ON ENS PORTES, ORIOL?

L'any 2015 va haver-hi un pacte entre aleshores CiU i ERC signat per Más i Junqueras i posteriorment rubricat entre en nou president de la Generalitat Carles Puigdemont i el mateix Oriol Junqueras, on el líder d'ERC va comprometre's i assumir l'encàrrec de posar en marxa les "estructures d'Estat" que haurien de servir per iniciar la que llavors semblava imminent independència de Catalunya, amb suficients garanties jurídiques i cobertura administrativa i política necessàries per culminar el colossal e inèdit procés sobiranista engegat amb l'èxit que ens mereixíem -i ens mereixem- els catalans.

Mentrestant van passar moltes coses. Entre d'altres, l'ocupació i registre de la conselleria d'hisenda comandada per Junqueras, la infructuosa recerca d'urnes i paperets del referèndum de la Guàrdia Civil i per fi, l'1 d'Octubre de 2017.

En tot aquests fets, Oriol va mantenir-se digne, assenyat i prou correcte, malgrat els estirabots que el govern espanyol, com també els polítics, les policies, la fiscalia i la judicatura tampoc li van posar gens fàcil al que aleshores era vicepresident de la Generalitat.

I arriben a la fatídica promulgació i execució de article 155 de la sagrada Constitució espanyola -per cert, aplicat des de Madrit de forma prou barroera i per tant, il·legítima-, que va comportar l'exili de Carles Puigdemont i dels consellers Ponsati, Puig i Comín  La resta de consellers i líders polítics van optar per quedar-se i lliurar-se a la justícia castellana. Suposo que van pensar que a Madrid serien benvolents ja que cap d'ells va fer res que mereixes la intromissió de la policia, fiscalia i judicatura al tractar-se de fets estrictament polítics. Però tots sabem que va acabar passant....

I doncs, perquè em demano "on ens portes, Oriol"? Oriol va ser elegit líder de ERC desfermant grans esperances en aconseguir la independència. Però va fracassar en aixecar les estructures d'estat necessàries, malgrat que quan li preguntaven deia que tot estava en marxa. Va acoquinar-se durant l'ocupació de la conselleria. I va rebutjar anar a l'exili amb el president malgrat que ho havia pactat amb Puigdemont, negativa la qual va fer que altres consellers es lliuressin a les autoritats de l'estat. Això va frustrar que es pogués constituir un govern alternatiu a l'exili, la qual cosa hauria enfortit els anhels de independència i el suport internacional a la causa catalana. El más greu de tot, però, és que va acceptar l'indult que implicava el reconeixement d'haver comés un delicte, arrossegant a la resta de condemnats independentistes per la (in)justícia castellana, a fer-ho. Per no parlar de recolzament posterior, aquí i allà, dels governs socialistes de Sanchez i Illa. Però...A canvi de fum, potser?

I ara pacta amb tots aquells que van aplicar el 155 uns pressupostos aigualint-los amb acords de trens orbitals posposats pel 2040, creant empreses fantasmagòriques per controlar la no execució sistèmica del PGE per Catalunya i oblidant-se alhora del desastre de rodalies en mans de RENFE i ADIF, de l'aeroport en mans d'AENA, del finançament singular -una mena de concert per Catalunya- o la recaptació del 100% de l'IRPF, entre d'altres. Es a dir, empassant-se uns quants gripaus que ens consoliden com una autonomia més de l'estat espanyol ad infinitum, mostrant una actitud prou submisa a favor dels interessos socialistes, no pas de Catalunya.

Oriol hauria d'haver dimitit un cop sortir de la garjola. En no fer-ho ha debilitat escandalosament el lideratge que ha de tenir el seu partit en la independència de Catalunya. No fer-lo plegar per part dels militants d'esquerra ha comportat que cada dia que passa ERC perdi un llençol de la bugada. Que Rufian i Tardà li estiguin fent el llit -a ell i al partit- apropant-se a l'esquerra nacional-espanyolista i allunyant-se de les altres forces independentistes. En definitiva, fent que la prioritat de la independència acabi formant part del gloriós passat històric de ERC.

En fi, Oriol Junqueras actualment es un llast pel seu partit. El pitjor de tot és ser també un feixuc llast per l'independentisme. I malgrat el seu evident fracàs, continua malmetent el lideratge de ERC i de la independència.... 

Fins quan? 

   

LA CAVERNA POST-FRANQUISTA.....

La caverna és un conjunt de persones que es creuen periodistes i mitjans de comunicació l'únic objectiu dels quals és econòmic, així com la defensa i divulgació d'uns valors rabiosament nacionalistes, patrioters, centralistes i espanyolistes al si d'una filosofia política, laxa i extensa, manifestament franquista. El seu domicili social està concentrat a Madrid, tot i que irradia la seva influència en altres punts d'Espanya i sobre altres mitjans afins, que també beuen de les enverinades fonts capitalines.

Utilitzen el periodisme com a arma per defensar unes idees, uns postulats, que només pretenen falsejar la realitat, mentir, manipular, denigrar, fent-la callar i ignorant-la, fins i tot insultar, per aconseguir el seu principal objectiu: controlar l'economia, la política, la cultura, en definitiva tot l'estat espanyol. És així com aconsegueixen mantenir una falsa imatge d'unitat, de cohesió i solidaritat entre tots els ciutadans de l'estat i dels territoris.

Un dels principals escenaris d'actuació és Catalunya. Combaten els ciutadans i la llengua catalana denigrant i mentint sobre els polítics i la cultura d'aquest país. No dubten a mentir sobre les necessitats i anhels dels catalans a fi de no propiciar allò que ells anomenen privilegis i que no són més que exigències de justícia i reconeixement per a Catalunya. Falsegen les dades objectives de les estadístiques, sondejos i informes per fer creure als espanyols que Catalunya i els catalans són egoistes, que s'ho queden tot, que explotem i robem com uns descarnats depredadors fiscals.

Potser no és una barroera mentida que a Catalunya es persegueix el castellà? No és cert que els ciutadans del país són espoliats cada any en més de vint mil milions d'euros? No discrimina Espanya els catalans en inversió pública com son les infraestructures, rodalies, corredor mediterrani, aeroport, etc....?

Hi ha altres exemples que podríem citar, potser anecdòtics però certament simptomàtics. Critiquen les suposades ambaixades catalans i amaguen les d'altres comunitats autònomes, fins i tot més nombroses i aparatoses. Posen el crit al cel per les subvencions que reben Òmnium Cultural, l'Institut Ramon Llull i altres entitats i institucions catalanes i ignoren i amaguen els quantiosos recursos que aporta l'estat espanyol via pressupostos a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, a l'Institut Cervantes, al Museu del Prado i Reina Sofia, etc... Pot algú dir quants recursos dedica aquest pressupost espanyol per a la defensa i promoció del català? Potser no hi ha sancions econòmiques si no s'utilitza el castellà, en determinats àmbits?

Desgraciadament la caverna mediàtica està guanyant la partida al bon periodisme i als mitjans de comunicació honestes i veraços madrilenys, que també n'hi ha. La seva senya d'identitat es la manca d'ètica i de principis. No s'adonen que si no utilitzen l'ètica i els principis, la veritat acaba sent paraules buides i sense sentit.

En fi, coses de l'Espanya post-franquista......