ODI, RÀBIA, IRA, MENYSPREU.....

Madrid està que trina..... 

Bé, en realitat la mala llet que s'està vivint a la Villa y Corte correspon més aviat, per ser precisos, a alló que hom coneix com a Madrit. Es a dir, l'Espanya de les més altes i més baixes institucions públiques i privades que sustenten aquesta entelèquia en perpetua construcció i consolidació que mai acabe de reeixir del tot. També hi trobem ficats en aquesta desfermada agró espanyolista la premsa cavernaria i no cavernaria madrilenya, atiant l'enfrontament polític, manipulant l'opinió pública i incitant a jutges, fiscals, cossos i forces de seguretat, militars retirats o actius, tots els quals contribueixen a escampar la mala llet que traspuen quasi tots els polítics espanyols de tots els partits, quan actuen sense control ni aturador els uns contra els altres. Sense adonar-se -o potser adonant-se- que de retruc encomanen la mala baba i l'agror a l'estorada ciutadania de tot l'estat....

I perquè es produeix aquest enfrontament fratricida?. Doncs perquè el resultat de les darreres eleccions generals no han sigut els que esperaven l'extrema dreta extrema espanyoles. PPVOX no ha obtingut la majoria absoluta que necessitava per arrabassar el poder a l'esquerra progresista. La resta de forces polítiques amb representació a les Corts no volen parlar ni pactar res amb VOX, formació franquista, per tant feixista, la qual ha contaminat i abduït irremeiablement l'agenda política del PP. Per tant, tota la resta de grups de l'arc parlamentari s'han posat d'acord i han pactat i investit Pedro Sánchez del PSOE com a president del Gobierno. 

Tot això ha desfermat la rauxa incontrolada de Feijoo i Abascal. Canalitzen aquesta fúria a través de la catalanofóbia genèticament sistèmica exhibida des de sempre pel nacional-catolicisme espanyol, ara contra Sánchez i contra partits democràtics absolutament legals -com son SUMAR, ERC, JUNTS, EH Bildu, PNV i el mateix PSOE-, per retreure i censurar els pactes subscrits a canvi dels vots. Pactes que amb els partits independentistes catalans contemplen entre d'altres acords el nomenament d'un mitjancer internacional, la gestió del 100% dels recursos tributaris generats per Catalunya i..... Vatua!. L'amnistia pels perseguits polítics catalans!.

L'amnistia!. Aquesta es la mare dels ous. Segons els venjatius nacionalistes espanyols -pel que sembla tots ells experts constitucionalistes- atorgar l'amnistia significa una humiliació pel Regne d'Espanya i una vulneració de la seva sagrada Constitució. Perquè en realitat vol dir que els jutges van efectuar una persecució política i van perseguir, jutjar i condemnar injustament a gent innocent. Per cert, una judicatura que abans de fer-se la llei i estar vigent ja s'han oposat fins i tot a la tramitació davant el poder legislatiu. Montesquieu, on ets?. L'amnistia també és reconèixer que la violència emprada pels piolins amb motiu dels fets d'octubre de 2017 i posteriors actuacions, va ser injustificada, desproporcionada i ilegitima. En definitiva, tot  això és una màcula monumental a l'historial de jutges, fiscals, GC, PN i polítics entestats en salvar la unitat  d'Espanya a qualsevol preu, practican de forma generalitzada les pitjors lawfare i dirty war que ha conegut Europa desprès de la II Guerra Mundial.

Es veu que aquest orgull ferit de l'Espanya superba, rancia i cutre tan ben representada pel nacional-catolicisme espanyolista sempre present, només pot ser guarit a base de mostrar tot l'odi, tota la ràbia i ira i tot el menyspreu acumulats històricament dins del pap dels súbdits d'aquest malaguanyat reialme en accelerada fallida. Ho fan abocant-lo cap a l'independentisme i de pasada cap a Catalunya i els catalans en general. I així matan dos ocells d'un sol tret..... Carregar-se qualsevol intent d'entesa amb Catalunya i acorralar el Gobierno de Sánchez perquè es rendeixi, llenci la tovallola i s'aparti del poder. I encara tenen la barra d'acusar els líders independentistes d'haver orquestrat un cop d'estat contra la Constitució espanyola!.

Quiítate tu pa ponerme yo, clamen enfurismats!. De bon grat o de mal grat, afegeixen desafiants!. Com es pot veure, tot d'alló més democràtic i constitucional com mai s'hagi vist abans a l'Univers....

En fi!. Es tracta del tarannà propi de les elits dirigents espanyoles, res més. 

Però.... Déu ens guardi d'aquest maleït tarannà!.

AVIAM QUI LA DIU MÉS GROSSA.....

A Espanya s'estan produint uns fets i unes reaccions polítiques força aclaridores. 

Aviam si m'explico.... ERC ha arribat a un acord amb el PSOE per votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez. Tot i que el vot afirmatiu ja es podia donar per descomptat, el cert és que ha aconseguit el traspàs de rodalies -per cert, continuarà parcialment en mans de l'estat, el 50%-, la condonació de 15.000 milions del deute de la Generalitat acumulats al FLA, com passarà amb altres autonomies que  veuran reduir el seu deute en una quantitat equivalent a la catalana -en definitiva, cafè per a tots-. És a dir, res a veure amb la disminució del dèficit fiscal català que puja a 22.000 milions d'euros cada any. Pel que fa a l'amnistia dels perseguits polítics independentistes pels fets ocorreguts a Catalunya arran del 9-N de l'any 2014 i dels dies abans i durant l'1-O de 2017 i tot el que va seguir, pels republicans és com si els hages tocat la grossa de Nadal, malgrat que segons havien dit públicament fa setmanes l'acord ja estaba segellat.

Pel que fa a JUNTS, encara està concretant aspectes de l'amnistia, com ara l'abast i de quants perseguits polítics es poden beneficiar d'aquesta llei de l'oblit. També està pendent el mitjancer -preferiblement una personalitat internacional-, que ha de vetllar per l'escrupolós compliment dels acords subscrits entre Gobierno i Catalunya, donat que davant dels reiterats incompliments per part d'Espanya, JUNTS no se'n refia gens ni mica. Però el més rellevant és que la negociació per part catalana recau en el president Carles Puigdemont, que és la "bèstia negra" del nacionalisme espanyol. Un negociador que està provocant butllofes a la delicada pell dels hiper-constitucionalistes fake espanyols.

Doncs bé!. El nacional-catolicisme espanyol ha esclatat enfurismat d'una forma desaforadament enrabietada. Des de Aznar a Felipe Gonzalez, passant per tots els barons de l'extrema dreta extrema -PPVOX- com ara Esperanza Aguirre, Diaz Ayuso i Abascal, els socialistes jacobins situats a la dreta del PSOE com Garcia-Page i Rodriguez Ibarra -ambos amb un cert flaire falangista-, així com molts periodistes cavernaris i no cavernaris, algunes patronals i empreses de l'IBEX 35, quasi tots els mitjans de comunicació públics i privats madrilenys, assenyats tertulians, opinadors diversos, les rates de claveguera de l'estat, sicaris i trolls de les xarxes socials i altres personatges de similars condicions i catadura, tots ells s'estan dedicant a denigrar i escarnir a Pedro Sánchez dedicant-li punyents qualificatius com ara traïdor, pocavergonya, mentider i altres que millor em callo, per no caure en la grolleria mes barroera que fa servir el patriotisme constitucional espanyol quant parla dels adversaris polítics com si fossin l'enemic. Fins i tot el CGPJ, màxim òrgan de govern de la judicatura, el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i molts fiscals han volgut ficar cullerada contra les competències del poder executiu i contra el legislatiu abans que s'hagi aprovat cap mena de llei d'amnistia, mostrant la seva abrandada oposició, tot i oblidant-se de la separació de poders i de Montesquieu -R.I.P-.

Si totes aquestes bestieses que li dediquen a Pedro Sanchez formessin part d'una competició de aviam qui la diu més grossa segur que quedarien en segon lloc, perquè el primer seria ocupat per totes les perles que dediquen als independentistes en general i singularment a JUNTS, ERC, Junqueras i....taxin taxant: Carles Puigdemont, el dimoni amb cua!.

Deslleials, colpistes, xantatgistes, fugats, lladres, malversadors, nazis, dictadors, feixistes, antidemòcrates, insolidaris, xenòfobs, victimistes, covards.... I aquests son els qualificatius més suaus amb els quals s'omplen la gola fins ennuagar-se!.

El fet que s'estigui negociant l'amnistia amb l'independentisme per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, ha desfermat un allau de catalanofóbia barrejada amb menyspreu, odi i rancúnia, amanides per l'híper nacionalisme espanyolista del més ranci llinatge. Per cert, originari dels hidalgos decadents castellans, de botes foradades, capes raides i espases rovellades. En definitiva, de l'Espanya immemorial de sempre!.

Tot això es un desori provocat esperpènticament per gent que se'n diuen i creuen que son demòcrates, tolerants, assenyats i justos.

Poc li està faltant perquè PPVOX organitzin una recollida de firmes per afusellar a Pedro Sánchez davant la pared del cementiri, per portar davant del Sant Ofici hispà a tot l'independentisme per ser degudament torturats i ajusticiats i a Carles Puigdemont per ser cremat damunt d'una foguera purificadora. Perquè de recollida de firmes i linxaments polítics contra Catalunya i els catalans el PPVOX històricament hi tenen la mà trencada. De fet, ja ha convocat a tots els seus seguidors a manifestar-se a totes les places públiques de les capitals de provincia d'arreu de l'estat contra la investidura i contra l'amnistia.....

De debó no s'entén perquè la independència de Catalunya és majoritàriament recolzada i desitjada pels catalans cada dia amb més intensitat?. Quina altra cosa podem fer davant d'aquestes mostres d'empatia democràtica i tolerància política -ràbia, odi i enveja seculars, al cap i a la fi!-, que ens dediquen a tot hora i arreu bona part de les més altes i baixes institucions públiques i privades i almenys la part cridanera i quasi tota la part silenciosa que conformen la societat espanyola més patriòtica i suposadament constitucionalista?. Una immensa majoria d'espanyols de dretes i molts d'esquerres que fan mans i mànigues per separar Catalunya d'Espanya!. Son ells els separatistes!.

Tan difícil es d'entendre?. De debò hi ha un altra alternativa que no passi per la independència de Catalunya?.

Si  els espanyols s'ho miressin desapassionadament s'adonarien que l'alternativa de la independència de Catalunya es la millor que hi ha pel seu bé, per la seva felicitat i per la seva pàtria... Es deslliurarien d'uns quants milions de ciutadans tossuts, rebels i segons ells anti-espanyols, que parlen el català per fotre els castellans, que sempre estan reclamant el retorn dels seus diners espoliats via impostos i que s'atreveixen a exigir el compliment de les obligacions contretes amb ells per un estat que sempre es trova a la defensiva..... preperant-se per l'ofensiva final brutal i violenta, contra els díscols separatistes catalans!.

Si us plau, tinguem la festa en pau i desitgem-nos el millor per a tots. Cadascun a casa seva i Déu a la de tots.....Independència per Catalunya i una grande y libre per Espanya!.

I tots contents....

ELS "BONS ESPANYOLS".

Els no catalans -mal catalans- son aquells que se senten de nació castellana -espanyola-, que reneguen de la seva llengua i cultura catalanes perseguint-les rabiosament i rebutjant-les com a pròpies, que no volen que els catalans s'autodeterminin i que camuflen el seu espanyolisme nacionalista darrera la sagrada i pètria "Constitución Espanyola".

Dit d'un altra manera: Els bons espanyols son aquells que senten la seva nació -castellana, per descomptat- com a única i primordial per damunt de la resta de nacions de l'univers; que rebutgen l'existència de la nació catalana; que imposen la seva llengua i cultura la qual consideren superior de "grado o por fuerza" a qualsevol altra i que no accepten que alguns -cada cop son més- no se sentin espanyols ni acollits dins de la seva feixuga Constitución, la qual sempre incompleixen, negant-los el dret a decidir democràticament si volen o no ser espanyols per força.

En altres paraules: Els bons espanyols no han de sentir cap mena d'empatia, respecte ni consideració cap a Catalunya, els catalans i el catalanisme, demostrant-ho minut a minut amb una accentuada catalanofòbia d'arrels històricament ancestrals.

Els bons espanyols han d'estar en contra d'aplicar una amnistia per als perseguits polítics independentistes, encausats, condemnats, espoliats i exiliats injustament. També han de combatre aferrissadament qualsevol indici que pugui acostar-se ni que sigui de lluny a una mena de referèndum d'autodeterminació, perquè diuen que es inconstitucional. Els bons espanyols també han d'auto-considerar-se no nacionalistes espanyols i antinacionalistes cap els altres, alhora que defensors d'un suposat estat de dret que exerceix la venjança política en defensa de la sagrada unitat de la pàtria, de la mà d'una renovada Santa Inquisició que senyoreja les més altes, mitjanes i baixes magistratures judicials -i les altres- de l'Estat.

Per ser un bon espanyol has de negar que existeix un finançament confiscatori que pateixen els catalans i que l'espoli fiscal no té res a veure amb les mancances socials, econòmiques i polítiques que suporten tots els ciutadans de Catalunya. El bon espanyol no vol que els catalans disposin dels 20.000 milions d'euros de dèficit -superàvit per Espanya- anuals que van a parar directament a una autoanomenada solidaritat interterritorial, solidaritat que reparteix Madrit en benefici d'Espanya i curiosament, en perjudici de Catalunya i dels catalans. Tampoc se sent obligat a complir les inversions en infraestructures que s'aproven cada any als pressupostos generals de l'Estat i que permet al bon espanyol dir que els catalans son insolidaris i que fan xantatge quan demanen que es facin les inversions compromeses però mai executades del tot, ni de bon tros.

N'hi ha molts exemples de bons espanyols, bé siguin de dretes o d'esquerres, tan se val. Entre els personatges més destacats hi trobem a Aznar, Felipe Gonzalez i Alfonso Guerra, Rodriguez-Ibarra, Lambán, Garcia-Page, Rajoy, Abascal, Feijóo, Ayuso, Martinez-Almeida, Marchena, Llarena, Vidal-Quadras, Inda, Rivera, Cañas, Garcia-Farreras, Arrimades, Carrizosa.... I els que em deixo!. Tot un reguitzell que bons espanyols.....

No tinc cap dubte que hi ha espanyols normals, però davant del seu silenci còmplice amb els bons espanyols que en definitiva van contra els catalans, contra Catalunya i contra els seus -nostres!- drets..... Algú por dir-me perquè un català, bo o dolent, ha de voler ser espanyol?.

LA CONFRONTACIÓ ESPANYOLA MENYS INTEL·LIGENT QUE HOM HA CONEGUT.

Tal i com es desenvolupen els esdeveniments a Madrit, cada cop sembla més probable que hi hagin unes noves eleccions a les Corts espanyoles. Els partits madrilenys han encetat entre ells una espiral d'abrandades declaracions, d'insults i de punyents retrets que condueixen els polítics -i de retruc, a periodistes i la societat espanyola en general- cap a una confrontació política, la qual si continua in crescendo pot esdevenir en enfrontament físic. Malauradament a Espanya aquesta mena d'enfrontaments guerra civilistes no resulten històricament infreqüents....   

Per altra banda aquesta lluita caïnita es veu atiada, com sempre, per una suposada amnistia pels fets del l'1O i unes negociacions encetades amb les formacions independentistes catalanes per recolzar la investidura de Pedro Sánchez com a president del Gobierno. Es a dir, com sempre Catalunya és l'ase del cops de les frustracions d'Espanya i dels espanyols.

El cert és que l'ambició política del partits nacionalistes espanyols per posseir -acaparar!- el poder ha tingut com a resultat, per exemple, que el PP més nacionalista hagi fet seves les polítiques defensades pels nacional-catòlics de VOX -feixistes espanyols!-, mentre que el PSOE -nacionalista jacobí- s'hagi apropat a les polítiques plurinacionals defensades per ERC, Junts i Bildu i avalades per Sumar. Amb posicions tan allunades les unes de les altres no resulta estranya la confrontació. Estava cantada!.

El PP volia negociar els recolzaments del seu candidat amb totes les formacions polítiques -menys amb Bildu-, incloent-hi els endimoniats secessionistes de Junts. Desprès va negar-se a parlar amb Junts, perquè el seu líder és un exiliat polític -ells en diuen el pròfug de la justícia a Waterloo-. Però com sigui que els lligams de la dreta amb l'extrema dreta son tan ferms i estrets, cap partit demòcrata ha volgut negociar res amb ells. Per la seva banda el PSOE vol reeditar el gobierno más progresista de la història d'Espanya, malgrat que li manquen suports parlamentaris -176 escons en total-. Per la qual cosa ha de negociar amb ERC, Bildu i, agafeu-vos: amb Carles Puigdemont!, el dimoni amb cua i banyes i fins no fa massa temps empestat políticament pel més ranci espanyolisme que mai hagi existit.

El fet és que les forces independentistes van posar les seves exigències sobre la taula per recolzar a Pedro Sánchez. Que la llengua catalana pogués fer-se servir al Congres amb normalitat; que es fes una llei d'amnistia pels encausats pels fets de l'1O -recordem que hi ha més de 3000 perseguits per la Santa Inquisició judicial espanyola- i que el català fora llengua oficial a les institucions europees. A més a més ERC va exigir que es procedís a la desjudialització de la política i de la despolitització de la justícia i Junts que tot això sigues efectiu abans de donar els vots a favor de la investidura de Pedro Sánchez, que es nomenés un mediador internacional  perquè com sigui que històricament Espanya mai ha complert els compromisos adquirits amb Catalunya -és a dir, no ens refiem un pel dels polítics espanyols-, volien tenir la seguretat que ara si complirien la seva paraula....

Vet aquí la mare dels ous!. En principi el PSOE no va rebutjar cap de les exigències plantejades. Va iniciar els tràmits per l'oficialitat del català al Congrés, va demanar a la UE que s'inclogués el català a les institucions europees i fins i tot va començar a acceptar l'amnistia reclamada pels independentistes, dient que no era inconstitucional i una necessitat per pacificar Catalunya i  normalitzar les relacions amb Espanya. Però aleshores, l'extrema dreta extrema espanyola va començar a vomitar bilis i mala llet per tots els forats del seu organisme..... Fins i tot avui la judicatura rebla el clau de la venjança condemnat a 4 anys i mig de presó l'exconseller Buch i el mosso que va actuar com a escorta de Carles Puigdemont, a més d'un munt d'anys d'inhabilitació per ambdós. Tota una declaració d'intencions de la judicatura espanyola....

Com a conseqüència, han començat les matisacions governamentals. Que si els (i)lletrats de les Corts veuen molt difícil que es pugui implementar l'acord del català al Congrés. Que a Europa hi hauria països que vetaran l'oficialitat del català. Que és impossible aprovar una llei d'amnistia abans de la  investidura. Que això del intermediari internacional no està clar. Que la judicatura es independent...... Riguém per no plorar!.

És a dir, alló de les garanties perquè Espanya complís els compromisos adquirits amb Catalunya abans de la investidura, res de res. No era exactament així. 

I perquè no és així?. Doncs perquè alguns barons i líders jubilats del PSOE s'han manifestat ofesos i indignats exclamant que no volen que Carles Puigdemont i altres perseguits siguin amnistiats. I perquè PPVOX han iniciat una aferrissada campanya contra l'independentisme, inspirada i atiada per José Maria Aznar i Isabel Díaz Ayuso, dos dels sants cristos grossos del PP, contra l'amnistia, que està fent bona la campanya del mateix partit endegada contra l'estatut d'autonomia del 2006 a base de manifestacions i pressions mediàtiques i judicials absolutament falses i manipulades, per cert, que va portar-nos fins on som avui en les tortuoses relacions entre Catalunya i Espanya. Ara s'agreujaran i aprofundiran aquestes males relacions fent incrementar i augmentar entre tots els catalans les ànsies independentistes de forma exponencial.....

Espanya no vol normalitzar les relacions entre Catalunya i Espanya, com sempre. Espanya vol esclafar el catalanisme a qualsevol preu, com sempre. Vol anorrear-nos!. Sempre ho ha volgut!. Mai escoltarà ni atendrà les justes reivindicacions dels catalans. Catalunya mai serà reconeguda per Espanya com a Nació, amb els mateixos drets que la resta de nacions del Món. Això és i serà així!. Com sempre i per sempre....

Catalunya no té res a fer dins d'aquest Estat que cada dia que passa s'enfonsa més en el fang de la antidemocràcia i de la injustícia. Si no aconseguim la independència ens arrossegaran en aquest enfrontament entre espanyols que ja s'albira a l'horitzó. Goya ho va plasmar al quadre Duelo a garrotazos. Dos espanyols atrapats en un fangar donant-se cops l'un a l'altra, amb sanya i rabiosament. 

Si no fotem el camp, ens aniquilaran. Si aconseguim la independència, sobreviurem. 

L'elecció es nostra, no pas d'Espanya i dels espanyols.

ESCRIC TAL COM HO PENSO....

Arran la irrupció d'Aliança Catalana a les recents eleccions municipals com a primera força a la ciutat de Ripoll, s'ha desencadenat un encès debat sobre la suposada condició de partit d'extrema dreta i xenòfob atribuïda a l'esmentada formació. Certament no hi ha gaires dubtes de cap on es decanta AC. Té ficats entre cella i cella els immigrats, en particular els musulmans, la religió, la parla i la cultura musulmanes, suposo perquè és la més nombrosa a la seva població. L'excusa que utilitza per justificar el seu abrandament identitari ho sosté en la delinqüència que genera el col·lectiu, en l'aprofitament que fan de les prestacions socials municipals i autonòmiques, que gaudeixen diuen molt per damunt de les que reben els autòctons, en l'incapacitat d'adaptar-se al modo de vida dels catalans, a la llengua i la cultura, a la societat catalana en general i a la discriminació que pateix la dona musulmana....

És per tant indiscutible que AC, tot i que es proclama independentista, és una formació d'extrema dreta i marcadament xenòfoba i intolerant. Malgrat tot, els seus missatges i postulats conreen moltes adhesions entre la ciutadania, fins el punt que molts suposats demòcrates independentistes es mostren disposats a recolzar-la si arribat el cas decideix confegir una llista i presentar-se a unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya.

La memòria de la gent, pel que fa al passat històric individual i també col·lectiu, no diré que sigui igual de minsa que la d'un peix però a vegades ho sembla.... 

Si mirem una miqueta enrere veurem que quasi tots tenim immigrants en el nostre arbre genealògic. Sobretot andalusos, murcians, gallecs o aragonesos. Fins i tot castellans!. Si, clar, molts també tenim avantpassats catalans.....L'única diferència que es produirà amb els actuals es que els del futur tindran avantpassats a Veneçuela, Itàlia, Gambia, Argentina, Romania, Marroc, Equador, Ucraïna, Pakistan o Xina. Tots els seus descendents seran tant catalans com nosaltres. I serem de la mateixa cultura i per tant tots composarem la societat catalana d'aleshores. Tots tindrem els mateixos drets i deures. Si ens esforcem parlarem la mateixa llengua, sempre que la defensem llavors tan aferrissadament com fem hores d'ara. Defensar la llengua catalana promovent-la i expandir la nostra cultura no es cosa del passat o del present, serà també cosa del futur. Perquè fer aquesta feina és per sempre més. Per tota l'eternitat, per més curta que aquesta fora....

Aquells que exigeixen "regularitzar" la immigració en realitat estan parlant de discriminar segons l'origen, religió o raça dels nouvinguts. Perquè ja està regularitzada amb prou normes estatals i europees. Fins i tot tancant-los en veritables camps de concentració.... Per tant, el que de veritat diuen és que no volen que ens envaeixin més estrangers. Estan dient que no volen mesquites perquè som cristians. Estan dient que volen sentir tocar les campanes de l'església i no la crida a l'oració del muetzí cinc cops al dia. Estan dient que la delinqüència i la violència son coses de la immigració, no pas dels autòctons. Estan dient que ens roben llocs de treball i prestacions socials malgrat que han fugit de la misèria dels seus països i per tant  son més desvalguts i pobres que el més pobre del país.

"Regularitzar" no impedirà que continuïn arribant estrangers a casa nostra, amb i sense papers. Per tant, la nostra feina ha de consistir en ajudar-los a la integració dins la nostra societat, no pas discriminar-los ni rebutjar-los. D'acord, sempre arribaran persones disposades a delinquir, a robar. Sempre hi haurà algú que no vulgui integrar-se. També hi haurà violents i maltractadors entre els nouvinguts. Però si hi ha delinqüents, que el pes de la justícia caigui sobre ells. Si discriminen la dona, denunciem-los. Si son violents i roben, engarjolem-los. Però no generalitzem en tot el col·lectiu aquests delictes i aquest tarannà per que és injust fer-ho. Pensem que ningú marxa forçadament del seu país si no és per millorar la seva vida i de les seves famílies. En realitat han sigut expulsats de casa seva degut a la misèria, a la corrupció del seu país. També arran de les injustícies que patien i de la violència i guerres que els envoltaven. Per tant, el que hem de fer és acollir-los perquè treballin i es guanyin la vida decentment. La nostra feina es fer que arribin a respectar i estimar la nostra societat, la nostra cultura, els costums i que ells facin les aportacions necessàries perquè la societat i la cultura evolucioni, avanci, s'enforteixi i s'expandeixi. Si ho aconsegueixen i s'integren amb plenitud a la nostra societat catalana haurem guanyat uns compatriotes que defensaran la terra que els dona de menjar i els permet viure tal i com ho hem fet des de sempre els catalans de qualsevol origen, d'ahir, d'avui i de demà.  

Es per això que votar partits xenòfobs, feixistes o racistes es votar la involució i l'autodestrucció d'una nació. En el nostra cas, de Catalunya i del catalanisme. 

Ho escric tal com ho penso......

VA SENT HORA.... DE SANT TORNEM-HI!.

Aviam!. Procuro fer la feina que em pertoca com a independentista convençut que soc.

Per començar declaro que no soc fundador de res. Ni formo part de cap partit polític, ni de cap associació privada o pública favorable o no a la independència. Mai he representat políticament a ningú més que a mi mateix. Per aquesta raó, perquè no m'he deixat arrossegar per cap partit, sempre he estat a favor de la independència de Catalunya. Crec sincerament que romanent dins de l'Estat espanyol ni la nostra nació en general ni els ciutadans catalans en particular tenim res a guanyar i molt a perdre. Així ho corrobora tossudament la historia, des d'almenys l'edat mitjana fins els nostres dies.

Per tot el que he exposat ara i des de sempre, he anat a moltes manifestacions i també he recolzat a tots els presos i exiliats polítics. Per això crec que els indultats han de fer una passa al costat, en benefici dels seus partits i en benefici del moviment independentista. Feina feta no fa destorb però ja l'han fet i no cal que persisteixin perquè per més que s'esforcin el pes dels indults acceptats -uns més que altres- pesen com una gegantina llosa. Van acceptar-los i alhora acceptaven la culpa i la gràcia reial...... Malgrat això també em solidaritzo amb tots i cadascun dels perseguits per la justícia espanyola amb acusacions inquisitorials i manipulades pel sol fet de ser activistes favorables a la independència.

Doncs bé!. Per aquestes raons no comparteixo aquest atac generalitzat, absurd i indiscriminat, cap els líders i partits independentistes. Criticar-los és lícit i s'ha de fer. Però voler anorrear-los és injust i perjudica el moviment. Sempre he sospitat que no ho han fet millor perquè nosaltres, els independentistes del carrer, no hem estat a l'alçada del que requeria el procés endegat. Si, certament els hem empès amb totes les nostres forces cap al camí que ens havia de portar a l'anhelada Itaca votant-los, però a part d'això poca cosa més hem fet. Perquè la independència no la fan només els líders dels partits si no sobretot la fa la voluntat i la força del poble mobilitzat. En canvi, fins i tot molts han demanat l'abstenció a les darreres eleccions per castigar-los perquè ens han decebut. I amb vots i abstencions no n'hi ha prou.....

Va sent hora de deixar les crítiques caïnites a un costat. Va sent hora de deixar d'insultar injustament els líders i els partits. Va sent hora de tornar al principi del procés, quan la gent dels pobles i ciutats vam organitzar les consultes populars, vam manifestar-nos massivament i vam ocupar carrers i places públiques d'arreu del territori sota el crit "els carrers seran sempre nostres". Va sent hora de tornar a agafar les regnes del moviment d'alliberament nacional i guanyar la independència de Catalunya per més sang, suor i llàgrimes que ens costi. Sant Tornem-hi ens ho demana.

Ocupem altra cop les places i carrers de les nostres ciutats!. Recolzem massivament les forces independentistes, les velles, les noves i les que sorgeixin en el futur!. Mobilitzem-nos i fem vagues i aturades generals!. Defensem-nos dels brutals atacs d'un estat feble en democràcia, repressiu i sovint violent, inquisitorial i venjatiu, que té com a primer manament de la seva sagrada constitució anorrear l'independentisme per terra, mar i aire en defensa de l'Espanya una, gran i lliure.

Però sobretot hem de deixar de somicar i de llepar-nos les ferides. Abandonem els insults fratricides i donem una treva als atacs dels uns contra els altres. Tornem a fer pinya perquè això si que es bo per la independència i dolent pels nacionalistes espanyols. Perquè malgrat tot, mai hem de deixar de ser independentistes....

Ep!. Fins aconseguir la independència!. Desprès ja tindrem temps per tornar a barallar-nos per a fer el millor per Catalunya.

Per cert, jo soc ja un vell que no vol que l'abraçada de la parca arribi abans que Catalunya sigui lliure i independent..... Així que, endavant les atxes!.

ABSTENCIONISTES!. I ARA, QUÈ....?.

 

I ara, què?. Els independentistes que s'han abstingut a les recents eleccions a les Corts espanyoles han aconseguit el que volien: castigar els partits independentistes per que deien que ens han traït, perquè son uns botiflers i perquè només pensen en la menjadora que els proporciona el fet d'ostentar la representació dels vots independentistes al Congrés.

I ara, què?. Perquè desprès d'haver afavorit que el PSC escombrés les formacions independentistes i que el PP i VOX consolidessin els seus resultats, suposo que tindran un pla alternatiu. És de suposar que confegiran una llista independentista capaç de ressorgir de les cendres dels partits anorreats per aquests abrandats abstencionistes, que se'n diuen independentistes. O el pla consistirà en fer una campanya a la xarxa i a la premsa per que l'independentisme torni a ser independentista?. O continuar somicant ben asseguts a les seves  butaques davant de l'ordinador denunciant les incompetències de JUNTS, CUP i ERC sense fer el pas que proposar, almenys, un nou full de ruta alternatiu que torni engrescar a tots els independentistes. O perquè no deixar de votar el partit independentista que t'ha decebut i canviar el vot a un altra formació -ni que sigui amb la pinça al nas!-  que no t'ha decebut perquè mai l'has votat...?.

Estan satisfets pel càstig que han proporcionat a JUNTS i principalment ERC, però també a les CUP, les quals han desaparegut del mapa electoral de l'estat?. Han perdut els sous dels diputats no elegits i bona part de les subvencions que els partits independentistes tenien de rebre en funció dels vots obtinguts per la seva participació a les eleccions de l'estat. Per cert, sous i subvencions que han anat a parar directament a les butxaques sobretot del PSC però també a PP i VOX, perquè l'abstenció els ha permès obtenir uns resultats molt millors del que els espanyolistes esperaven. I ara aquests partits nacionalistes espanyols, a més a més, exhibeixen la medalla de la representació majoritària dels ciutadans catalans, ara més espanyolitzats com mai ho havien estat abans.... 

Promoure l'abstenció de l'independentisme ha sigut el negoci d'en Robert i les cabres pel que fa a la independència. Els abstencionistes han actuat com els "tontos útils" del nacionalisme espanyol. Han seguit fil per randa les consignes que van llançar soterradament des del Madrit institucional i des de les seves clavegueres per anorrear l'independentisme. I ara poden proclamar que han vençut les formacions sobiranistes i que els catalans hem deixat en un segon pla les nostres dèries a favor de la independència de Catalunya. Pels espanyols, feina feta no fa destorb.... 

L'abstenció promoguda a traves de les xarxes, fonamentalment feta per abrandats i justiciers independentistes de pedra picada, ha fet un flac favor al moviment sobiranista català. De 23 escons hem passat a 14. Hem perdut 700.000 vots. ERC n'ha perdut la meitat i les CUP han quedat fora del Congrés. Junts ha aguantat encara que també ha perdut un bon grapat de vots, més de 130.000.....

Però els abstencionistes, al cap i a la fi que han aconseguit?. Fer un immens mal a l'independentisme. I fer un immens i inesperat favor al nacionalisme espanyol.

Només desitjo que el que ha succeït serveixi de lliçó a tots aquest intolerants independentistes de saló que creuen que castigant l'independentisme aconseguirem la independència. I un bé negre!.

Si no hi ha unitat ni lleialtat dins del moviment independentista només aconseguirem eixamplar la base unionista i empetitir la independentista..... La qual, malgrat tot, continua aquí ben viva encara que sigui de forma latent i ensopida..... Ep!. Hores d'ara!. No pas demà....

  

DIALEG I PACTES?. NO!. ES HORA DE LA CONFRONTACIÓ!.

Hi ha una part de l'independentisme que demana dialogar i pactar amb les institucions de l'estat per aconseguir que ens reconeguin el dret d'autodeterminació i conseqüentment poder exercir-lo democràticament amb total llibertat.

Es també ben cert que tant el gobierno de la nación com els partits d'àmbit espanyol i la resta d'institucions estatals s'han negat i es neguen sistemàticament a reconèixer aquest dret absolutament democràtic i molt menys permetre exercir-lo en llibertat. Tenen el NO gravat a foc tant al cervell com a l'ànima i la unitat de la pàtria -a qualsevol preu- és el seu primer i únic manament.....

Les recents eleccions municipals han demostrat que la divisió dins del moviment independentista està tan arrelat que ha fet impossible elegir batlles independentistes, malgrat que s'hagués obtingut una majoria suficient per aconseguir-los. Fins i tot aquesta divisió ha provocat l'elecció d'un batlle xenòfob a una important ciutat de la Catalunya interior, Vic, un dels bressols de l'independentisme català.

Per altra banda les formacions espanyolistes han aconseguit moltes alcaldies sobrevingudes gràcies a aquesta divisió sobiranista. Un cas paradigmàtic el trobem a Barcelona, capital de Catalunya. És cert que l'espanyolisme havia obtingut la majoria suficient, però l'enfrontament existent entre les dretes conservadores extremes i les esquerres conservadores institucionals espanyoles ho feien gaire bé impossible..... Fins que novament s'ha complert alló que ja va sentenciar l'escriptor Josep Pla: "No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres". I molt més si es tracta de barrar el pas a l'independentisme.

L'ex-primer ministre francès Manuel Valls -com a candidat finançat per la burgesia espanyolista barcelonina- ja ho va demostrar a les eleccions municipals anteriors regalant els seus vots a l'alcaldessa Colau -de Els Comuns!- a canvi d'aconseguir que la capital catalana no fos governada pels independentistes. Ara han sigut els quatre regidors del PP els que han donat l'alcaldia al socialista Collboni. Els Comuns han acceptat les condicions imposades des de Madrid i no demanaran la participació -ara com ara!- en el govern de la ciutat malgrat haver donat els seus nou vots a Collboni. Tot i que van dir per activa i per passiva que mai acceptarien pactar res amb els populars.

Així doncs, diàleg i pacte o confrontació amb l'estat?. Crec que hores d'ara aquesta disjuntiva ja ha deixat de ser-ho. Mai aconseguirem res de Madrit enraonant civilitzadament. Perquè Madrit sovint s'oblida de què son els principis i la lleialtat. Ni taules de diàleg, ni acords de claredat, ni col·laboracions per la governabilitat estatal, ni recolzament al PGE..... Res!. Tot això es fer volar coloms!. Es marejar la perdiu infructuosament!. Quant des de Madrit han complert els compromisos adquirits amb Catalunya?. Mai!. Aprovaré l'estatut que aprovi el Parlament?. L'execució dels pressupostos a Catalunya?. La taula de diàleg?. El final de la persecució política i judicial als independentistes?. El blindatge del català?. La desjudialització del procés?. La despolitització de la justícia.....?. Creu-t'ho!. Som passerells?. Podríem escriure pàgines i més pàgines sobre els incompliments d'Espanya envers Catalunya i no acabaríem mai....

Va sent hora de la confrontació. Intel·ligent o arrauxada. Però confrontació!. Enlloc mai cap independència s'ha aconseguit amb lliris a les mans i somriure's a les cares. La llibertat sempre té un preu i obtenir-la es costeruda. Ja va sent hora de deixar de plorar i de lamentar-nos pel mal que l'estat espanyol ens està infringint per tot i des de sempre. Hem d'eixugar-nos les llàgrimes i ser valents. Es hora de deixar de creure que Espanya ens permetrà exercir el dret d'autodeterminació democràticament i de reconèixer a Catalunya com a subjecte polític i com a Nació, perquè mai ho farà. És hora de tocar de peus a terra i aixecar-nos de la butaca de casa, ja que asseguts mirant la tele i escoltant cants de sirena espanyols mai aconseguirem res.

Mobilitzem-nos!. Lluitem per la llibertat i per la justícia!. Fem-ho pacíficament però amb contundència. Sabem com fer-ho, doncs fem-ho!. Desobeïm!. Confrontem-nos sense embuts contra totes les institucions de l'estat que ens oprimeix i ens volen anorrear!.

No hem de permetre que des de Madrit ens imposin batlles, impostos, llengua, cultura, lleis, constitucions que ens ignoren i banderes que no son les nostres. Es hora de confrontar-nos en defensa de la democràcia, dels nostres principis i contra els seus, si es que en tenen. Només lluitant per la independència aconseguirem la República Catalana, Lliure i Sobirana!. I no es lluita a favor de la independència abstenint-nos a les conteses electorals o amb el vot nul per castigar les formacions independentistes perquè als qui estem castigant som a nosaltres mateixos, a la independència i a la República.

Per cert, ja ens la mereixem!.

 

DE L'HEGEMONIA A LA DECADÈNCIA.....

S'han celebrat eleccions municipals a Catalunya. La participació ciutadana ha baixat el 6,5% respecte als passats comicis. Les formacions independentistes han perdut uns 315.000 vots que han anat a parar a l'abstenció..... L'independentisme també ha perdut l'hegemonia política, tant treballosament aconseguida fins ara a totes les eleccions.

És hora de senyalar culpes i culpables. Podem dir que l'abstenció s'ha registrat majoritàriament dins del moviment independentista. Es ben cert que s'havia endegat una agressiva campanya mediàtica i a les xarxes socials convidant els catalans a no votar les formacions independentistes. Campanya que ha reeixit l'objectiu que s'havia fitxat. L'abstenció ha afavorit les formacions unionistes i ha permès, en conseqüència, la victòria dels socialistes arreu de les capitals de les quatre demarcacions electorals i la consolidació de l'hegemonia a la corona metropolitana de Barcelona. I també ha afavorit la creixent presencia electoral de les formacions espanyoles de dreta extrema i extrema dreta. La desaparició del partit Ciutadans ha engreixat PP i especialment VOX. L'extrema dreta extrema espanyola aplaudeixen fins i tot amb les orelles pels resultats obtinguts aquí i arreu.

Que els votants independentistes s'hagin abstingut vol dir que el moviment es troba en una paràlisis induïda per uns partits incapaços d'oferir les il·lusions i esperances necessàries per superar l'astorament dominant des de l'1O de 2017 fins hores d'ara. Tanmateix, el capteniment dels líders d'aquests partits no exculpa a cap abstencionista de la seva responsabilitat, però. Ras i curt!. No hem guanyat perquè no han anat a votar massivament a formacions independentistes. I aquesta menor participació sempre afavoreix els partits espanyolistes i, singularment, PP i VOX. 

On es troba la responsabilitat principal d'aquesta decadència independentista?. La primera responsabilitat és la de tots els independentistes per haver escoltat els cants de sirena de l'unionisme i per deixar que el desencís i la desconfiança s'hagin apoderat del moviment. La segona culpa la podem carregar a l'enfrontament produït entre JUNTS i ERC i a la desunió que aquesta lluita caïnita ha provocat entre la ciutadania. També podem atribuir la decadència independentista a l'inqualificable campanya que els més abrandats nacionalistes espanyols i moltíssims independentistes extremistes han fet des de les xarxes socials, com twitter, facebook, Instagram, fomentant l'abstencionisme i contra la necessitat d'anar a votar formacions sobiranistes, sota l'excusa de suposades traïcions i punyents insults, com ara botiflers, converjunts, Estel de Tramuntana, o titllant els exiliats de fugats, vividors i qualificatius similars, adjudicats injustament als líders, partits i entitats sobiranistes amanides amb tota mena d'exabruptes.....

Però segons la meva opinió la principal causa d'aquesta decadència ha sigut i és el capteniment de Oriol Junqueras, Pere Aragonès, Gabriel Rufián i les polítiques endegades i defensades per la cúpula d'ERC, més properes a un autonomisme submís i derrotat, als quals recauen les mes grans responsabilitats d'aquest atordiment i decadència de l'independentisme. Perquè.... Com es pot liderar un partit independentista propiciant l'entesa amb qui t'ha detingut, jutjat, sentenciat i engarjolat?. Com es pot col·laborar lleialment amb un gobierno al que l'acceptes que t'indulti, reconeixent per tant que has comés un delicte que no has comés i que t'arruïni amb multes per haver malversat uns diners que no has malversat?. Que continua perseguint independentistes, jutjant-los, sentenciant-los i condemnant-los en base a proves falses, atestats fantasiosos i manipulant lleis i judicis, com es feia als millors temps de la Santa Inquisició espanyola?. Com es pot negociar recolzaments als PGE a canvi d'engrunes quant sistemàticament, pel que fa a inversions a Catalunya, mai s'acaben de complir?. Com es pot demanar una taula de diàleg que no es reuneix ni per jugar a la botifarra?. Com es pot dir que un partit és hegemònic quan només ha tret un escó més que el segon i que el tercer n'ha tret nou?. Per tant, sent minoritari dins de l'independentisme -33 escons de 74-?. Com es pot buscar augmentar la base independentista amb Comuns o col·laborant amb el gobierno de Madrid, quant aquestes formacions s'han declarar abrandadament contraris a la independència de Catalunya?. Enlloc d'augmentar l'independentisme aconsegueixes el contrari, empetitir-lo!. Com s'obté la independència expulsant de la coalició del govern un dels socis perquè et demana que compleixis els compromisos adquirits per la investidura?. Pretens fer la independència sense JUNTS, les CUP, sense OMNIUM, l'ANC i l'AMI?. Tant hegemònic et creus que ets....?. És aquesta la mena d'acord de claredat que pretens aconseguir amb les entitats de la societat civil i amb els partits polítics?.

Oriol Junqueras, Gabriel Rufián, Pere Aragonés..... Líders ja completament amortitzats i que resulten una nosa per ERC i pel futur de l'independentisme. A tots ells se'ls ha d'agrair la tasca feta i els sacrificis soferts durant els anys àlgics del procés sobiranista però ara son temps de buscar saba nova i líders valents i decidits capaços d'arribar a la independència.

Si l'independentisme no ressorgeix de la decadència actual, propiciada pel malbaratament que tots plegats hem fet del moviment, més val que pleguem.... O fer foc nou que permeti el ressorgiment des de les cendres d'un nou moviment que no voli tant a prop del Sol com per que se'ns cremin novament les ales, com diuen que li passa a l'Au Fènix cada mil anys.....

Es troba a les mans de tots els independentistes fer callar a tots aquells que creuen que l'independentisme s'ha rendit i que està mort i enterrat....      

Pel que fa a mi, mai!.       

 

ROMANÇOS ESPANYOLS!.

Meritxell Serret, Consellera d'Acció Exterior del govern de la Generalitat ha estat condemnada pel Tribunal Superior de Catalunya a un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa per la seva participació al referèndum d'Octubre de 2017.

La repressió no s'atura. Ni s'aturarà, malgrat els esforços d'ERC i del govern de la Generalitat que ho demana insistentment. Ni les negociacions canviant el Codi Penal, tunejant els delictes de sedició i malversació, ni suplicant una taula de diàleg que no acaba d'arrancar, ni convocant els partits catalans per donar forma a un suposat acord de claredat, ni donant suport quasi incondicional als PGE i a l'acció del gobierno, res no farà que la venjança espanyola s'aturi. Ni una bona predisposició ni un humiliant sotmetiment polític del govern i del partit que el sosté aturarà l'acció de la (in)justícia espanyola.

L'eurodiputada Clara Ponsatí també va ser detinguda pels Mossos d'Esquadra per ordre judicial, malgrat gaudir d'immunitat parlamentaria, per haver trepitjat terra catalana sense lliurar-se a l'inquisidor general de la causa endegada contra l'independentisme, l'ínclit jutge Pablo Llarena. Es veu que els dictàmens i resolucions de la justícia europea no fan referència ni afecten mínimament al Regne d'Espanya, ja que la justícia castellana se'ls passa pel forro olímpicament. Tot i auto-considerar-se un estat de dret, amb una democràcia consolidada gràcies a la seva sagrada Constitució i auto-proclamar-se com exemple a seguir per altres democràcies del Món. 

Romanços!. Espanya, quan es corregida pels tribunals europeus deixa de ser un estat de dret i democràtic. Quan utilitza la constitució com un bat de beisbol per atonyinar els drets individuals i col·lectius, incomplex els principis que han de defensar totes les constitucions. No defensar-los es anticonstitucional!. Quan es retorcen lleis per engarjolar polítics que fan política, rapers que fan música i titellaires que fan espectacles de carrer, no es fa justícia si no repressió política furtant-se les llibertats. Quan la policia s'inventa delictes, fabrica probes i imputacions falses i detencions mediàtiques, no es persegueix a delinqüents ni delictes, perquè els que delinqueixen son els mateixos policies, ja siguin patriòtics o no. 

No!. La repressió no s'atura ni s'aturarà mai quan es tracta dels catalans.... Especialment mentre la majoria demanem la independència. Tant li fa que exigim un referèndum d'autodeterminació, per més democràtic que sigui. Tant li fa que vulguem dialogar amb tothom sobre les aspiracions del poble català. Tant li fa que aspirem a pactar un acord de claredat.....

Las institucions de l'estat espanyol només aturaran la persecució quan aixequem les mans i ens rendim incondicionalment. I ves que a més a més algunes no ens demanin, fins i tot, que ens abaixem els pantalons. Son aquelles que no tenen escrúpols perquè els seus principis son molt marxistes.... De Grouxo Marx!. "Tinc uns principis i si no t'agraden en tinc uns altres".

El Regne d'Espanya està per damunt de democràcies, justícia, parlamentarismes i llibertats. És un estat que es troba a una altra dimensió. Com diria l'ex ministre Garcia Margallo, navegant per l'espai sideral, més enllà d'influències i de l'humanisme dels terrícoles no espanyols.

El que no acaba de veure Espanya es que l'espai sideral és fosc i fred. És  aclaparador!. I sense la llum de la justícia, la democràcia i la llibertat està condemnant-se a flotar per l'èter sense saber on anirà a parar..... 

O potser, a tot estirar, anirà al mateix lloc que altres estats semblants, flotant en el no res en males companyies. Tal vegada, aleshores si serà pres com exemple. En tot cas, com exemple negatiu.

Com estat antidemocràtic!.

ESPANYA I EL PODER OMNÍMODE ESTAFADOR.

Passen els dies i cada cop s'entén menys què coi està fent ERC. No es pot dir, crec, que les polítiques que fan Oriol Junqueras i Pere Aragonès siguin un èxit ni tan sols pírric a favor de Catalunya i la independència.....

Aviam!. Per començar la taula de diàleg, que en principi va semblar una bona idea recolzada per la majoria independentista, ha resultat un veritable fiasco. Però el pitjor és que ho ha sigut des de bon principi, quan la part espanyola va anunciar sense embuts que no parlaria mai d'amnistia ni d'autodeterminació, que havien sigut les prioritats platejades per l'independentisme. I per reblar el clau, ERC, sota la imposició del PSOE, va rebutjar els representants proposats per JxCat perquè no eren membres del govern. No va ser ben vist pel PSOE -vergonya aliena?-  que haguessin de parlar cara a cara amb els representants de Junts sense abaixar la mirada davant dels presos polítics. Per tant, aquest veto vergonyant va provocar la sortida de la mesa de la formació de Carles Puigdemont. 

Aleshores ERC ja havia iniciat un acostament polític cap el Gobierno, recolzant indirectament sense contrapartides mínimament acceptables la investidura de Pedro Sánchez i teixint una mena de complicitats i col·laboracions amb el PSOE i PODEMOS que va culminar amb l'aprovació dels PGE a canvi d'unes engrunes per a Catalunya que com sempre, mai s'acabaran complint.

Aquesta mena de decisions polítiques de ERC va portar a les CUP a exigir que Pere Aragonés se sotmetés a una moció de confiança a la qual s'havia compromès en l'acord subscrit entre ambdós partits per votar a favor de la investidura del president republicà. Naturalment, ERC s'hi va negar sota el pretext que encara no feia un any des de la investidura ni de la formació del govern de la Generalitat.

Ja llavors JxCat tenia la mosca darrera l'orella per la qual cosa va sumar-se a la petició de les CUP perquè Aragonès acceptes sotmetre's a la moció de confiança i perquè el govern i ERC complissin amb els compromisos adquirits amb ells per facilitar la investidura del republicà. Allò va ser pres per ERC com una manca de lleialtat del soci de govern i va decidir castigar Junts cessant el vicepresident Puigneró amb un seguit d'esquinçament de vestidures entre grans escarafalls. I com a lògica conseqüència Junts va decidir sortir del govern i passar a l'oposició....

ERC va decidir canviar de socis i es va apropar encara més a Els Comuns i el PSC -abrandats adversaris de l'independentisme, per cert- donant excuses de mal pagador com ara que havien d'aprovar-se uns pressupostos en benefici de tots els catalans. 

Des d'aleshores la deriva de ERC ha anat de mal a pitjor. Va negociar un blindatge del català a l'escola que ha durat fins que un jutge ha decidit que de blindatge res de res. Va insistir en la taula de diàleg que no es reuneix ni per jugar al parxís. Va negociar uns indults pels presos polítics que implicava el reconeixement de que l'1O va cometre's un delicte i per tant, el judici farsa no fou tal  i les conseqüents condemnes ajustades. Després ha negociat un canvi del Codi Penal -per eliminar el delicte de sedició- amb el gobierno sense tenir en compte que la negociació -impossible- hauria d'haver-la fet amb el jutge Marchena, ja que va ser ell qui va retorçar la llei acomodant-la capritxosament alló que volia fer: venjar-se i condemnar per delictes inexistents als líders independentistes a desenes d'anys de presó i inhabilitació, per a "general conocimiento y aviso a navegants".

Desprès de l'aprovació dels canvis del Codi Penal alguns membres del gobierno van afanyar-se a justificar davant la diatriba desfermada en contra de la reforma per l'extrema dreta i la dreta extrema espanyoles, que els canvis afavoririen que el president Puigdemont fora per fi extradit i posat a disposició del jutge Marchena. I per vantar-se alhora de que els delictes pels fets d'octubre continuen essent acarnissadament perseguits i convenientment jutjats.

Ailàs!. L'esmentat jutge encara tenia una altra carta amagada entre les seves punyetes i escapularis: El canvi fet al delicte de malversació, distingint entre ficar-se els calés a les butxaques -malversació agreujada, més anys d'inhabilitació- o destinar recursos públics a altres activitats no previstes -menys anys- que implicaven la reducció de les penes d'inhabilitació, ha sigut reinterpretat -novament- de tal manera que no es produirà cap mena de reducció de penes pels sentenciats per malversació i per tant, tot segueix com era abans de la infausta modificació penal en qüestió. Jutge el qual, per tant, ha decidit que la malversació aplicable és la que comporta més anys de presó i inhabilitació, fet que no implica cap reducció de pena als sentenciats polítics i que també serveix per demanar malversació agreujada per Jové i Salvadó, dos alts funcionaris imputats pels fets d'octubre i que properament s'asseuran a la banqueta dels acusats. Diuen les males llengües que ERC va negociar els canvis per afavorir que Oriol Junqueras pogués presentar-se a les properes eleccions. Si va ser així, no van comptar amb el jutge Marchena que és al cap i a la fi amb qui en realitat haurien d'haver negociat, ja que és ell -ells, tots els jutges!- qui de debò tallent el bacallà a Espanya.

ERC està empassant-se tants gripaus que ja està embafada. L'estan aixecant tantes camises que ja no li queda cap a l'armari. S'està tornat tan institucionalitzada que resulta més autonomista que no pas independentista. Està donant tantes excuses de mal pagador que ja l'han incorporat a la llista de morosos. Està buscant una hegemonia dins del moviment independentista que malmet la independència de Catalunya. A més a més ha aconseguit aprovar els pressupostos de la Generalitat abaixant-se metafòricament els pantalons davant les exigències del PSC amb ampliació de l'aeroport del Prat, continuar construint autovies al Vallès que quasi ningú troba a faltar i aprovant macroprojectes d'oci i jocs d'atzar per perpetuar un model de turisme de masses caducat i obsolet. 

D'això jo en dic ser volgudament cornut i pagar el beure i a sobre agrair que t'apallissin.....

Sembla que els republicans no s'adonen que a Espanya no hi ha separació de poders. Montesquieu és més mort que el franquisme!.  A l'estat espanyol hi ha un poder omnímode que està per damunt  del poder executiu i legislatiu: el Judicial. A Espanya hi ha fins a tres càmeres legislatives: el Congrés, el Senat i la Judicatura, la qual té agafats les altres dues pels "dallonses", igual que passa amb la inexistent divisió de poders. Els jutges fan d'oposició, de govern, de legisladors, de polítics i de salvadors de la pàtria.

L'actual política de ERC, allunant-se de l'independentisme i propiciant el ressorgiment d'un tripartit autonomista d'infaust record, estan essent els poleznyye duraki -tontos útils- dels enemics de la independència de Catalunya.

Un veritable drama. No tant per a ERC, si no més aviat per Catalunya.....

LA COHERÈNCIA DELS INCOHERENTS.....

Hi ha gent que va a missa i alhora vol repicar campanes. De la mateixa manera hi ha partits que de tan assenyats que volen semblar s'obliden perquè serveixen i quins son els compromisos adquirits. Per no parlar de les institucions que sovint s'amaguen sota un mantell d'engolada institucionalitzat i de fals sentit d'estat, tot desvirtuant la seva pròpia història. I molt més si es diu Generalitat, que vol dir de tots els ciutadans.

Políticament ser coherent vol dir no trair els propis principis ni les lleialtats adquirides i assumides. Ni oblidar-se de qui t'ha votat, perquè t'han votat, ni d'alló que t'has compromès a fer, que t'ha permès aconseguir els vots dels ciutadans. De tots els vots aconseguits, no només dels afiliats del teu partit.

Tot això ve a tomb per la justificació que Pere Aragonés, Oriol Junqueras i la portaveu de ERC Marta Vilalta han verbalitzat sobre el fet que el president de la Generalitat es disposa a assistir a la cimera Franco-Espanyola que Pedro Sánchez vol celebrar el 19 de gener d'enguany a Barcelona. 

Marta Vilalta va afirmar que "veu coherent que Aragonès vagi a la reunió de Sánchez i Macron i que el partit -ERC- s'hi manifesti en contra" de la celebració a la capital catalana.

Dona....!. Des del punt de vista dels incoherents, doncs.... Si, es perfectament coherent!.

Quan uns líders troben coherència on no n'hi ha, mèu.... Quan un partit justifica la incoherència dient que es coherent, marrameu.... Quan una institució amb centenars d'anys d'història es vassalla de les incoherències dels que la governen, ufff, que malament anem.....

Pere Aragonès anirà en qualitat de majordom, testimoni i notari a una reunió que està concebuda pel gobierno de Espanya per a donar per mort i enterrat el moviment independentista, tal i com va anunciar el ministre Bolaños i com informen joiosament els mitjans unionistes madrilenys. Oriol Junqueras assistirà a la manifestació convocada per les entitats sobiranistes contra la cimera anunciant que "no protestem contra la cimera", erigint-se en portaveu dels convocants sense que ningú l'hagi investit com a tal. I els principals membres de l'executiva de ERC defensen tota aquesta incoherència política. En mig d'aquest desgavell, la Generalitat en mans de ERC.....

Nois, ERC va pel pedregar!. El més greu és que volen portar els catalans i Catalunya pel mateix camí, el  de la pura i dura incoherència.....

Doncs per pura coherència coherent, diguem prou!.