ERC ha decidit pactar amb els Comuns la retirada de l'esmena a la totalitat als pressupostos que van presentar. Les CUP van decidir mantenir-la seguint el mandat que va donar la assemblea sobirana d'aquesta formació, vist que el govern no va satisfer les demandes que van proposar. Mentrestant, Junts remuga amargament per la nova plantofada que ha rebut per part del president Aragonès, el qual va assumir personalment la negociació amb els Comuns sense la participació voluntària de cap conseller de Junts en resposta a la decisió unilateral presa pel president de la Generalitat.
Em demano: A què coi juguen ERC, Junts i les CUP?. Sense cap mena de dubte, al jocs dels disbarats!.
Pel que fa a les CUP poca cosa hi ha que dir. És una formació política ancorada en l'assembleisme dels anys 60-70, quan les aules universitàries bullien d'aprenents polítics ansiosament neguitosos i les fàbriques s'omplien de treballadors indignats, tots ells disposats a arreglar el món, combatre la dictadura i fer la revolució que malauradament encara resta pendent..... Doncs aquí es troben les CUP: esperant fer la revolució pendent i no fent res d'útil per implementar-la. No es pot imposar el 100% de les propostes d'una formació política amb 9 diputats. S'ha de negociar. S'ha de cedir. S'ha de respectar els altres socis que sumen 65 diputats amb la mateixa intensitat que tu vols ser respectat. És viable negociar àgilment amb la llossa prèvia d'una assemblea que sovint resta mancada de participants?. No seria millor primer negociar, arribar a acords i desprès, amb calma i tranquil·litat, sotmetre-ho a l'assemblea facilitant la màxima participació de la militància?. No seria millor implicar-se molt més en la governabilitat del país enlloc de mirar-s'ho des de la barrera, xiulant alló que no t'agrada sense aplaudir alló que si t'agrada?. No seria millor assumir tasques de govern enlloc d'assumir tasques d'oposició però volent que el govern faci alló que a tu et sembla bé?.
Les CUP mai han votat a favor de cap pressupost de la Generalitat. Fan servir la paperera de la història per llençar-hi els polítics que no els fan el pes o per menystenir barroerament les propostes que els fan. Mas, Puigdemont, Turull, Sánchez o Torra, els quals curiosament també son independentistes, son un clar exemple. Tot i ser suposadament companys de viatge en el camí endegat cap a l'alliberament de Catalunya. Per tot això i molt més, les CUP mai afavoriran cap acció que doni estabilitat i força a un govern tant se val que sigui independentista o sobiranista, perquè son incapaços de comprometre's en la governabilitat del país. Estan enlluernats per una pretesa puresa política i per les ànsies revolucionaries juvenils, les quals mai s'aconsegueixen del tot perquè no són prou nombrosos i perquè son poc realistes. En realitat, defensen l'impossible!. Ser anti-capitalista i viure intensament dins d'un sistema capitalista no serveix de res. És una pèrdua de temps. Fins i tot el partit comunista més fort que mai ha existit, el xinés, ha col·locat el seu país, Xina, al cap davant dels països capitalistes sense cap mena de manies.....
Si parlem de Junts, la cosa és molt diferent. D'entrada arrosseguen el feixuc llast històric de Convergència Democràtica de Catalunya. De res serveix que l'antiga formació del president Jordi Pujol ja no existeixi. Ni tampoc que els antics militants de CiU s'hagin aixoplugat principalment dins del PDCat, Units, la Lliga o el Partit Nacionalista. És cert que dins de Junts també hi ha ex-militants de Convergència però no és pot atorgar a la nova formació liderada per Carles Puigdemont l'etiqueta de post-convergents o neo convergents perquè no tenen res a veure ni amb Jordi Pujol ni amb Duran i Lleida. Hi ha altres formacions polítiques que blasmen de Convergència però fan polítiques i propostes molt més convergents -i fins i tot d'Unió Democràtica- que no pas Junts.....
El que sí li passa a Junts és que no ha assumit que no és la formació independentista hegemònica, segons els resultats de les darreres eleccions. També pateix moltes contradiccions internes. Per exemple, parla de confrontació intel·ligent sense dir quina, com o quant s'ha de fer aquesta confrontació que reclama tan abrandadament. La qual cosa no és gaire intel·ligent, per cert. S'aferra al poder amb la mateixa intensitat que ERC el que provoca l'enfortiment de govern Aragonès, malgrat que el president d'Esquerra no té manies en menystenir-los, vetar-los o ignorar-los quan a ERC li convé. No fa valer la seva força electoral per fer-se respectar com cal per influir molt més en la governabilitat de Catalunya, perquè està més preocupat en recuperar l'hegemonia dins l'independentisme i bastir el partit o el Consell de la República abans que governar prioritàriament a favor de la independència.
Junts podria fer molt més, fer-se valer i confrontar-se molt millor del que realment fa. Malauradament, està malbaratant el capital polític acumulat i preservat per Carles Puigdemont des de l'exili. Mentrestant, els contraris a la independència van guanyant espai encara que van perdent la raó....
Per fi puc referir-me a ERC, el partit que he tingut com a referència electoral i que ha deixat de ser-ho. Son els principals responsables de la deriva esbojarrada que a pres l'independentisme. Aquesta formació està entestada en aconseguir i consolidar l'hegemonia dins de l'independentisme i ser referència dins l'esquerra nacional i estatal. Aquests son els seus actuals objectius prioritaris, no pas la independència. Per arribar-hi estan disposats a fer alló que més els apropi a la seva meta. Ho camuflen dient que volen eixamplar la base independentista apropant-se a els Comuns i fent la gara-gara al gobierno de coalició més progressista de la historia. Per això son capaços de pactar amb la formació de l'alcaldessa Colau, dir que no recolzaran el pressupost de Barcelona i acabar donant-li suport 48 hores desprès això si, tragant-se el corresponent gripau. El mateix que ha passat amb el pressupost de l'estat. Tampoc té manies en vetar els representants nomenats per Junts a la taula de negociació amb l'estat perquè el gobierno no accepta parlar amb els presos polítics. No és el primer cop que ERC menysté a Junts. Ja va passar amb Puigdemont com a candidat a la presidència, vetat per Torrent. O quan van deixar als peus dels cavalls al president Torra amb la inhabilitació per allò de la pancarta. O quan va decidir negociar i pactar primer amb les CUP l'acord de govern i desprès amb Junts, fent que llavors els gripaus se'ls l'empassessin els juntaires.
ERC és la nova Convergència. Prefereix aparcar 50 anys això de la independència mentre utilitza el cove de Roca i Duran per omplir-lo d'un peix -una sardineta!- que mai acabarà dins la cistella..... Prefereix esforçar-se en pactar amb els Comuns menystenint l'opinió de Junts i descartant les raons de les CUP. Diu que vol eixamplar la base independentista mentre la empetiteix aixemplant la base unionista. No vol sumar-se al Consell de la República fins que és reformi per poder campar i manipular a gust. Alhora, els més significats militants del partit es dediquen a malparlar dels socis teòricament preferents mentre adoben el jardí on hauria de florir el nou-vell tripartit, uns del anhels segons sembla més cobejats per la formació republicana. Això els permetria consolidar-se al govern, decantar-se decididament cap a l'esquerra i recolzar-se en els socis naturals: PSOE i PODEMOS.
No sé si veurem un nou tripartit d'esquerres. No crec que ERC consolidi l'hegemonia independentista que tan desitja. Ni que sedueixi els partits nacionalistes espanyols autors del 155 perquè admetin -ni tant sols volen negociar-ho!- l'autodeterminació i l'amnistia. L'únic que sé és que en l'intent d'aconseguir-ho han esberlat la majoria del 52%, s'han allunyat de les CUP i han malmès les relacions prou malmeses ja hores d'ara amb qui hauria de ser el seu principal soci per arribar a la independència: Junts.
Els unionistes diuen que malgrat que el 52% de votants som independentistes, no som prou perquè s'ha de tenir en compte l'abstenció i les enquestes amb mostres 1200 entrevistats que no donen la majoria a la independència. ERC també diu que no som prou i per això vol fer un front ampli. Això que no som prou sona a excuses de mal pagador. Que té més credibilitat, les enquestes amb unes mostres de 1200 entrevistats o uns resultats electorals on ha votat el 53,42% del cens electoral, es a dir, amb una mostra de més de 2,8 milions d'entrevistats?.
Entre els uns i els altres estan malmeten la majoria independentista obtinguda a les darreres eleccions. Entre els uns i els altres estan defraudant els electors independentistes. Entre tots plegats estan enfortint l'autonomisme, l'espanyolisme i adobant l'unionisme. Tot plegat un disbarat monumental!.
Va sent hora que els independentistes de debò comencem a passar olímpicament d'aquesta colla de galifardeus que enlloc d'omplir-nos d'esperança i il·lusió ens estan defraudant dia darrera dia. Però mai aconseguiran desmotivar-nos. Va sent hora de tornar a agafar les regnes de l'independentisme. Va sent hora de fer allò que el 52% dels cens electoral volem, sense més dilacions ni excuses. Va sent hora de fer una llista unitària, transversal, apartidista, guanyadora i prescindir dels pusil·lànimes.
És l'hora de la independència, ja!. Com més aviat, millor.....
