VA SENT HORA DE DESPERTAR.....

Hem passat del "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" recollit al decret de Nova Planta del segle XVIII a l'actual "que se consiga el efecto aunque se note el cuidado" ben entrat ja el segle XXI. Passen anys i segles i el regne d'Espanya, incansable, continua la seva tasca colonitzadora per tal d'anorrear Catalunya i per assimilar els catalans i la terra a l'imperi castellà. 

Ara per aconseguir aquesta colonització incruenta Espanya utilitza la seva Constitució, els jutges, la policia, els funcionaris i els polítics, guardant a la reserva l'exercit, sempre disposat a defensar les essències pàtries fins i tot, si s'escau, amb tancs i canons....  

Els nacionalistes espanyols senten predilecció per atacar Catalunya utilitzant la judicatura com ariet contra la llengua catalana. Els jutges, encantats, es deixen utilitzar complint escrupolosament allò que Espanya espera d'ells, es a dir, sentenciant a favor del castellà contra la llengua catalana. No serveix de res que el Parlament hagi aprovat lleis, decrets i normes protegint i enfortint la nostra llengua davant els atacs i imposicions hegemòniques dels nacionalistes espanyols. La judicatura en primera, segona, tercera o enèsima instàncies recull i fa seu l'embat espanyolista i sempre sentència a favor del castellà. No valen per res els arguments dels experts en educació, ni lingüistes prestigiosos, ni la literalitat ni l'esperit de les lleis, ni l'opinió majoritària dels ciutadans. L'opinió que preval  es la seva: el castellà, com a llengua oficial d'Espanya, ha de mantenir l'estatus que li correspon. Es a dir, ha de mantenir l'hegemonia perquè "es la lengua que nos hemos dado entre todos".

El regne borbònic ataca la llengua catalana perquè no accepta l'existència de la nació catalana. Contra Catalunya si val tot. Anorreant la llengua, espoliant els recursos financers, manllevant els impostos dels catalans, empresonant i exiliant líders polítics, fent la guerra bruta des de les clavegueres infectes de l'estat, utilitzant la Constitució espanyola com a garrot o fent servir el Tribunal Constitucional com a jutge de part -espanyola per descomptat- per culminar la colonització de Catalunya per cert, mai reeixida. 

Mentrestant els catalans anem atacant-nos uns partits contra els altres. Recolzem governs, aquí i allà, que no afavoreixen a Catalunya, ans el contrari, que ens fan mal i menyspreen. Ens preocupem en perseguir els nouvinguts perquè no son, ni pensem, ni creuen el mateix que nosaltres, sota la inspiració de l'extrema dreta espanyolista. Ens esquincem els vestits perquè no aconseguim el finançament singular que alguns volen. O perquè rodalies no funcionen, perquè no fan el manteniment acurat de les infraestructures o perquè mai s'executen el 100% els pressupostos de l'estat pel que fa a Catalunya. Alguns ingenus creu fins i tot que abraçant fronts electorals amb partits d'esquerres -tan espanyolistes com les dretes- aconseguiran millores per Catalunya.....

No es això, companys, no es això. Hem de rebutjar la Constitució espanyola i el seu TC. Hem de desobeir la judicatura castellana. Hem d'enfrontar-nos als governs espanyols, als partits i als funcionaris..... Hem de lluitar per la independencia com sigui i amb el que calgui. Fins i tot utilitzant la DUI

Tots els pobles que han aconseguit la independència ho han fet plegats, disposats a patir injustícies i repressió. Alguns ho han fet utilitzant les aturades generals i les movilitzacions massives ocupant places i carrers i/o practicant la desobediència civil. Altres ho han fet pacíficament, manifestant-se incansablement, defensant urnes o fent marxes per arreplegar sal com a mostra de desobediència, com va fer Gandhi a la Índia.... 

Hi ha mil exemples del que podríem fer per aconseguir la llibertat i que no estem fem.... Per por?. Per cansament?. O per la cómoda submissió?.

Si no ho fem, els nacionalistes espanyols aconseguiran l'efecte encara que es noti la cura.

 

LA III GUERRA MUNDIAL.

Soc de l'opinió que la Tercera Guerra Mundial va començar amb la invasió russa a Ucraïna. Putin va fer el mateix que Hitler primer amb Àustria i els Sudets l'any 1938 i desprès envaint Polònia el 1939. Tots sabem com va acabar la II GM i les conseqüències de la desfeta de l'Alemànya de Hitler.

Trump té un rampell força autoritari i és molt capritxos i egocèntric. Per tant, és molt perillós. Com Hitler i Stalin, líders immorals i imprevisibles d'aleshores. Trump, agafat de la ma amb Netanyahu, va permetre que el sàtrapa jueu arrases Gaza i massacres el poble palestí. I desprès d'acoquinar Veneçuela segrestant Maduro, amenaçar annexionar-se  Groenlàndia i Canadà, menystenir Mèxic i coaccionar Cuba, inspirat pel preclar Netanyahu, el qual aprofitant l'avinentesa exporta la guerra també al Líban, ara USA i Israel tenen declarada la guerra contra Iran. Com va passar amb Veneçuela i el seu petroli, Trump vol satisfer la seva gola amb el petroli iranià. 

Quan un líder pensa que és l'amo del Món i que s'ha de fer el que vulgui i li plagui a ell, aleshores tothom s'ha de posar a tremolar. I si les motivacions que l'impulsen son els diners i gaudir de poder omnímode no hi ha status quo internacional que aguanti  l'envestida. La derrota de nazis i japonesos va establir unes normes diplomàtiques i nou ordre mundial que malgrat els alts i baixos han servit per atorgar-nos una relativa estabilitat i previsibilitat en las relacions internacionals. Ara, amb Trump i Putin tot això s'han anat en orris. I els dos tenen el gallet a punt per disparar l'arsenal atòmic si ho consideren oportú....

És molt trits que el líder del país més poderós del Món -encara avui-, que sempre s'havia ventat de defensar la democràcia, que s'havia erigit en defensor de les llibertats i la justícia hagi decidit trencar la baralla i fer el mateix que els dictadors dels anys 30 del segle passat, avoca el Món cap a la catàstrofe de la III GM.

Mentrestant Europa tremola, els seus líders s'escapoleixen vergonyosament de l'escomesa trumpista i fins i tot n'hi ha alguns que li riuen les gràcies i li fan la gara-gara. La UE d'avui fa vergonya aliena.....

Axó només ho podran aturar els mateixos americans que van coronar el bel·licós Trump al tron del reialme ianqui, fins avui una república que fracassa i s'enfosqueix a ulls de la humanitat, esdevenint hores d'ara un estat agressiu i sanguinari, odiós i tacat amb la resta de pecats capitals que llueix l'actual president dels Estats Units.....

PS: La Xina continua escalant acceleradament posicions al rànquing que l'apropen al primer lloc entre les potències mundials. Per mèrits propis, amb el seu imperialista i exacerbat comunisme hiper-capitalista que practica, però també gràcies a les erràtiques polítiques de l'eixelebrat Trump. 

RESSORGIM!.

L'independentisme es troba en un cul de sac. D'una banda, els partits d'esquerres, com ara ERC i Comuns, estan prefigurant una mena de tripartit amb els socialistes -de Barcelona i de Madrid- i a l'hora fan veure que aquí exigeixen el total compliment dels pactes establers per la investidura de Salvador Illa, mentre que allà recolzen ni que sigui rondinant amb la boca petita tot allò que planteja Pedro Sánchez. Fins i tot s'empassen vergonyosament l'exigència de la ministra d'hisenda per que renunciïn al que ella qualifica com radicalitat de voler recaptar la totalitat de l'IRPF com van pactar a la investidura del president socialista, aquí i allà. Per cert, sembla que els altres impostos que engreixen el dèficit fiscal català no mereixen cap mena d'exigència republicana. De l'altra banda, JUNTS s'entesta en negar el vot a qualsevol tipus de propostes i iniciatives fetes per la Generalitat i pel govern central, coincidint però massa sovint amb les votacions dels partits nacionalistes d'extrema dreta extrema espanyols i també de la suposadament independentista AC d'Orriols. 

Francament, no acabo d'entendre quines son les intencions d'ERC i JUNTS. Per descomptat no son  intencions que ens puguin apropar a la desitjada independència de Catalunya. Més aviat tot el contrari. S'estan deixant entabanar pel tradicional autonomisme de sempre que Madrit ofereix quan l'interessa. ERC s'encaparra en configurar un front d'esquerres espanyolista -per cert, sense comptar amb l'opinió del PSOE-, proposat per Rufian i inspirat per Tardà, per barrar el pas de PPVOX cap a la majoria absoluta que s'albira a l'horitzó sota els negres núvols que s'abraonen damunt d'Espanya. Sembla que l'enfortiment del franquisme de sempre no hi ha qui l'aturi, ni Rufián ni ERC..... I això ho està pagant l'independentisme.

Pel que fa a JUNTS negant el pa i la sal a la Generalitat i al govern central potser resulti profitós pel partit però no ho és tant pels ciutadans i per Catalunya. Miriam Nogueras està fent el paper de senyoreta Rottenmeier a Madrid  i això vol dir que s'està fent políticament antipàtica i odiosament intransigent. Però el pitjor és que aquesta mena de tarannà negatiu coincideix perillosament amb el de PPVOX. Per tant, aquesta coincidència ni que sigui circumstancial s'alluna de la independència que diuen defensar tant com ho fan Rufian i ERC.

Tot plegat és descoratjador. Tant ERC com JUNTS s'estan oblidant què volem la majoria de catalans, és a dir, la independència de Catalunya, no pas salvar al regne d'Espanya de la brama franquista-feixista ni recolzar o no el govern de l'Estat, sigui quin sigui el seu color. 

És clar que la tornada del president Puigdemont pot ser un catalitzador per reviure el moviment independentista malgrat que no serà suficient. I menys amb l'allunament que hi ha entre JUNTS i ERC.

Els independentistes hem de reaccionar d'una punyetera vegada. No pas votant un cavall de Troia com AC i Orriols, xenòfobs declarats i per tant, franquistes a l'alçada de VOX. Si es necessari votant noves sigles i líders que siguin inequívocament independentistes, sense embuts ni excuses de mal pagadors. 

Hem de tornar al carrer. Hem de recuperar la iniciativa política i ciutadana. No recordem que els carrers seran sempre nostres?. No temin una estelada sota la que aixoplugar-nos?. Hem de tornar a exigir que els partits facin allò que ens va portar a la victòria de l'1 O. I aquest cop hem de defensar aferrissadament la DUI que ens ha de portar a la República de Catalunya.

O ressorgim o morim. No n'hi ha més. De nosaltres depèn..... Ressorgir!.