I LAMPEDUSA HAURÀ TORNAT A GUANYAR!.

Tot continua igual....!. Es a dir, el Madrit institucional, el Centre absolut del món també conegut com el melic mesetari i etern, segueixen impertorbables la seva deriva antipolítica envers els assumptes referits a Catalunya. La fiscalia continua afinant imputacions a tort i dret cap a tot aquell que gosi moure's fora de les línies paral·leles i estretes que han traçat damunt l'escenari estatal, per tal de contenir els creixents anhels de llibertat i justícia que mostrem i volem els catalans. Ara li ha tocat el rebre a la consellera de Governació i Administracions Públiques Meritxell Borràs. El seu delicte, convocar un concurs públic per l'adquisició d'urnes a emprar en votacions, consultes i processos participatius que necessàriament s'hauran de produir a Catalunya. Fins ara les urnes les posava l'administració de l'estat cada cop que feia falta, però com han fet altres comunitats autònomes, la Generalitat va decidir comprar-ne per poder prescindir de la generosa aportació del govern espanyol, no fos cas que en un mal rampell decidissin no deixar-nos-les mai més. Decisió gens inversemblant, per cert!. De fet, a la consulta del 9 N ja van d'haver de comprar-ne de cartró perquè l'estat no va voler que s'utilitzessin les seves..... Doncs bé!. A la senyora Borràs l'han imputat fins a tres delictes castigats amb multa, inhabilitació i presó. I al secretari general de la conselleria, Francesc Esteve, també!.

Mentrestant, a l'aeroport de El Prat fa quinze dies que es formen cues quilomètriques en el control de passaports dels dissortats passatgers que han tingut la mala sort de voler viatjar a Barcelona. Turistes, homes de negoci o viatgers ocasionals tenen que patir hores i més hores d'espera davant de les tres o quatre cabines en servei -de més de trenta- encarregades d'atendre'ls. "La culpa es de la UE que ha posat noves condicions per motius de seguretat", s'excusen la policia espanyola i AENA . Però el cert és que falten guixetes obertes perquè falten policies. "Es tracta d'un boicot premeditat del govern espanyol", es lamenten des de la Generalitat. I els passatgers, com recomana el delegat del Gobierno E. Millo com a solució, fen cua carregats de paciència ..... Curiosament, en altres aeroports gestionats per AENA no tenen aquest problema, no hi ha cues semblants a les de Barcelona. Ni a Barajas -Madrid- ni a Son Sant Joan -Palma-, per citar els dos més importants de l'estat junt amb El Prat, el qual sembla que no té remei.

Per completar aquest quadro en prou feines esbossat, els membres menys tacats per la corrupció popular -ja en queden pocs!-, es dediquen a amenaçar i insultar sempre que poden tot allò que tingui a veure amb el referèndum, la independència i Catalunya. Ja sigui Margallo, aconsellant a Rajoy que sigui més expeditiu amb el desafiament independentista i que utilitzi la força si cal per reprimir-lo, o bé Soraya Sáenz de Santamaría, alliçonant la brigada Aranzadi perquè posi les querelles pertinents i impertinents contra els maleïts i insubmisos catalans..... entestats en voler exercir la democràcia i votar sobre la pertinença o no a un estat que ens escanya il·lusions, esperances i ens nega el mínim respecte individual i com a poble.

No entenc les formacions polítiques que no es defineixen amb claredat sobre què faran quan es convoqui el referèndum i què votaran si decideixen participar-hi. En Comú Podem -tant se val el nom!- i l'Ada Colau -el nou Gatopardo!- prefereixen demanar l'impossible -pactar amb els nacionalistes espanyols- i aclaparar el PDECat, abans que definir-se inequívocament. Ara s'han entestat en atacar la nova formació demòcrata de Catalunya per dividir l'enteniment aconseguit entre aquests i ERC. I això amb l'únic objectiu de sumar els republicans dins l'òrbita de les confluències per dominar l'espectre ideològic de les esquerres, anorreant qualsevol altre ideologia a Catalunya..... Volen assolir el que és més important per a ells: l'hegemonia absoluta del seu partit!. Deu tractar-se dels antics tics heretats dels avantpassats comunistes que adornen tant el seu passat com present. I pel que sembla, també adornen el seu futur..... Per aconseguir els seus grans objectius utilitzen tots els mitjans -nets i/o bruts- al seu abast, com ara furgar les ferides de l'extinta CDC recordant malaltissament el passat de suposada corrupció i hegemonia política veritable, exercida durant el mandat de Jordi Pujol i Soley. Si a tot això hi afegim l'odi visceral -i irracional!- que senten i cultiven cap a Artur Mas i Gavarró, tindrem completades les motivacions polítiques que ofereixen al poble català..... Es una manera com un altre de carregar-se la confluència independentista. "Que tot canviï perquè res canviï". I Lampedusa haurà tornat a guanyar!.

Tant de bo que ni les CUP ni ERC conflueixin amb Gatopardo Colau!. Si això passes, condemnarien Catalunya a tres-cents anys més al purgatori espanyol. I el que potser podria ser més important i definitiu: donarien l'hegemonia política al discurs nacionalista i espanyolista conreat per populars, socialistes i lerrouxistes, el que significaria la fi de Catalunya com a nació.

És aquest el preu a pagar per satisfer les intencions de l'Ada Colau?. Si de mi depèn, no!. Per això votaré SI a la independència de Catalunya!.

I espero i desitjo no ser l'únic que ho faci.....







        

"FORA, FORA, FORA LA JUSTÍCIA ESPANYOLA....".

Avui vuit de maig s'ha produït la declaració de Carme Forcadell i l'Anna Simó davant del jutge instructor del TSJC com a conseqüència d'haver permès debatre i votar -parlamentar!- sobre el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya. La Carme -presidenta- i l'Anna -secretària primera- són els primers dels cinc càrrecs de la mesa del Parlament imputats per deixar fer allò que és propi de l'activitat parlamentaria a qualsevol cambra legislativa del món. Un suposat delicte de desobediència instigat per la capacitat penal atribuïda a TC per part del Gobierno de Mariano Rajoy, per intentar aturar l'independentisme hegemònic a Catalunya.

"A Espanya en absència de violència es pot parlar de tot. Espanya és un estat de dret. A Espanya hi ha separació de poders. La democràcia espanyola no te res a envejar a altres d'Europa i de la resta del món....". Aquestes frases i d'altres semblants en boca d'un polític espanyol sonen a broma pesada. I si qui les pronuncia és membre del partit polític més corrupte que hi ha a la capa de la Terra, el PP, estem davant de la sublimació del cinisme. Doncs bé!. Això ho diuen i s'ho creuen polítics populars com ara Mariano Rajoy, socialistes del tipus Susana Díaz, o lerrouxistes reciclats de l'escola d'Albert Rivera. PP, PSOE i C's monopolitzen les Cortes, imposant la seva llei -castellana, per descomptat- i interessos polítics -espanyols-, econòmics i socials per sobre dels de la resta de formacions i de la societat civil de l'estat..... De fet, s'han apropiat de la societat espanyola en tots els àmbits. La potinejada Justícia castellana es troba a les seves mans. Manipulen policies, advocats de l'estat, jutges i magistrats a tort i dret com si foren membres de les seves pròpies famílies. Tant és així que en realitat configuren una mena de família espanyolista única i unitària, hereva directa de la Unidad de Destino en lo Universal, frase pròpia d'un altre Rivera del primer terç del segle XX però que a Espanya continua plenament vigent. També manipulen fiscals, molts dels quals conspiren, afinen o desafinen a gust del consumidor. Nombren jutges i magistrats a la carta, encarregats d'investigar, jutjar i condemnar adversaris polítics no adscrits a l'UDU. I culminen la feina magrejant els membres del Tribunal Constitucional per que interpretin les sagrades escriptures de la forma més favorable a l'espanyolisme més excloent que existeix avui i que abans aixoplugava el franquisme. 

A Espanya no es pot parlar de tot!. No pots defensar el dret d'autodeterminació, ni demanar un referèndum i molt menys fer-ho sobre la independència. Si ho fas, t'arrisques a ser inhabilitat, multat o empresonat per desobeir un TC investit de competències especials i específiques -ad hominem- atorgades per anorrear políticament la majoria sobiranista existent a Catalunya. Es un estat de dret ful, perquè en realitat es el dret que exerceix sobre els ciutadans i que a l'edat mitjana se'n deia dret de pernada. Que utilitza la policia com a guàrdia pretoriana del poder, per defensar els seus i reprimir i amenaçar la resta ja siguin presumptes innocents o reconeguts culpables. I que utilitza la premsa del règim, la reconeguda caverna mediàtica madrilenya per emmerdar innocents, difamar-los i assetjar-los sense cap mena d'escrúpols. Un estat que no sap ni qui és ni què va dir Montesquieu. Una democràcia la qual, efectivament, no té res a envejar d'altres estats com ara Rússia o Veneçuela. En definitiva, un estat corromput, magrejat i avocat a la fallida social i financera per culpa d'uns polítics sense principis ni ètica i amb una acusada fòbia a la democràcia.

Però aquestes institucions i personatges són culpables, sobretot, d'haver conduït els seus compatriotes a la desesperança, la vergonya aliena i ruïna material i moral......

La Carme Forcadell i l'Anna Simó ara, com abans Mas, Rigau, Ortega i Homs i els propers dies la resta de la mesa -Corominas, Barrufet i Nuet-, no s'haurien de sotmetre a la justícia espanyola. Perquè no existeix!. Espanya ha perdut l'oremus i no sap què és JUSTÍCIA. A tot estirar, sap què és aplicar lleis arbitràries o la revenja, però no la justícia. Sap donar garrotades amb el codi penal o amb la constitució, però no sap enraonar. Sap imputar i difamar però no sap que és la presumpció d'innocència. Espanya és una entelèquia disfressada d'estat de dret. I la gent amb aspiracions a la llibertat, a la justícia i amants de la democràcia no hi tenen -tenim!- cabuda.

¡"Fora, fora, fora la justícia espanyola"!. Aquest era la consigna que majoritàriament cridaven els centenars de manifestats que donaven suport als imputats quan van comparèixer davant dels jutges i fiscals castellans. Però els al·ludits no van voler adonar-se. La justícia castellana es sorda de naixement. No sap escoltar. I cega. No sap adonar-se..... Però no és muda!. Parla massa. I això la mata.....

Catalunya té l'oportunitat d'abandonar la desesperança, les injustícies i l'autoritarisme d'un estat fallit i en decadència. La primera passa hauria de ser la desobediència a lleis, jutges, fiscals, policies i polítics espanyols..... Aquí i ara!.

Fer la gara-gara a les institucions castellanes és alimentar la mentida espanyola. Prou!. Ha arribat l'hora d'acomiadar-nos definitivament...... Perquè si no ho fem ara, no ho farem mai!.

I ja en tenim ganes..... Moltes ganes!.