o declarar l'estat de setge, d'excepció, de segrestar urnes, precintar col·legis electorals.... També forma part d'aquesta fase final destinar un centenar de carros de combat a la base de Sant Climent de Sescebes o reforçar el desplegament de la Guàrdia Civil en terres catalanes, tot i mantenir un bon nombre d'espies desplegats a Barcelona disposats a continuar fent les tasques pròpies que solen fer-se a l'ombra de les clavegueres per acabar d'emmerdar-ho tot plegat. I no oblidéssim pas les reiterades visites de Soraya Sáenz de Santamaria o de l'inefable Mariano Rajoy per tornar a oferir antigues inversions -que ningú es creu!- en rodalies i corredor Mediterrani, condonacions de deute després d'haver pagat interessos per prestar-nos els nostres calers, i altres pastanagues perquè ens oblidem de demanar la independència de Catalunya.

La desesperació que mostren les forces unionistes en general i particularment el Gobierno de Espanya es tan ridícul com patètic. I perillós.....!. Sembla que estan confegint el relat escaient per justificar una previsible intervenció repressiva encaminada a desmuntar tota la deriva separatista endegada, segons ells, pel govern de la Generalitat i determinades forces polítiques -singularment, la ex-Convergència- que està portant a Catalunya a la paràlisis.....

Segueixen fent el ruc..... No volen acceptar que no serà escapçant el procés com podran aturar la independència. De veritat creuen que matant Mas, o Forcadell, o il·legalitzant les CUP ens aturaran?. La merda que tiren damunt de l'independentisme ens rellisca i acaba esquitxant als mateixos que ens la llancen. I si ara volen utilitzar la repressió violenta, amb tancs, guàrdia civil i espies la victòria de l'independentisme serà apoteòsica..... Perquè el ministeri d'Assumptes Exteriors no podrà fer front als incomptables favors que haurà de demanar o retornar als estats europeus i de la resta del Món, democràtics de pedra picada, quan tinguin que justificar-se davant dels seus nacionals per no recolzar un país que ho ha intentat tot per poder auto-determinar-se utilitzant la democràcia com a única arma.....

Sense oblidar-nos que som milions de catalans els que hem fet, fem i farem possible la independència de Catalunya. I no restarem quiets, si hem de exercir la defensa pròpia....

Ens engarjolaran a tots.....?.






dimarts, 7 de març del 2017

AVUI TOQUEN REFRANYS I DITES LLEUGERAMENT ESCATOLÒGICS....

Des de que Junts pel Si i les CUP van arribar a l'acord pressupostari es va produir l'enèsim terrabastall al món polític espanyol. Un cop més, l'entesa entre independentistes va agafar l'unionisme amb els pixats al ventre. Ells creien que la divisió -la seva única i última esperança- impediria continuar el full de ruta sobiranista fins les últimes conseqüències. Per tant, els seus esforços van encaminats a fomentar aquesta suposada divisió que mai acaba d'arribar..... Així doncs, l'unionisme a tornat a patir una nova decepció, corregida i augmentada.

Dins l'unionisme, els socialistes mereixen una consideració especial. Fins ara es podia distingir el capteniment existent entre PSC i PSOE envers l'afer català. Però degut a l'últim desacord sorgit entre ambdues formacions -formalment sobiranes- amb motiu de la votació d'investidura de Rajoy, han canviat les relacions entre elles..... Per això han tingut que arribar a un nou acord -per enfortir las relacions PSOE-PSC- en el qual pràcticament desapareixen les minses diferències existents i el socialisme català renuncia a la seva sobirania autònoma en benefici del socialisme espanyol. A partir d'ara, el PSC ja no podrà demanar grup parlamentari propi al Congrés, no podrà votar diferent del que decideixin els espanyols, els quals imposen la seva posició final sobre qualsevol assumpte d'estat i tindran que pactar la política de pactes, a Catalunya, amb l'omnipresent comitè federal del PSOE. Encara que si bé els militants catalans podran participar a les primàries del PSOE, fins i tot tindran que consensuar el candidat a la presidència de la Generalitat, si s'escau..... El PSC s'han abaixat els pantalons per última vegada!. Com abans se'ls havia baixat tot renunciant al dret d'autodeterminació de Catalunya, que des de la seva fundació havien defensant i votat a favor en seu parlamentaria!. Ras i curt!. El PSC perd pes polític dins dels òrgans de decisió del PSOE mentre que el PSOE guanya presencia i essència -poder!- dins del PSC.

Així doncs, ara els socialistes catalans són formalment còmplices i co-autors de totes les bajanades que solen dir i fer els més conspicus militants social-espanyolistes quan parlen sobre Catalunya, l'independentisme i els catalans..... Són cul i merda!. Un d'ells es el pre-candidat Patxi López, que no per ser basc entén gaire més del procés sobiranista que ho pugi entendre un del PP. "Hem d'aturar aquesta bogeria", brama!. Es lamenta de "la fractura en dos de la societat catalana", mentre regurgita fastiguejat que "Catalunya té segrestat l'espai públic per un independentisme que tracta d'imposar una visió uniformadora de la societat catalana i fer-ho dinamitant el sistema democràtic". El més inversemblant es que la seva proposta per integrar a tothom perquè puguem sentir-nos còmodes dins d'Espanya consisteix en parlar del finançament, de les competències i reformar el senat espanyol..... Llaurada de rucs i cavada de xiquets, collita de pets. Com pot algú, que es considera un polític suficientment intel·ligent com per aspirar a liderar el socialisme espanyol, dir quelcom tan fals, insubstancial i passat de moda sobre Catalunya?. Vomitar bajanades, mentir i exagerar per arreglar el problema català no es precisament llaurar ni adobar la terra perquè floreixi alguna cosa més que pets pudents...... Encara que la llaurada sigui de rucs!.

No Patxi, no!. Així no s'estenen ponts ni es recuperen lleialtats trencades. Dir aquestes mentides només serveixen per posar en evidència la manca de propostes i de principis democràtics d'Espanya i, particularment, dels socialistes. I de passada poses al PSC en la més absoluta irrellevància política a Catalunya..... Els condemnes al mateix lloc que ja es troben hores d'ara populars i ciudadanos: als llimbs electorals per tota l'eternitat!.

Es molt trist que el socialisme català s'hagi fos dins del socialisme espanyol. I encara més ara que el PSOE està ple de sicaris a la recerca del poder..... Ficar-se en aquest merder els emmerdarà fins al cap de munt...... Encara més i definitivament!.

El disgust unionista va in crescendo. A cada dia que passa pateixen una nova rebolcada. Ara un grapat de juristes -notaris, advocats i catedràtics- diuen que es perfectament legal i possible fer un referèndum sense necessitat de canviar la sagrada Constitució espanyola. I l'endemà la Fundació Konrad Adenauer avisa al Partit Popular que no pot guanyar Catalunya "només amb jutges i policies"..... Però els unionistes persisteixen tossudament negant la viabilitat del referèndum i manipulant tant la policia com la fiscalia per continuar assetjant l'independentisme, sense cap mena de legitimitat ni decència. A l'unionisme, ja sigui conservador, lerrouxista o progressista, els escau a la perfecció la dita: Tant has fet, que l'ha cagada.

En fi....!. La ràbia unionista augmenta i com a conseqüència també ho fa la quantitat de merda que llancen damunt de l'independentisme. Però la desesperació, la impotència i la ràbia son males companyies perquè sovint es tornen contra qui les conrea. I així, l'unionisme surt esquitxat.... I perd credibilitat!.

Jo no em crec res que vingui de la fiscalia, la policia o del govern d'Espanya!. No juguen net. Ni lleialment. L'unionisme ha perdut l'oremus. I per tant, no me'n refio gens ni mica d'ells.

Per tant, endavant la independència!. I més ara, mentre ells estan prou ocupats defecant i eixugant-se el cul..... I el cap, que el tenen prou brut!.