Hi ha una frase atribuïda a l'almirall Méndez Nuñez (1824-1869) que defineix amb meridiana claredat els principis i caràcter que inspiren i conformen el nacionalisme espanyol d'arrel castellana. La dita és: "Más vale honra sin buques que buques sin honra".
Recentment el diari ARA ha publicat un article on s'explica molt detalladament tot el que l'Estat espanyol va fer per a enfonsar econòmicament Catalunya i anorrear així el desig independentista de la majoria de ciutadans. El títol de l'article publicat el 4 d'abril d'enguany és "Així va fer l'Estat la guerra econòmica contra Catalunya". Ens explica com des de La Zarzuela -la Corona- i des de la Moncloa -l'executiu- van unir esforços per obligar trasllats de seus socials de bancs, grans empreses i multinacionals situades a Catalunya per estendre el pànic entre la societat del país. Ho van fer per mitja del xantatge a entitats financeres, retirant tots els recursos de titularitat estatal i esperonant als bancs espanyols per que captessin amb males arts i agressivament els dipòsits dels particulars i empreses catalanes espantats a causa de les amenaces del govern i del ressò propagandístic que la caverna mediàtica madrilenya va esbombar i exagerar sobre tot alló que les forces nacionalistes espanyoles van endegar contra l'independentisme. Xantatge financer, pressions de l'IBEX 35, advertiments i amenaces a directius, anul·lació de comandes, rumors malintencionats, mentides..... Tot alló que pogués provocar una fugida empresarial cap a Madrid i altres llocs d'Espanya va ser utilitzat. El resultat va ser que entre 3500 i 4500 empreses van canviar la seu social i van marxar des de Catalunya cap a Espanya.
Tanmateix, no totes les pressions van reeixir i moltes empreses van preferir basar-se en raons estrictament econòmiques abans que polítiques i no van atendre els cants de sirena que llançaven des de Madrit. Aquest és el cas de SEAT i la farmacèutica Grifols entre d'altres. Fins i tot, moltes empreses que van decidir canviar la seu social han seguit operant físicament fàbriques i negocis des de Catalunya.
Tot això m'ha fet pensar que hi ha amors que maten.... La unitat de destí en l'universal és el motor que manté en marxa i defineix l'estat espanyol. Per mantenir-la son capaços d'enfonsar els barcos que transporten ciutadans i mercaderies abans que deixar que s'expressin lliurement i marxin cap a destins fora del seu abast i de la seva fictícia unitat uniformadora. Prefereixen la terra cremada, arrasant terres i persones que els sostenen abans d'escoltar les peticions de llibertat i democràcia que reclamen aquests ciutadans. Prefereixen la unitat i la hidalguia abans que la gallina dels ous d'or, que treballa i els alimenta, decideixi o no continuar fent-ho. Tot molt quixotesc!. Tot molt hispà!.
Em demano: S'adonen aquest altius hidalgos que reprimir indiscriminadament a un poble pacífic i democràtic alimenta i engrandeix les ànsies de llibertat d'aquest mateix poble?. Que voler destruir el teixit empresarial, financer i industrial per castigar i escarmentar a tothom, independentistes i no independentistes, enforteix el moviment d'alliberació nacional català?. Que fer la guerra bruta econòmica, financera, judicial, policial i política apropa acceleradament a Catalunya cap a la independència?.
Com volen els espanyols que la majoria independentista respecti la seva Corona, el seu Gobierno de coalició, les seves judicatura, fiscalia, l'exercit, policia i la resta d'institucions espanyoles si totes elles s'afanyen en burxar la ferida i aprofundir el divorci entre Catalunya i Espanya?. De veritat l'Estat espanyol pot creure que seduirà els catalans a base d'exercir més repressió, més persecució política, més empresonaments, exilis, violència policial i institucional contra Catalunya?. No creuen que manipular lleis, dictar sentències polítiques i per tant injustes i potinejar barroerament els principis democràtics es notòriament perjudicial pel prestigi d'Espanya?. No creuen que estan dinamitant la minsa credibilitat democràtica que encara li queda a l'Estat, el qual ja no es veu ni tant sols com a model d'estat de dret precari?.
Creuen que s'ha de fer allò que demanava el president del gobierno Calvo Sotelo l'any 1983 quan deia sense embuts que: "Cal fomentar l'emigració de gents de parla castellana a Catalunya i Balears per assegurar així el manteniment del sentiment espanyol que comporta"?. S'han d'inventar i finançar formacions polítiques com Ciudadanos -o VOX- per combatre i comprometre la llibertat, la democràcia, el catalanisme i l'immersió lingüística, per així poder anorrear barroerament Catalunya i els catalans sense cap mena de vergonya ni pudor?.
Estan fomentant una neteja ètnica, lingüística, econòmica, política i social per complir el desig que va impulsar el que fou ministre d'Educació José Ignacio Wert l'any 2012 quan va exigir en seu parlamentaria espanyolitzar els nens catalans.....?.
És que volen anorrear o si més no adoctrinar a tots els catalans en la hispanitat, de la mateixa manera i intencions que va fer Pol Pot amb els cambodjans els anys 70 del segle passat?.
Com carai volen que els catalans vulguem ser i sentir-nos ciutadans d'aquesta mena d'estat que tanta estimació -malaltissa- ens demostra?.
Espanya ja fa uns quants anys que va perdre Catalunya de la mateixa manera que l'almirall Méndez Núñez va preferir perdre bucs de guerra abans que no pas el fals orgull, la supèrbia i la prepotència xulesca característica d'alguns -els que manen!- espanyols.
El més trist de tot és que l'Estat espanyol sembla que a més de perdre Catalunya també ha perdut el senderi, la xaveta i el seny.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada