REACCIONS KAFKIANES I L'ESGLAI UNIONISTA....!.

Des de que es va fer públic l'acord per la llista independentista, l'unionisme ha patit tan gran sotrac -un veritable esglai!- fins el punt que les reaccions provocades per aquesta circumstància estan prenen un caire autènticament kafkià. No hi contaven que s'arribés al pacte!. És més, contaven què en no arribar-se, les coses pels unionistes els hi anirien de cara. S'havien cregut que això del procés sobiranista ja ho tenien guanyat.... Doncs no!. La independència s'apropa a Catalunya a la mateixa velocitat que es separen les galàxies més llunyanes les unes de les altres: a la velocitat de la llum!.

Si entrem al detall de les reaccions provocades a nivell individual, l'esperpent es fa quasi indescriptible. Ramón Espadaler, fins fa dos dies conseller d'Interior de la Generalitat i per tant corresponsable de la governació, ara que ha fugit del executiu català, acusa Artur Mas que això del procés "se li ha anat de les mans". En conseqüència, ofereix el seu partit -UDC- com ha garantia de seguretat i de diàleg -fins i tot després d'una hipotètica suspensió de l'autonomia!- ..... amb el govern espanyol, el qual fa tot el que pot i més per no pactar ni parlar de res amb ningú!. Per altre banda, continua endavant l'aposta personal de Duran i Lleida en la construcció de la plataforma -el nou partit!- Construïm, recolzada pels màxims dirigents d'Unió... Així ja tindran dos partits disposats per aconseguir l'utòpica confederació autonomista Ibèrica
defensada per ells..... Una utopia com qualsevol altre!.

El líder del PSOE pensa que "les eleccions i el full de ruta dels sobiranistes posen en qüestió les bases de la democràcia". Potser des del punt de vista de la democràcia espanyola convocar eleccions, voler votar, debatre, presentar un programa electoral, guanyar les votacions i complir els compromisos adquirits, no acaba d'encaixar en l'imaginari polític espanyol. Pedro Sánchez ofereix també -un altre cop!- un canvi constitucional per encaixar de debò Catalunya dins Espanya, perquè no es produeixin fractura social, frustració i fallida entre la ciutadania per culpa de la secessió, malgrat la fractura social i frustració causades per les polítiques socials i laborals espanyoles i la fallida financera de la Generalitat provocada pel ministre d'Hisenda del govern d'Espanya.... Reforma de la Constitució, reforma del Senat -fins i tot traslladant-lo a Barcelona!-, federalisme -simètric o asimètric, el que més convingui-, nou sistema de finançament -el millor de tots!- i reconeixement de la singularitat catalana dins de la uniformitat igualitària espanyola, són les noves velles apostes dels socialistes..... Déjà vu, príncep de Salina!. Es a dir, el mateix de sempre, senyor Sánchez.....!. Mentrestant, Miquel Iceta ja no reclama el dret a decidir -ni tan sols pactat amb l'Estat!- dins del programa electoral del PSC..... Més imaginació per no canviar res no se'ls hi pot demanar!.

El cas de Pablo Iglesias i Podemos és el més inversemblant de tots. D'una banda es mostra disposat a escoltar la veu dels catalans, però tampoc li sembla bé que les properes eleccions catalanes siguin plebiscitàries i puguin decidir la independència de Catalunya. Veu amb bons ulls la creació d'un estat republicà català, sempre que sigui dins del Regne d'Espanya -deu voler un regne conformat per petites repúbliques!-. Defensa el dret a decidir dels ciutadans en totes aquelles qüestions que afectin les persones -sanitat, educació, etc...-, menys l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya. I aposta per modificar la Constitució espanyola per poder permetre que els catalans decideixin el tipus de relacions amb Espanya, sempre que ho facin també tots els espanyols -no veu viable que només Catalunya decideixi la relació amb la resta
d'Espanya!-. Per descomptat, es compromet seriosament a respectar tot allò que decideixi el Parlament català..... com al seu torn va anunciar Zapatero!. Després d'escoltar les seves propostes no sabríem si plorar d'emprenyamenta per la incomprensió i per la demagògia electoralista oferta, o riure descontroladament pel grau de ridiculesa i populisme demostrades. Per cert, propostes que sovint es poden confondre amb les que ofereixen Albert Rivera i Inés Arrimadas, encara que les de C's són marcada i desinhibidament més nacionalistes espanyoles, fonamentades en anorrear la llengua i cultura catalanes i  no permetre que Catalunya rebi un tracte polític i financer just, ja que això perjudicaria la grandesa i benestar d'Espanya. Podemos i Ciudadanos són dues formacions polítiques que pretenen substituir l'actual hegemonia de la casta per la nova supremacia de la costra.... Es a dir, que ciudadanos-podemos ocupin el lloc dels popular-socialistes. I tornar a començar.... Repeteixo: Déjà vu!.

Per fi arribem als populars. Com ells són els que governen l'Estat, són els que estan més trasbalsats de tots. Jorge Fernández, ministre de l'Interior, demana que Artur Mas deixi de fer l'indi mentre es lamenta amargament que Pep Guardiola formi part de la candidatura sobiranista -encara que simbòlicament en l'últim lloc-. Per això l'acusa d'haver jugat amb la roja per diners, com si els altres seleccionats ho fessin gratuïtament.... O com si les lleis castellanes no obliguessin els esportistes d'elit de l'estat a defensar les samarretes de las seleccions espanyoles, sota amenaça de sanció o fins i tot de desqualificació per sempre més. Aquest ministre -marcadament sectari!- és el mateix que s'oposa que els mossos d'esquadra i l'ertzaintza pugin relacionar-se normalment amb l'Interpol perquè no són policies espanyoles, si no autonòmiques.... Per la seva banda, Mariano Rajoy es prodiga més que mai carregant contra el procés, a base de amenaces directes o indirectes, desqualificacions personals o generals i proclamant a qui el vulgui escoltar que "la sobirania nacional no es trencarà i no hi haurà independència de Catalunya". "Les eleccions del 27S seran autonòmiques, no plebiscitàries". I avisa que "no permetrà una declaració unilateral de independència". Es a dir, per primera vegada ha utilitzat el mot independència, contempla la possibilitat que el 27 de setembre es pugui llegir el clau plebiscitària -això només depèn de la voluntat dels electors- i també veu factible que el parlament català proclami la DUI per culpa del capteniment del Gobierno de España.

Deixo de banda les bajanades d'Alicia Sánchez Camacho, doncs ella soleta es mereixeria un feixuc tractat acadèmic referit a l'exercici de la il·luminació política i del filibusterisme parlamentari antidemocràtic, tan propers a ella. "Namés" dir que ara s'està plantejant interposar una moció de censura contra Artur Mas per endarrerir -una setmana!- la convocatòria de les eleccions....

No resultarà estrany que, vistes les reaccions sofertes per alguns rellevants polítics unionistes davant l'entesa assolida per les forces independentistes, la solidesa dels principis democràtics espanyols es pugin posar en qüestió. Ara el PP vol canviar la llei electoral per facilitar la governació de les llistes més votades enfront de possibles enteses post-electorals, ja que els populars es mostren incapaços de pactar amb altres partits i perden l'oportunitat de governar a tot arreu..... I amb el recolzament del PSOE volen aprovar la "Llei de seguretat nacional" que permetrà que l'Estat prengui el control dels Mossos per defensar Espanya. En definitiva, una nova eina per aturar el procés sobiranista català..... al costat de l'ús matusser de les finances feta pel ministre Montoro, les inversions escadusseres -en realitat, sempre retardades per Madrit- en obres públiques i infraestructures estratègiques per Catalunya, la llei d'educació de Wert o la utilització de la Policia Nacional -investigant esbiaixadament- i la justícia castellana -imputant atropelladament- contra Catalunya.....

Francament, algú pot arribar a pensar que els catalans farem marxa enrere perquè els unionistes es mostrin tan desconcertats fins al punt d'haver patit un esglai.....?. Ni en broma....!!!!!.

L'HORA 25 PER CATALUNYA!.

La independència de Catalunya ha rebut un nou impuls sorgit del pacte subscrit entre Mas, Junqueras i les entitats sobiranistes -AMI, ANC, ÒMNIUM i SÚMATE-, que ens ha de portar fins la darrera fita que ens queda per conquerir el proper 27 de setembre d'enguany. Un pacte transversal, d'ampli espectre i respectuós amb les diferents sensibilitats polítiques que s'han aliat voluntàriament per poder fer realitat l'esperançador futur de llibertat i plena sobirania que s'albira per la nostra nació. La CUP, la qual aparentment ha quedat al marge de l'entesa però que recolza inequívocament la independència, presentarà la seva pròpia llista electoral per confrontar-la directament amb PODEMOS, la coalició unionista d'esquerres alternatives creada per aturar l'independentisme català amb les concebudes pretensions de seduir la gent oferint-li com noves, velles promeses buides de contingut, per reformar o canviar la Constitució, oferint federalisme -sui generis- a la espanyola, i compromisos genèrics i in-concrets per poder decidir sobre totes les coses que afecten els ciutadans catalans, com ara els models social, econòmic, educatiu, sanitari, turístic o energètic. Decidir sobre tot sense poder canviar res...!. Encara menys el dret d'autodeterminació!.

L'encert del pacte bé donat pel desconcert causat entre l'unionisme espanyolista.... Una barreja d'ira, ràbia, incredulitat i astorament s'ha evidenciat en Mariano Rajoy i el seu govern, els partits polítics i els mitjans de comunicació espanyols, també coneguts com caverna mediàtica. És vergonyós que alguns diaris madrilenys en prou feina han informat de l'acord assolit entre les forces polítiques catalanes i de la importància que això representa, mentre que d'altres han acabat dient que no s'ha assolit cap mena de pacte!. Es pot dir, sense que resulti una exageració, que es troben a la vora d'un atac de nervis. Govern, polítics i premsa!. Imagino que José Maria Aznar, malastruc major del regne i patró de la FAES, deu estar esparverat davant l'entesa catalana, ja que va profetitzar fa uns mesos -entre grans escarafalls de joia i xerinoles- què "abans es trencaria Catalunya que Espanya.....". Doncs bé!. Això no està passant, malgrat les continues crides i advertiments que fan alguns amb l'esperança que acabi produint-se.... Quan arribi la independència, els agafarà amb els pixats al ventre.... Com a poc!.

La societat catalana ha mostrat, per enèsima vegada, la seva maduresa política i fortalesa social. Tots acceptarem el resultat que s'acabi assolin el proper 27 de setembre. Els catalans unionistes acceptaran el recolzament majoritari a la independència, si aquesta acaba consumant-se. Els independentistes no cal ni dir-ho. Fins fa poc, en ser minoritaris, hem assumit la dependència d'Espanya amb resignació i naturalitat, però també amb l'esperança de poder arribar a ser majoritaris. Per nosaltres, és més important assumir els principis democràtics internacionalment acceptats que no pas obeir lleis -espanyoles!- que sovint semblen fetes per anorrear-nos com a poble. Hores d'ara tot ens porta a concloure que ja hem arribat a ser majoria. Com Espanya continua imposant les seves lleis i contraposant-les a la democràcia, és evident que tard o d'hora tindrem que desobeir l'ordenament jurídic-policial-polític castellà. Això és el que s'ha pactat per després de les eleccions!.

L'acord al que s'ha arribat és clar, minuciós, realista i inequívoc, i culminarà amb la proclamació de la República de Catalunya a finals del proper any 2016 o principis del 2017, com a molt tard. El rellotge marcarà aviat l'hora 25 per Catalunya.... Amb o sense acord amb Espanya!.

De res els servirà insultar o ridiculitzar els candidats que encapçalen la llista sobiranista, ni amenaçar amb renovades accions judicials contra Artur Mas, la Generalitat o contra els polítics rellevants que recolzen el procés. Ni el manteniment de la política popular d'escanyament financer o la manca d'inversions públiques a Catalunya aconseguirà res de res. Tampoc la negació del caràcter plebiscitari de les eleccions traurà un bri de legitimitat al procés. Tot això ho tenim assumit i processat..... Els donaré una idea: l'únic que no esperem que facin és que reconeguin la legitimitat del procés endegat per la societat catalana i que ens portarà a la independència!. Això si que ens descol·locaria!. Tanmateix això és l'únic que  podria pal·liar el terrabastall que per Espanya pot significar que Catalunya proclami una DUI. Perquè si així ho acabem fent, Catalunya perdrà l'impuls econòmic transitòriament durant un any o dos, però amb certa facilitat ho acabarem recuperant i superant. Però Espanya patirà molt més.... De cop perdria el 25% del PIB, el 30% de exportacions, de la recaptació fiscal i de seguretat social. El més greu serà, però, la assumpció de la totalitat del deute públic acumulat -un bilió d'euros!-, ja que a les males, Catalunya no tindrà que fer-se càrrec ni d'un sol euro, ja que està contret a nom del Reino d'Espanya......

Sorprengui'ns, senyor Rajoy!. Reconegui la condició de nació de Catalunya com a subjecte polític i jurídic!. Asseguis a negociar i pactar sense restriccions ni condicions prèvies!. Accepti que ens trobem en un afer purament polític i no policial o judicial!. I abraci i confiï en els principis democràtics amb tanta força com ho fem els catalans. Fent-ho no evitarà la independència de Catalunya però potser si evitarà la catàstrofe per Espanya. Al cap i a la fi, Catalunya no desitja cap mal per Espanya, només el bé per Catalunya. Però, i Espanya?. També vol el millor per ella mateixa....?.  

US NECESSITEM TANT COM VOSALTRES NECESSITEU ELS NOSTRES VOTS.....

Sembla que s'obra pas la idea de fer una única llista independentista patrocinada per les entitats catalanistes davant les eleccions del 27 de setembre.

Cada actor concernit en el procés posa les seves condicions. Òmnium vol que sigui transversal i que no inclogui ni partits, ni polítics en actiu. ERC demana que abans es pacti un govern de concentració per encarar el 28 de setembre, amb un programa de mínims que ens condueixi indefectiblement a la independència. La CUP està d'acord, sempre que no inclogui ni polítics, ni govern de concentració, per poder convocar immediatament després de proclamada la independència noves eleccions constituents. Per la seva banda, l'ANC avala també una llista de la societat civil sense polítics en actiu. L'AMI es suma a l'idea de l'ANC i Òmnium. Procés Constituent diu que no li desagrada l'idea i que s'ho pensaran. CDC manté un prudent silenci, encara que recolza una llista unitària i transversal, sense partits però si amb polítics en actiu, singularment dels caps de llista dels partits sobiranistes.

El denominador comú es l'acceptació de la llista independentista unitària i que no hi hagi les sigles dels partits que puguin contaminar la transversalitat política i social exigides. I el principal desacord es troba en la conveniència o no de la participació de polítics en actiu, singularment dels líders, i què fer després, a partir del 28 de setembre.....

A la majoria de catalans independentistes ens sembla òptim el fet de pactar una única llista sobiranista, sense partits polítics. Serien eleccions inequívocament plebiscitàries -en substitució del referèndum prohibit per Espanya- i l'avantsala necessària per poder proclamar una inevitable DUI, donada l'atàvica mesquinesa espanyola amb les pràctiques i principis democràtics.... Però bona part d'aquests mateixos independentistes no acaben d'entendre quines avantatges pot aconseguir Catalunya al no aprofitar el capital polític acumulat per  Artur Mas, Oriol Junqueras, David Fernàndez i altres polítics rellevants de totes les formacions polítiques que han lluitat o lluiten per la independència. De debò pensen que la seva presència restaria suports electorals?. No ho crec..... Ans el contrari!.

Pel que fa a què fer després de les eleccions, molts de nosaltres ho tenim molt clar. Haurem de fer la DUI, després de constatar que Espanya no voldrà negociar res que tingui a veure amb la independència de Catalunya. Ni repartiment d'actius i passius de l'antic estat, ni reconeixement polític de la independència catalana, ni negociació lleial espanyola a les institucions internacionals..... Res de res!. Per tant, Catalunya haurà de començar a caminar per la senda de la plena sobirania contant amb la ferma i agressiva oposició d'Espanya. Això vol dir que les decisions que anirem prenen estaran molt condicionades per l'actitud d'Espanya envers Catalunya i per tant, haurem d'anar improvisant en funció dels esculls que anem trobant. Especialment en polítiques internacionals. En política interior, el parlament sorgit de les eleccions haurà de confeccionar i aprovar una constitució -jo la voldria curta, oberta i flexible- i s'haurà de governar el dia a dia, construint les estructures d'estat necessàries i preocupar-se que l'economia se'n ressenti el mínim possible i l'estat del benestar no és col·lapsi. Si això no es fa bé la societat esclataria i el fracàs seria monumental. Es per això que no entenc el rebuig als polítics en actiu!. A partir del 28 de setembre, seran imprescindibles!. No podem fiar-ho tot a que després ja podrem votar polítics i partits segons les nostres preferències. Necessàriament els primers mesos -poden ser tres, sis o divuit, depèn- els catalans haurem de ser governats. Els pensionistes tenen que rebre les seves pensions. Els aturats els subsidis. Les fàbriques tenen que fabricar. Les empreses tenen que exportar, comprar, vendre, comerciar amb normalitat. Les escoles tenen que obrir portes i els nens rebre educació. Els malats tenen que ser atesos.....

Desprès del 27?. Doncs el 28!. El dia a dia. Una setmana darrera un altre. El mes a mes. I alhora, fer lleis, crear institucions, governar.... Fer POLÍTICA en definitiva!.

Crec que no incloure polítics dins la llista unitària es un greu error. Els necessitem..... Us necessitem!. Tant com vosaltres necessiteu els nostres vots.....!.

ERC: DESITJOS DE PARTIT I.... FRACÀS NACIONAL?.

Després de la nova proposta d'Artur Mas demanant que fossin les entitats de la societat civil -ANC, AMI i ÒMNIUM- les que formulin una llista unitària i transversal per afrontar les properes eleccions del 27 de setembre amb unes mínimes garanties d'èxit, no s'ha fet esperar la resposta d'Oriol Junqueras. El líder d'ERC fa una giragonsa quasi inversemblant i ara acceptaria una llista única de la societat civil, però..... sense polítics!. Ale hop, plàs....!. Aterrem al mateix lloc on ens va portar Artur Mas tot just després del 9 de novembre de l'any passat: Una llista unitària, sense les sigles dels partits i oferint-se ell mateix -si així ho decidien les forces polítiques- a tancar la llista independentista.

Perquè Oriol Junqueras ven ara com a pròpia una idea que va rebutjar després de l'oferta d'en Mas feta mesos enrere....?. Doncs perquè en realitat no hi creu!. Per ell continuen sent vàlids els arguments que cada formació política es presenti en solitari i ofereixi el seu programa electoral, al marge del recolzament de cadascun a la independència de Catalunya. Creu que el millor és no anar junts i que l'eix social té d'ocupar un lloc central en el debat electoral, com si fos contraposat a l'eix nacional....!. Però també sap que existeix un gran risc en barrejar plebiscit sobre la independència amb programes i ofertes electorals dispars, ja que això pot afeblir i fer fracassar, precisament, el caràcter plebiscitari que les forces independentistes volen donar a les properes eleccions.

Oriol Junqueras es debat entre els seus desitjos de partit i personals i la realitat de Catalunya. Vol que ERC mantingui la bandera de l'independentisme en exclusiva i alhora que esdevingui la força hegemònica de les esquerres. El molesta que existeixi una força al centre dreta que també es proclama com independentista i que hores d'ara resulta majoritària en el panorama polític global de Catalunya. I vol substituir l'indiscutible lideratge d'Artur Mas -fonamentat amb la presidència de la Generalitat-, del qual desconfia, i ser ell el primus inter pares. L'ego personal i l'egoisme partidista no li permeten veure que aquest capteniment pot fer fracassar tot l'entramat que milions de ciutadans hem anat construint any rere any per portar a bon fi els anhels, il·lusions i esperances que ens caracteritzen com a nació.

Ho sento, Oriol. Un cop més em sembla que vas a remolc del que diu i fa Artur Mas. Lamento que el teu partit estigui més acomplexat per l'irrupció de PODEMOS a l'escenari polític català, que no pas per la possibilitat que l'esforç independentista es vegi malmès. I sobretot em sap greu que vulguis posar-te per damunt del president de la Generalitat, quan tindries que estar al seu costat -i ell a teu, es clar-. No entenc que no t'adonis que si enlloc de ser unes eleccions al parlament fos un referèndum, l'únic que importaria seria demanar el SI -i els unionistes el NO- i deixar els programes per després de aconseguida la independència.

En fi....!. Espero que l'estratègia d'ERC -i de la CUP- serveixi almenys per obtenir l'hegemonia de l'independentisme entre totes les esquerres unionistes i alternatives. Es a dir, vèncer a PODEMOS, ICV, EUiA, PSC, Barcelona en Comú i Procés Constituent. Si no fora així, el fracàs no seria només de Oriol Junqueras i ERC. El fracàs recauria sobre tot Catalunya.... Malgrat que CDC guanyés PP, C's i UDC, com segurament pot passar.