ELS DÉUS NO HO VULGUIN!.

Parlem de la previsible evolució -que no revolució- que experimentaran els partits polítics espanyols com a conseqüència de l'actual conjuntura de crisi que pateix l'Estat i l'esclat nacionalista i unitarista que es produeix hores d'ara i s'accentuarà encara més en el futur després de la COVID-19, la qual està fent trontollar tot alló que sustenten les agòniques institucions espanyoles, per cert, totes elles ferides de mort.....

Podemos i Els Comuns han tastat el poder desprès de confegir i recolzar l'auto-anomenat govern progressista de coalició. Els ha agradat tant això de ser poderosos que sembla que s'han oblidat d'on venen, què volien i demanaven i quins son els seus origens. Ara es mostren solidaris i submisos amb totes les decisions, encertades o no, que pren l'executiu espanyol. S'empassen uns quants gripaus en nom de l'estabilitat i del sentit d'estat i aquí pau i desprès glòria. De passada potser arreplegaran alguns votants socialistes, desencisats pel gir nacionalista que ha imprimit el PSOE al seu actual discurs, per cert cosa gens nova, basat en l'unitat i hegemonia de la nació espanyola, el jacobinisme re-centralitzador i anti-federalista que ja els caracteritza i el protagonisme desmesurat que donen a les forces armades i a les forces para-militars legals -la Guàrdia Civil- i altres cossos de seguretat de l'Estat, emprant un llenguatge cada dia que passa més bel·licós. Més que en estat d'alarma volen que estiguem en estat de guerra.....

Pel que sembla, a Pablo Iglesias i Ada Colau tot això ja els està bé. Si més no a l'Ada, que malda per no fer empipar a Sánchez i no contradir a Iglesias, tot i demonitzant la Generalitat cada dos per tres, a la mínima oportunitat..... Fins i tot reivindica compartir la co-capitalitat de Madrid amb Barcelona per a l'Estat, com ja fa uns quants anys va proposar Rodriguez Zapatero -el mateix que va comprometre's públicament a defensar l'estatut que votés el Parlament català-, mentres la seva portaveu al Parlament Jéssica Albiach proclama des del faristol del plenari que si el Govern català vol que l'Estat jugui a favor de Catalunya "han de deixar de mentir i insultar". A la Jéssica l'ha traït el subconscient -o l'inconscient, tant se val- perquè reconeix explícitament que l'Estat actua contra Catalunya i que criticar i qualificar d'inepta, improvisada i autoritària la gestió governamental és mentir i insultar.

Per la seva banda el PSC està plenament entestat a recuperar els votants que van fugir cap a C's. Per això ha fet seu el discurs "supremacista" i victimista propi d'aquella formació sobre la llengua castellana a Catalunya. Pel mateix motiu utilitza l'estat d'alarma per re-centralitzar competències en Sanitat i Interior -ara com ara!- i apropar-se al tarannà de "una, grande y libre" que tan bé conreen a C's.... I el PP i VOX, tot s'ha de dir!. Per això donen tant de protagonisme exhibicionista, innecessari i fregant el ridícul a la Guàrdia Civil, Policia Nacional i l'exercit en les rodes de premsa diàries que fan sobre l'evolució de la pandèmia. Ara ja sabem que la GC ha fet detencions per robar taronges. I que la PN ha multat un vianant per treure a passejar els seus peixos -les seves mascotes!- dins de la peixera, es clar. I també sabem que l'exercit sap muntar un hospital de campanya absolutament inadequat dins d'un recinte tancat, a base d'aixecar tendes de campanya arreplegadores de virus per guarir malats infecciosos, com si fossin al mig del camp de batalla de la guerra del Rif.

Supremacia castellana, anorreament d'autogovern i vulneració de drets fonamentals, autoritarisme i unitat de destí en l'universal: Així serà el nou socialisme espanyol.....

En canvi, C's també està entestada a recuperar els votants que estan marxant cames ajudeu-me, en el seu cas cap al PP i VOX. Volen que la sagnia que pateixen per la fugida de bona part dels seus simpatitzants cap a les files "populars" i més enllà s'aturi abans que sigui irreversible. És per aquesta raó que s'amaguen darrera la impostada moderació i l'oferiment de diàleg, pactes i sentit d'estat a tots i tothom perquè no es noti el seu abrandat nacionalisme espanyolista, sempre excloent i abassegador. Així també camuflen la desfeta que ha suposat pel partit de la ciutadania estimbat l'enretirada forçosa del líder i fundador Alberto Rivera i la decepcionant fallida que ha suposat l'enaltiment de la nova-antiga lideresa Inés Arrimades, vella i reconeguda anti-catalanista, demagoga i populista incomparable i malaltissa muntadora de pollastres parlamentaris.....

En definitiva volen espolsar-se les puces de sobre per haver endegat ells solets l'actual deriva hiper-nacionalista i espanyolista excloent i anti-catalanista, sempre abassegadores i abrandades, que ha envaït els discursos de totes les formacions polítiques de "ámbito nacional" i de totes les institucions de l'actual regne d'Espanya.

Per la seva banda els "populars" també s'esforcen en aturar la marxa dels seus votants cap a VOX. Per això el seu discurs cada cop s'assembla més al de l'extrema dreta espanyola i es caracteritza per un desvergonyit nacional-catolicisme igual al que no fa masses anys va posar de moda a sang i fetge un tal Francisco Franco i que ara és propietat de Abascal, Aznar, Rosa Díez, Borrell, Rodriguez Ibarra, Bono, Lambán i similars, personatges tot ells afins al nacionalisme espanyolista. I, perquè no dir-ho, moda que també han fet seva alguns politics que s'autoconsideren d'esquerres..... El fet que Pablo Casado sigui el líder del partit, fill polític de José Maria Aznar i home perfectament emmotllable segons bufi el vent -fins i tot a l'expedient acadèmic!-, facilita que per qüestions purament electorals sigui capaç de virar bruscament més enllà de la seva dreta natural. A més a més, és capaç d'engolir a tots els que es posin per davant per tal d'engrandir l'espai electoral conservador i tradicionalista.

Deu ser l'única forma que albira per arribar a acaparar tot l'espai polític que hi ha entre l'extrema dreta i l'esquerra de saló -passant pel centre- espanyoles per poder refundar alló que és el seu veritable objectiu final: el renascut i renovat Movimiento Nacional Espanyol......L'autèntic partir únic d'Espanya!.

I per fi arribem a VOX, el guanyador de la partida..... Les seves demagògia, mentides i manipulacions han portat a que tots els altres partits espanyols s'escorin cap a la "dreta més dretana" com mai haguessin somiat ni Franco, ni José Antonio, ni la munió de franquistes que encara pul·lulen arreu de l'Estat espanyol. Alhora els arrossega cap el més ranci espanyolisme nacionalista autoritari, excloent i impositiu que s'ensenyoreixen en les institucions d'Espanya com si els anys de democràcia no haguessin fet cap efecte sobre elles. VOX està guanyant la partida amb claredat perquè els partits espanyols li estan regalant el tauler de joc, les fitxes i fins i tot el reglament que regeix els moviments de la partida.

És cert que uns partits -les dretes- hi posen més a favor de VOX que d'altres. Però no és menys cert que les esquerres s'estan dretanitzant i fent-li -potser sense adonar-se- el joc a l'extrema dreta, mentre que el centre ha desaparegut per que ni C's ni el PP fan fàstics a la col·laboració i entesa amb els franquistes. I tot això atiat per uns mitjans de comunicació que ja han sortit definitivament de la caverna, cara al sol, per mostrar-se tal com son....

Les esquerres blanquegen les dretes, les dretes a l'extrema dreta i VOX va creixen i consolidant-se alhora que va inoculant el seu verí a la ciutadania, amb l'inestimable ajut de la caverna mediàtica madrilenya, sempre disposada a fer més periodisme.....

I com el ciutadans estan espantats, estorats i esgotats, el futur d'Espanya cada cop es més negre. L'esclat estrepitós de l'Estat serà per que un cop més tots cauran al bressol del franquisme abans que per una veritable revolució. I l'historia a Espanya malauradament es repetirà!.

Tant de bo que aleshores Catalunya ja hagi assolit la independència definitiva. Per que si no, el futur de Catalunya i dels catalans encara serà més negre que el d'Espanya i els espanyols. No sobreviuríem pas a l'esclat peninsular.....

Els déus no ho vulguin!.

i 4/ LA CORONA-CRISI. CONCLUSIONS: LA HUMANITAT.

LA HUMANITAT.

Com deia al principi, després de la corona-crisi res tornarà a ser igual. Les grans potències mundials pujaran, baixaran o desapareixeran del rànquing d'hegemonia global. Els estats menys potents i irrellevants hauran de adaptar-se per subsistir o desaparèixer. Els petits estats, sempre més àgils i alhora dúctils, no hi ha cap dubte que s'amollaran i reeixiran amb rapidesa davant de la nova situació creada a causa de la pandèmia. Però, i la gent?.

Que passarà amb els ciutadans?. Quina incidència tindrà en la vida quotidiana de les persones el sotrac causat pel coronavirus?.

La Unió Europea ha tornat a fallar. Els alts funcionaris que la governen sota el dictat dels caps d'estat i de govern dels diferents socis que l'integren, han tornat a deixar passar una oportunitat única -potser la última- per fer política social en majúscules en benefici dels ciutadans. En canvi, han preferit mostrar-se solidaris i guaridors -un cop més- amb empreses, banca i finances públiques. La solidaritat cap a les persones l'han deixat en mans de cada estat i a l'albir de les possibilitats sanitàries i financeres de cadascun. I de solidaritat entre estats forts i més dèbils, res de res. Així, potser aconseguiran que el COVID-19 no malmeti els poderosos i els rics, però sens dubte això serà a compte de la vida de milers de ciutadans emmalaltits per l'infecció, per l'atur i pobresa conseqüència de la recessió agreujada per la interrupció de l'activitat econòmica i en definitiva a causa de la manca d'empatia envers els ciutadans europeus i de la misèria política i moral dels governants de cada estat.

Pel que fa als Estats Units la cosa no pinta millor. Val a dir, però, que els americans podem carregar tota la culpa a un sol home: Donald Trump i l'equip d'arribistes que l'envolten. S'ha evidenciat el tarannà d'aquest home, el qual si fos dirigent d'un altre país rebria el merescut qualificatiu de sapastre. Un president que està escorant els seus compatriotes cap a posicions ultra-dretanes plenes d'intolerància, egoisme, d'odi i carregades de violència implícita i arrogància explícita, mentre enfonsa el prestigi dels Estats Units de la mateixa manera que el replicant Roy Batty desapareix de la vida sota la pluja, a la pel·lícula Blande Runner: "He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida..... He vist com atacaven naus incendiades més enllà d'Orió..... He vist raigs C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser..... Tots aquests... moments segur que es perdran... en el temps... com llàgrimes... en la pluja..... És hora... de morir."

Així és com el més gran imperi que mai ha existit fins ara, a l'historia de la humanitat, desapareixerà, quedant-nos a la memòria només un trist i agra-dolç record del molt que va fer bé o malament i del molt que va deixar de fer gràcies a l'estupidesa i incapacitat d'un president altiu i nefast.

De les cendres del imperi Americà s'enlairara l'au Fènix en forma de renascut imperi, aixecant el vol la República Popular de Xina. Com les cendres imperials son les mateixes d'abans el resultat també ho serà, encara que de curta volada. Serà molt més breu. Xina està seguint fil per randa les passes americanes. Està adquirint els mateixos tics, el mateix tarannà i fins i tot els mateixos objectius. Està cometen els mateixos errors perquè son inherents a tot imperi i per tant també son inevitables. És el preu que es paga per ser l'estat hegemònic mundial en tots els àmbits. És el cost que té ser el més gran, el més poderós, el més fort i el més ric. Però en aquest cas, amb els peus de fang. Mantenir mil tres-cents milions d'habitants privats de llibertats, de drets i de democràcia et fa feble encara que et sentis fort i invencible. I si això li sumem que l'oligarquia capitalista xinesa acabarà condicionant i dictant la política estatal -ja ho està fent hores d'ara!-, l'ensulsiada serà més aviat que tard. I més estrepitosa.....

L'historia continuarà però res serà el mateix. La corona-crisi canviarà les relacions internacionals però sobretot canviarà a la gent, la societat. Prendrem consciencia que els estats grans i feixucs no ens serveixen i per tant haurem de constituir estats més petits i àgils, més a escala humana. Quan l'humanitat va sortir de les cavernes va constituir-se en tribus reduïdes de base familiar i poc a poc van anar engrandint el cercle fins que es va fer necessari passar del cap de família al líder, al cap de tribu, després el rei, l'emperador, el dictador, el primer ministre, el president.... Tot es va anar complicant perquè sobreviure no és pas fàcil. I quan el cap de la tribu necessita ajut per manar i imposar-se sorgeixen els espavilats que se'n aprofiten. Son els que recullen les engrunes dels que manen, mentres que la gent comença a patir el pes del poder i de l'ambició dels manaires. I és quan esclaten les revolucions.

La revolució que s'acosta no serà necessàriament violenta o sagnant però si serà implacable. Potser no serà ràpida o sobtada però si serà inexorablement pausada. També serà demolidora. Els grans estats desapareixeran perquè son massa feixucs i per tant incapaços de guarir a tothom. Seran substituïts per entitats de talla humana, per estats més petits i eficients. La democràcia directa permetrà adoptar les decisions que afectin a la col·lectivitat segons el mandat popular. Tots els governants seran elegits per votació universal i sotmesos a escrutini quasi bé diari. Quan s'equivoquin o es mostrin incapaços hauran de marxar voluntàriament ipso facto o seran dimitits. Les grans corporacions i els especuladors es desintegraran perquè tenen les mateixes deficiències que els estats que les sustenten i el seu lloc serà ocupat per profesionals lliures i petits emprenedors els quals, units quan convingui i sigui pertinent, faran les grans coses necessàries en benefici de tota la societat, no pas en benefici de les elits.....

Sé que les meves opinions no son pas acadèmiques, ni es basen en saberuts estudis sociològics, ni estan avalades per un curriculum professional o universitari aclaparadors. Senzillament son les meves opinions les quals, sovint, alberguen errades més o menys grans per les quals anticipadament demano disculpes. Però tot el que dic és el que penso i ho faig des de la més bona disposició i sinceritat que soc capaç d'oferir..... Se que son més l'expressió dels meus desitjos que no pas altre cosa, però..... "He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida".

Esperem que l'esdevenidor de la post corona-crisi permeti que tots aquests moments no es perdin com llàgrimes sota la pluja. Es temps de viure..... Molt millor que fins ara!.

3/ LA CORONA-CRISI. ELUCUBRACIONS: XINA.

REPÚBLICA POPULAR DE LA XINA.

He de confessar que a mi el règim xines no m'agrada gens. S'ha tornat en l'únic estat comunista on el capitalisme s'ha ensenyorit absolutament fins l'últim racó del país i de la societat. També és un estat que està adquirint tots els defectes i el capteniment propis d'un imperi de tall clàssic. En aquest cas, comandat per un emperador absolutista i dictatorial anomenat Xi Jinping i una cort parasitària coneguda com a Partit Comunista.

En aquesta incessant recerca cap a la hegemonia imperial està caient en els mateixos vicis que van portar els Estats Units a ser el primer imperi capitalista del segle XX, com abans havia sigut el Regne Unit al segle XIX. Prepotència política, generositat forçada, solidaritat interessada, humilitat impostada, musculatura militar en desenvolupament i hegemonia econòmica, financera i comercial abassegadores..... I una diferència cabdal amb els imperis precedents: els seus ciutadans no gaudeixen de llibertats ni de drets. Son súbdits d'un imperi dictatorial!. 

La República Popular Xina si que s'ha manifestat mostrant-se arreu del món. No com altres que han decidit tancar-se en si mateixos. A la recerca de matèries primes ha anat penetrant sense fer massa soroll a Africa, America del Sud i la resta d'Àsia. Construint infraestructures com ara línies fèrries, carreteres o ports. Comprant voluntats polítiques a canvi d'explotar recursos naturals, seduint les poblacions autòctones amb ajudes sanitàries o educatives, o imposant els seus interessos i condicions per fer negocis a Europa i Amèrica, comprant empreses o invertint ingents quantitats de diners als països europeus i d'arreu del món. Facilitant o impedint que les empreses estrangeres s'assentin a la Xina per fer negoci o senzillament per copiar els productes de la competència i vendre'ls com a xinesos. La Xina no amenaça a cara descoberta. En té prou fent-ho sibil·linament. Si no els fas el pes, no fas negocis amb ells.....

S'ha de dir, però, que en el cas del coronavirus si que s'ha bolcat en l'ajuda a la resta de paisos afectats. Ha enviat i venut material sanitari i mèdic a qui li hagi demanat, ha ofert personal mèdic i sanitari a qui ho necessites i en definitiva ha ocupat el lloc que en altres temps haguera ocupat l'ajuda humanitària dels Estats Units. Així doncs, ha impulsat la penetració en altres cultures, països i societats utilitzant la seva experiència en el combat contra la maleïda pandèmia. Potser ha sigut per la mala consciència que sent com a país per haver sigut el bressol  de l'infecció. O potser ha sigut un gest altruista i carregat de solidaritat envers la resta del món. No ho sé. El que si sé és que la seva lluita contra la COVID-19 ha servit d'exemple a altres països per combatre'l amb més o menys èxit. També ha servit per desplaçar els Estats Units al segon lloc del rànquing mundial de potències humanitàries.....

Però no tot son flors i violes per a la Xina. Hom comença a demanar-se quina mena de control sanitari efectuen sobre els productes càrnics que posen a la venda als mercats xinesos, ja que sembla que va ser un pangolí salvatge venut per a consum humà -o una bestiola semblant- el que va propiciar la transmissió del virus en qüestió d'animal a persona. Pel que fa a l'infecció en si, hom també es demana com és possible que sent milers de milions d'habitants, les xifres de morts s'hagin elevat només a tres o quatre mil quan a la resta de països Europeus o d'Amèrica del Nord, amb sistemes sanitaris més avançats que el xinés, els morts es compten en molts milers a cadascun d'ells. No es difícil suposar que les xifres oficials xineses amaguen una realitat més esferidora: Només a Wuhan, punt zero de la pandèmia, observadors locals xifren el nombre de morts en més de quaranta mil, basant-se en dades obtingudes en cementiris, enterraments i en la cremació de cadàvers.

Tots aquests capteniments només s'expliquen pel tipus de règim que hi ha implantat a la Xina. Tota dictadura, ni que sigui una república popular, maquilla la veritat per quedar millor davant de la seva societat i del Món. També és per aquest motiu que van dictar un confinament de la població tan dur, sense cap mena de recança ni oposició. I com les noticies que es publiquen a tots el mitjans i a tot el país estan sota ferri control del partit únic, tot resulta molt més eficaç i reeixit que a un estat veritablement democràtic.

Així doncs, l'èxit de la Xina en el combat contra la corona-crisi és més relatiu que real. No pas en la vessant de solidaritat exterior, perquè ha obtingut el que volia: desplaçar del primer lloc del rànquing a l'Amèrica de Trump. Respecte a l'interior del país el fracàs no trigarà massa temps en evidenciar-se.... El temps que triguin els ciutadans xinesos en despertar assedegats per les ànsies de llibertat i justicia i les ganes de conèixer la veritat, que ara els furten l'emperador i la seva cort de funcionaris i vividors comunistes. O potser no son pas tan comunistes com creuen ser.....

Deia Napoleó que "Quan Xina desperti el mon tremolarà". Jo afegeixo "quan els xinesos despertin, la Xina comunista es desfarà". 







     

2/ LA CORONA-CRISI. ELUCUBRACIONS: ESTATS UNITS.

ELS ESTATS UNITS.

Què podem dir dels Estats Units?. Hores d'ara res de bo!. El govern americà, comandat per Donald Trump, està sent sobrepassat per la pandèmia. Un miserable bitxo està guanyant la partida a l'estat que en temps no massa llunyans era considerat com la primera potència mundial. Economia, ciència, finances, exercit, esports, cultura..... Primera en tot!. America First, exclamava Trump!. Però la COVID-19 ha decidit que fins aquí podia arribar.....

Els Estats Units han tingut la desgràcia de gaudir del president més dolent que mai hagi sigut escollit, en la pitjor etapa de la seva història. Un polític racista i xenòfob, prepotent i xulo, classista com pocs i malaltissament egòlatra. Un veritable bocamoll!. Afavoridor dels rics -la seva classe social preferida- i menyspreador de la resta de la humanitat. Trump és l'artífex d'aixecar un nou mur de Berlín a la frontera amb Mèxic. També va decidir que la incipient posada en marxa de la sanitat pública pels americans -obra de Obama- era dolenta per Amèrica i la va eliminar. Gastar bilions de dòlars -ep, bilions americans!- contra els migrants i estalviar-los en sanitat pública, es un bon resum de la política de Donald Trump.

També forma part de la seva política enfrontar-se abassegadorament contra alguns estats d'Europa, d'Amèrica del Sud i d'Àsia. Per questions econòmiques molts estats del Món han rebut sancions comercials del gegant americà en forma d'aranzels desmesurats per impedir l'exportació cap a USA. Altres han patit i pateixen càstigs en forma de bloqueigs per motius polítics, com ara Rússia, Iran o Veneçuela. La Xina no se'n ha escapat dels càstigs, alhora per raons econòmiques i polítiques. Alguns països han sofert un brutal retrocés en les relacions amb Washington, com ara Cuba, la qual ha tornat a una situació semblant a la que existia abans de l'acostament iniciat per Obama. Trump reparteix precarietat, misèria i menyspreu a tort i dret. Els ciutadans dels països que tenen la desgràcia de patir la ira de Trump la sumen a la desgracia que pateixen a mans dels seus propis governats.

Ara els americans n'estan pagant les conseqüències. Primer el seu president va blasmar contra els governants dels països que patien la pandèmia. Xina va rebre de valent com a causant de la crisi i Trump va decidir batejar la malaltia com a producte del virus xinés, amb un clar biaix xenòfob. Després va criticar Itàlia perquè va convertir-se en el principal focus europeu, desprestigiant i criticant les mesures i el combat que van engegar les autoritats del país transalpí. Alhora li va tocar rebre a Espanya, França i la resta d'Europa utilitzant la cara més prepotent i lletja que va ser capaç de mostrar aquest nefast personatge. Però mentre es burlava i malparlava per l'ineptitud i incapacitat de la resta del món, el seu país va ser envaït pel virus xinés sumant dia darrera dia nous ciutadans infectats i morts, mentres cambiaba d'estratègia cada dos per tres perquè no sabia si salvar vides o guarir empreses i rics. Afortunadament els Estats Units son una república federal i els governs estatals tenen amplis poders per combatre pel seu compte l'atac de la COVID-19 i prou seny com per no seguir les passes vacil·lants del seu malaurat president.

Hores d'ara els Estats Units ja tornen a ser el primer estat en un rànquing mundial.... en el nombre d'infectats per la pandèmia i molt probablement en el nombre de morts.

Ara els americans trobaran a faltar l'escadusser sistema de salut pública endegat per Obama. Potser fins i tot començaran a penedir-se per haver donat la presidència a un personatge impresentable, nefast i incapaç políticament com és Donald Trump. Fins i tot poden penedir-se per no haver-lo fet fora amb l'impeachment endegat contra ell pel xantatge efectuat contra el president d'Ucraïna. I per fi, potser començaran a donar-se que com a primera potència mundial el lideratge del seu país es troba seriosament amenaçat. Perquè ja no son hegemònics al planeta Terra....

En altres temps, tots els països de món afectats per una crisi d'aquesta envergadura hagueren esperat l'ajut d'Amèrica en forma de subministraments, paraules d'encoratjament, ajuda financera, sanitària, mèdica..... Potser alguns països no hagueren considerat necessaris aquests tipus d'ajudes per motius polítics o per considerar-se capaços de solucionar-ho per si mateixos, però USA haguera estat al seu costat. Per motius humanitaris o propagandístics potser, però haguera estat allà. Però avui USA està absent, desapareguda del drama que assota l'humanitat. Els Estats Units està a la defensiva!. Defensant-se de l'empenta comercial de la Xina!. Defensant els sàtrapes del Golf!. Abassegant cubans, veneçolans, iranians, llatinoamericans.... Amenaçant, fent xantatge, boicotejant a tort i dret a mig món!.

En la qüestió de la gestió de la crisis sanitària mundial el America First de Trump s'ha tornat en America second -or disappeared-, perquè durant i probablement després de la pandèmia, la Xina li ha passat la ma per la cara.







  

1/ LA CORONA-CRISI. ELUCUBRACIONS: UNIÓ EUROPEA.

Amb tot això del confinament que estem patint a causa de l'infecció que assota a tota l'humanitat i com disposem de tot el temps del món per divagar i elucubrar sobre tot i tothom, m'ha donat per pensar i repensar sobre les respostes que estan oferint les tres principals potències d'àmbit mundial i les conseqüències que d'elles se'n deriven de cara a l'esdevenidor més proper, pel que fa a la Unió Europea, els Estats Units i La República Popular de Xina.

És evident que res tornarà a ser el mateix. Potser a nivell personal canviaran les nostres prioritats. Fins i tot potser modularem els nostres principis i costums adaptant-les a la nova realitat emergent. I en conseqüència la societat s'amollarà a aquesta nova realitat, hores d'ara desconeguda. Però on tot canviarà de dalt a baix és a nivell dels estats, de les potències hegemòniques del planeta.

Per començar, què passarà a la Unió Europea desprès de la pandèmia?.

LA UNIÓ EUROPEA.

A la UE últimament no pot dir-se que les coses estiguin sortint-li massa bé. I el que és més greu: les coses que fa les està fent molt malament. Fins ara, s'ha lluït amb la crisi dels refugiats. En són un bon exemple els centenars de milers de migrants que fugin de guerres i dictadures es troben atrapats a camps de refugiats -els camps de concentració de la segona Guerra Mundial no diferien gaire dels actuals- a les fronteres de la Unió, en estèril espera de misericòrdia i generositat dels estats membres, mentres van consumint-se per les malalties i misèria, morint-se poc a poc de fam, per culpa de la mesquinesa, l'egoisme i el cinisme dels seus amfitrions. Abans la UE ja va condemnar a desenes de milions de ciutadans europeus quan va decidir prioritzar els interessos de les multinacionals, els bancs, el pagament del deute sobirà i els especuladors per damunt de les necessitats i l'interès de la gent, la qual va -vam- patir directament les conseqüències de la crisi provocada pel capitalisme salvatge desfermat a causa de la globalització i especulació incontrolades, propiciades i aixoplugades per aquests mateixos estats. Desprès s'ha produït la consumació del Brexit, la fugida d'un dels estats més importants del club i la consegüent pèrdua de musculatura de la Unió. Cal demanar-se si l'exemple britànic no serà seguit per altres membres, esparverats per l'actual deriva sense nord que ha pres la Unió o com a conseqüència de l'èxit que sens dubte aconseguirà el Regne Unit per l'alliberament i alleujament que representa per ells aquesta marxa. I ara, com a continuació del capteniment general que ha demostrat històricament la feixuga Unió Europea i sense haver superat les anteriors crisis, pateix l'atac de la COVID-19, popularment coneguda com a coronavirus: la mare de totes las crisis!. Dins de la qual trobarem la suma de la crisi dels refugiats agreujada, la crisi econòmica i social encara no superades i tornades a desfermar amb molta més intensitat i cruesa, la crisi de valors democràtics que mostren alguns dels polítics que remenen les cireres del poder a Europa, com ara a Hongria, Romania o Bulgària -i no són els únics amb manifesta feblesa de principis democràtics-, així com els dubtes i incerteses d'altres membres sobre l'actual capteniment de la Unió i la seva viabilitat futura. Tot això pot derivar en altres sonats exits.

Europa està malalta. De ser una esperança de potència econòmica i política global i de lideratge a nivell mundial, ha passat a ser una comparsa decadent i ridícula dins l'escena internacional. De defensora dels principis democràtics, a tolerant amb l'autoritarisme i antidemocràcia. D'aquí l'auge de l'extrema dreta i el feixisme arreu del continent. Fins i tot gossa tapar-se els ulls i el nas davant dictadures i dictadors pel bé dels negocis, es clar. És el que passa quan pertanys a un club d'estats sense ànima ni decència, defensors de poderosos, rics, bancs, especuladors, de multinacionals abassegadores i ser a l'hora martell esclafador de ciutadans, de llibertats i de justicia.

Europa s'està esfilagarsant!. No hi ha lideratge polític!. Hi ha líders que fan negocis. No hi ha política social, ni empara dels drets ciutadans. Hi ha defensa aferrissada dels drets i interessos empresarials, financers, comercials. Les multinacionals son les grans beneficiades per l'aixopluc que els brinda la UE. Tot això passa perquè són els interessos dels estats els que dominen l'escena continental. I dins dels estats, s'imposen les polítiques dels més poderosos, més grans i més forts o més rics i ufanosos. La resta son mers comparses asseguts a les cadires a l'espera que el més guapo de la colla els tregui a ballar. Per això, totes les institucions europees com ara el Parlament, o la Comissió, o el Banc Central Europeu estan absolutament supeditades al que diuen i manen els caps d'estat o de govern dels diferents membres d'aquest club tan exclusiu i classista..... dirigit -dominat!- per Alemanya i en menor mesura, també per França.

Davant de tot això, l'arribada del coronavirus ha accentuat la mesquinesa dels estats. Com que els interessos ciutadans no compten, tot es fa perquè el maleït coronavirus no malmeti massa els negocis. I els mercaders el temple europeu aconsellen que els estats no gastin massa i que cadascun se les apanyi com pugui. La solidaritat europea ni està ni se l'espera. Així, els ciutadans que pertanyen als estats comparses o principals, tant se val, van infectant-se per centenars de milers i morint-se per desenes de milers. I els que tenen la sort d'estar sans, es queden sense calers, sense feina i sense futur.....

Europa no serveix per res!. Només per fer-nos emprenyar......