DIGUEU-ME QUE NO TENEN I US DIRÉ DEL QUE NO PODEN PRESUMIR.

El darrer ple celebrat al Parlament de Catalunya es va iniciar amb un incident d'aquells que retraten a qui el provoca. Carlos Carrizosa, ma dreta de Inés Arrimadas dins del grup de C's, va exigir iradament que es retirés un llaç groc que s'havia col·locat en un dels escons reservats als consellers del govern de la Generalitat empresonats a Madrid o expatriats a Brussel·les. Després que el president Roger Torrent negués l'autoritat de l'ominós parlamentari per retirar-lo, aquest va decidir tirar pel dret i va fer-ho llançant-lo teatralment fora de l'esco on havia estat dipositat. Desprès d'aquest gest tan lamentable i la falta de respecta mostrat cap a la presidència, Roger Torrent va suspendre el ple.

L'auto-anomenat Partit de la Ciutadania va nàixer per confrontar-se amb la resta d'ideologies. Es una formació feta de rancúnia i odi cap a tot alló que tingui a veure amb la identitat catalana i particularment, amb la llengua pròpia del país. La seva missió primerenca és preservar l'hegemonia castellana a Catalunya utilitzant i manllevant per aconseguir-ho les nombroses armes i recursos lícits o il·lícits que posa al seu abast el feixuc i immemorial Estat espanyol..... No dubte fins i tot d'invocar i promoure, amb total impunitat judicial, la violència verbal i física, com faria qualsevol moviment colonial implantat a un territori d'ultramar conquerit a sang i fetge i espoliat fins la consumpció dels pobres indígenes, colonitzats i esclavitzats per les mainades castellanes. En el cas que ens ocupa l'objectiu ha sigut i encara és Catalunya i els catalans.

El llaç groc és un símbol de recolzament i estimació cap uns polítics segrestats per l'estat espanyol, engarjolats o exiliats en nom de la Constitució de la metròpoli i objecte d'una vendetta hispano-mafiosa implementada per policies, fiscals i jutges, encarregats pel poder polític dominant a la capital de l'imperi per a salvaguardar els privilegis  i prebendes dels colons i l'honor maculat d'unes institucions filles de l'omnipresent i secular franquisme sociològic que encara perdura en aquesta atribolada Espanya del segle XXI. Tot això ens recorda el llaç groc. I per això és objecte de l'ira i l'agressivitat de l'unionisme hispanófil, com ara el brandat per Ciudadanos.

Amb el menyspreu mostrat, Carlos Carrizosa i el Partit de la Ciutadania no només van rebutjar la simbologia del color groc, puix que també van encoratjar als energumens que armats amb cutters, pals, escales i furgonetes es dedicant a treure tots els símbols que els catalanistes col·loquen a la via pública tot fent us del dret a expressar-se lliurament. Molts d'aquests escombriaires dedicats a netejar els carrers i platges de Catalunya de llaços i creus grogues son militants de C's. Altres son sicaris pagats per treure tants llaços i pancartes demanant llibertat i democràcia, com siguin capaços de fer. Tant els militants com els sicaris van tapats amb passamuntanyes i s'encaren amb qui els retreu la seva intolerància. Actuen com escamots paramilitars o terroristes. No negaré pas que gent de bona fé sense ser d'extrema dreta hagin sigut embaucats pel discurs intolerant i manipulador que utilitzen Rivera, Arrimadas, Girauta o Carrizosa, però això no excusa que aquestes accions puguem qualificar-les d'atac a la llibertat d'expressió, d'anar en contra dels principis democràtics i de ser terriblement agressius i fins i tot, carregats d'amenaces, odi i violència.

Això es el que ha mostrat Carrizosa traient el llaç groc de la bancada governamental!. Agressivitat, violència, odi, intolerància, autoritarisme, fatxenderia.....Al cap i a la fi, manca de principis democràtics!. I desprès tenen la desvergonyia d'acusar a l'independentisme de ser supremacista, xenòfob, racista, autoritari i antidemocràtic. Les seves intencions resulten prou evidents. Ho va dir amenaçadorament el destacat ciutadà d'aquesta formació Jordi Cañas: "Os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar". Des d'aleshores les provocacions sovintegen. Ja no amaguen ni dissimulen la realitat ni les aparences. Insulten més que mai, s'exhibeixen al costat de Falange espanyola, VOX, Societat Civil i Democràcia Nacional sota banderes anticonstitucionals o directament feixistes, corejant consignes contra l'independentisme, contra el president de la Generalitat, alegrant-se pel seu desterrament i l'empresonament dels consellers i demanant que bombardegin Catalunya perquè Espanya ho pot fer perquè té avions. I aquesta trepa té la barra de dir que l'independentisme ha donat un cop d'estat alhora que defensen l'aplicació més intensa, encara, de l'article 155 per acabar d'esclafar els anhels de llibertat, justícia i democràcia del poble català......

Quan una ideologia neix per anar a la contra, amb agressivitat extrema, manipulacions, mentides, amenaces i odi sense límits com úniques guies, aquesta ideologia està condemnada a la violència, ja sigui verbal o la que segueix, la física. C's  deixarà de ser un partit populista i lerrouxista per acabar sent un partit d'extrema dreta, feixistoide, violent i antidemocràtic. Perquè és un partit sense principis ni ètica i per tant no té futur a mitja termini ni a Catalunya i ni tan sols a Espanya. A curt termini, però, son un veritable perill. Per la democràcia i també pels veritables ciutadans de tot l'Estat.

Fins que la realitat obri els ulls i la raó dels entabanats que els voten. Perquè malgrat tot, el franquisme es mort i enterrat...... encara que els franquistes no se'n hagin adonat.

ELS LLIRIS ES PODEN TORNAR LLANCES.....

Vagi per endavant que per a mi el Molt Honorable Senyor Carles Puigdemont i Casamajó és el legítim president de Catalunya. Però.....

Els diputats escollits a les últimes eleccions celebrades el 21 de desembre passat han elegit com a 131è. president de la Generalitat el M.H.S. Quim Torra i Pla. Primer van intentar restituir en el càrrec Carles Puigdemont. Després, com a conseqüència de l'exili forçat del president legítim, van proposar Jordi Sànchez, empresonat alhora a Soto del Real. El jutge Llarena va negar-li la possibilitat d'assistir al debat d'investidura malgrat que no té suspesos els drets polítics. A la candidatura de Sànchez va seguir la de Jordi Turull, el qual va poder iniciar del debat però no el va poder acabar, ja que l'esmentat jutge Llarena el va empresonar enmig de la sessió d'investidura. I al quart intent, ha estat escollit Quim Torra.

A la Catalunya actual, la del article 155 de la sagrada Constitució espanyola, no es respecten els principis democràtics. Millor dit, l'Estat espanyol passa olímpicament de la democràcia i permet que un jutge digui a qui votar, a qui elegir, com i quan fer-ho i per fer què. La política catalana, per a Espanya, es cosa dels jutges i fiscals, no pas dels polítics. Els polítics espanyols utilitzen la policia judicial i/o repressora per manipular o falsejar atestats incriminatoris contra polítics independentistes, atestats que després son convenientment afinats i potinejats pels fiscals i executats sumàriament pels jutges. Aquests dicten resolucions rocambolesques, sovint inversemblants i sempre injustes i com si de botxins es tractés afusellen l'independentisme, la llibertat d'expressió, quasi tots els drets cívics  que tenim com a ciutadans i rematen els principis democràtics universalment acceptats a tots els estats que de veritat ho son, donant-li el preceptiu tir de gràcia. Es el que Soraya Saenz de Santamaria, vicepresidenta del gobierno d'Espanya va qualificar com "escapçar ERC, el PDCat i l'independentisme". Tot en nom de l'estat de dret i de la democràcia.....

Hi ha persecució política. Hi ha repressió. Hi ha arbitrarietat. Hi ha inseguretat jurídica. Hi ha inestabilitat econòmica i financera provocada per l'Estat. No hi ha justícia. No hi ha llibertat. No hi ha drets. A Catalunya no hi ha democràcia...... Per obra i gràcia de les corrompudes institucions de sostenen l'Estat espanyol d'avui en dia. Perquè si no, com explicar la situació que estem patint els ciutadans d'aquest país?. Com explicar els abusos i la injustícia?. Com explicar l'assetjament policial?. I sobretot, com explicar el sectarisme i la manca d'ètica que s'observa a quasi tota la premsa espanyola -més cavernaria que mai!- quan escriuen i informen, i els tertulians quan parlen i opinen sobre què està passant a Catalunya?.

La maleïda i il·legal llei derivada de l'article 155 diu que deixarà d'aplicar-se un cop nomenat president i govern a Catalunya però ja ara amenacen amb no aixecar-lo o fins i tot prorrogar-lo indefinidament augmentant l'intensitat en la seva aplicació, segons què, com i qui digui o faci quelcom que no sigui de l'agrat de l'autoritat competent. El capdavanter de tots els auto-anomenats constitucionalistes, al cap i a la fi autoritaris i antidemocràtics, es diu Alberto Rivera, president del Partit de la Ciutadania -C's-. Formació política que llueix un nom més aviat irònic com a partit, per no dir carregat de cinisme, i de cognom perillosa i evocadorament premonitori si pensem en el seu compare Primo de Rivera. Un partit que té representació a Catalunya en la figura de Inés Arrimadas, la qual a estones perdudes fa de model de revista de moda al Parlament -mostrant de passada el respecte que li mereix la institució-, mentres no es cansa d'exigir un president que representi tots els catalans però excloent-hi els més de dos milions d'independentistes..... Ara han ficat la banya dins del pensament de Quim Torra, aprofitant-se d'una sèrie de piulades de fa uns anys poc afortunades i alguns articles publicats també fa un grapat d'anys, tot això per poder acusar-lo de supremacista, xenòfob, racista y nazi. El que tinc molt clar es que aquells que més s'esquincen les vestidures histriònicament estic segur que no els han llegit pas. Senzillament, aprofiten la ironia i la provocació de l'autor traient-les de context per poder acusar-lo amb impunitat i indecència..... Per la seva banda els mal anomenats socialistes Pedro Sánchez i Miquel Iceta no amaguen pas el seu neguit davant de la investidura de Quim Torra. Fins i tot l'ex-ministre de la seva corda José Blanco ha demanat directament a Rajoy que nomeni a Inés Arrimadas com a presidenta de la Generalitat, prescindint de l'opinió majoritària dels parlamentaris catalans, els únics que poden donar o treure legitimitat als candidats. No posen en dubte la sobirania del Parlament de Catalunya. El que fan es prescindir d'ell directament..... Passen de principis democràtics, dels usos i normes parlamentaries i de l'estat de dret!. I de l'opinió majoritària del ciutadans catalans, els quals no mereixen ni consideració ni respecte. Sense embuts ni vergonya....!.

Quim Torras ha begut oli!. Encara no han publicat el seu nomenament al Diari Oficial i ja volen fer-lo fora!. El periodista Jimenez Losantos demana que Rajoy bombardegi Barcelona perquè Espanya té avions per fer-ho. Rivera demana que no es tregui i s'intensifiqui l'aplicació de l'article 155 per sempre més. Els defensors del 155 exigeixen l'ocupació de TV3 i Catalunya Radio, mitjans públics, per posar-los sota el control del gobierno, com TVE i Radio Nacional. El mateix volen fer amb l'escola pública perquè en la seva esbiaixada opinió els mestres adoctrinen els alumnes i escarneixen els fills de la Guàrdia Civil. Rivera demana depuracions entre els docents, sense cap mena de proba ni mandat judicial -no li calen, per cert-. Arrimadas embogeix teatralment davant tot l'hemicicle per unes piulades i articles que no coneixia perquè fins ara no els havia llegit. Prefereix fer aparatosos escarafalls sense més intenció que insultar a Quim Torra de xenòfob, supremacista, racista, nazi, membre del ku klux klan i diable amb cua..... Els socialistes de dretes espanyols demanen que s'investeixi una adversària d'extrema dreta lerrouxista, prescindint de la democràcia. Millo l'amenaça amb el que està passant als politics independentistes segrestats a presons madrilenyes. I Rajoy diu que no li agrada el que diu i fa Quim Torra i que s'atengui a les conseqüències.....

Es possible que el Molt Honorable President de Catalunya hagi begut oli. De fet, quasi tots els que han sigut presidents de la Generalitat o han begut oli o els han empresonat, exiliat o executat. Es la forma que fins ara ha tingut l'Estat espanyol de respectar-nos, estimar-nos i aixoplugar-nos. No n'han tingut prou en espoliar-nos, menysprear-nos i insultar-nos. Sempre han volgut anorrear-nos però no ho han aconseguit mai.....

Ja no podran fer-ho!. Ara anem vestits amb una cuirassa indestructible. Feta de legitimitat, determinació i democràcia. Adobada amb ànsies de justícia, llibertat, independència i republicanisme...... Espanya ja ha perdut Catalunya perquè mai ha sigut seva. Ara ja no ens podran vèncer!. Donat que hem guanyat el dret a la plena sobirania que Espanya ens nega des de fa almenys tres-cents anys. Ho hem fet només amb les armes que posa a la nostra disposició l'autèntica DEMOCRÀCIA i el sincer PACIFISME, conceptes que sembla s'han esborrat del diccionari de la llengua espanyola.....

Val a dir, però, que segons el que faci l'Estat espanyol ens defensarem aferrissadament i els lliris dels catalans es poden tornar llances, sense més somriures a les cares.....

UN ARTICLE 155 CRÒNIC I OMNIPRESENT.... PER SEMPRE MÉS?.

El virrei Millo ha parlat. Ho ha fet sense embuts i sense vergonya de cap mena. Com faria un submís i lleial súbdit de qualsevol rei borbó d'historial atribolat i violent, com ara Felip V. Aquest rei va ser qui va conquerir i consolidar la seva corona anorreant l'antiga confederació catalana-aragonesa i absorbint aquells reialmes estrossejats i dessagnats per les tropes borbòniques, per a major glòria i honor del regne de Castella i de Déu nostre senyor.....

Millo ha declarat que amb l'aplicació de l'article 155 Catalunya funciona millor. Però també s'ha sincerat. Ha anunciat que hi haurà més article 155 "de cirurgia més fina encara que hi hagi govern en un futur, si calgués, per frenar decisions del govern".

Qui realment està parlant per boca de Millo es Mariano Rajoy. I ho fa per a tots aquells que creuen que investint un president submís i sotmès a Madrit, obedient a jutges i tribunals espanyols i configurant un govern que acati la llei -castellana, per descomptat- s'aixecarà l'aplicació del beneït article 155 de la sagrada i pètria Constitució espanyola. I el nou i sotmès govern català podrà fer i desfer política i prendre decisions governamentals sense impediments de cap mena..... sempre que li plagui a la sagrada inquisició espanyola que rau i governa la villa y corte. Hi ha qui creu que investint i nomenant un nou govern de la Generalitat podrà revertir tot el mal que aquesta aplicació ens ha fet. Això pensen molts d'ERC i del PDCat, encapçalats per Junqueras i  Pascal. Però Millo adverteix alhora que si es reverteixen algunes de les decisions i mesures preses pel gobierno d'Espanya en nom de Catalunya, no els tremolarà el pols i tornarà l'esmentat article 155 de forma total o parcial, directa o indirectament, però irremeiablement tornarà.....

Ja ho va dir Felip V a través del decret de Nova Planta i les instruccions secretes dictades pel fiscal del consell de Castilla José Rodrigo Villalpando, instrucció i decret per altra banda sempre vigents a Catalunya: "Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Traducció segle XXI: Formalment aixecaran l'aplicació però sense que es noti la cura -ep!, o potser encara que es noti!- continuaran fent allò que vulguin i convingui més als interessos de la Espanya immemorial, sempre "una, grande y libre", abans que atendre els interessos i necessitats de Catalunya i dels catalans. I ho faran en nom de la democràcia i de l'estat de dret que diuen és Espanya.....

Quina barrabassada més ens hauran de fer i imposar des de Espanya per a què els catalans reaccionem amb determinació i fermesa, d'una punyetera vegada, desobeint totes les lleis, resolucions, sentències i ordres que dictin des de Madrit els actuals fiscals -ara afinadors, segons l'ex ministre Fernández Díaz- del Consell del regne de Castella -avui Espanya-, en nom del rei Felip VI, per la gracia de Déu i de Franco?. Som o no som República?. Ens ho creiem o no?.

Jo si m'ho crec!. I tots aquells que s'ho creguin, que posin el retrat del rei de cap per avall..... Us imaginau quina cara farien els inquisidors generals si una bona part dels treballadors públics catalans es neguessin a seguir les ordres de Madrit?. Si els mossos d'esquadra protestessin iradament davant les falses acusacions que fan des de la policia nacional i la guàrdia civil per desprestigiar el cos i desobeïssin les arbitraries ordres que surten del ministeri del Interior espanyol, quina fila faria el ministre Zoido, el president Rajoy i els seus col·laboradors necessaris i més que suficients....?. L'apoteosi aniria per conta de la resta de ciutadans independentistes, o senzillament demòcrates catalans si ens poséssim al capdavant de la desobediència, per exemple, no pagant els impostos a Madrit, no acceptant les resolucions de la justícia castellana o rebutjant de paraula i amb fets la legitimitat del gobierno de Rajoy per imposar-nos restriccions de tota mena a la llibertat d'expressió, a l'acció parlamentaria i de govern o qualsevol dels molts drets que com a homes lliures tenim però que avui es troben amenaçats per la deriva autoritària que pateix tot l'Estat. 

No estic propugnant que utilitzem la força bruta o la violència revolucionaria per aconseguir el nostre anhel de llibertat. Estic defensant que amb la nostra determinació posem en evidència els partits unionistes corromputs i malaltissament institucionalitzats, així com el gobierno de Rajoy sense principis democràtics i les institucions d'Espanya que de tan barrejades que estan no es pot distingir quina és quina ni l'existència de la separació de poders que a qualsevol estat del Món gaudeixen el poder legislatiu, l'executiu i el judicial entre ells. Hem de posar en evidència que l'Estat espanyol no té cap mena de legitimitat per governar Catalunya. Ni per jutjar i empresonar o expulsar cap a l'estranger polítics que fan política. Tampoc té cap mena de dret a posar en perill l'estabilitat econòmica del país pressionant i dictant decrets per a què les empreses marxin. No pot retallar drets dels ciutadans perquè no li agrada el color groc i el que representa, ni el só dels xiulets, el que s'escriu a la premsa i a la xarxa, el que s'informa als mitjans públics o privats desafectes al règim o el que canten i denuncien els joglars del segle XXI, ja siguin rapers, còmics o titellaires. Estic proposant que defensem la innocència dels nou mestres injustament acusats d'humiliar els fills de la guàrdia civil a l'escola de Sant Andreu de la Barca, desprès de les agressions de l'u d'octubre fetes pels repressors espanyols a tot Catalunya. Demano justícia i que no siguin assenyalats ni exposats a l'ira pública per polítics com Alberto Rivera, publicant fotos i dades personals de tots ells. Estic denunciant que l'atiament de l'odi contra l'independentisme en particular i el catalanisme en general està arribant a uns extrems insuportables. Hem de posar en evidència davant del Món que l'estat espanyol ha retrocedit més de quaranta anys i ha tornat a ser autoritari, abassegador, violent, antidemocràtic i injust, com passava durant els millors temps d'en Franco. Una mena d'estat que a Catalunya ja no ens serveix de res, ni el volem i no hi confiem...... En volem un de nou, net, defensor dels drets i de la llibertat.

La llibertat i la independència no depèn exclusivament dels parlamentaris, dels polítics o dels intel·lectuals. Depèn de tots, ja sigui plegats o individualment. Depèn de tots els ciutadans i de la força i conviccions que estem disposats a esmerçar per aconseguir-les. I tot això des de la força que dona el pacifisme i el respecta als principis democràtics..... Com es normal i habitual dins de l'independentisme.

Si no lluitem ni ens defensem l'article 155 es tornarà crònic i l'Estat espanyol ens anorrearà..... A tots, no només els independentistes. A Catalunya i als catalans. A tots!.

Defensem-nos i posem-hi remei.....