FETS, NO MÉS PARAULES!.

Francament, penso que sobre la independència de Catalunya ja s'ha dit pràcticament tot. Però la realitat es que per part de l'independentisme tot s'ha quedat només en paraules i alguna que altra gesticulació. Dels fets se'n ha encarregat l'estat espanyol. Persecució policial i judicial, repressió, presó, exili, inhabilitació i entabanament polític, administratiu i judicial. Aquest son els fets que el feixuc regne d'Espanya ha abocat damunt dels atribolats ciutadans de la darrera colònia del seu pansit mort, enterrat i putrefacte imperi on diuen que  "mai s'amaga el sol".   

Qué podem dir, doncs, sobre la independència de Catalunya?. Podem dir que hem de passar de les paraules i la gesticulació als fets. Ens hem d'oblidar del somriure a les cares i de no embrutar amb brossa els carrers de les nostres viles i ciutats desprès de les històriques manifestacions de no fa pas massa anys, repetint-les si cal ara amb el coratge y valentia necessaris per aconseguir la llibertat i plena sobirania que tanta falta ens fa. 

Ara es temps que les paraules i gesticulacions buides les facin els espanyols. Ells ens tornaran a prometre el millor finançament singular que mai haguéssim somiat, el traspàs integral de les polítiques d'immigració, el traspàs definitiu de rodalies, el compliment definitiu de l'amnistia per a tothom o la posada en marxa del corredor mediterrani i d'utilitzar el català a Europa. Tot això adobat amb bones paraules, com "ja no hi ha enfrontament entre Catalunya i Espanya", que "el govern de la Generalitat en mans socialistes ha aconseguit apaivagar l'independentisme fins anorrear-lo", que "mai Catalunya havia aconseguit créixer més econòmicament", que "ara es governa per a tots els ciutadans de Catalunya", o que "l'estabilitat política que hi ha es gràcies al govern socialista"....

Cants de sirena, al cap i a la fi. Mentrestant, el dèficit fiscal no s'atura i el finançament singular serà per totes les autonomies, es a dir, més cafè per a tothom. La immigració continuarà en mans de Madrit perquè Podemos no vol que es faci el traspàs a la Generalitat. Pel que fa a Rodalies serà un traspàs integral però compartint amb Madrit l'empresa que substitueixi ADIF i RENFE, ep! encara que la presidència de la societat serà catalana però la majoria espanyola. Les inversions del corredor mediterrani continuaran sufragant el corredor central, que segons Madrit queda més a prop del mar que no pas el Pais Valencià i Catalunya. I pel que fa el català a Europa mentre el Partit Popular i VOX espanyols facin campanya a la UE en contra, res de res.....

Hem de reaccionar!. Un bon catalitzador d'aquesta reacció pot ser la tornada de Carles Puigdemont a Catalunya. Més que res perquè el Tribunal Suprem es veurà obligat a aplicar l'amnistia encara que farà mans i mànigues per continuar buscant-li les pessigolles, inventant-se noves imputacions i delictes per engarjolar-lo, jutjar-lo i condemnar-lo, culminant així la seva venjança siciliana. Recordem que els jutges del Suprem no busquen escatir la veritat ni impartir JUSTÍCIA si no que actuen com a salvadors de la pàtria "Una, Grande y Libre" i defensors de la "unidad de destino en lo universal".

Caldran doncs movilitzacions massives de tot l'independentisme. Haurem de cercar la unitat d'acció de totes les forces polítiques, partits, institucions i ciutadans en general amb el coratge suficient per defensar la independència, ara si que al carrer i indefinidament. Si per aconseguir aquesta desitjada unitat cal fer fora els independentistes que prefereixen escatir la unitat amb les forces d'esquerres espanyoles -com vol Rufian- i aigualir el moviment independentista -el peix al cove de les dretes-, ho haurem de fer. No pas només en defensa de la llibertat de Carles Puigdemont si no sobretot pel dret de els catalans a decidir el nostre futur. Haurem d'exigir doncs que s'aixequi la suspensió de la Declaració Unilateral de la Independència feta pel Parlament el 10 d'octubre de 2017 i defensar-la aferrissadament com sigui i allà on faci falta. 

Fets, no més paraules!. Deixem que els cants de sirena els facin els espanyols. Que creguin que ens han vençut. I passem-los la mà per la cara. El nostre futur com a poble només depen dels catalans, no pas dels espanyols....

  

 

COM ACABARÀ TOT AIXÒ?. "CHI LO SA".....

Tot el que passa a Espanya malauradament afecta de ple a Catalunya i els catalans. Ens afecta i ens perjudica. El mal funcionament de la judicatura espanyola, de la policia, de la fiscalia o de la política i els polítics en general i dels partits nacionalistes espanyols en particular, ens arrossega a tots plegats dins d'un munt de corrupció i fang que fa autèntica basarda. Diuen que a Espanya hi ha separació de poders i que la democràcia i l'estat de dret espanyols son envejats arreu, malgrat ser unes afirmacions que de ridícules i falses fan plorar i riure alhora.... 

Si ens fixem en una de les institucions que hauria de ser model d'ètica i principis com és la Justícia, aleshores l'esglai és monumental. Hi ha jutges i magistrats que es guanyen a pols que la gent no els respecti com  s'han de respectar els togats que imparteixen justícia. A Espanya això passa massa sovint sobretot a l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, farcits com estan de jutges força peculiars. Fins i tot passa al Constitucional!. Em vaig refermar en aquesta opinió tot seguint el judici presidit per Marchena contra els líders independentistes i l'incansable persecució del jutge Llarena contra els exiliats. Maniobres inversemblants perquè no es pogués rebatre les mentides deposades pels piolins durant la bestial actuació que van tenir en els fets de l'1 O, o impedint que els defensors fessin la seva feina tallant-los la paraula, o que es mostressin els vídeos que refutaven el relat mentider de policies i guàrdia civil, o dictant sentencies desproporcionades i per tant injustes, son només uns exemples de les anomalies fetes per Marchena i el TS. Pel que fa a Llarena i els seus tripijocs demanat l'extradició de Carles Puigdemont així com altres exiliats a Bèlgica, Alemanya, Itàlia i no se on més retirant-les a continuació al ser-li denegades, passaran a l'historia de la feina jurídica feta amb mala baba i malament per un penós jutge en actiu de qualsevol estat del Món. 

Si parlem de la policia i els seus invents exposats en les instruccions contra l'independentisme, això ja depassa qualsevol mesura de manipulació policial. Suposicions, mentides i fabulacions sense límits ni mínima vergonya exposades en els atestats acusatoris. Tot per aconseguir que fiscals afinadors i jutges prevaricadors construïssin un relat absurdament inversemblant. Que si 10.000 soldats disposats a ajudar a Catalunya, que si espies russos operant a favor de la independència.... Un desori tot plegat!.

El fet és que ara s'han carregat el fiscal general de l'estat en aquesta lluita sense quarter que mantenen contra altres institucions i poders de l'estat, singularment contra el president del govern, Pedro Sánchez i el poder executiu. Investits com a salvadors de la pàtria amb toga estan assetjant a la seva esposa, el seu germà i la fortuna del seu difunt sogre en un totum revolutum adornat amb casos de presumpta corrupció  d'algun ex ministre, ex-col·laboradors del partit i altres personatges propers als socialistes poc curosos en el seu esdevenir partidista.

Tot plegat dibuixa una mena de cop d'estat judicial i policial per fer fora un president que va gosar guanyar una moció de censura amb el recolzament de catalans i bascos davant un partit de dreta extrema condemnat com organització criminal creada per delinquir i amb innumerables membres populars que passen els seus millors dies dins la garjola condemnats per ser  corruptes. Condemnes que continuaran presumiblement properament en altres judicis que s'albiren a l'immediat horitzó.

El socialistes i altres esquerres no van badar boca quant els independentistes van denunciar la lawfare de la judicatura i policia espanyoles. Aleshores ja els anava bé aquella persecució anticatalana. La lawfare espanyola però no té aturador. Ara estan pagant el seu silenci a la seva pròpia pell.

La democràcia a Espanya es tan feble que s'està esberlant acceleradament sense possibilitat d'aturar aquest desori. L'extrema dreta extrema espanyola s'han apoderat de la judicatura, la policia, molts mitjans de comunicació, tots els polítics de dretes i alguns d'esquerres, infectant totes i cadascuna de les institucions espanyoles.

Com acabarà això?. Chi lo sa!. Però no pinta gaire bé pels demòcrates d'aquest malaguanyat estat. 

Per tot això, es cada dia més urgent que els catalans ens rearmem i fugim cames ajudeu-me d'aquest estat que o bé acabarà com una dictadura d'inspiració franquista o en un enfrontament civil de conseqüències imprevisibles. Si no ho fem, acabarem pagant-ho nosaltres..... Com sempre!. 

FEIXISME, LERROUXISME, NACIONAL-CATOLICISME.

S'està establint en l'imaginari polític català el fet que resulta inevitable que Orriols i Aliança Catalana gaudeixen d'un sorprenent augment de les expectatives electorals a unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya. En parlen els diaris, els periodistes, molts tertulians i politòlegs, ho fan a les xarxes socials. Sorgeixen abrandats seguidors a Twitter -ara X-, Facebook o Instagram lloant Orriols i AC i blasmant contra els líders independentistes que han sofert presó, inhabilitació i encara estan patint exili i persecució política i mediàtica. Arreu donen versemblança a que Orriols serà la guanyadora a les properes eleccions. Fins i tot alguns polítics d'esquerres lamenten que Junts estigui perdent la batalla contra el partit d'extrema dreta català perquè diuen que assumeix el discurs racista d'AC. És com si desitgessin que el partit de Puigdemont s'acabes diluint dins del partit feixista, racista i xenòfob liderat per la batllessa Orriols.... 

Aquesta brama que s'escampa hores d'ara arreu em recorda molt el que va passar amb la Plataforma per Catalunya d'Anglada i sobretot a l'ínclit Alberto Rivera i la seva formació anomenada pomposament Ciudadanos. L'única diferència es que abans ambdós formaven part del nacionalisme més inflamat de l'Espanya immemorial. Anglada era i suposo que és un franquista recalcitrant i Rivera -i Arrimades- i els seus seguidors eren d'un lerrouxisme indissimulat, tots plegats exageradament populistes. Fins i tot C's van crear l'entelèquia Tabarnia com a contraposició a la Catalunya independentista. En canvi, Orriols diu que és independentista i s'embolcalla amb l'estelada per demostrar-ho, diu que no és racista ni classista però demana que els immigrants delinqüents siguin expulsats, sobretot els musulmans. I també diu que no es xenòfoba encara que vol fer fora a tot aquell nouvingut que no s'adapti al tarannà català. Curiosament no diu res dels nouvinguts llatinoamericans, els quals porten posada la llengua castellana d'origen, molts son evangelistes -no pas catòlics- i no fan massa per integra-se a la cultura i llengua catalanes..... No se'm entengui malament. No estic dient que els sud-americans han de rebre el tracte que defensa Orriols cap els nouvinguts del nord d'Africa, no!. El que em grinyola es que només blasma contra una raça concreta, els mal anomenats moros, demostrat així el seu evident racisme.

Soc de l'opinió que Orriols, feixista inconfessa, ha aprés la lliçó d'Anglada i Rivera per intentar arribar al cor dels catalans. Esgrimeix la bandera independentista enlloc de l'estanquera. Utilitza la llengua catalana de la mateixa manera que Rivera utilitzava la llengua castellana com un ariet per espolsar-se de sobre la nosa forana. Defensa la cultura catalana igual que Anglada defensava la cultura espanyola. En definitiva, Orriols està fent la feina bruta que no van saber fer Anglada i Rivera mantenint de pe a pa la ideologia de ultra dreta franquista de l'Espanya borbónica. Orriols es el cavall de Troia de l'espanyolisme de sempre. Orriols esta fent alló que en rus anomenem poleznyy idiot, que podrien traduir-ho com a "ximple útil" del nacional catolicisme espanyol. Orriols està inflant el globus de AC fins que esclati deixant darrera quatre giragonses esparracades.Ep!. Però el mal i la divisió de l'independentisme ja l'haurà aconseguit. Complint amb el paper de "ximple útil"..... 

En fi, queda dit perquè així ho penso fermament.... Sense ànim de voler ofendre a ningú. Ni tant sols als feixistes!.

PS: Prego als abrandats seguidors d'Orriols que s'estalviïn insults i altres grolleries cas de discrepar de la meva opinió. Demano que defensin la seva ideologia criticant-me tant abrandadament com els plagui, però amb una mínima educació, respecte i sense cap mena de ràbia. Gràcies. 

ESPANYA I EL SUPREMACISME.

 Avui parlarem de supremacisme, mot que està de moda entre els més abrandats nacionalistes espanyols quan critiquen i menyspreen qualsevol proposta feta per un polític català, tant se val si es de dretes o esquerres.

Segons el diccionari "supremacisme es una ideologia que defensa la preeminència d'un sector social sobre la resta, generalment per raons de raça, sexe, origen o nacionalitat".  Es a dir, tots som supremacistes ja que pertanyem a un sector social i a una raça, gaudim d'un sexe, tenim un origen i per tant som d'una nacionalitat determinada. El quid de la qüestió la troben en defensar o sentir-nos preeminents sobre els altres. Jo també diria que molts dels que s'atreveixen a acusar els altres de ser supremacistes senten o pateixen un terrible complexe d'inferioritat. O potser es tracta de supremacistes vinguts a menys que enyoren el passat perdut i senten una terrible enveja cap a la resta de la humanitat.

Anem a pams. Quan un nacionalista espanyol acusa a polítics catalans de ser supremacistes ho fa perquè no accepta que hi hagi moltíssims catalans que no se senten espanyols. Ho veuen com un menyspreu a la seva nació i no entenen que, senzillament, son d'un altre origen i se senten lligats a la seva terra. De la mateixa manera que un espanyol se sent relligat a Espanya. Aquest es el quid de la qüestió. D'aquesta errada d'inici provenen tots el malentesos. Buscats i rebuscats, manllevats i tergiversats, però al cap i a la fi, son malentesos.

D'aquí sorgeixen els insults dedicats a Catalunya i els catalans. Si un polític català demana recaptar i administrar els impostos generats pels catalans se'l acusa de supremacista, insolidari i/o egoista, malgrat que es comprometi a contribuir amb una quota solidaria per les autonomies que encara avui, desprès de anys i panys de dèficit fiscal català, necessiten finançament de butxaques catalanes. Si demana gestionar la immigració amb les mateixes lleis espanyoles!, passa a ser racista, xenòfob i, per descomptat, supremacista....

També es produeix un efecte d'emulació del nacionalisme espanyol envers les reivindicacions catalanes. Sempre ha estat així, per enveja o, senzillament, per fotre les aspiracions catalanes. Va passar, per exemple, amb l'últim estatut aprovat a les Corts espanyoles després de passar el ribot d'Alfonso Guerra  i la brutal retallada d'un Tribunal Constitucional absolutament des-legitimat i potinejat per PP i PSOE. El més curiós i punyent alhora és que molts dels articles d'aquell malaguanyat estatut declarats solemnement com inconstitucionals van ser literalment copiats en altres modificacions estatutàries posteriors, de la resta  d'autonomies encara que en aquest cas van ser declarats com plenament constitucionals....

En fi!. El veritable quid de la qüestió el trobem en el fet de l'abrandat nacionalisme espanyol. Molts espanyols no se'n reconeixen de nacionalistes. Diuen que ells no ho son i que el nacionalisme català es dolent. Però existeix. El nacionalisme espanyol és excloent, supremacista, agressiu, marcadament xenòfob i d'arrels castellanes, per tant, imperialista. 

Francisco Franco va manllevar el nacionalisme espanyol, -de la mateixa manera que Hitler a Alemanya i Mussolini a Itàlia-  que era com tots els nacionalismes que existeixen. Ni millor ni pitjor. Però el dictador el va amprar com un garrot donant-li alhora un biaix religiós. Va crear el nacional-catolicisme que encara perdura inamovible en l'inconscient col·lectiu dels espanyols. I fins i tot en el conscient dels més extremistes.

Catalunya té mala peça al teler. Un nacionalisme espanyol que vol anorrear els altres. Un nacional-catolicisme que vol imposar la seva idea sobre el món actual, sense permetre cap dissidència. En definitiva, un nacionalisme d'arrels castellanes que vol finiquitar en el nostre cas, el català, la nostra cultura, la nostra idiosincràsia i identitat. En definitiva vol acabar amb la nostra nacionalitat.

La supervivència de la nació catalana no es troba pas dins d'un estat tant agressiu i antipàtic com l'espanyol. El futur de Catalunya només serà factible si aconseguim un estat propi que es aixoplugui, com tenen la resta de nacions del mon. 

Ras i curt, només serà possible amb la independència de Catalunya. 

  

"QUI AMB SÀTRAPES FEIXISTES JEU, FEIXISTA ES LLEVA".

S'ha produït la tercera cimera entre Trump i Netanyahu d'ençà que l'actual manaire de USA va arrabassar la presidència del país més poderós que mai hagi existit a la Terra, fins aleshores en mans del decrèpit i defenestrat Joe Biden. La successora designada del jubilat Biden, Kamala Harris, va fracassar davant un candidat abassegador, el qual hores d'ara sembla que no toca quarts ni hores....

Anem a pams!. Netanyahu, com és sabut, està actualment capficat en el genocidi del poble palestí. És ben curiós que el líder d'un poble que va patir en mans del nazisme un veritable extermini, el més atroç i inversemblant que mai s'hagi produït històricament al Món, faci avui el mateix que van fer-li als jueus a la Varsovia ocupada per l'exercit nazi l'any 1944 durant la segona Guerra Mundial. 

Aviam!. Sé que les circumstàncies de l'aixecament jueu a Varsòvia i la guerra actual contra els palestins no son equiparables. Com tampoc ho son el genocidi de milions de jueus als camps d'extermini amb el que està passant ara a Gaza. Però el cert és que les causes i objectius perseguits en els dos successos son els mateixos: la revolta per evitar la deportació i el genocidi d'un poble, ja sigui jueu o palestí. És cert que al principi de l'actual guerra Israel va exercir un legítim dret de defensa davant la massacre soferta en mans de Hamás, quant l'any 2023 va segrestar i assassinar centenars de civils israelians durant un festival popular. Però aquest dret s'ha convertit en il·legítim tot transformant-se en una injusta i violenta guerra contra civils palestins desarmats, amb greu vulneració de drets humans bàsics universals i lleis de guerra inclosos. 

Tota la raó, comprensió i suport cap el poble jueu per part de la resta de la humanitat, pels assassinats perpetrats pels terroristes de Hamás, les han perdut a causa de les desenes de milers de palestins civils massacrats per l'exercit israelià sota les ordres de Netanyahu.

Netanyahu, que ja podem qualificar com a reconegut feixista, compte amb el suport incondicional de Trump, sàtrapa americà del segle XXI. Trump hauria de tenir en compte que qui amb sàtrapes feixistes jeu, feixista es lleva. I ara, en aquest encontre entre els dos mandataris, entre afalacs, rialles i petons, Netanyahu, sabedor del punt feble -l'inflat ego- del seu amfitrió li regala a l'eixelebrat Trump la proposta de fer-lo candidat al premi Nobel de la Pau, mentre aquell que sembla que li falta un bull s'afanya a recolzar la deportació del poble palestí fora de Gaza a camps de refugiats d'altres reialmes de l'Orient Mitja....

No hi ha millor manera per aconseguir que algun poderós faci una immoralitat que no sigui daurar-li la píndola i sotmetre's als seus capricis. Així s'aconsegueix el que vulguis, independentment de que sigui quelcom indecent, injust i il·legítim.

El judici de la història no serà pas massa generós amb Trump i Netanyahu davant dels fets que ambdós estan protagonitzant hores d'ara. I més tenint en compte que estan portant els seus respectius paisos i ciutadans al cim de l'odi i del meysteniment de la resta de paisos  assenyats i democràtics del món.

Ambdós ho acabaran pagant molt car..... Més ben dit, ho pagaran els ciutadans del seus respectius paisos. I de retruc, la resta de la humanitat!.

  

EL MÉS ESPANYOLISTA DELS FORATS NEGRES DE L'UNIVERS.

Diuen els astrònoms que al centre de les galàxies hi ha un forat negre que governa amb mà de ferro tot alló que l'envolta. El de la Via Làctia en diuen Sagitari A. Com se sap, els forats negres engoleixen tot alló que es posa al seu abast -l'horitzó d'esdeveniments- fins el punt que ni tan sols la llum pot escapar del seu poder omnímode....

Doncs bé!. La península Ibèrica també té el seu forat negre particular en plena activitat. Con és reglamentari, es troba al bell mig peninsular. S'anomena Madrid, capital d'Espanya..... També conegut senzillament com Madrit. 

Madrit ha engolit tot alló que l'envolta i que ara s'anomena la España vaciada. Empreses en busca del paradís fiscal madrileny, grans inversions, obres d'art, polítics, funcionaris, arribistes, estafadors, periodistes i periollestos, corruptes i corrupció.... Tot, absolutament tot ha sigut engolit per Madrit. Dins d'aquest forat negre, com deu mana, també es produeix el pertinent procés d'assimilació de les misèries i vergonyes de tota mena que esdevenen arreu l'estat, gràcies al centralisme i la xarxa radial que l'alimenta connectant el centre amb la perifèria. Naturalment, aprofitant-se dels innumerables servidors públics que engreixen les diferents institucions públiques i privades, les quals ennegreixen el forat en qüestió fins l'extrem. Parlo de la policia i guàrdia civil patriòtiques, de la magistratura i fiscalia patriòtiques, dels alts, mitjans i baixos funcionaris patriòtics, dels periodistes patriòtics, dels empresaris i els polítics patriòtics. En definitiva, de tots els patriotes madritistes que no gosen reconèixer-se com abrandats nacional-espanyolistes d'arrels profundament nacional-catòliques....O senzillament, hereus directes del  franquisme!.

Un exemple força escaient de les misèries assimilades per Madrit el trobem d'ençà l'arribada al poder del socialista Pedro Sánchez desprès de la moció de censura que va apropar Mariano Rajoy i les dretes ultra-conservadores a la paperera de la història.... Des d'aleshores el gobierno de España ha estat qualificat com a il·legítim, antidemocràtic, autoritari i últimament fins i tot com a govern mafiós. És com si la dreta reflectida en un mirall es reconeixes tal i com és. També s'ha produït la intervenció de la policia, assetjant la dona del president, el seu germà, el fiscal general de l'estat.... Persecucions avalades per jutges i fiscals tant o més patriòtics que els policies, com venen demostrant reiteradament per la desobediència practicada contra l'independentisme, per exemple no aplicant l'amnistia d'acord amb la voluntat i intencions del legislador. Malgrat que si l'han aplicat a tots els policies imputats pels excessos comesos l'1 d'octubre durant el referèndum d'autodeterminació català. Jutges que s'inventen noves figures delictives en matèria de malversació per tal de negar l'amnistia als líders del procés injustament sentenciats, empresonats, inhabilitats i exiliats per una judicatura i fiscalia partidistament polititzats, presumptament prevaricadores. Ep!. Però molt patriòtics, això si!. 

El PSOE però, ha posat les coses fàcils als assetjadors patriòtics, tot s'ha de dir. Ex ministre embolicat en negocis bruts degudament esbombats per la caverna mediàtica -alimentada per filtracions interessades-, militants d'esquerres conspirant contra les institucions ocupades per la dreta extrema, o titllant la parella de la xulesca presidenta Ayuso de delinqüent fiscal i corrupte confés per fer negocis tèrbols durant la pandèmia. També denunciant que Ayuso n'ha tret profit de la corrupció de la seva parella vivint amb ell en un apartament comprat amb els fruits d'aquests delictes. Però Ayuso -beneïda amb la impunitat secular de les dretes espanyoles- es molt Ayuso i quant s'emprenya, vitupera i insulta molt més que un camioner. Els socialistes també l'han acusat per la nefasta gestió feta pel govern autonòmic durant la pandèmia que va provocar milers de morts a les residències de la gent gran. Però com no hi ha millor defensa que un bon atac, el PPVOX ha passat a l'ofensiva contra el govern progressista, propiciant una mena de cop d'estat mediàtic per desallotjar els socialistes del Gobierno de España, el qual consideren que els pertany per dret diví. Ni més ni menys que apel·lant a un castís "quitate tu pa ponerme yo".

N'hi ha més, molt més..... Deixem fora el cas Mazón, president del País Valencià i la nefasta i vergonyosa gestió perpetrada per ell en la catastròfica DANA patida per la comunitat. Deixem a banda també la sentencia del Tribunal Suprem a favor de la devolució -expropiació!- dels murals de Sixena a Aragó, sense tenir en compte ni la opinió dels experts que ho desaconsellen, ni el cost sufragat per Catalunya en el rescat, restauració, conservació, manteniment i custodia durant tots aquest anys que han estat exposats al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Madrit es un veritable forat negre que ho engoleix tot, enfosquin les esperances dels espanyols. Fins i tot s'empassa la merda d'aquest estat en perpetua descomposició. Ho fa sense adonar-se que pateix una oclusió intestinal crònica que l'impedeix evacuar amb regularitat. Deu ser cosa del tarannà de Madrit. Una barreja infumable de xuleria, supèrbia, abrandat espanyolisme, nacional-catolicisme franquista i inexistència de principis ètics i morals. Tot això i molt més, ben barrejat i sacsejat  amb uns raigs de cinisme i mentides. Qui se'n aprofitarà, sens dubte, serà el feixisme des-acomplexat i no auto-reconegut de PPVOX, ara i sempre conegut a Espanya com a franquisme sociològic. De difícil cura, però....  

Vist aquest afany de Madrit de xuclar-ho tot no resulta gens estrany que Catalunya vulgui romandre fora del seu horitzó d'esdeveniments, on si hi ha llum i il·lusions. Crec que això ho han d'entendre fins i tot els ennegrits xucladors nacionalistes espanyols. 

El més curiós és que els bons ciutadans espanyols, que també n'hi ha,  no facin res per escapolir-se d'aquest mortal forat negre. Ja s'ho trobaran, malauradament.....

AMERICA ALONE?. ELS DEUS NO HO VULGUIN.....

Actualment el món gira esbojarradament al voltant d'un perillós sàtrapa, megalòman, groller i xantatgista que no sap tenir la boca tancada per a deixar de proferir amenaces, insults i menyspreu cap a la resta de la humanitat. Dic que és perillós perquè sembla que les seves decisions estan preses més per l'estomac que no pas per l'intel·lecte ni amb el cervell, com fa qualsevol home de qualsevol raça de la Terra que sigui suficientment assenyat i mitjanament intel·ligent. Es mou per estímuls viscerals absolutament irreflexius, sense calibrar les conseqüències cap els altres, ni cap ell mateix, que provoquen aquesta idea fitxa que guia el seu desenfrenat tarannà. Darrera del America first! s'amaga un terrible complexe d'inferioritat que esta portant el seu país al cim de les nacions més odiades del món mundial.... America alone!.

Desprès de tot l'exposat hom ja sabrà que m'estic referint a Donald Trump, 47è president electe dels Estats Units. Trump té declarada la guerra contra Xina per mantenir l'hegemonia econòmica, financera, política i militar que se li està escapant entre els dits. Una guerra, per cert, que estén a la resta del món per a enfortir-se davant de  l'imperi xinés. En definitiva, es tracta d'una guerra entre imperis, l'un en recessió i l'altre en creixement. L'arma preferida per Trump consisteix en fer xantatge i atemorir a tothom. Incloent-hi els que fins ara han sigut els seus fidels i millors socis i aliats: Europa i particularment, la Unió Europea. I ho fa agafat de la mà de Vladímir Putin, un altre acomplexat amb ínfules tan imperialistes com les de Trump i Xi Jinping. En definitiva ens trobem en mans dels tres sàtrapes més grans que mai han existit en tota la història de la humanitat.

Però la realitat sempre acaba per manifestar-se. Trump s'està veient obligat a recular ni que sigui xiulant i mirant el sostre. Això dels aranzels per a tothom està sent un tret al seu propi peu, perquè la borsa mundial s'enfonsa, les empreses dels USA comencen a desconfiar i els paisos estan reaccionant buscant-se la vida en altres contrades, lluny de l'inestable país governat per un no menys inestable governant. Pel que fa a l'espai militar, veient que Putin s'està passant pel forro les seves propostes de treva a la guerra de Ucraïna, ara amenaça amb abandonar la mediació que diu que està fent. Per cert, mediació que implicava la rendició de Ucraïna i la cessió de quasi un terç del seu territori en mans del sàtrapa agressor. 

Pel que fa a la aliança entre Trump i Putin, tota l'avantatge està sent pel tsar rus. Putin tira la pedra -els míssils- i amaga la mà -la treva-. Sap que té tot el suport de Trump i gens de ganes d'aturar l'agressió contra Ucraïna, fins aconseguir anorrear-la. Per cert, amb la maligna intenció d'anorrear de passada la UE i la resta  d'Europa....

Mentrestant, l'emperador xinés diu que li rellisquen els aranzels del 245% imposats per Trump i prefereix ignorar-los a la manera xinesa, alhora que enforteix lligams econòmics i diplomàtics amb altres paisos per sortejar olímpicament a Trump -i acòlits- que estan facilitant-li les coses per culminar l'avançament hegemònic sobre el seu descentrat enemic. 

Una de dues: o Trump deixa d'escoltar el seu estomac i comença a utilitzar el cervell o acabarà enfonsant USA i la seva hegemonia a la paperera de la història.

El problema és que si no fa servir el cervell, acabarà ensorrant a la resta del món amb ell. És el mal que tenen els egòlatres que son encoratjats pels pilotes que li fan la gara-gara....  Acaben destruint tot alló que els envolta.   

Els deus no ho vulguin, per cert....      

TRUMP-PUTIN: CUL I MERDA (ja em perdonareu).

S'ha produït la tan esperada trobada entre Donald Trump i Volodímir Zelenski a la Casa Blanca....

Val a dir que abans, durant i desprès de l'encontre entre ambdós mandataris s'ha pogut constatar que Trump no és gens previsible ni massa acadèmic. Groller, prepotent, egòlatra, xulo, dictatorial, xantatgista, aprofitat o rude son alguns dels qualificatius -per no dir tots ells- que defineixen aquest singular personatge el qual, malauradament, ha esdevingut president -per segon cop- de la fins ara primera potencia del Món. Per cert, votat per una majoria d'americans, la qual cosa no diu res de bo a favor dels ciutadans que l'han tornat a entronitzar.

L'entrevista en qüestió ha sigut una ensarronada en tota regla contra l'home que fins ara havia estat capaç d'enfrontar-se a la Rússia del sàtrapa Putin. Això si, amb l'ajut militar i econòmic de la UE. I dels Estats Units, fins avui és clar, perquè demà ja veurem. Ucraïna va ser envaïda per Rússia que alhora va desfermar una sagnant guerra que ha comportat la destrucció de bona part de ciutats i pobles del país, a més de causar milions de refugiats i la mort de desenes de milers de soldats i civils ucraïnesos.

Doncs be, aquesta agressió imperialista russa ha merescut el reconeixement i comprensió de Trump, el qual ha arribat a qualificar al president ucraïnès d'il·legítim i de voler provocar la tercera guerra mundial. Es a dir, segons Trump l'agredit ha resultat l'agressor. El culpable de la guerra ha esdevingut qui només vol mantenir la plena sobirania i integritat del seu país i que s'ha dedicat a defensar-se d'una agressió estrangera absolutament injustificable. I l'agressor ha esdevingut com un país que ha actuat en defensa pròpia.  

Trump esdevé còmplice de Putin, per tant és tan sàtrapa com el tsar rus. Trump està portant USA, el bressol de la democràcia cap el bressol de la satrapia. 

En català, que posseïm un ric vocabulari prou escatològic, ens permetem definir aquesta estrambòtica relació Trump-Putin de la mateixa manera com definim la relació de "cul i merda". Deixo a criteri del lector qui fa de cul i qui de merda.....

Però ens hem de demanar: Perquè s'ha tornat tan amic de Rússia?. Perquè justifica i defensa els arguments mentiders esgrimits per Putin?. Per raons econòmiques?. Polítiques, potser?. Per un atac irrefrenable de gelosia?. Em fa l'efecte que pateix una mena de garbuix mental, provocat per un terrible complexe d'inferioritat que l'ha esporuguit davant el reptes que s'albiren a l'horitzó d'aquest convuls Món que se l'escapa de les mans i per tant, que ja no pot controlar. 

En efecte, apropant-se a Rússia i seduint a Putin se sent més fort davant l'autèntic enemic de la l'hegemonia americana que suposa amenaçada per Xina. Per mantenir aquesta l'hegemonia econòmica mundial ha de mostrar-se més imperialista i agressiu com mai fins ara s'havia mostrat. D'aquí sorgeixen les amenaces a la UE, els aranzels i les exigències a mig món perquè es pleguin als seus capricis i dictats. Si vol mantenir a ratlla la Xina ha de ser més fort que Xi Jinping. També ha de reforçar l'industria militar del seu país.Una manera de fer-ho és exigint que els paisos europeus augmentin el seu pressupost de defensa perquè li comprin armes americanes. I com pateix un terrible complexe d'inferioritat humilia els que fins ara han sigut els seus aliats naturals perquè se sotmetin als seus desitjos.Sent tanta gelosia i animadversió cap a Europa que es capaç de sotmetre's als postulats de Putin a canvi d'entregar-li en safata Ucraïna, la UE -què segons Trump va ser creada per fotre USA- i tot alló que li demani Putin....

No s'adona que l'única victoria serà la de Rússia?. No s'adona que està bescanviant aliats fiables i afins a la democràcia per un aliat circumstancial, que menysprea la democràcia i sempre disposat a canviar de jaqueta segons bufi el vent?. No veu que amb aquesta actitud eixelebrada està malmetent els equilibris geo-estratègics i l'economia del seu país i de retruc de la resta del món?.

El xerif Trump segons proclamen el seu adulador vicepresident i la resta de la camarilla que l'envolta, que li riuen les gràcies fent-li la gara-gara, té com eslògan electoral  "America frist". Doncs bé, amb la seva política pro-russa sembla disposat a canviar l'eslògan per "Russia frist" i "America second".

En fi, si s'entesta a abandonar Europa en mans de Rússia i posar el món potes enlaire acabarà com a màxim en tercer lloc perquè el primer serà per a Xina i el segon per a Rússia. I potser els Estats Units ni pugui ocupar el tercer lloc.....              

  

L'INEFABLE DONALD TRUMP.

La coronació de Donald Trump com a sobirà absolut dels Estats Units ha significat un alè d'esperança, joia i admiració per part dels seus incondicionals súbdits de dins de la república així com també de fora del reialme americà. 

Des de bon principi ha enlluernat les opinions públiques i privades d'arreu del Món mundial. Ha donat un veritable màster en comunicació, capacitat de negociació i, sobretot, d'una fèrtil imaginació que fins que ell no ha arribat a la cima de l'èxit polític -per segon cop, tot s'ha de dir- ningú havia gosat exposar amb tanta claredat i fermesa.

Què és si no voler canviar el nom del golf de Mèxic per golf d'Amèrica?. Que me'n dieu de convidar Canadà a integrar-se amb els Estats Units?. I comprar Groenlàndia a Dinamarca fent el mateix que va fer el president d'aleshores d'Estats Units l'any 1867 amb la compra d'Alaska al tsar rus?. Qué son sinó les insinuacions de pactar amb Putin -tsar de totes les Rússies- un alto el foc a Ucraïna a canvi de reconèixer les conquestes dels exercits imperials al Donbàs ucraïnès?. No podem interpretar que aquest reconeixement de l'expansió russa no és altra cosa que curar-se en salut per justificar l'expansió de l'imperi Americà?. Totes aquestes ocurrències son una mostra de la desbordant imaginació política que adorna la seva preclara ment. 

Per a mi, la més bona pensada que ha manifestat Trump ha sigut la solució al problema de la franja de Gaza i del seus atribolats habitants. Tots els gazians i gazianes serien re-col·locats  fora de la seva terra i Gaza seria re-convertida en una nova Riviera en directa competència amb l'original francesa. Amb capital americà, es clar. No en una casualitat que sa senyoria sigui un sagaç promotor immobiliari....

No m'estranyaria gens que aquesta solució al conflicte palestí acabes solucionant el conflicte dels immigrants il·legals que envaeixen els Estats Units en busca del somni americà. Perquè, qui ens diu que fent us de la seva desenfrenada imaginació no acabi re-col·locant els gazians a, per exemple, Florida?. Així podria fer de la franja de Gaza una nova Florida o Las Vegas i alhora formar i transformar els gazians i gazianes en la mà d'obra barata necessària que sens dubte requeriran els nous resorts de vacances del Mediterrani oriental.

Tot lligaria!. Els desplaçats gazians podrien arribar als Estats Units formant part d'una immigració legal i per tant, controlada, fent innecessària l'estança a la base de Guantánamo. Per cert, base amb unes funcions no gaire diferents a l'Illa d'Ellis de finals del segle XIX i mitjans del XX. Històricament els Estats Units han conreat una notable experiència en el tracte de la immigració. Al cap i a la fi, tots els avantpassat americans provenen d'altres contrades del Món..... Ep!. No tots. Els descendents de les tribus d'indis autòctons son els autèntics americans originals. Actualment son pocs a causa de diverses circumstàncies i avatars violents que han patit però son els veritables i autèntics americans.

En fi, crec que el Món no està preparat per entendre les idees i el tarannà de Donald Trump. Ni de la seva mà dreta, Elon Musk. Con podem entendre que la globalització es una nosa pels nacional-capitalistes americans?. Que les solucions son imposar aranzels a les importacions o sotmetre's al dictat i capricis del president Trump sota condicions assumibles -o no- per la resta del món en benefici d'Amèrica....?.

Diuen que a Donald Trump li falta un bull -potser per això manté una tonalitat taronja al seu rostre-. Diuen que Elon Musk no fa fàstics a l'autoritarisme i altra parafernàlia neo nazi -potser per això es tant admirat per Le Pen, Abascal, Orbán o Milei-. 

Fent us de la meva imaginació, no menys fecunda que la de Trump, proposo una solució definitiva a la tempesta que ha desfermat el trumpisme feixistoide arreu del Món: Convertir la Casa Blanca en un frenopàtic. Així podríem tenir sota control tots el malalts afectats de trumpisme i altres megalomanies tan perilloses com és el feixisme.

El món seria més segur i la humanitat més feliç.....     

TRENCACLOSQUES DEL REGNE BORBÒNIC (i 3)

Si parlem de la banda esquerrana espanyola ho fem sobre PSOE i SUMAR. Sánchez, com a líder del socialisme i president del gobierno prou feina té en escapolir-se de l'escomesa que PPVOX i els jutges, policia patriòtica i premsa del movimiento afí al règim, tenen engegada contra ell i el seu entorn. Suposo que deu ser per això que li costa tant complir amb el compromisos contrets amb l'independentisme català. Sense oblidar que la manca de coratge en defensa d'aquests compromisos adquirits son també una senya d'identitat pròpies de tots els polítics espanyols, de dretes i esquerres. Quan s'arriba a un acord amb els catalans sistemàticament s'incompleixen. Va passar amb l'estatut, amb el compliment dels PGE, amb traspassos estatutaris, amb inversions mai complides i ara amb el finançament singular, el traspàs integral de les polítiques migratòries i la llei d'amnistia, tan inservible a ulls dels jutges com el compliment de la obsoleta Constitució espanyola. Les dretes i esquerres espanyoles tenen exactament el mateix interès en satisfer i complir amb Catalunya amb alló que prometen: cap ni un!.

Yolanda Diaz ostenta el lideratge de SUMAR i del seu entorn, encara que PODEMOS, que també és d'esquerres, manté les distancies amb ella, no fos cas que fossin absorbits salvatgement. El que pateix Díaz hores d'ara es una forta i sostinguda davallada de la seva formació en les expectatives electorals. Per això intenta marcar paquet, per a diferenciar-se del centrisme d'esquerres que exhibeix el PSOE. Ho fa amb prepotència, amb excés de teatralitat i guanyant-se l'antipatia de tothom a causa de la seva intransigència. Es a dir, fer de mosca collonera formant part d'un govern de coalició no és la millor manera de defensar polítiques d'esquerres, treballadors, clases populars i desafavorits dins d'un món absolutament capitalista, com pretén fer SUMAR. Creure's que posseir la veritat absoluta, no vol dir  tenir la raó ni et fa millor que els altres. A tot estirar, t'afebleix i amb el temps et fa... irrellevant!.

Com es pot veure, el panorama d'aquest regne borbònic no és massa galdós. Els anys 30 del segle passat aquest tipus de desavinences polítiques van acabar amb un cop d'estat i una guerra caïnita que va donar lloc a una dictadura sagnant i violenta la qual encara perdura en l'esperit i la memòria de moltes persones i institucions de tot l'estat. Avui hi ha institucions que enyoren aquells temps negres i autoritaris. Defensen revisar el passat per tornar a la Espanya Una Grande y Libre on podien donar-ho Todo por la Pátria. Hi ha polítics de dretes que es declaren franquistes, altres no fan pas fàstics al franquisme encara que dissimulen, hi ha polítics d'esquerres que mamen de les fonts falangistes sense adonar-se, com Garcia Page o l'ínclit i revingut Felipe Gonzalez, tant decantat cap a la dreta com José Maria Aznar. Hi ha una societat civil, funcionarial i militar impregnada de franquisme. Hi ha jutges, magistrats i centenars de nissagues de funcionaris encartonats des del segle XIX fins avui a una l'idea de Espanya com el seu coto privat de caça, es a dir, de privilegis i prebendes heretades. Per no parlar de la premsa del movimiento i de molts periodistes que no acaben de creure's la democràcia i practiquen amb notable desimboltura la manipulació i la desinformació. De tota aquesta caterva alguns en diuen neo-franquisme sociològic quan n'hi ha prou dir senzillament, franquisme!.

També hi ha autèntics demòcrates encara que sembla que van de reculada i estan astorats, igual que els polítics catalans. Els espanyols, febles i porucs, se'ls ha de demanar que no defalleixin perquè si ho fan Espanya acabarà com el rosari de l'aurora. Malament.

El perill per a Catalunya és que ens arrossegaran amb ells si la independència no hi posa remei. Per tant, ja sabem que ens toca.... 

TRENCACLOSQUES DEL REGNE BORBÒNIC (2)

Aquest protagonisme de Ayuso com a pretensiós aspirant a cap nacional de l'oposició contra el socialisme també té una lectura interna dins la extrema dreta extrema espanyola. No s'escapa al més cec que Ayuso vol fer-li el llit a Alberto Núñez Feijóo com a líder nacional dels populars. Per això les polítiques de Madrit sovint es contraposen a les del carrer Génova, seu central del PP. I això provoca que Feijóo tingui l'obligació de ser més antisanchista que el més carcamal dels polítics madrilenys. Per això Feijóo està obsedit en aconseguir el poder sigui com sigui encara que les urnes li neguen aquest dret per a ell diví. Per això no fa propostes positives pròpies de l'oposició política que farien a qualsevol país democràtic. Diria més, no critica el programa socialista perquè no té cap programa propi per contraposar. Les seves obsessions es limiten a malparlar de Sánchez, de la seva esposa, del seu germà i de la suposada corrupció dels socialistes utilitzant a l'exdiputat Ábalos fora ja de l'orbita socialista i crucificant el fiscal general de l'estat acusant-lo d'una filtració que en realitat va fer M.A.R. Així doncs, l'antisanchisme de Feijóo  no es altra cosa que una desaforada pulsió per arribar a la poltrona sobre la que ara descansa el cul de Pedro Sánchez. També en defensa del seu lideratge que fa trontollar l'aspirant madritdista, però.....

Pel que fa a l'altra pota de la dreta extrema madrilenya no podem oblidar que es tracta d'un personatge que ja va retratar El Greco -El cavaller amb la ma al pit que pot veure's a El Prado-, només que hores d'ara ho faria amb un rictus més amargat i esquerp que no pas com va fer al segle XVI. Santiago Abascal, ex popular revingut a l'extrema dreta dels conservadors, defensor i admirador confés de El Generalisimo i la seva obra, es dedica a tibar la corda dels populars cap a la seva extrema banda perquè facin i diguin les mateixes coses que Milei, Trump, Bolsanaro, Orbán i per descomptat, Elon Musk.Val a dir que l'èxit de Abascal en l'escorament cap a l'extrema dreta dels populars és tan  rotund que ja podem parlar d'un partit únic: PPVOX.   

Tots aquest personatges típicament madritlenys a més a més de la inquina contra Sanchez i les esquerres en general també pateixen i comparteixen unes altres dèries: la catalanofóbia galopant, el menyspreu cap a la llengua i cultura catalanes i la ràbia contra els polítics independentistes, especialment contra Puigdemont, que manifesten amb una abrandada oposició a l'amnistia aprovada pel legislatiu però reprovada i suspesa pel poder judicial. Per cert, amnistia de la qual només n'han tret profit mig centenar de "piolins" que van ser acusats per centenars de ciutadans catalans per haver-se extralimitat en el repartiment de cops de porra i violència gratuita l'1O de l'any 17..... Tot ells han sigut perdonats sense miraments pels jutges nacional-catòlics!. Els acusats independentistes encara estan esperant els miraments judicials....

SEGUEIX.....

TRENCACLOSQUES DEL REGNE BORBÒNIC (1)

Donat que el procés independentista es troba dins una mena d'atzucac degut l'astorament dels partits catalanistes, em disposo a analitzar el tarannà de partits i polítics de l'estat espanyol en aquesta inacabable i caïnita confrontació que mantenen entre ells i contra Catalunya. Per cert, polítics amb els quals hauriem de pactar la culminació d'aquest malaguanyat -fins ara- procés cap a la independència de Catalunya. Fins i tot si és que opten per la DUI, es clar. Val a dir també que no es tracta d'una anàlisi acadèmica, ni tant sols periodística -deu em valgui!- ja que és més aviat el resultat del que a mi em sembla que fan i no fan bé o malament aquest polítics i partits espanyols que, com bé va dir Josep Pla amb molta més autoritat que no pas jo "no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un d'esquerres". Per tant, son opinions i crítiques absolutament subjectives i personals. Per las quals em disculpo per avançat si es que.... no l'encerto!. 

Tant el conglomerat conformat pel PP i VOX com el del PSOE i SUMAR, això és dretes i esquerres, tenen en comú l'espanyolitat i la llengua. Es a dir, son espanyolíssims i de cultura castellana de pedra picada. Això vol dir que pateixen un restrenyiment mental que fa que per a ells el Món es redueix a mirar-se el melic i rebutjar abrandadament el mandat diví al que la resta de la humanitat està condemnada: no ser de nació castellana ni parlar la llengua universal, el castellà, fent-ho amb multitud d'altres parles, encara que son menystingudes pels no nacionalistes castellans en ser considerades llengües que "només serveixen per dividir " i que s'utilitzen per "no voler parlar la llengua comú que tots ens hem donat". També comparteixen la monarquia, amb més o menys fervor, tot s'ha de dir. I això és així perquè el rei va permetre arribar a una democràcia i aprovar una constitució d'acord amb allò que Franco va deixar-nos com herència incommovible.... Va deixar-ho tot "lligat i ben lligat" l'home. Tant és així que jutges, fiscals, policies, guàrdia civil, exercit, funcionaris, molts polítics i totes les institucions del règim van continuar el llegat establert pel dictador, camuflant-ho en  una suposada transició de la dictadura a la democràcia, que consideren exemplar a nivell del món mundial. Ep!. Algunes institucions van tenir la delicadesa de canviar el nom i els títols sense canviar els instituits, el tarannà i el savoir faire tan arrelat després de quaranta anys d'adoctrinament unitarista i uniformador a més de centralista del aleshores restituït reialme. Per cert, inamovibilitat nacional-catòlica que continua impol·luta hores d'ara. 

El melic que no deixen de mirar-se podrem anomenar-lo Madrid. O millor Madrit, forat negre que absorbeix capitals i empreses, cultura i art, institucions públiques i privades, funcionaris de nissaga familiar des dels temps de Cánovas i Sagasta, poder polític secular i totes les il·lusions de la resta de l'estat, donant lloc a la menystinguda Espanya buidada. Madrit està governada des de sempre per les dretes més extremes que hi ha al reialme, al capdavant de les quals es troba un personatge típicament madrileny, inefable i xulesc: Isabel Díaz Ayuso.

Ayuso manté un enfrontament despietat contra Pedro Sánchez utilitzant qualsevol tipus d'armes al seu abast que serveixi per destruir-lo a ell, al seu entorn familiar i si s'escau també els polítics que envolten el president i el seu partit, el PSOE. Les motivacions de la guerra de Ayuso son prou prosaiques. Llança l'odi cap a Sanchez i la seva esposa en defensa del seu company de llit, reconegut i confés delinqüent i evasor fiscal, utilitzant els recursos públics -Miguel Angel Rodriguez, actual cap de gabinet de Ayuso, M.A.R. pels amics- de la comunitat autònoma i els privats, perquè la premsa del règim -abans coneguda com a premsa del movimiento- que encara perdura al Madrit immemorial. I com hi ha molts jutges que no fan pas fàstics a aquesta campanya contra el gobierno, doncs si sumen sense manies. Utilitzant togues, punyetes, escapularis i altres estris de la parafernàlia tribunera per impartir justícia. Mentires, manipulacions, filtracions, confabulacions.... Tot, tot serveix per assetjar Sánchez a matadegolla  i el seu entorn familiar i polític!.

Però això no es tot.....

SEGUEIX.