I ARA, QUÈ?.

Divendres, dia 27 d'octubre de 2017, Catalunya ha esdevingut un país independent, lliure i sobirà tot i adoptant la forma de República. El Parlament va decidir, en votació secreta dels diputats, que havia arribat l'hora que els catalans s'emancipessin d'Espanya. El Parlament va aixecar la suspensió de la independència i va assumir els resultats del referèndum celebrat l'u d'octubre, malgrat els impediments legals, administratius, policials i la violència física desplegats i exercits per l'Estat espanyol mitjançant les seves forces repressives, en qualitat de veritables forces d'ocupació. El mateix dia 27, des de Madrid, capital de la metròpoli dominant, el Senat espanyol ha atorgat al Gobierno de la Nación plens poders per restablir l'ordre i la plena vigència de la Constitució espanyola sobre Catalunya i els catalans. El xoc entre legitimitat i legalitat s'ha produït de la forma més brutal, furiosa i autoritària que hom mai podia haver imaginat....

I ara, què?.

Ara, Espanya, utilitzant totes les armes jurídiques, policials, econòmiques, financeres, burocràtiques i polítiques que té al seu abast es disposa, un cop més, a humiliar i esclafar la realitat nacional catalana. Han dictat un seguit d'ordres i decrets que van des de destituir tot el Govern de la Generalitat, fins convocar noves eleccions autonòmiques, passant per la dissolució del Parlament. Mariano Rajoy, de forma omnímoda i sense tenir més cobertura legal que un inconcret i confós article 155 de la sagrada Constitució espanyola -convido al lector la lectura de l'esmentat article-, s'ha arrogat el poder indelegable del president de la Generalitat per dissoldre el Parlament i convocar eleccions. Ha destituït tot el Govern legítim i democràtic de Catalunya. Ha intervingut i ocupat -en nom del més preuat dret que posseeix Castella: el dret de conquesta!- totes les conselleries i institucions lligades a elles. Ha suprimit totes les delegacions exteriors -fonamentalment comercials i culturals- de Catalunya. Ha cessat tots els alts càrrecs de confiança dels consellers i, en una darrera pirueta jurídica-repressora final, ha ordenat al Fiscal General de l'Estat que actuï penalment contra el Govern i la mesa del Parlament, imputant-los múltiples delictes, com ara rebel·lió amb violència, sedició i apropiació indeguda, que comporten penes de fins a trenta anys de presó..... I així, la Constitució de l'Estat espanyol i l'estabilitat i continuïtat històrica del Regne d'Espanya han sigut degudament restablertes. Carregant-se, això si, els principis democràtics universalment acceptats, el drets civils col·lectius i individuals dels catalans, així com les seculars institucions històriques catalanes, anorreant de passada el dret a l'autonomia de nacionalitats i regions espanyoles recollit per la mateixa Constitució..... En nom de la indissolubilitat, unitat i indivisibilitat territorial d'Espanya. "Article 2. La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació Espanyola, pàtria  comú i indivisible de tots els espanyols". Això permet que per tal de complir estrictament aquest article, no hi hagin ni drets, ni democràcia, ni legitimitat que valguin que no siguin els castellans, exercint desinhibidament quelcom molt lligat a tot govern autoritari: la venjança indiscriminada contra l'adversari polític.

Les eleccions convocades no tindran cap mena de garantia política mínimament acceptable. Perquè, com es pot exercir amb llibertat el vot si hi ha presos polítics a la presó per defensar la independència de Catalunya?. Com es podrà defensar en llibertat un programa independentista si ja s'anuncia que cas de tornar a guanyar l'opció independentista no s'aixecarà l'aplicació de l'article 155?. Com es podrà desenvolupar amb normalitat la campanya electoral sota la vigilància de vint mil policies nacionals i guàrdies civils espanyols disposats a donar cops de porra a la mínima excusa?. Quines garanties tindran les opcions independentistes que van ser amenaçades de il·legalització si persisteixen en els seus objectius?. Quins candidats es podran presentar mentres hi ha polítics inhabilitats, condemnats, perseguits, amenaçats o arruïnats econòmicament per les autoritats espanyoles?. Algú s'haurà d'esforçar molt per contestar i resoldre aquests i altres dubtes que bona part dels catalans tenim davant les contínues arbitrarietats que el govern d'Espanya dispensa a Catalunya.....

Ara, a la República Catalana, ho tenim molt magra.....!. Hem fet la desconnexió emocional vers Espanya. Hem posat les nostres esperances en un nou estat que no ens vagi a la contra. Ens hem mobilitzat any darrera any milions de catalans defensant el dret d'autodeterminació i la independència com a solució política i l'única que garanteix la supervivència de la nació catalana. Hem confiat abastament en els principis democràtics universalment acceptats com l'eina més escaient per defensar les nostres aspiracions, rebutjant explícita i implícitament l'ús de la força fins i tot com eina de legítima defensa..... Malgrat tot, ho tenim molt pelut. Però....

Però.... Sabíem que res seria fàcil!. Tots els estats del món tenen tendència a defensar l'estatus quo vigent i a defensar-se els uns als altres. Malgrat tot, passen els anys i nous estats neixen sense que cap dels vells o nounats reculin un cop aconseguida la independència. El mateix passarà amb Catalunya. Ja hem aconseguit la independència i no tenim perquè recular. Ni aplicant l'article 155, ni ocupant els carrers de Catalunya amb milers de tropes policials o amb desenes de milers d'espanyols vinguts d'altres llocs de l'Estat cridant "Catalunya es d'Espanya", ni empresonant a polítics honestos, ni destituint càrrecs públics, ni imposant buròcrates de manguitos i visera a la administració catalana, ni forçant o aconsellant a les empreses a canviar de domicili social i fiscal per raons polítiques, ni esclafant-nos amb el Codi Penal, ni manllevant la Justícia, ni aprofitant la submisa complicitat del TC, ni exhibint el rei o el Sant Cristo Gros quan van maldades. Res podrà aturar la independència perquè aquesta es la voluntat majoritària del poble català. Malgrat el govern d'Espanya i malgrat tots els entrebancs que ens posen.....

El legítim Govern de la Generalitat ha acceptat el repte d'acudir a les eleccions convocades il·legalment pel Gobierno d'Espanya, amb el suport incondicional dels socialistes i la indisimulada alegria de ciudadanos. Ha demanat que els impulsors de l'aplicació de l'article 155 acceptin els resultats d'aquesta comtessa electoral del dia 21 de desembre. Es a dir, es planteja un nou plebiscit a favor o contra de l'article 155 i a favor o contra de la independència. També s'ha manifestat en el sentit de que no se'n refia de la justícia espanyola, perquè a Espanya no existeix la separació de poders i té tendència a judicialitzar la política i polititzar la justícia.....

Les eleccions plantejades poden ser una trampa però també una oportunitat. Jo tampoc me'n refio del Gobierno perquè no només no respecta la separació de poders, si no que tampoc respecta el tarannà democràtic necessari per fer eleccions netes, lliures i respectuoses amb els resultats.....En definitiva, no crec que el suposat estat de dret espanyol ho sigui veritablement. Per tant, haurem d'estar amatents i vigilants perquè no ens tornin a fer trampes......

El Molt Honorable President Senyor Carles Puigdemont i Casamajó, 130e. president de la Generalitat, ens anima a participar i guanyar -altre cop- les eleccions del 21 de desembre..... Fem-ho!. Participem-hi i fem l'impossible per tornar guanyar la llibertat de Catalunya. Però que sigui la vegada definitiva!. Si guanyen les opcions favorables a la independència estarem en condicions de defensar la nostra República amb totes les raons, arguments i instruments que tinguem al nostre abast. Ho farem en defensa pròpia, carregada un cop més de legitimitat, pau i democràcia......

Així que..... Ni un pas enrere!. 

    

QUIN ALTRE REMEI TINDRAN.....?.

Un observador forà podrà adonar-se sense fer gaires esforços que aquestes darreres setmanes el capteniment del govern espanyol i de les institucions que hi pengen -totes amb més o menys dissimulació estan grapejades pel poder executiu-, en tot allò que té a veure amb Catalunya veurà, dic, que s'ha tornat més dur, més bel·licós, més intolerant..... més abrandadament nacionalista. Podríem dir que volen donar l'impressió d'estar decidits a fer l'impossible per aturar les ànsies independentistes catalanes. Semblen disposats a utilitzar qualsevol instrument, bé sigui legal, alegal o fins i tot il·legal, que tinguin al seu abast per tal d'aconseguir el seu únic i primordial objectiu: que Catalunya demani la rendició incondicional i se sotmeti als designes de Sa Majestat.

Per això utilitzen la por, la guerra bruta, les pressions i el xantatge a les empreses catalanes perquè marxin, l'escanyament de les finances de la Generalitat, el filibusterisme de les minories i la neutralització legislativa del Parlament català imposada pel TC i la seva dèria de suspensions i d'inconstitucionalitats a dojo sobre les lleis catalanes. Així com el desplegament de forces repressives en qualitat de forces d'ocupació, acomiadades pels seus familiars i amics al crit de "a por ellos, oe....". Tot un veritable arsenal ofensiu -en sentit d'ofensa i ofensiva bèl·lica- per intentar anorrear els principis democràtics que tant ens agraden i exigim des de Catalunya.

Fitxem-nos amb la vessant repressiva desplegada pel Gobierno d'Espanya. Ha desplaçat fins a més de deu mil policies i guàrdies civils per mantenir l'ordre constitucional a Catalunya. Ja tenien en territori català aquarterats a sis mil efectius. Ara sumen setze mil els creuats constitucionals
encarregats de mantenir l'ordre i control del Principat. I amb perspectives d'augmentar el número si les circumstàncies i la voluntat del gobierno ho demanen. Es a dir, podem afirmar sense por a equivocar-nos que Espanya ha enviat a la seva última colònia una expedició armada en missió de reconquesta per retenir-la dins dels seus dominis, per a què a les seves escadusseres possessions actuals mai s'hi posi el Sol.

Davant d'aquest descomunal desplegament ofensiu, hom té l'impressió que Rajoy, els seus ministres, els populars i els ciudadanos -i els socialistes, tot s'ha de dir-, que els donen suport, tenen escassos coneixements del que està passant a Catalunya. Sembla que ignoren les conseqüències que l'utilització d'aquests instruments de persuasió i seducció tenen en l'ànim i les ments dels ciutadans catalans. En definitiva, aquest error de percepció porta que l'Estat espanyol s'estigui equivocant monstruosament i per tant, tot es reduiria a fer que obrin els ulls i escoltin les demandes catalanes per tal de canalitzar aquest enorme desencert cap els harmoniosos prats del diàleg i pacte, de tu a tu, amb Catalunya per arreglar aquest  greu malentès..... Res més lluny de la realitat!.

El gobierno i els seus aliats no s'han equivocat pas. Ans el contrari!. Saben perfectament què està passant i quines conseqüències poden tenir les accions empreses contra l'independentisme. Ras i curt!. Si es consuma la independència, els principals perjudicats seran les forces vives del Madrit secular. Ja no podran controlar la primera economia de l'Estat ni podran sostreure els ingents recursos de tota mena que proporciona l'explotació de la colònia catalana. Quins recursos podran dedicar a tapar les boques d'aturats i jornalers?. La davallada que es produirà en l'adjudicació d'obra pública als amics i coneguts serà brutal. Milers d'alts, mitjans i baixos funcionaris es quedaran amb els braços creuats, sense feina però amb el dret de continuar cobrant la mesada. Com podran pagar aquests onerosos programes de compra d'avions als USA, llogant tancs per mantenir-los aparcats per no gastar combustible, o seguir construint submarins que no emergeixen, o pagant a l'oficialitat d'un exercit amb masses caps i pocs soldats?. Ja no podran construir línies ni estacions de tren d'alta velocitat sense passatgers ni autopistes lliures de peatge sense transit. Ni podran indemnitzar l'espavilat de Florentino Perez compensant-li els seus fracassos empresarials amb diner públic..... La de subvencions que no podran repartir-se tant generosament com s'ha fet fins ara!

Espanya seria la principal perjudicada. Millor dit, les elits de Madrit es veurien en la critica situació de tenir que pencar per guanyar-se les garrofes i pagar els impostos que ara no paguen per ajudar a mantenir l'estructura d'un estat sobre-dimensionat, mal estructurat i mantenir l'aparença d'estat gran i modern, la qual cosa pot dir-se que han aconseguit aparentar però no pas ser-ho veritablement. Encara es troba ancorat en ple segle XX. Per això han decidit emprar la força -bruta o neta, tant se val- donant cops a tort i dret amb el codi penal -i amb les porres dels anti-avalots-, i senyalar-nos com anticonstitucionals, nazis, colpistes, insolidaris o adduïts. Tot això per sotmetre tant si com no els díscols catalanistes que demanen llibertat, justícia i democràcia.

Tot això ens ha portat fins on som ara. Espanya no negocia!. Espanya guanya o mort. Les úniques armes que volen fer servir contra les ànsies de independència de la majoria de catalans es la violència pura i dura. I en eixes som..... Van causar més de nou-cents ferits i encara es hora de que ho reconeguin i demanin perdó. Desprès va començar la pressió a les empreses, el xantatge i les trucades telefòniques imperioses recomanant que  marxessin de Catalunya i s'establissin a Espanya. A continuació es va iniciar la vergonyosa caça de bruixes en la persona del Major Josep Lluis Trapero i els Mossos per desbaratar la bona imatge que han aconseguit a ulls de l'immensa majoria de catalans. Es l'enveja i la gelosia  resultants per la bona tasca realitzada -tant en la lluita antiterrorista com en el compliment pacífic i acurat de les ordres de la fiscalia el mateix dia 1 d'octubre- i que ha causat mal de panxa i agror d'estomac al ministeri de l'Interior, a la resta del gobierno i a la fiscalia afinadora. Últimament, han aconseguit empresonar a Jordi Cuixart -de Òmnium- i Jordi Sànchez -de l'ANC-, dos bons i honorables homes imputant-los un delicte de sedició des de l'Audiència Nacional -l'antic TOP- per cert, incompetent legal i moralment per poder fer-ho. Suposo que el que seguirà serà fer inviables econòmica i judicialment ambdues entitats, per escapçar l'independentisme. Espanya ja ha arribat al mateix nivell repressiu i autoritari que Turquia o Bielorússia. Ja tenen els seus dos primers presos polítics després de quaranta anys....!. Ara amenacen amb l'aplicació de l'article 155 de la sagrada Constitució espanyola, de manera solemne i oficial, com si fins ara no ho haguessin fet per la porta del darrera. Al seu torn, la ministra de Defensa ha recordat la sagrada missió encomanada per la llei fonamental a les forces armades en la defensa de la unitat de la pàtria. Ho ha fet amb un to explícitament amenaçador i fins i tot de perdonavides. Tot això amb les benediccions de Sa Majestat el Rei d'Espanya, Felip VI.....

Fer-nos por ens fa més forts!. No fa por qui vol si no qui pot. No és el cas!. La guerra bruta ens carrega de raons. Fa masses anys que l'aguantem i n'estem vacunats. Potinejar les empreses catalanes i escanyar les finances de la Generalitat ja ho tenim superat. No es la primera vegada que ho fan. Recordem allò de "antes alemana que catalana", l'etern boicot comercial que ha provocat la internalització de l'economia catalana i l'espectacular l'augment de les exportacions catalanes o la no inversió en infraestructures necessàries com el corredor Mediterrani però que, com sempre, acaben i comencen a Madrid.... Tothom sap que el mar Mediterrani mulla les ribes de la ciutat de Madrid i el seu port. Malgastar l'activitat parlamentaria mitjançant el filibusterisme practicat per la minoria opositora per impedir votacions, debats i resolucions que no els agraden, provoquen que després es planyin i plorin per no haver sigut escoltats i creure que els seus drets polítics han esta trepitjats. Excuses de mal pagador, en definitiva. Del TC no cal parlar-ne. A ulls de la majoria sobiranista de Catalunya està absolutament des-legitimitat i els seus dictamens i resolucions, sempre desfavorables a Catalunya, son perfectament prescindibles. A Espanya no existeix la separació de poders i els principis democràtics estan desapareixen acceleradament.....

En fi!. Properament s'aixecarà la suspensió que penja damunt la declaració de independència. L'Estat espanyol, sempre respectuós amb les lleis i constitucions d'altres estats -no pas amb les seves!-, no gosarà immisqüir-se en els afers interns de la nova República Catalana. Perquè si ho fa, les conseqüències que provocarà seran d'una magnitud catastròfica mai assolida abans..... Per Espanya, per Europa i qui sap si més enllà. I aleshores, tindrà que donar explicacions a la Unió Europea -que no podrà continuar amagant-se darrera la no ingerència en els afers interns dels estats- i davant les democràcies de la resta del Món, esporuguides pel capteniment emprat en la repressió contra la independència de Catalunya i les perspectives de crisis global provocada per la no acceptació de negociar res de res amb Catalunya..

Potser aleshores Espanya s'avindrà a negociar de tu a tu amb la República Catalana. Quin altre remei tindrà.....?.

TINC TANTES COSES PER DIR-VOS QUE NO SÉ PER ON COMENÇAR.....

Tinc tantes coses per dir-vos i escriure..... Tanmateix, no sé per on començar!.

Comencem per l'aprovació de la llei del referèndum i el filibusterisme emprat pels grups parlamentaris unionistes, entestats en impedir-ho?. Per la abusiva i il·legítima detenció d'una quinzena d'empleats públics vinculats a l'organització de la consulta?. Pel vergonyós espectacle que les forces d'ocupació espanyoles van donar buscant urnes, paperetes i sobres, assetjant empreses i fent escorcolls sense mandat judicial?. O la brutalitat que les forces espanyoles van emprar contra milers de ciutadans -set-cents mil no van poder votar per l'actuació de la policia i guàrdia civil- que pacíficament exigíem exercir els nostres drets?. O potser puc començar per l'escandalosa estigmatització i persecució feta per la policia i guàrdia civil espanyoles, així com per la fiscalia i l'Audiència Nacional, els quals s'han acarnissat contra els Mossos d'Esquadra i el Major Josep Lluís Trapero, i els presidents de Òmnium -Jordi Cuixart- i de la ANC -Jordi Sànchez-, acusant-los de sediciosos perquè malgrat els abruptes esforços de l'unionisme, malaguanyats i contundents alhora, tot va sortir com volia l'independentisme i no pas com volien els nacionalistes espanyols....?.

El que ha passat aquests dies és només el pròleg del que pot passar d'ara endavant perquè l'Estat espanyol té molt mal perdre. I tot sembla indicar que ja han perdut, fins i tot abans que Catalunya sigui plenament independent i sobirana. De manera que l'odi acumulat i la set de venjança dominaran el seu comportament en l'esdevenidor.....

Certament, l'independentisme ha guanyat tant el relat dins de Catalunya com fora, a l'estranger. A Catalunya i a la resta del Món, la mobilització de milions de catalans defensant pacíficament els nostres drets civils davant la violència desplegada per l'Estat, ha servit per constatar que una papereta i una urna sempre guanyen la barbàrie i l'acarnissament, per més que les exerceixin forces policials suposadament dirigides pel poder polític d'un Estat feble però perillós, el qual alhora s'ha revelat prepotent i forassenyat.....

Aquesta feblesa espanyola es el que més ens ha d'amoïnar a tots els ciutadans perquè són capaços de fer qualsevol cosa per tal de guanyar l'embat, en diuen el desafiament secessionista, que Catalunya ha plantejat des de -no ho oblidéssim pas!- fa més de set anys. La vergonyosa actuació del Partit Popular arran l'aprovació de l'Estatut convenientment raspallat per les Corts i referendat pel poble català, així com la recollida de signatures arreu d'Espanya contra aquest propi estatut i la posterior impugnació davant d'un Tribunal Constitucional il·legítim -va ser desvergonyidament manipulat pels populars-, ja donen suficients pistes del que son capaços de fer en defensa dels interessos del nacional-catolicisme imperant i sempre viu a l'Espanya immemorial i eterna, que tan agrada els conservadors dretans i els jacobins suposadament d'esquerres, el quals remenen les cireres espanyoles des de sempre, per la gràcia de Déu......

La superba, l'esquerpa sequedat, el terrible complex d'inferioritat, la gelosia i l'enveja son algunes de les característiques que condicionen les reaccions forassenyades que solen tenir els poders espanyols, ja siguin fàctics, reals o teòrics.També hi ha característiques bones i positives presents en el caràcter espanyol -castellà!-, però quan hi ha conflicte solen guiar-se més per les vísceres i la negativitat que per la raó i el positivisme. Els manca confiança en ells mateixos!. Aquesta es la raó per la qual cosa només tenen dues opcions en la resolució de conflictes: vèncer o morir. No accepten diàleg perquè en realitat busquen la rendició incondicional de l'adversari. Volen anorrear, no pas pactar perquè podria interpretar-se com feblesa o renuncia. Es allò tant castellà de "más vale honra sin barcos que barcos sin honra".....

Així doncs, preparem-nos pel pitjor i l'encertarem. Son capaços de morir matant..... La prova d'això la trobem en les manipulacions anti-democràtiques que les forces financeres i empresarials han posat en marxa aquests últims dies, deslocalitzant els domicilis socials de les empreses més senyeres de Catalunya cap Espanya. Podem qualificar-ho com un moviment típicament polític de recolzament a les polítiques de Mariano Rajoy. Aquest xantatge sens dubte es tornarà contra la mateixa Espanya, ja que no evitarà la independència, demostra la seva feblesa política i econòmica i refermarà el caràcter clarament anti-democràtic -i autoritari- de l'Estat espanyol. D'això se'n diu obtenir una victòria pírrica que es tornarà en derrota definitiva..... 

En canvi, només pel fet que Catalunya no te res a perdre i ho té tot a guanyar, per tot això acabarem conquerint la victòria final: la independència.

Tinc tantes coses per dir-vos que no sé per on començar. Però tenim molt de temps per parlar, enraonar, pactar i escriure tot el que passarà a partir del dia 10 d'octubre, el primer dia de la Catalunya plena, rica, sobirana i independent!.