A L'OFENSIVA, CATALANS!.

Soraya Sáenz de Santamaría és advocada de l'Estat. Diuen que és molt llesta encara que no dona l'imatge d'intelectual. No podria qualificar-la com a dona simpàtica o antipàtica.... És més aviat insustancial!. A més a més, és la tot poderosa vice-presidenta del Gobierno d'Espanya, ara en funcions encara que això no significa cap mena de limitació ètica o política. Peró per damunt de tot és la cara lletja de la guerra jurídic-policial -no pas política!- desfermada pel nacionalisme espanyol contra el procés independentista català.

No es l'única ni la més abrandada anti-catalana de l'executiu espanyol, però si és la que cada divendres presta, diria que amb delectació, la seva cara i la seva veu per anunciar una nova escomesa contra els polítics, contra el Parlament, les lleis catalanes o contra la governança general de l'executiu català. Mou els fils de la brigada Aranzadi, de la fiscalia i judicatura afecta al règim i especialment del Tribunal Constitucional, veritable buc insígnia de l'armada dissuasòria espanyola.... No oblidéssim pas que també és la màxima responsable del servei secret i en conseqüència, de les clavegueres de l'Estat. No hi ha setmana que no anunciï una nova acció d'Espanya contra Catalunya. L'estat té molt clares les malifetes que podrien fer trontollar el procés independentista i s'afanya en posar-les en solfa.... Impugnacions, recursos, decisions administratives, pressions polítiques o manipulacions financeres o informatives han passat a ser els únics arguments a utilitzar envers Catalunya. Bé!. Tot això ho sap tothom.....

El fet és que últimament Espanya ens toca massa els nassos i ja comencem a estar cansats. És per això que crec ha arribat l'hora de reaccionar. Potser és temps d'endegar un cop d'efecte prou contundent i clar per setgejar consciències i principis de tots els ciutadans i deixar ben clars els nostres objectius i la nostra determinació. Ara seria un bon moment de fer-ho, ja que els partits espanyols es troben embrancats en pactar programes de govern impossibles i investidures de presidents insostenibles els quals, curiosament, prescindeixen de partits i polítics catalans de la forma més despectiva que hom pot manifestar. Podríem considerar que no reconeixen el dret del poble català a la lliure determinació i que s'atorguen el dret de decidir ells sobre nosaltres i el nostre futur, prescindint de la nostra opinió i interessos....

En què pot consistir el cop d'efecte necessari per accelerar el procés?. Molt senzill!. Per exemple: Perquè no fem un ple extraordinari al Parlament per denunciar el capteniment abusiu del govern en funcions i d'altres institucions espanyoles envers Catalunya?. En aquest ple també es podria denunciar l'esbiaixament de l'alta judicatura, del Tribunal Constitucional i de la fiscalia espanyoles i la seva actuació parcial, partidista i l'ingerència política que practiquen, sempre fidels a les ordres i dictats polítics unionistes i d'imposició antidemocràtica. Per no parlar de l'actuació política de la policia i la Guàrdia Civil, filtrant informes falsos a la premsa, desplegant shows mediàtics en registres i detencions més aparatoses que efectives i fent elucubracions i propalant sospites infundades, mentre obeeixen un ministre sinistre que només escolta el seu àngel de la guarda..... Per rematar-ho tot plegat, també podríem posar en evidència l'indissimulat boicot financer i econòmic que els ministres Montoro, De Guindos, Soria o Ana Pastor mantenen contra la Generalitat i per extensió contra tots els ciutadans catalans..... Independentistes o no!. Els problemes financers de la Generalitat estan directament provocats pel capteniment d'Espanya. Els problemes en les infraestructures i la manca d'inversió -i d'execució pressupostaria!- a Catalunya també es culpa directa del govern d'Espanya. I les mancances en dependència i la pobresa energètica, també!. Pràcticament, quasi totes les carències que patim els catalans són culpa directa de l'Estat espanyol i les elits que en gaudeixen.....

Aquest ple no només tindria que servir per denunciar, a Catalunya, Espanya, Europa i el Món sencer, el capteniment d'Espanya cap a Catalunya. També podríem extreure algunes conclusions inqüestionables. Un cop debatut tot plegat, seria l'hora d'aprovar una solemne declaració de principis inspiradors de la llibertat i independència catalanes, clara, curta i contundent. També es podrien aprovar un seguit de resolucions encaminades a deixar clar i català la il·legitimitat de les accions jurídiques, policials, econòmiques i financeres endegades contra els catalans. I finalment, manifestar el rebuig per l'abús sistemàtic practicat pel Tribunal Constitucional a les ordres del govern d'Espanya i el ferm compromís de la cambra catalana de desobeir qualsevol resolució d'Espanya que no sigui respectuosa amb el drets sobirans del poble català....

Així podria començar el final d'un malson que es perllonga ja fa massa temps i que ens té condemnats a estar a la defensiva i no pas on tindríem que estar: A l'ofensiva!.

SOM-HI, CATALANS!.

Confesso que quan llegeixo certes noticies referides a tot el que està succeint d'ençà de la celebració de les eleccions espanyoles quedo entre astorat i enutjat....

No parlo exclusivament de les negociacions entre els líders polítics i els diferents partits, ocupats i preocupats en arribar a acords per assolir i gaudir el poder absolut i transversal o per decidir qui serà el president de l'executiu, o quin programa de govern sotmetran als ciutadans encara que després no puguin -o no vulguin- complir-lo. No!. Em refereixo també a les declaracions, sovint extemporànies, que ofereixen a la gent a través dels mitjans de comunicació, cavernaris o no, els quals malden per resumir els principis ideològics i les polítiques de govern, en un titular cridaner i/o feridor per tots els ciutadans en general i pels catalans en particular!. Alguns exemples faran més entenedores les meves paraules.

Pedro Sánchez ha sigut l'escollit pel rei Felip VI perquè intenti confegir un govern que obtingui el suport majoritari dels diputats. Mariano Rajoy va rebutjar l'oferiment del rei perquè fins avui cap partit ha volgut pactar amb els populars. Ara PP, què s'ha penedit del rebuig inicial, i PSOE -els dos grups majoritaris- es troben embrancats en una disputa parlamentaria envoltada de gestos, impostures, paraules grandiloqüents, retrets miserables, insults barroers i desmentits propis i aliens, volent fer passar com alta política d'estat el que només és politiqueria matussera..... Una de les promeses estrella dels socialistes durant la passada campanya electoral va ser el compromís de reformar a fons la Constitució -si, si, la sagrada Constitució espanyola!- per tal de recollir un tarannà federal que hauria de apaivagar l'independentisme català i reconduir-lo novament cap el bon camí traçat en la nova i flamant constitució anunciada. Doncs bé, al programa de govern progressista i reformista que Pedro Sánchez planteja a les negociacions en curs a les altres formacions es parla d'una revisió del títol VIII proposant un desenvolupament de l'Estat federal, si més no mínimament. Es a dir, el PSOE aigualeix la seva esbombada proposta federal, si és què mai ha fet cap proposta de caire federal!. En realitat no crec que sàpiguen de què va un estat veritablement federal.... Per cert, el socialista Pedro Sánchez no vol parlar ni amb DiL -CDC-, ni amb ERC perquè són separatistes. Aleshores, ja m'explicareu com pensen fer encaixar novament Catalunya i Espanya sense parlar amb els partits polítics majoritaris a Catalunya... No serà perquè s'adonen que l'encaix ja és impossible....?.

Altres formacions polítiques van molt més lluny en el seu posicionament envers Catalunya.... Tothom coneix la catalanofòbia que destil·len els lerrouxistes de C's. Juan Carlos Girauta es va emprenyar molt durant una tertúlia a Catalunya Ràdio davant el fet que els oients no aplaudien precisament les seves propostes ni el seu discurs. De fet, les crítiques era demolidores!. Es va sentir tan ofès que va marxar de la entrevista enfurismat, a la francesa. Al cap d'una estona va tuitejar: Concluyo: para que @CatalunyaRadio te respecte en una entrevista hay que haberle pegado a alguien una bomba en el pecho por la independencia. Es referia a l'assassinat de l'empresari José Maria Bultó, pel qual va ser condemnat Carles Sastre i que havia sigut entrevistat a la mateixa radio pel mateix entrevistador.... L'assassinat va ocorre l'any 1977 -fa quaranta anys!- i no tenia res a veure amb el procés independentista actual. Hi ha molts polítics unionistes que s'entesten en barrejar terrorisme i sobiranisme per desprestigiar i demonitzar el procés català. I no és la primera vegada que des de C's s'utilitza aquest fet barroerament, sense adonar-se que estan ofenent ciutadans pacífics i demòcrates de pedra picada.... els quals reaccionen enfurismats rebutjant el seu discurs quan els senten parlar tan cínicament.... Albert Rivera tampoc vol parlar amb els partits sobiranistes, ni tan sols pactar acords amb aquells que parlin amb ERC i DiL!. C's es un partit nacionalista, manipulador, populista, lerrouxista i catalanòfob!. Aleshores, quina complicitat esperen tenir de la majoria de ciutadans catalans davant d'aquesta realitat ultra-nacionalista espanyola tan excloent que manifesten?.

No parlaré de PODEMOS ni de la seva marca catalana perquè, francament, a més de l'ambigüitat i indefinició que adornen el seu discurs polític, canvien tant d'opinió envers Catalunya i descoloreixen tant les suposades línies vermelles que tracen, que no sé quin capteniment real acaben oferint als electors.... Només senyalar que malgrat la promesa electoral contreta, En Comú Podem no tindrà grup ni portantveus parlamentari propi al Congrés i la línia vermella del innegociable referèndum d'autodeterminació de Catalunya ha passat a ser de color rosa pàl·lid i absolutament negociable..... I fins i tot, prescindible!.

En canvi, el Partit Popular si te les idees molt clares envers Catalunya. El no li brolla de la boca abans que li plantegin les propostes, les qüestions i les raons. El problema és que solen sobre-actuar més que Jack Nicholson a les seves pel·lícules. Per exemple, un regidor del PP, espantat pel curriculum vitae dels líders de PODEMOS, ha demanat públicament que tanquin temporalment "totes les facultats de sociologia i ciències polítiques", perquè "instal·len els alumnes en el sectarisme i l'odi". D'aquí a re-instaurar els tribunals de la Santa Inquisició només hi ha un pas. No resulta estrany que el ministre Fernández Díaz hagi celebrat tan joiosament l'empresonament de dos titellaires acusats d'enaltiment de terrorisme per exhibir una pancarta amb el lema "Gora ALKA-ETA", -una contracció de Al Qaeda i ETA- en el context d'una obra crítica i satírica sobre un manifestant -una titella!- que per poder ser acusat com a terrorista, doncs un policia -un altre titella!- li col·loca la pancarta en qüestió per damunt!. Hores d'ara els dos titellaires encara són a la presó incondicional sense fiança..... La presó es una institució molt preuada i familiar en l'imaginari popular. Vol ficar a la garjola a Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i ara també Francesc Homs, cap del grup parlamentari de DiL al Congrés!. El delicte de tots ells: posar urnes perquè la gent votés el 9 de novembre de l'any 2014 si volien o no la independència de Catalunya. Vistes les dèries populars no sobta gens que Xavier Garcia Albiol es preocupi que "la Generalitat hagi convertit TV3 en la principal estructura d'estat cap a la hipotètica Catalunya independent". Es veu que prefereix el model de TVE sota l'aferrissat control del PP, mitja sotmès a una brutal manipulació informativa fins el punt que els mateixos profesionals de la casa no deixen de denunciar les pressions i mentides que els obliguen a emetre.

Aquesta es l'Espanya d'avui, magrejada matusserament per polítics sense escrúpols: Negatives continues, exclusions polítiques, prohibicions acadèmiques, abrandada censura cultural, amenaces policials i judicials, mentides i manipulacions informatives, restriccions en la llibertat d'expressió, delictes d'opinió, amenaces d'empresonament sense motius.... A què sona tot això?. Doncs allò que molt encertadament Maria Dolores de Cospedal, secretaria general del PP titlla de dictadura. Aquesta senyora sovint ho diu referint-se al govern català, alhora que no té inconvenient d'acusar de "nazis", feixistes, colpistes i sediciosos a polítics, institucions i ciutadans catalans que volem la independència. El Partit Popular es l'encarnació de la corrupció espanyola, en majúscules!. No en va està investigat per la justícia com organització delictiva. Es un partit que es fill i beu de les inesgotables fonts franquistes. El seu màxim líder es caracteritza per practicar el dontancredisme polític.... i per llegir el Marca, mentre dona cops de constitució a tort i dret. No sap ni dialogar, ni enraonar ni pactar. No, no, no es la seva màxima. I el seu autoritarisme s'està convertint hora a hora en una dicta-tova. D'aquí a ser una dictadura només hi ha una passa.

Els partits espanyols estan parlant per fer un govern. No volen fer-ho amb el suport de les formacions catalanes. S'enfronten els uns amb els altres, mentre el govern en funcions va imposant la seva voluntat que malauradament no coincideix amb fer el que sigui bo per a tots. I especialment pels catalans!. Menystenen a Catalunya perquè s'adonen que fugim acceleradament d'aquest Estat espanyol fallit..... Veig que el meu astorament no s'apaivagarà a curt termini. Però a mig plaç s'albira l'esperança. No hi ha res que s'interposi entre l'enuig d'ara i la il·lusió de la propera independència de Catalunya. Així que..... Som-hi!.