i 3/ UN NOU ANY REQUEREIX UNA RENOVADA ACTITUD....

Si veritablement volem aconseguir la llibertat per Catalunya, la independència, no podem fiar-ho tot a una negociació que mai fins ara, ha aconseguit els resultats que necessitem imperativament. L'estat espanyol sap que negociant pot dilatar i esmorteir ad infinitum els anhels de la majoria de catalans. Ja ha passat abans, per exemple amb la taula de negociació pactada amb ERC, que només ha aconseguit que en tres anys s'hagi reunit tres cops sense cap mena d'acord que pugui considerar-se com una passa endavant per la resolució del conflicte polític. L'indult o el canvi del codi penal han sigut pegats que no han aturat la repressió ni han propiciat cap referèndum.... La taula no ha servit ni per jugar al parxís!. Un autèntic fiasco!.

Ara tornar-hi no pas una si no tres o quatre taules de negociació -una taula de partits catalans, un altra amb JUNTS, una amb ERC i la de governs- es marejar la perdiu i que ens continuïn aixecant la camissa indefinidament per sempre més. No!. Amb Espanya no paga la pena negociar. El que hem de fer es plantejar i comunicar les nostres condicions i intencions i actuar en funció de la resposta rebuda. I fer-ho amb la unitat total dels independentistes, amb un sol objectiu i una sola veu. La taula de negociació serà útil un cop aconseguida la independència per pactar el repartiment d'actius i passius de l'estat, no abans....

Així doncs la meva aposta es clara. Només la DUI ens portarà la independència. Jugar amb les cartes marcades d'Espanya és no voler la independencia. És voler mantenir indefinidament l'anhel independentista esmorteït per tal d'aconseguir l'hegemonia partidista, millores autonòmiques i tot el peix al cove que l'estat ens permeti pescar..... Res més!.

Però fer la DUI requereix coratge. I exigeix valentia. Cal fer-la, defensar-la a qualsevol preu i desemvolupar-la sense dubtes ni vacil·lacions. Tot això exigeix sacrificis, mobilitzacions massives, ocupar carrers i places, desobediències ciutadanes generals i capacitat d'entomar la violència física però també política i administrativa que sens dubte desplegarà el Regne d'Espanya. Fent tot això dins d'un marc de no violència i mantenint intactes els principis democràtics que caracteritzen el nostre moviment, només així podrem aconseguir la desitjada llibertat de Catalunya. 

Hi hauran detencions, persecució policial, guerra bruta, lawfare, violència i represalies de tota mena..... Res que no hagem patit ja hores d'ara des de quan aviat fara 15 anys van iniciar tot el procés sobiranista de Catalunya. Es així com sap respondre l'estat espanyol..... Dialogant amb les pistoles damunt la taula. Tal i com van fer els franquistes quan es va negociar la Sagrada Constitució Espanyola.

D'aquelles pols aquest llots. I jo no vull continuar arrebossat amb el fang d'una Constitució en la qual no hi tenim cabuda.

2/ UN NOU ANY REQUEREIX UNA RENOVADA ACTITUD....

Els nostres polítics, un pelet mesells, han decidit que el millor per Catalunya es negociar-ho tot amb el reeditat -i recolzat per ells- nou gobierno progresista de coalición. Negociar l'autodeterminació, l'amnistia, el finançament, les infraestructures..... Tot!. El dia a dia i l'any a any. El peix, el cove i el pescador. I volen fer-nos creure que aconseguiran els acords escaients i necessaris per fer realitat els nostres desitjos de llibertat.

I un be negre!. S'ha creat a tot l'estat la necessària atmosfera negativa i contraria a la negociació que farà impossible acordar cap convocatoria de referèndum d'autodeterminació. PPVOX i l'ala menys socialista de les esquerres estan fent una campanya mediàtica brutal contra aquest dret dirigida a condicionar l'opinió suposadament imparcial del Tribunal Constitucional, del Consell d'Estat i totes les altres institucions espanyoles, que farà impossible qualsevol mena de consulta sobre el dret a decidir i s'impedirà que passi la teranyina político-administrativa que han estès contra aquest dret irrenunciable pels catalans, perquè mai s'arribi a implementar. Ep!. Malgrat que es troba recollit  dins la Constitució a través dels acords internacionals subscrits pel regne d'Espanya. Pel que fa a l'amnistia el CGPJ, el TS, l'AN, la fiscalia i la majoria d'associacions professionals de la judicatura i els sindicats policials ja s'han posicionat en contra i amenacen fer consultas dilatòries al TC i a la justicia europea per torpedinar la futura aplicació de la llei -si es que finalment s'aprova- i per tant, mantenint la persecució contra l'independentisme com si aquí no hages passat res.  

El finançament també ha merescut les diatribes del PPVOX i les reserves del socialisme. No a un finançament singular per Catalunya!. La resta d'autonomies han fet tots els escarafalls haguts i per haver per tal que això no signifiqui que Catalunya rebi més recursos per evitar greuges comparatius, llevat l'espoli fiscal que pateix Catalunya, es clar. En definitiva no a disminuir el dèficit fiscal ja que això aniria en contra del superàvit de la resta d'autonomies.... No, no, no!. Encara gràcies que ofereixen disminuir el deute acumulat en 15.000 milions d'euros a Catalunya, això si, estenent aquesta gràcia a la resta d'autonomies en les quantitats equivalents per cada una d'elles, perquè no sigui dit.... Malgrat que ho continuen criticant perquè toca més a Catalunya i això no es pot tolerar!. El gobierno també s'han compromès, com sempre, que aquest model de finançament serà el millor que mai s'hagi aprovat i que beneficiara a tothom per igual, singularment a Catalunya....

Pel que fa a infraestructures el que sempre. Promeses, compromisos i execucions pressupostaries que mai acaben complint-se.

No traurem res en fiar-ho tot a la negociació amb qui no vol negociar lleialment. Tenim l'experiència acumulada els darrers quasi 50 anys de pretesa democràcia espanyola. Està farcida de frustracions, entabanades, mentides i incompliments. L'estat espanyol no es de fiar perquè no vol -no ens estima!- els catalans. Vol súbdits!. Som una nosa per a ells!. Per això volen aniquilar-nos com a nació, com a poble i com a ciutadans.

I doncs, què hem de fer?. Què pot fer la Generalitat?. I el Poble, què volem i què farem?.

SEGUEIX..... 

1/ UN NOU ANY REQUEREIX UNA RENOVADA ACTITUD....

L'independentisme es troba ficat en un atzucac. Més ben dit, ens hi estan ficant la extrema dreta extrema espanyola -i molts dels pretesament auto considerats socialistes-, mostrant-nos de forma inequívoca el seu tarannà anti-independentista, per no dir el que veritablement és: anticatalà!.

Aquest cap d'any els presidents autonòmics del Regne d'Espanya han basat els missatges de felicitacions per desitjar el millor pels seus conciutadans dedicant-se fonamentalment a blasmar contra Catalunya i els suposats privilegis que diuen rebem els catalans. Que si rebrem més diners per finançament, més inversions infraestructures, que serem menys solidaris amb les comunitats pobres, fent les carregoses apel·lacions a un enfortiment de la igualtat constitucional i que la justícia ha de ser igual per tots..... Tot degudament embolcallat amb fal·làcies carregades d'enveja i ridícules ganes d'emulació degudament amanides amb gran quantitat d'odi, rancúnia i càrregues contra l'encara non nata amnistia cap els perseguits polítics independentistes. En definitiva, tots els missatges mostrant una galopant sobredosis de catalanofóbia i una ira inconteniblement desaforada. I ara PPVOX reblant el clau demanen una llei d'il·legalitzaciò de les formacions independentistes tot demonitzant l'amnistia cap els perseguits polítics catalans.

Hom podrà pensar que aquest escrit està dictat per un excés de victimisme per part meva, però els fets desmenteixen aquesta suposició. El tarannà dels líders del PPVOX, Abascal i Feijoo, demostren el grau de cinisme i catalanofóbia que estan inoculant dins la societat espanyola. Per no parlar de la immensa tasca desenvolupada per molts prohoms socialistes, com ara Garcia Page, Lambán, Felipe González o Alfonso Guerra, entre d'altres.

L'atac desfermat contra l'amnistia i l'independentisme s'ha convertit en un atac a la societat catalana. No hem d'oblidar que més o menys el 80% dels catalans estem a favor del referéndum d'autodeterminació mentre que a favor de la independència freguem el 60% cas d'acordar-se lleialment i amb prous garanties democràtiques. No cal dir que la immensa majoria de ciutadans estem a favor de l'amnistia.

Doncs bé, segons la majoria d'espanyols l'amnistia es anticonstitucional, injusta i atenta contra la separació de poders. El referèndum d'autodeterminació no hi cap, tampoc, dins la Constitució i per tant es inviable i indesitjable. Pel que fa a la independència es impossible perquè atempta contra la sagrada unitat de la pàtria.

On quedem la majoria de catalans, doncs?. No som constitucionals, no podem decidir el nostre futur polític i administratiu i no podem defensar ni lluitar per la independència de Catalunya. Tot això té una maleïda aparença xenófoba que en altres països i altres temps va desembocar en neteja ètnica i solucions finals.  

Espanya ens està expulsant de la vida política, administrativa, económica i de la justícia d'un estat que se'n diu democràtic i de dret. Som milions de catalans a qui sens neguen precisament els nostres drets imposant-nos deures inasumibles,  que som espoliats fiscalment any darrera any i que som perseguits policial i judicialment sense que la justicia ens protegeixi com caldria.

Davant d'aquest panorama tan emboirat, que em de fer els catalans.....?.

SEGUEIX.....