TRENQUEM D'UNA VEGADA LES CARTES ESPANYOLES MARCADES....!.

D'ençà les darreres eleccions -les espanyoles del 20 de desembre- sembla que el procés sobiranista s'ha desinflat. Ja va passar fa uns tres anys. Vaig reflectir els meus pensaments sobre aquest suposat refredament en un article titulat "INSURRECCIONES, ¿REVOLUCIONES? Y EL VINO DEL RHIN". Així!, en castellà -com tots els escrits recollits a JANCUGAT-, ja que anava fonamentalment dirigit als castellans-parlants, tebis o indecisos amb la independència de Catalunya.... Avui encara continua plenament vigent.

Ara escric des de la vesant no pas de crítica a l'actitud dels unionistes contra Catalunya, que utilitzen la independència com excusa per atacar-nos despietadament, si no pel capteniment que tenim els propis catalans favorables a la independència. Cada cop amb més freqüència s'estan produint notables divergències entre els principals protagonistes del procés. Junts pel Sí, CUP, ANC, OMNIUM o AMI sembla que no tenen el mateix objectiu per assolir. Ara s'han embrancat en una absurda disputa sobre si s'ha de tornar a votar la declaració aprovada el 9 de novembre passat. Uns diuen que no paga la pena tornar-hi perquè encara que va ser declarada inconstitucional continua plenament vigent i s'està complint fil per randa, mentre que els altres volen que es torni a votar per deixar ben palesa la desobediència al Tribunal Constitucional i posar en evidència la suposada tebiesa del govern català. Per la seva banda, l'oposició no vol sentir parlar d'aquesta declaració ni què es constitueixin les ponències conjuntes per confegir les tres primeres lleis necessàries per iniciar la desconnexió -d'hisenda, protecció social i regim jurídic- perquè "són inconstitucionals", mentre que els independentistes es mostren un pelet pusil·lànimes, encara que la creació de la comissió ha sigut finalment aprovada. L'oposició ha decidit no assistir-hi, mentre Catalunya Si que es Pot -l'antiga ICV, ni carn ni peix!- no se sap ben bé que farà..... L'alter ego de PODEMOS a Catalunya encara defensen el dret a decidir, amb la vana esperança que l'Estat espanyol permeti la celebració d'un referèndum -no diuen de quina mena!- perquè els catalans puguem decidir què volem ser de grans..... De res ha servit
que populars, Ciudadanos i socialistes, tots plegats més de 250 escons de 350, s'hagin manifestat obertament en contra, no ja de la celebració, si no també d'una hipotètica negociació sobre la consulta amb els polítics sobiranistes....

"Què si la desconnexió serà negociada necessàriament", o "hem d'eixamplar la base independentista", o "es imprescindible negociar la celebració d'un referèndum", o "tot passa per canviar la Constitució", o "no anem massa de pressa perquè ens la fotrem", o "ens falta massa crítica per la independència"... Totes aquestes frases han sigut pronunciades per rellevants independentistes o gent important propera al sobiranisme!. Tot són vacil·lacions i pors, perquè molts polítics catalanistes són uns cagadubtes!. No s'ho acaben de creure això de la independència....!. Espanya no vol negociar!. Per més que eixamplem la base independentista, l'Estat espanyol sempre en demanarà més fins que no arribem a la unanimitat!. Més de 250 escons dels partits no nacionalistes espanyols s'oposen a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació!. No es posaran d'acord ni tant sols en la reforma de la seva Constitució!. Si ja fa mes de sis anys que estem lluitant per la independència!. Això es anar massa de pressa?. Espanya sempre exigirà que a favor de la independència hi hagi més massa crítica i fins i tot més massa no crítica!.

Alhora, l'Estat espanyol va fent la seva. Impugnacions de totes les decisions polítiques dels executiu o parlament catalans; declaracions d'inconstitucionalitat a dojo; escanyament financer de la Generalitat; amenaces i assetjaments policials, judicials i polítics contra personalitats catalanes; continuació de l'espoli dels impostos i el cobrament d'interessos pels diners que ens presten, prèviament furtats als catalans; morositat espanyola del deute acumulat per l'estat, a favor de Catalunya; boicots a les inversions en infraestructures.... I ara, discriminació cap els camperols catalans en l'aplicació espanyola del repartiment dels ajuts europeus. I mentrestant alguns polítics catalans fent de torracollons davant la independència de Catalunya!.

Molts catalans ja n'estem més que farts!. Emprenyats amb el gobierno d'Espanya i esbalaïts davant la Generalitat. Ni els uns ni els altres s'adonen que només som éssers humans de vegades fràgils, de vegades espantadissos, que a voltes estimem, odiem, vivim.... i acaben morint. Però també estem disposats a lluitar fins l'extenuació i defensar allò nostre i els nostres fins la mort. Cal recordar a Espanya i a la Generalitat que aquest procés endegat per la societat catalana, ara fa sis anys arran la manifestació contra la sentència de l'Estatut, es cosa dels ciutadans, no dels polítics. Cal dir que no podran destruir ni les il·lusions ni els anhels de llibertat de l'independentisme per molt que s'hi escarrassin amb constitucions, lleis, jutges o manipulacions partidistes tàctiques i de curta volada. A Espanya anunciem que no estem disposats assumir la senda d'autodestrucció que ha engegat. Als polítics independentistes catalans els diem que el seu capteniment caïnita, egoista i pusil·lànime no malmetran la consecució del nostre objectiu primordial: la independència de Catalunya!.

L'aconseguirem malgrat aquesta Espanya prepotent, antidemocràtica i imperialista. I també malgrat alguns polítics catalans preocupats per les formes més que pel fons..... La independència no es demana, es pren!. La sobirania de Catalunya no es pacta ni negocia amb qui no vol fer-ho, s'exerceix!. Els cínics i els porucs no guanyaran pas als que tan sols ambicionem pau, justícia i llibertat.

Si al cap i a la fi hem de trencar amb Espanya, perquè no fer-ho ja?. Trenquem d'una vegada aquestes cartes marcades amb les quals l'Espanya immemorial ens obliga a jugar. Només així recuperarem la concòrdia entre nosaltres i al final guanyarem la INDEPENDÈNCIA per a tots!.

ESPANYA ES UN MAL POEMA QUE NO RIMA....

Últimament a Espanya s'està evidenciant d'una forma clara, nítida i desinhibida la manca de principis democràtics i fins i tot d'ètica bàsica, especialment entre la classe dirigent  ja sigui política, intel·lectual o empresarial i entre els referents de la societat civil, com ara poden ser els del món artístic o de la informació....  

Tota aquesta pobresa democràtica, social i de la raó està causada directament pel Govern d'Espanya i el seu entorn immediat. Efectivament, la corrupció que emmerda fins les celles el govern Rajoy i la formació política que li dona suport, el Partit Popular, són la font d'emanació que escampa la seva ferum impregnant les institucions -oficials, oficioses i privades- i per extensió, perfuma i embruta la resta de la societat. És per això que la germana i el cunyat del Rei estan sent jutjats per evadir impostos i per corrupció. Igualment, la corrupció que ensenyoreix el País Valencià o Madrid són per obra i gràcia dels esmentats populars.... I qui hi ha al cap de munt de del Partit Popular?. Doncs Mariano Rajoy Brey, president del Govern d'Espanya, ara en funcions!.

Aquesta manca de principis democràtics es fa palès amb moltes de les decisions que ha pres últimament el Govern Rajoy, deixant de banda la malaltissa obsessió anticatalana que mostra tan desinhibidament dia si dia no contra la Generalitat i per extensió, contra els catalans. Així, ara es nega a sotmetre's al control democràtic del Congrés perquè entén que estan en funcions no pot ser controlat per ningú. D'això se'n diu llisa i planament autoritarisme!. Prescindeix del Parlament i li mostra una falta de respecte que pot considerar-se va contra els principis democràtics més elementals. I com està en funcions, doncs aprofita per fer i desfer al seu gust tot allò que pot i vol. Aprova el pla hidrològic de la conca de l'Ebre, sense consens amb la gent del delta directament afectada. O destina cent blindats a la base de Sant Climent de Sescebes -Girona- perquè estan reestructurant el desplegament de les forces armades per tot el territori "nacional".... Es a dir, per tot Catalunya, com si d'una provocadora força d'ocupació es tractés!. També han aprovat una llei que prohibeix opinar a la xarxa contra la Corona a partir de l'u de juliol d'enguany. 

Com aquestes, moltes altres decisions carregades d'arbitrarietat, menyspreus, impostures i imposicions totalment  autoritàries i antidemocràtiques. A Espanya ja no existeix la llibertat d'expressió ni opinió.... Ha estat substituïda per la limitació d'opinió!. I si no s'ho creuen, pregunteu-li als dos titellaires que van ser empresonats per col·laboració amb el terrorisme per fer titelles al carrer.... Fins i tot mentre van ser a la presó el seu correu va ser intervingut per les autoritats penitenciaries perquè no pogueren posar-se en contacte amb altres grups terroristes..... És un tret característic de la personalitat de les classes dirigents que manen -des de sempre!- en aquest règim immemorial espanyol, canviar el sentit i les definicions de les grans paraules i conceptes que regnen a totes les societats occidentals. A DEMOCRÀCIA ara li afegeixen "espanyola" com abans el Generalíssim Franco hi afegia "orgànica". La LLIBERTAT per ells sempre ha de ser "dins d'un ordre". I, naturalment, ells diuen quin es l'ordre que limita la llibertat. Volgudament, confonen DRETS amb deures i sempre prevalen els deures per damunt dels drets. El concepte SOLIDARITAT es una obligació imposada per ells -que parteixen i reparteixen al seu caprici tots els recursos- i que tothom que la pateix entenem com a espoli, mentre que els que la gaudeixen la reben com un dret de durada i recursos il·limitats. I què dir de la JUSTÍCIA?. Per ells, la justícia només és una muntanya de codis -penal, civil, mercantil, processal...- i lleis, decrets i ordres, al marge de la legitimitat.... Fins i tot contraposen legalitat encara que sigui injusta, a legitimitat la qual sempre es justa, com si no tinguessin res a veure l'una i l'altre. Els jutges i fiscals són esclaus del dret de l'Estat -no pas de l'Estat de Dret!-  i sovint es troben mediatitzats pel poder executiu el qual, casualment, està dominat aclaparadorament pel cos de l'advocacia de l'Estat -coneguda com a brigada Aranzadi-. Per no parlar dels magistrats del Tribunal Constitucional, fidels deutors dels socialistes i populars, amb un president militant en excedència del Partit Popular i lleial col·laborador de la FAES -think tank popular per excel·lència-..... El TC ha esdevingut La voz de su amo, o del govern de torn espanyol!. Ara en mans de Perogrullo Rajoy!.  Definitivament, Espanya es un mal poema..... I a més a més, no rima ni a la de tres!.

Un Estat que persegueix policial i judicialment a uns polítics que afavoreixen que la gent voti lliurament sobre allò que els ocupa i preocupa, o que defensen el dret d'autodeterminació, o que lluiten per la llibertat del seu poble perquè aquest Estat els maltracta, es un Estat en descomposició, en fase terminal.... 

S'entén el perquè de tot plegat.....?.

LA UE, UNA CARCASSA METÀL·LICA I FREDA.....

Tinc que fer una confessió: Estic deixant de ser un aferrissat defensor de la permanència de Catalunya dins de la Unió Europea.....

Jo sempre he sigut europeista. Vaig considerar que l'entrada de l'Estat espanyol a la Comunitat Europea, juny de l'any 1985, faria que es consolidés la democràcia, que la prosperitat i el desenvolupament econòmic i social es reforçarien i que Catalunya i els catalans podríem aprofitar-nos de l'adhesió per projectar i enfortir el nostre país dins del concert mundial de nacions lliures de forma gairebé definitiva.... Ara, ja no penso el mateix!.

L'esclat de la crisis l'any 2008 i les exigències de Brussel·les i Madrid per combatre-la, van desfermar en mi un sentiment de frustració, de patir una injustícia incommensurable i finalment, una decepció monumental..... Perquè tenien que retallar-se la sanitat, l'educació, els subsidis d'atur, els ajuts per dependència i les pensions públiques per afavorir a la banca i les institucions financeres?. Transvasar ingents recursos financers des de l'estat de benestar cap a aquells que per mala gestió, avarícia i crua especulació havien fet fallida, era la millor manera de sortir de la crisis?. Acomiadar a centenars de milers de treballadors, retallant-los drets laborals, indemnitzacions per acomiadament, precaritzant -encara més- les condicions de treball i devaluant els salaris dels afortunats que no han perdut la feina, era l'única solució?. Aigualir la tasca dels sindicats, posant-los a la vora de la irrellevància laboral, era imprescindible per combatre la crisis?. Desnonar desenes de milers de famílies que no podien pagar l'hipoteca perquè havien sigut acomiadats, ha sigut bo per l'economia?. Condemnar a aquestes famílies a la ruïna permanent perquè mantenien el deute amb els bancs malgrat haver perdut la llar, va afavorir la sortida de la crisis?. Tot això era just?. Va ser necessari?.

La supèrbia dels comissaris europeus, dels homes de negre, de Merkel i Rajoy, em va provocar angúnia i fàstic.... Autèntics vòmits!. Europa havia passat a ser un vedat de grans financers, d'empreses multinacionals, de lobbys econòmics i d'interessos burocràtics continentals, que caçaven despietadament homes i dones europeus fins llavors lliures, que els aniquilaven socialment i que els esclafaven laboralment per beneficiar les butxaques dels poderosos.... Poc a poc, països com Grècia, Itàlia, Irlanda, Malta, Portugal, Espanya i d'altres van anar caient dins del sac de la misèria -sense fons- que la Unió Europea va posar a la nostra disposició.... I després de vuit anys, encara estem en crisis!. No han servit per res tants sacrificis!. Només per enriquir encara més els rics.

Avui, a aquesta crisis social i laboral s'afegeix una monstruosa crisis humanitària..... Centenars de milers de refugiats -persones com vostè o jo!- que fugen de Síria, Iraq o Afganistan perquè allà els maten, es moren de gana o no els curen les seves malalties ni els nens poden anar a escola, es troben enclaustrats a les fronteres de Grècia perquè la Europa opulenta no vol que tants ésser humans trastoquin les seves ordenades societats... Però per damunt de tot, perquè no malmetin les finances i l'economia de la UE. I demanen que un país com Turquia, que està massacrant el poble kurd, què no vol saber res de la llibertat d'expressió ni d'opinió, què expropia mitjans de comunicació i què no respecte els drets humans més elementals, se'n faci càrrec a canvi de 6000 milions d'euros, de suprimir el visat dels turcs per viatjar a Europa i que aquesta mateixa Europa sense ànima tanqui els ulls davant d'un govern que es més a prop d'una dictadura islàmica que d'una veritable democràcia occidental.....

Definitivament, aquesta Europa no m'agrada.... Quan Catalunya obtingui la independència, ens interessarà formar part d'una Unió que maltracta els ciutadans sense pietat?.

Europea ha perdut l'ànima i el cor i, francament, a mi una carcassa metàl·lica i freda com aquesta Unió no m'atrau gens. No la vull pas així......