DICTACRÀCIA.....?. JO AIXÒ NO HO VULL!!!!.

He arribat a una trista convicció: La Unió Europea és un artefacte fracassat i absolutament perniciós pels ciutadans....

Mai hauria imaginat que podria escriure quelcom semblant -ni de lluny!- al que ara estic a punt d'exposar. Convé que abans de fer-ho em declari com un ferm defensor de la unitat política d'Europa. Soc europeista des de sempre. En temps de la dictadura i fins ara, en plena "dictacràcia". Per aquesta raó resulta més dolorosa la conclusió a la qual he arribat. El perquè de tot plegat és molt fàcil d'argumentar: La UE s'ha convertit en una mena de societat mercantil obsedida en defensar els interessos de la banca internacional, dels grans financers i de les despietades multinacionals, a costa dels drets -i deures!- dels ciutadans. Els treballadors no podem gaudir amb plenitud de feines estables i justament retribuïdes, en nom i per culpa de la competitivitat i de l'equilibri financer de les empreses i dels països -els maleïts dèficit i deute públics!-. La contractació laboral és utilitzada com un arma d'afebliment i precarització dels drets laborals i salarials, per abaratir costos de producció i augmentar els dividends dels accionistes. Els governs, controlats per lobbys econòmics i organitzacions patronals, s'afanyen en legislar a favor de les empreses, alhora que retallen l'estat del benestar i difuminen drets bàsics com ara els de manifestació, educació, sanitat, d'opinió i lliure informació, perquè són excessius i insostenibles. Prefereixen que les persones que fugen  de la misèria, la gana, la guerra i les injustícies morin ofegades a la Mediterrània, enlloc d'intervindre als països d'origen amb recursos humans i econòmics per tal d'intentar resoldre o pal·liar les situacions i circumstàncies que causen aquesta enorme tragèdia, que succeeix dia si, dia no.....

Europa ha perdut l'anima. Ha perdut la noblesa política, el sentit de justícia i les conviccions democràtiques. Sembla que ja no te valors ni principis. Prevalen el control del dèficit, la flexibilitat laboral i l'ajust -per descomptat a la baixa!- de l'estat del benestar..... Conceptes com educació, sanitat i pensions universals quasi han passat a la història com a drets, per passar a ser considerats con un caritatiu auxili per la subsistència. Els drets bàsics són discutits i fins i tot i retallats per uns governs pusil·lànimes, entregats en cos i ànima a la cobdícia empresarial i als interessos econòmics amb una intensitat digne dels albors del capitalisme més descarnat que s'hagi conegut. El nou esclavatge al qual estem sotmesos els ciutadans ens porta cap a una societat on la immensa majoria es troba sotmesa a una ínfima però cada dia més rica i pròspera minoria.

I Europa beneeix aquesta situació. Ja sigui des del Banc Central o seguint les instruccions -i els interessos- de la Comissió Europea i de l'Alemanya de Angela Merkel, els europeus hem tingut que ajustar-nos el cinturó cada vegada més estret, fins que ens ha tallat la respiració..... I tot per complir amb les obligacions dimanades del dèficit i el deute en mans de la gran banca -fonamentalment germànica-, sempre recolzada -beneficiada!- amb els diners dels impostos que paguem tots, desviats des de l'estat del benestar cap els bancs que es trobaven en fallida tècnica.

Aquestes són algunes de les raons -n'hi ha moltes més!- que em porten a desitjar que la amenaça que contínuament profereix el govern del Partit Popular -"una Catalunya independent no romandrà dins l'Unió Europea"- es compleixi en tots els seus extrems. És cert que les afirmacions populars no són creïbles i no es compliran pas per més que ho desitgin, ja que són fruit més del ventre que no pas de la raó. Però també es veritat que Europa ha deixat de ser atractiva per a mi. Ja no és el que era!. Potser no sigui gaire beneficiós per les multinacionals catalanes ni pels financers i polítics sortir-se'n, però estic segur que ho seria per la majoria de catalans. Al cap i a la fi no hi guanyarem massa dins la UE, ans el contrari. Fins i tot amb l'aplicació del Tractat de Lliure Comerç entre la UE i USA -conegut per TTIP-, encara tot anirà cap a pitjor. Imagineu-vos que importem sense voler l'estat de benestar americà -en mans privades!-, o la legislació laboral -acomiadaments lliures!-..... A l'anorreament cultural que ja patim hores d'ara i afegiríem l'imposició del sistema de treball americà i un sistema de salut i de pensions que deixarien de ser universals, es a dir europèus, per passar a ser pels que s'ho poguessin pagar.....

Definitivament, molt hauria de canviar l'UE per poder tornar a creure en ella. I no ajuda pas la política que segueixen alguns governs.... El cas d'Espanya és definitori. Varem passar de la dictadura de Franco cap a una mena de monarquia més o menys parlamentaria, fins la situació actual on la corrupció desfermada entre les elits dirigents, singularment del Govern d'Espanya i del partit que el sustenta, ens ha portat cap al que jo he anomenat dictacràcia, es a dir, una perversa combinació de franquisme innat amb una mena de parlamentarisme adquirit de mala gana, els quals donen com ha resultat allò que els del Movimiento Nacional en deien abans democràcia orgànica. El que vol dir que el príncep de Salina -il gattopardo- i les seves idees són més vives que mai!. A Espanya sempre roda el món i torna el Born.....!.

Jo això no ho vull. Vull la llibertat!!!.





   

"FORO PUENTE AÉREO" I DEMOCRÀCIA.

El dia 13 d'abril d'enguany s'han reunit a Barcelona el plenari del anomenat Foro Puente Aéreo -La Santa Aliança!-, integrat pels directius i financers de Barcelona i Madrid de grans empreses cotitzades a l'IBEX 35, l'índex de referència de la Borsa d'Espanya. Líders de Repsol, La Caixa, Gas Natural, ACS, Endesa, Acciona, OHL, Banc de Sabadell.... El motiu de la trobada ho va revelar El Confidencial Digital -adscrit a la caverna mediàtica madrilenya- amb el següent titular: "Cumbre empresarial al máximo nivel para bloquear el plan de independencia de Cataluña en 18 meses".

Es sabut que grans empreses com les mencionades habitualment no és manifesten pas a favor de la llibertat de Catalunya, precisament. Com passa amb l'exercit, la policia o la judicatura castellans, sense oblidar-nos dels partits institucionalitzats i hegemònics de l'Estat espanyol. Ans al contrari. Però les elits empresarials almenys guardaven les formes i es mostraven discretes i tranquil·les..... Fins ara!. El que ara passa és què s'apropen unes eleccions que decantaran definitivament el xoc de trens produït entre Catalunya i Espanya. La batalla entre llibertat i submissió es decidirà en primera instància el proper maig, a les municipals, i conclourà el 27 de setembre, a les plebiscitàries.

No és massa agosarat suposar que l'unionisme albira un futur més aviat negre pels seus interessos. Millor dit, per les seves preferències polítiques, ja que econòmica i financerament les empreses d'arrels catalanes saben perfectament que amb la independència hi sortiran guanyant. I les espanyoles no perdran gaire. Això és el més indignant. Com una vintena d'homes -incloent-hi el ministre Guindos- i dones -dues- pretenen canviar la voluntat d'almenys dos milions de ciutadans -com a mínim!-, els quals ja ens hem mostrats disposats a votar a favor de la independència. Recordem la consulta celebrada el 9 de novembre passat, amb una participació de quasi 2,5 milions de votants -fent-ho amb penes i treballs voluntàriament!-. És una oposició aferrissada per tal d'evitar tenir que compartir o perdre quelcom més important que els calers: el poder polític, el qual han vingut utilitzant des de temps immemorials en benefici de les seves butxaques.

Però el més preocupant és que per aconseguir-ho semblen disposats a utilitzar qualsevol mena d'armes que pugin aturar el procés. Sovintegen expressions com "Ja està bé!. Espanya es un país seriós. Lo del 9 de novembre no pot tornar a passar", alhora que exigeixen major contundència del Govern d'Espanya perquè "el que més ens terroritza, el pitjor escenari, és veure Oriol Junqueras declarant unilateralment la independència des del balcó de la Generalitat. Aquesta imatge no és pot produir....". I doncs, què faran per evitar-ho?. Estan disposat a saltar-se olímpicament els més elementals principis democràtics?. Suspendran les eleccions?. Il·legalitzaran els partits polítics que defensen la independència?. Empresonaran els polítics sobiranistes?. Acabaran d'estrangular les finances de la Generalitat?. Declararan l'estat d'excepció, com es feia en temps de Franco?.

El cert és que faran l'impossible per anorrear les esperances dels catalans. Sense escrúpols ni cap mena de miraments. Incloent-hi pràctiques anti-democràtiques, per més brutes i odioses que siguin. I la força, per més condemnes i retrets que rebin. I la il·legitimitat de lleis, jutges, policies i espies espanyols, sempre en el paper de salvadors de la pàtria. Encara que l'única arma en mans dels independentistes és molt més forta i capaç que la voluntat i desitjos de vint espanyolistes esvarats i quasi embogits que volen imposar les seves preferències polítiques mitjançant la força i la violència. Perquè la democràcia és invencible. Emprant la força contra Catalunya només causaran inestabilitat i incerteses al seu estat, prou debilitat hores d'ara per la corrupció i la crisis econòmica que encara els assoten. I l'independentisme s'enfortirà encara més.

No s'adonen que el més assenyat i convenient per Espanya seria utilitzar la democràcia, confiar en ella i exercir-la sense restriccions. Amb amenaces, amb el feixuc pes de la magrejada llei castellana, la prepotència de la policia de partit espanyola, la por i els insults indiscriminats contra Catalunya, o la força bruta i la violència no aconseguiran vèncer els desitjos de llibertat dels catalans, els quals majoritàriament hem arribat a la conclusió que dins d'Espanya no hi ha futur per nosaltres.... És com si ens haguessin expulsat d'un Estat, nacionalista castellà!, el qual sempre ens ha anat en contra i mai ens ha acceptat tal i com som. L'única esperança per Espanya seria tenir uns veïns, Catalunya i els catalans, amb els quals establir unes bones relacions que el respecte mutu i el temps convertirien en veritables socis i aliats. El millor que podria fer el "Foro" és pressionar al govern d'Espanya perquè acceptés la realitat catalana tal i com és i no com ells voldrien que fos. La pau, esperança i llibertat, pels catalans, no te preu.... i no hi ha murs que ens aturin!.. 

INDEPENDÈNCIA!.

A mesura que s'acosten les cites electorals, primer les municipals i desprès les plebiscitàries, totes les formacions polítiques van ocupant l'espai més favorable per mirar d'obtenir els millors resultats possibles. Això hauria de comportar clarificar les posicions i oferir als votants les respostes més engrescadores respecte aquells assumptes que els ciutadans considerem com a prioritaris, com ara les qüestions socials -atur, jubilacions, sanitat, educació...-, econòmiques, financeres, culturals i les relacions d'aquestes amb l'esdevenidor plenament sobirà de Catalunya. Les forces independentistes, tant les parlamentaries com la majoria de la societat civil, així ho fan. S'han posat d'acord amb el caràcter plebiscitari de la convocatòria del 27 de Setembre, contraposen dades i arguments a favor de la independència i assumeixen compromisos de llibertat, progrés i justícia que s'albiren si aconseguim la plena sobirania.

No succeeix el mateix al bàndol unionista. D'entrada les posicions no són massa homogènies. Hi ha partits que si bé es defineixen com a ferms defensors del dret a decidir del poble català, no semblen massa predisposats acceptar un probable resultat favorable a la independència. És el cas de ICV, PSC, PODEMOS-GUANYEM i d'Unió Democràtica. Els uns volen celebrar un referèndum pactat amb l'Estat per canviar la Constitució espanyola en sentit federal, mentre que altres volen votar per.... confederar-se amb Espanya!.  En el fons, només volen canviar la constitució perquè res no canviï. Tot això xoca frontalment amb les tesis de Ciudadanos i fonamentalment del Partit Popular. Aquest dos partits, marcadament nacionalistes espanyols, defensen aferrissadament la sobirania del poble espanyol mentre neguen la del poble català. No volen canviar la Constitució per no donar privilegis a Catalunya. Ni tan sols per adequar-la als temps actuals. En definitiva, consideren que Catalunya és de la seva propietat i per tant els catalans som els seus submisos súbdits.

L'unionisme espanyol està sotmès a un creixent desconcert marcadament angoixant i per tant molt perillós pel catalanisme independentista, davant la fermesa i claredat mostrada per aquest. Ara proposen canviar la constitució, ara no ho volen. Demanen pactar amb l'Estat un referèndum, mentre que el govern d'Espanya nega en rodo qualsevol possibilitat de fer-ho. Denuncien davant la justícia castellana els polítics catalans per anorrear-los o esclafar-los..... per motius estrictament polítics!!!. La seva policia persegueix l'exhibició de símbols independentistes, però tolera el lluïment de simbologia feixista-franquista i actua contra la llibertat d'expressió dels catalanistes, mentre s'inventa dossiers espuris contra personalitats catalanes que després s'afanya en filtrar a la caverna mediàtica madrilenya. El govern d'Espanya escanya les finances catalanes, judicialitza les decisions polítiques de la Generalitat, retarda inversions estratègiques i persegueix allà on pot la llengua i cultura catalanes sense consideracions ni miraments de cap mena. Malparlen, insulten, discriminen i condemnen entitats i personatges públics que es posicionen a favor de la plena sobirania. Els mitjans de comunicació espanyolistes mostren desinhibidament les seves fòbies anticatalanes -en realitat, la seva manca d'ètica periodística- fent prevaler informacions manipulades o falses enfrontant-les amb la realitat i la veritat, prioritzant les opinions unionistes i silenciant les independentistes. Des-informen a l'opinió pública espanyola presentant com hegemònics els discursos de populars i C's quan la realitat és que són clarament minoritaris dins de Catalunya.

Proclamen i demanen a tort i dret diàleg, pactes, lleialtat institucional, constitucionalitat, estat de dret i respecte per la llei espanyola quan en realitat volen dir monòleg, litigis, subvertir la democràtica, imposició i submissió, drets de l'estat per sobre dels drets col·lectius i individuals i abús il·legítim de la justícia.... castellana!. Aquesta mena de desconcert angoixat, aquesta por a la democràcia, a la veritable justícia i equanimitat és el missatge que oferirà el discurs unionista les properes comtesses electorals. Les municipals i les plebiscitàries. Malauradament......!.

No ens arronsarem. No podem arronsar-nos!. Perquè si ho féssim, no sobreviuríem com a poble.... Per això nosaltres, els independentistes, continuarem oferint dades, arguments, debats i il·lusions pel futur. Amb alegria, en pau i llibertat. Farem el impossible per arribar a tots els indecisos, als convençuts i els decebuts. A tots els racons del nostre país. A tots els ciutadans catalans perquè votin i ho facin als partits que ofereixen claredat, sinceritat i esperança. I després, els vots decidiran. Primer als municipis, després a tota la nació..... Volem que sigui INDEPENDÈNCIA!.