ENCARA HI HA ALGÚ QUE NO VULGUI LA INDEPENDÈNCIA?.

Diuen que a Madrid hi ha una universitat que té muntat un xiringuito que proporciona màsters a bon preu.....

La desfeta de l'Estat espanyol ja arriba a la universitat. Primer va ser la presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, la que va lluir un màster fantasmagòric. Després Pablo Casado es va veure agraciat amb un màster espumós que també es sota l'escrutini de la judicatura espanyola. La ministra de Sanitat, la socialista Carmen Montón, alhora va rebre el corresponent màster evanescent per la Universitad Rei Joan Carles, la propietària del productiu xiringuito acadèmic en qüestió.....

Després d'aquest trio molts altres polítics han vist qüestionats els seus expedients acadèmics i, conseqüentment, els seus respectius currículums profesionals. A Pedro Sánchez se'l qüestiona la seva tesis doctoral. Alberto Rivera i Carina Mejias, de C's, s'atribueixen màsters que no ho son o son matisats pels centres emissors.... Partit Popular, Partit Socialista, Partit de la Ciutadania. Totes aquestes formacions tenen màsters inexistents, doctorats qüestionats i llicenciatures inversemblants.

El podriment de l'Estat ja arriba a afectar a nivell personal d'aquells que diuen representar la voluntat popular, que custodien la sobirania de la nació i defensen aferrissadament l'estat de dret. Es vanten d'honestedat, decència i legitimitat i molts d'ells son uns vulgars tramposos, uns trilers de mans lleugeres que s'aprofiten dels vots de la gent i per tant de la democràcia, en benefici propi i dels seus partits.....

Arribats aquest punt, em demano: Com es pot esperar justícia d'una judicatura absolutament polititzada, sovint arbitraria, feixuga i partidista fins el punt que frega la indecència i que des-legitima les seves resolucions perquè estan carregades de prejudicis?. Que, sabent-ho, manté empresonats a polítics que no han comés els delictes que se'ls imputa -en realitat no han comés cap delicte!- i que ho fa per pura i dura venjança patriòtica, o pel nacional-catolicisme avui ben pressent i encara imperant dins la judicatura?. Com confiar en jutges que prejutgen, sentencien, insulten i s'acarnissen amb els líders independentistes abans de celebrar-se el judici, ignorant la presumpció d'innocència i utilitzant la indecència com a  inspiració i guia?. I que a sobre es vanten impune i vergonyosament de la seva proesa publicant missatges ignominiosos i ofensius per a milions de ciutadans independentistes al correu corporatiu del CGPJ?. Quines garanties d'imparcialitat pot trobar un ciutadà català que tingui la desgràcia de caure a les urpes d'un jutge rabiosament indecent?. I n'hi ha molts!. I no se'n amaguen!.

Quina credibilitat té una fiscalia general de l'Estat que es deixa manipular pels polítics i es mostra d'acord en afinar imputacions per vestir suposats delictes inexistents, promoure investigacions esbiaixades i persecucions i desqualificacions ad hominem, contra adversaris polítics del poder establert -del règim dominant!- i legitima causes generals contra l'independentisme?.

Què dir d'una policia que no dubte en manipular atestats per tal de fer passar a persones pacífiques i demòcrates com a violentes, què utilitza aquesta violència, brutal i injustificada, contra gent indefensa quan exerceix els seus drets i la democràcia pacíficament, què crida rabiosament "a por ellos" com si anessin a  pacificar i sotmetre antigues colònies i els díscols indígenes que viuen allà?. I quan son allà es dediquen a provocar batusses contra periodistes autòctons, aldarulls a bars negant-se a que abaixin les persianes perquè ells volen seguir bevent sense aturador, o quan estan fora de servei -o no!- es dediquen a arrancar llaços grocs i estelades de carrers i places dels pobles i ciutats de la colònia conquerida, embossats i armats amb estris tallants, fent-ho amb nocturnitat i traïdoria?.

Qui vol llegir opinions i editorials periodístics esbiaixats, o manipulats, o inequívocament falses d'una premsa cavernària que té pràctiques directament franquistes?. Algú gaudeix escoltant insults, amenaces, comentaris ofensius i inversemblants alhora, o carregats de rabiosa mala llet i d'ignorància volguda però supina, utilitzant conscientment la ràdio i la televisió per fer mal als oprimits -colonitzats!-, per espantar-los o senzillament per agradar a les institucions opressores, per satisfer els colons que ocupen Catalunya i els ciutadans espanyols adoctrinats o enganyats, predisposats però a creure-s'ho cegament tot el que diguin o facin des de la metròpoli?. 

Qui vol ser governat per uns polítics més preocupats per inflar i adornar els seus currículums per presumpció i fals orgull abans que per actuar eficaç i decentment?. Per polítics que enlloc de qualitats i principis prefereixen exhibir superba, prepotència i menyspreu però que alhora pateixen un terrible complex d'inferioritat política -i personal-?. Per uns polítics que abans de fer bona política i ser justos i decents no dubten en amagar-se darrera una caducada Constitució ja superada, d'uns tribunals des-legitimitats, d'una fiscalia polititzada, d'una policia pretoriana ancorada en pràctiques autoritàries i antidemocràtiques i d'una premsa absolutament fake?. Qui vol que els polítics prioritzin els seus propis interessos i els dels poderosos, dels especuladors, que afavoreixen multinacionals amb total submissió, que salven bancs amb diners públics que mai retornen, que prioritzen pagar deutes públics abusius i impagables espoliant l'estat del benestar, que retallen drets, educació, sanitat, prestacions d'atur, pensions, precaritzen contractes i drets laborals, devaluen sous i imposen deures i obligacions pre-democràtiques als ciutadans, caducades ja fa més de quaranta anys?.

El xiringuito universitari de Madrit es la gota que fa vessar el vas. És la cirereta del pastís!. I el més greu és que aquesta mena de realitat estatal esperpèntica no s'albira que pugui canviar-se. Ni tant sols pot apaivagar-se!. L'Estat espanyol està tan assentat i és tan pastós que s'ha tornat incommovible, irreformable. No pot evolucionar!. Senzillament, flota com si fos un suro sobre les procel·loses aigües del riu de la història, sense vela ni timó. Flota però no navega!. No hi han timoners que siguin capaços de fitxar un rumb i portar el vaixell a bon port. O algun lloc, si mes no....

Definitivament, Lampedusa ha guanyat la partida. Res canviarà!. Amb tot, però, Déu ens lliuri dels salva-pàtries!.

Hi ha algú amb dos dits de front que no entengui que amb aquestes circumstàncies descrites és impossible viure lliure i en pau, amb prosperitat, veritable justícia i felicitat?. Hi ha algú que no vulgui fer foc nou?. De veritat no volem un Estat nou i decent que no s'assembli gens al que estem patint avui en dia?.

Encara hi ha algú que no vulgui la INDEPENDÈNCIA?.

L'UNIONISME: DINS D'UNA GRUTA FOSCA PLENA DE PARANYS.....

Davant l'actitud i el discurs adoptat pel nacionalisme espanyol fidelment representat pel Partit Popular, per Ciudadanos i també per VOX i sovint acompanyats pel Partit Socialista, envers la independència de Catalunya i sobre els catalans sobiranistes, m'he preguntat: Aquests partits esmentats, son o no son partits franquistes resultants de l'atàvica i procel·losa historia recent de la Espanya immemorial i inequívocament castellana?. Podem qualificar-los com a partits feixistes?. Si analitzem desapassionadament algunes decisions preses pels governs recolzats pels auto-anomenats partits d'àmbit nacional i algunes declaracions fetes pels seus líders, si ens adonem de la profunditat de l'arrelament i difusió d'aquests pensaments i discursos en tots els àmbits i institucions d'aquest Estat tan hostil pel catalanisme i tan recelós amb els principis democràtics formalment acceptats arreu i per tothom, potser podrem extreure l'aigua clara a la qüestió plantejada.....

Fixem-nos en un incident ocorregut recentment al Parc de la Ciutadella. Una família es dedica a arrancar llaços grocs i a llençar-los a terra. Un home que es troba passejant a prop els retreu que embrutin el carrer. Discuteixen, s'esbatussen i la policia els separa i els identifica. De tot plegat Ciudadanos en fa una crisis política per que els qui arrancaven llaços eren militants d'aquest partit. Arrimadas denuncia que els independentistes li han trencat el nas a una militant seva, després de donar-li una pallissa. Diuen que l'agredida es troba ingressada a l'hospital, commocionada i espantada per la violència emprada pels pèrfids independentistes. El suposat agressor es defensa dient que la baralla ha sigut perquè embrutaven el carrer llençant llaços al terra; diu que ha interposat denuncia perquè la dona el va agredir i nega qualsevol motivació política, com posteriorment confirma el marit de la suposada agredida. Fitxem-nos doncs en l'utilització barroera que fan Arrimadas, Rivera i Ciudadanos d'uns fets sense importància  per promoure la imatge de confrontació dins la societat catalana. Exageren els fets, els manipulen convenientment, menteixen -el marit ha declarat que de nas trencat, res de res-, ho denuncien a la xarxa utilitzant fotos falses d'una dona operada del nas amb cirurgia estètica fa un grapat d'anys i ho rematen convocant concentracions i manifestacions en el lloc on es van produir els fets, proferint també declaracions indignades -i indignants!- i rodes de premsa propagandístiques, tot això entre grans escarafalls i exigint iradament que el gobierno actuï amb contundència aplicant novament l'article 155 per defensar la majoria de catalans que no volen la independència i no se senten representats pel President de la Generalitat.....

C's viu de la confrontació!. Va néixer per enfrontar-se i anorrear la llengua catalana. I ara ho ha estès a tota la catalanitat -política, econòmica, cultural, esportiva....-. I tot perquè volen seduir-nos i que romanguem harmònicament junts dins d'Espanya!. Però el discurs de Arrimadas i Rivera traspua violència, odi, mentides i amenaces. Exageren els fets, insulten la intel·ligència de la gent i promouen accions pròpies de facinerosos atiant la desobediència i l'enfrontament amb els mossos si els comandos Arrimadas son requerits a identificar-se quant surten a les nits fent veritables ràtzies per netejar Catalunya de llaços grocs. Per cert, comandos degudament embossats i que van armats amb navalles, cutters, pals i tisores, que no s'arronsen pas davant d'algú què gosi recriminar la seva intolerància envers la llibertat d'expressió dels altres. C's viu de la violència política, mental i fins i tot física contra Catalunya. Això li dona vots -malauradament- a l'Espanya rural i provinciana. I a Madrit, província de províncies... 

Ciudadanos fa servir practiques mafioses, finançament de procedència ignota però abundant, fake news a dojo iguals -o pitjors!- que les de Trump. I una mala bava que li traspua per tots els seus porus..... Ciudadanos té tics feixistes, certament!. Podríem dir que el seu líder, amb cognom igual al del fundador de la Falange Espanyola dels anys 30 del segle passat ha convertit el seu partit del segle XXI en una reeixida nova falange 2.0. A més a més, ell només veu espanyols, no pas persones o ciutadans...... Per tant, els líders de C's i conseqüentment el seu partit son nacionalistes i feixistes i no tenen res d'envejar dels originals del segle XX.....

I el PP?. I el seu nou líder, Pablo Casado?. Els populars van néixer directament de les escorrialles del franquisme. Alguns dels seus insignes fundadors van ser ministres de Franco i militants actius de l'únic partit que existia aleshores i que es desenvolupava amb normalitat durant la dictadura: El Movimiento Nacional nascut el 18 de juliol de 1936. De fet, a més de militants i ministres franquistes també van incorporar dins dels seus estatuts fundacionals bona part dels Principios Fundamentales del Movimiento, encara que degudament tunejats..... "per aconseguir l'efecte sense que es notés la cura", que diria el fiscal de Consell de Castella, José Rodrigo Villalpando. De manera que com ens ensenya Lampedusa, algunes coses canvien per no canviar mai.... Son permanents!. Sobretot a Espanya!.

Pablo Casado ha entrat en una espiral competitiva amb Alberto Rivera. Ambdós s'estan disputant el lideratge anti-català dins l'Estat i per tant, juguen a qui la diu més grossa. Casado també vol l'aplicació immediata de l'article 155 per cert, ja massa magrejat i suat hores d'ara. Ha ofert al gobierno la seva majoria absoluta al Senat per tornar-lo a implementar. Però ara volen la versió dura, corregida i augmentada.Volen intervenir els mossos perquè abracin l'espanyolíssim "a por ellos", i els mitjans públics catalans com ara TV3 i Catalunya Radio perquè, com atribueixen a l'escola catalana, adoctrinen a la gent i només estan al servei de l'independentisme i no pas de la majoria de catalans. Dolors Montserrat diu que amb això de TV3 tenen una espina clavada..... És ben curiosa aquesta dèria intervencionista i adoctrinadora que tenen els populars. És veu que els preocupa molt que els catalans no puguin -ni vulguin!- ser adoctrinats pels mitjans espanyolistes -públics i privats- i per tan, com s'escapen del seu control, doncs demanen la intervenció manu militari per tornar-los al seu corral. D'això en diuen respectar la majoria de catalans -amb quatre escons al Parlament!- i el pluralisme de la societat catalana -sense comptar amb la majoria catalanista, és clar!-. També demanen la il·legalització dels partits independentistes perquè Espanya es un Estat de dret i disposa d'una democràcia consolidada. I Casado li recorda al president de la Generalitat, ja sigui Mas, Puigdemont o Torra, com va acabar el president Companys l'any 1940. El van afusellar les forces feixistes espanyoles gràcies a la detenció i extradició que van fer els nazis de la Gestapo a petició d'Espanya. I ara demana que l'Estat espanyol demandi els jutges belgues que volen jutjar el jutge Llarena.....Tot un embarbussament!.

No cal continuar. Hom pot trobar centenars de declaracions, articles i tuïts que demostren amb gran nitidesa de quin peu coixegen els populars. Casado ha mamat directament de la teta de Aznar i per tant, d'aquell que va despotricar l'any 1978 de la Constitució espanyola i que des de llavors no para de donar lliçons de fonamentalisme constitucionalista, nacionalisme espanyolista i de mala llet. Aquest és el padrí de l'actual líder del Partit Popular!. Un aspirant in pectore al títol de cabdill, hores d'ara vacant. Amb el permís de Alberto Rivera, és clar!. Pares franquistes, principis i tics franquistes, líder acabdillant l'anticatalanisme i magrejant la democràcia i les institucions en benefici del partit...... Si això no es feixisme ja no sé que deu ser-ho.....

Per fi arriben a VOX. Estem davant d'una formació d'extrema dreta, sense representació parlamentaria però amb una notable presència en el món judicial. Tenen recursos financers força abundats, suficients per promoure qualsevol tipus d'acció judicial en qualitat d'acusació particular.... particularment contra els sobiranistes catalans!. Promouen també manifestacions, conferències i múltiples activitats sempre dedicades a combatre els que van contra la sagrada unitat d'Espanya. Son hereus directes i indirectes del sindicat d'extrema dreta conegut com Manos Limpias, que ara té engarjolats els seus inquisidors generals perquè es van embrutar les mans amb diner provinent de xantatges i extorsions, fruit de la compareixença i denuncies formulades per ells en tots aquells assumptes que els poguessin proporcionar pingües beneficis.....

Ara té com a missió primordial promoure accions contra tots aquells que neguin fer-se càrrec de la defensa del jutge Llarena, arribant a amenaçar a la ministra de Justícia amb una querella per "prevaricació i denegació d'auxili" si no assumeix el cost de la defensa de l'esmentat jutge que té que comparèixer davant la justícia belga. Naturalment, el gobierno ho ha assumit. També ha denunciat una pancarta que rebutjava la presència del rei Felip a l'homenatge a les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost i s'ha querellat contra la cúpula dels mossos i el conseller Forn per desobediència, negació d'auxili i prevaricació pels atemptats del mateix 17 d'agost de l'any passat. Celebra actes en defensa de les fronteres espanyoles a Gibraltar, a Ceuta i a Melilla, contra el foment de la immigració il·legal que fa el president Sánchez, contra Torra per supremacista, per xenofòbia, per nazi i contra Puigdemont perquè si.....

VOX no només es una formació d'extrema dreta, si no que a més a més no se'n amaga. S'oposen a l'exhumació de Franco, tot cridant que "el valle no se toca" i proposen construir un mur ben alt i ben gruixut a les fronteres de les places espanyoles de Ceuta i Melilla per aturar la invasió dels bàrbars del sud.... VOX son xenòfobs, feixistes, d'extrema dreta i van del bracet amb Ciudadanos, Partit Popular, Societat Civil Catalana, Somatemps i..... Miquel Iceta i els socialistes catalans!.

Què hi fan els socialistes al costat de l'extrema dreta espanyolista?. Com es possible que els socialistes, que sempre han sigut demòcrates de pedra picada, ara defensin posicions i banderes que curiosament sempre s'han apropiat i ara són ja propietat exclusiva del feixisme?. Doncs ha passat que tots plegats tenen un comú denominador: combatre la independència de Catalunya, fins i tot negant alguns principis democràtics com és el dret d'autodeterminació i utilitzant, si fos necessari, la guerra bruta, els jutges, els fiscals, la policia i la Guàrdia Civil, l'IBEX 35 i la intimidació a la gent, per aturar les legítimes aspiracions del poble català. Faran el possible i l'impossible per anorrear l'independentisme. Faran de tot menys fer política.....

Els socialistes s'han ficat dins d'una cova fosca i laberíntica de la que no saben sortir. La deriva feixista, franquista o d'extrema dreta que professen C's, PP i VOX se'ls pot acabar encomanant. I només defensant el diàleg no aconseguiran pas veure la llum ni netejar la seva imatge, entre d'altres coses perquè el que fa falta és impulsar-lo, exercir-lo, escoltar, enraonar, proposar i pactar. I d'això sembla que no en van pas sobrats. Només amb bones paraules i bones intencions no n'hi ha prou.....

Mentre la fosca s'apodera de les formacions unionistes, la llum il·lumina el camí de l'independentisme. Sap greu que els militants unionistes de les formacions esmentades, bona gent que creuen en la seva nació i confien en les seves institucions, es vegin capficats dins d'una gruta farcida de paranys, mentides, ràbia, odi i agressivitat. La fosca no els permet veure més enllà del seu nas, ni tant sols endevinar què passa realment a Catalunya. Què volem els catalans?. Com ho volem?. Perquè ho volem?. Què poden oferir-nos?. Ni tan sols s'ho pregunten. No s'adonen que per la força mai aconseguiran convèncer els catalans. Potser podrien vèncer per la força, però no guanyarien res!. Ans el contrari, perdrien definitivament. Perquè nosaltres tenim la sort de tenir els nostres principis fermament arrelats, les ànsies de llibertat intactes, estem assedegats de veritable justícia i àvids d'autèntica democràcia.....

Potser perquè tenim aquestes fortes conviccions pacifistes i democràtiques els caps unionistes estan perden el seny a més dels seus principis democràtics, perquè no se'ls creuen pas..... D'aquí al feixisme només hi ha una passa. No més....ni menys!. I arrossegaran a bons espanyols a l'infern de Dante. I poc a poc, un per un, aniran passant del primer al novè cercle.....