S'ha produït un nou pronunciament a la contra de l'anomenat Tribunal Constitucional d'Espanya en qualitat de policia repressora, fiscalia inquisitorial, jutjat de guàrdia i boxi berlanguià..... Ara ha suspès l'acord del Parlament català que fa referència al referèndum d'autodeterminació a celebrar la tardor de l'any 2017. Fins aquí, res de nou. Ja se sap que quan els espanyols es pronuncien sobre l'afer català entren en joc tots els automatismes haguts i per haver en mans de l'estat, per tal de torpedinar l'exercici de las llibertats de les persones en general i dels més elementals principis democràtics universalment acceptats, en particular.... Ei!. No fos cas que guanyessin les aspiracions catalanes!.
Repeteixo: Res de nou sota el sol!. El TC -ara en qualitat de poder legislatiu- ha assumit amb delit les noves armes repressores que l'executiu popular ha posat al seu abast permetent-li actuar política i judicialment sobre allò que el govern i el partit de Rajoy no guanyen democràticament, per poder guanyar-ho manllevant la constitució. Per cert, constitució que afegeix a la condició de sagrada la de pètria. Ara ja es com les Taules de la Llei que Jahvè va entregar a Moisès al Sinaí. En el cas de la constitució, a Mariano a dalt la meseta.....
Francament, considero que es l'hora d'engegar el coixí de seguretat del vehicle que ens està portant pel camí de la llibertat. El xoc Espanya-Catalunya ja s'està produint!. Sota el títol de operació diàleg el govern espanyol està activant tots els recursos disponibles per esclafar l'operació independència de Catalunya. Per exemple: La deriva constitucional, mitjançant els il·legítims membres del seu alt tribunal, dictant resolucions amenaçadores i xantatgistes inversemblantment antidemocràtiques. La deriva judicial, amb persecució inclosa cap el sobiranisme català, amb imputacions que en qualsevol país democràtic del món farien avergonyir a juristes -no castellans, es clar-. La deriva repressora, fent que la policia catalana actuï contra l'independentisme sota l'amenaça de posar-la a les ordres del sinistrerio de l'interior, o utilitzant la policia pretoriana ensinistrada per Fernández Díaz. I les clavegueres de l'estat sota comandament de Soraya Sáenz de Santamaría -presumpta comissionada de l'operació diàleg!-, per emmerdar a dojo a tot catalanista que se'ls posi per davant, o passant dossiers més falsos que un any de quatre-cents dies a la premsa marcadament groguenca que es publica a Madrit -i, malauradament, alguns també a Barcelona-. Aquesta, la deriva mediàtica, es la que a qualsevol periodista mínimament decent i amb l'ètica professional amb vigor, avergonyeix més als lectors i fa més mal a la informació honesta i a la llibertat d'expressió. Parlar de tertúlies o entrevistes on les veus favorables a la independència son sistemàticament ignorades o silenciades, on els suposats especialistes als quals se'ls demana opinió sobre Catalunya i el sobiranisme no són catalans, no viuen aquí i per tant no coneixen la realitat del país o són abrandadament contraris a la independència, es la norma de la casa.
Però el més significatiu d'aquesta ofensiva unionista, es la deriva política..... inexistent!. Aparentment!. Si rasquem una mica en les derives constitucionals, judicials, repressives-policials, a les clavegueres plenes de rates i les mediàtiques groguenques apreciarem l'immensa tasca que ha fet la vessant política davant del que ells denominen el desafiament independentista. Han abolit la separació de poders!. Montesquieu a més de ben mort està ben enterrat sota una capa de quaranta anys de fals estat de dret i de falsa democràcia. Totes les derives esmentades es resumeixen en una única i inabastable deriva: la corrupta deriva nacional-catòlica. Deriva inventada pel franquisme de primera hora, que va contaminar la malaurada transició espanyola i que acaba impregnant amb més o menys intensitat totes les formacions polítiques, institucions públiques i privades, magistratures i lobbys de tota mena que avui configuren el Regne d'Espanya.....
Davant d'aquest nacional-catolicisme reviscolat espanyol, el catalans només podem oposar l'airbag de la democràcia. I la legitimitat que empara la nostra causa. Per tant, podem exercir el dret a reunir-nos, a opinar i parlar sobre tot el que ens plagui i votar amb llibertat allò que creiem convenient. Tenim tot el dret a defensar-nos davant les escomeses espanyoles. Podem desobeir els tribunals castellans polititzats que no ens ofereixen garanties d'imparcialitat ni ens imparteixen veritable justícia i totes aquelles lleis que siguin injustes. Podem deixar de pagar els impostos a Espanya. Podem..... el que se us acudeixi!.
No crec equivocar-me si afirmo que ha arribat l'hora de l'adéu definitiu. Hem de ser valents, conseqüents i ferms. Hem de començar a desobeir. Perquè si no ho fem, morirem com a país en l'intent. Ells no tindran pietat i nosaltres no volem la seva misericòrdia. Nosaltres volem quelcom que es al nostre abast..... i que només depèn de la nostra voluntat: La independència.
Per tant, endavant conciutadans!. Som-hi!!!!.
Repeteixo: Res de nou sota el sol!. El TC -ara en qualitat de poder legislatiu- ha assumit amb delit les noves armes repressores que l'executiu popular ha posat al seu abast permetent-li actuar política i judicialment sobre allò que el govern i el partit de Rajoy no guanyen democràticament, per poder guanyar-ho manllevant la constitució. Per cert, constitució que afegeix a la condició de sagrada la de pètria. Ara ja es com les Taules de la Llei que Jahvè va entregar a Moisès al Sinaí. En el cas de la constitució, a Mariano a dalt la meseta.....
Francament, considero que es l'hora d'engegar el coixí de seguretat del vehicle que ens està portant pel camí de la llibertat. El xoc Espanya-Catalunya ja s'està produint!. Sota el títol de operació diàleg el govern espanyol està activant tots els recursos disponibles per esclafar l'operació independència de Catalunya. Per exemple: La deriva constitucional, mitjançant els il·legítims membres del seu alt tribunal, dictant resolucions amenaçadores i xantatgistes inversemblantment antidemocràtiques. La deriva judicial, amb persecució inclosa cap el sobiranisme català, amb imputacions que en qualsevol país democràtic del món farien avergonyir a juristes -no castellans, es clar-. La deriva repressora, fent que la policia catalana actuï contra l'independentisme sota l'amenaça de posar-la a les ordres del sinistrerio de l'interior, o utilitzant la policia pretoriana ensinistrada per Fernández Díaz. I les clavegueres de l'estat sota comandament de Soraya Sáenz de Santamaría -presumpta comissionada de l'operació diàleg!-, per emmerdar a dojo a tot catalanista que se'ls posi per davant, o passant dossiers més falsos que un any de quatre-cents dies a la premsa marcadament groguenca que es publica a Madrit -i, malauradament, alguns també a Barcelona-. Aquesta, la deriva mediàtica, es la que a qualsevol periodista mínimament decent i amb l'ètica professional amb vigor, avergonyeix més als lectors i fa més mal a la informació honesta i a la llibertat d'expressió. Parlar de tertúlies o entrevistes on les veus favorables a la independència son sistemàticament ignorades o silenciades, on els suposats especialistes als quals se'ls demana opinió sobre Catalunya i el sobiranisme no són catalans, no viuen aquí i per tant no coneixen la realitat del país o són abrandadament contraris a la independència, es la norma de la casa.
Però el més significatiu d'aquesta ofensiva unionista, es la deriva política..... inexistent!. Aparentment!. Si rasquem una mica en les derives constitucionals, judicials, repressives-policials, a les clavegueres plenes de rates i les mediàtiques groguenques apreciarem l'immensa tasca que ha fet la vessant política davant del que ells denominen el desafiament independentista. Han abolit la separació de poders!. Montesquieu a més de ben mort està ben enterrat sota una capa de quaranta anys de fals estat de dret i de falsa democràcia. Totes les derives esmentades es resumeixen en una única i inabastable deriva: la corrupta deriva nacional-catòlica. Deriva inventada pel franquisme de primera hora, que va contaminar la malaurada transició espanyola i que acaba impregnant amb més o menys intensitat totes les formacions polítiques, institucions públiques i privades, magistratures i lobbys de tota mena que avui configuren el Regne d'Espanya.....
Davant d'aquest nacional-catolicisme reviscolat espanyol, el catalans només podem oposar l'airbag de la democràcia. I la legitimitat que empara la nostra causa. Per tant, podem exercir el dret a reunir-nos, a opinar i parlar sobre tot el que ens plagui i votar amb llibertat allò que creiem convenient. Tenim tot el dret a defensar-nos davant les escomeses espanyoles. Podem desobeir els tribunals castellans polititzats que no ens ofereixen garanties d'imparcialitat ni ens imparteixen veritable justícia i totes aquelles lleis que siguin injustes. Podem deixar de pagar els impostos a Espanya. Podem..... el que se us acudeixi!.
No crec equivocar-me si afirmo que ha arribat l'hora de l'adéu definitiu. Hem de ser valents, conseqüents i ferms. Hem de començar a desobeir. Perquè si no ho fem, morirem com a país en l'intent. Ells no tindran pietat i nosaltres no volem la seva misericòrdia. Nosaltres volem quelcom que es al nostre abast..... i que només depèn de la nostra voluntat: La independència.
Per tant, endavant conciutadans!. Som-hi!!!!.
