Hi ha una part de l'independentisme que demana dialogar i pactar amb les institucions de l'estat per aconseguir que ens reconeguin el dret d'autodeterminació i conseqüentment poder exercir-lo democràticament amb total llibertat.
Es també ben cert que tant el gobierno de la nación com els partits d'àmbit espanyol i la resta d'institucions estatals s'han negat i es neguen sistemàticament a reconèixer aquest dret absolutament democràtic i molt menys permetre exercir-lo en llibertat. Tenen el NO gravat a foc tant al cervell com a l'ànima i la unitat de la pàtria -a qualsevol preu- és el seu primer i únic manament.....
Les recents eleccions municipals han demostrat que la divisió dins del moviment independentista està tan arrelat que ha fet impossible elegir batlles independentistes, malgrat que s'hagués obtingut una majoria suficient per aconseguir-los. Fins i tot aquesta divisió ha provocat l'elecció d'un batlle xenòfob a una important ciutat de la Catalunya interior, Vic, un dels bressols de l'independentisme català.
Per altra banda les formacions espanyolistes han aconseguit moltes alcaldies sobrevingudes gràcies a aquesta divisió sobiranista. Un cas paradigmàtic el trobem a Barcelona, capital de Catalunya. És cert que l'espanyolisme havia obtingut la majoria suficient, però l'enfrontament existent entre les dretes conservadores extremes i les esquerres conservadores institucionals espanyoles ho feien gaire bé impossible..... Fins que novament s'ha complert alló que ja va sentenciar l'escriptor Josep Pla: "No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres". I molt més si es tracta de barrar el pas a l'independentisme.
L'ex-primer ministre francès Manuel Valls -com a candidat finançat per la burgesia espanyolista barcelonina- ja ho va demostrar a les eleccions municipals anteriors regalant els seus vots a l'alcaldessa Colau -de Els Comuns!- a canvi d'aconseguir que la capital catalana no fos governada pels independentistes. Ara han sigut els quatre regidors del PP els que han donat l'alcaldia al socialista Collboni. Els Comuns han acceptat les condicions imposades des de Madrid i no demanaran la participació -ara com ara!- en el govern de la ciutat malgrat haver donat els seus nou vots a Collboni. Tot i que van dir per activa i per passiva que mai acceptarien pactar res amb els populars.
Així doncs, diàleg i pacte o confrontació amb l'estat?. Crec que hores d'ara aquesta disjuntiva ja ha deixat de ser-ho. Mai aconseguirem res de Madrit enraonant civilitzadament. Perquè Madrit sovint s'oblida de què son els principis i la lleialtat. Ni taules de diàleg, ni acords de claredat, ni col·laboracions per la governabilitat estatal, ni recolzament al PGE..... Res!. Tot això es fer volar coloms!. Es marejar la perdiu infructuosament!. Quant des de Madrit han complert els compromisos adquirits amb Catalunya?. Mai!. Aprovaré l'estatut que aprovi el Parlament?. L'execució dels pressupostos a Catalunya?. La taula de diàleg?. El final de la persecució política i judicial als independentistes?. El blindatge del català?. La desjudialització del procés?. La despolitització de la justícia.....?. Creu-t'ho!. Som passerells?. Podríem escriure pàgines i més pàgines sobre els incompliments d'Espanya envers Catalunya i no acabaríem mai....
Va sent hora de la confrontació. Intel·ligent o arrauxada. Però confrontació!. Enlloc mai cap independència s'ha aconseguit amb lliris a les mans i somriure's a les cares. La llibertat sempre té un preu i obtenir-la es costeruda. Ja va sent hora de deixar de plorar i de lamentar-nos pel mal que l'estat espanyol ens està infringint per tot i des de sempre. Hem d'eixugar-nos les llàgrimes i ser valents. Es hora de deixar de creure que Espanya ens permetrà exercir el dret d'autodeterminació democràticament i de reconèixer a Catalunya com a subjecte polític i com a Nació, perquè mai ho farà. És hora de tocar de peus a terra i aixecar-nos de la butaca de casa, ja que asseguts mirant la tele i escoltant cants de sirena espanyols mai aconseguirem res.
Mobilitzem-nos!. Lluitem per la llibertat i per la justícia!. Fem-ho pacíficament però amb contundència. Sabem com fer-ho, doncs fem-ho!. Desobeïm!. Confrontem-nos sense embuts contra totes les institucions de l'estat que ens oprimeix i ens volen anorrear!.
No hem de permetre que des de Madrit ens imposin batlles, impostos, llengua, cultura, lleis, constitucions que ens ignoren i banderes que no son les nostres. Es hora de confrontar-nos en defensa de la democràcia, dels nostres principis i contra els seus, si es que en tenen. Només lluitant per la independència aconseguirem la República Catalana, Lliure i Sobirana!. I no es lluita a favor de la independència abstenint-nos a les conteses electorals o amb el vot nul per castigar les formacions independentistes perquè als qui estem castigant som a nosaltres mateixos, a la independència i a la República.
Per cert, ja ens la mereixem!.
