ARA ENS TOCA A NOSALTRES!.

Ja poden dir amb tota llibertat que estem jugant una partida de pòquer descobert.... Amb les cartes marcades, però!. L'Estat español en general i el govern en particular comencen a reconèixer desvergonyidament que la seva pretensió és aniquilar l'independentisme, no pas restablir l'ordre constitucional o impartir justícia. Ni tant sols volen imposar l'estat de dret que diuen és Espanya. Ho ha reconegut Soraya Saenz de Santamaria tot responent a una interpel·lació d'Albert Rivera, fustigador despietat del catalanisme, a la sessió de control del dia 21 de març d'enguany  sobre l'anomenat procés català. Ha vingut a dir que el govern i totes les institucions de l'Estat estan fent tot allò que és possible i també impossible per anorrear l'independentisme. Ho fan amb tot l'arsenal bèl·lic a la seva disposició. El bo i el dolent. El legítim i l'il·legítim. Acusant falsament els líders polítics, mantenint-los segrestats a la presó a sis-cent quilòmetres de casa seva, imposant tota mena de limitacions i condicions judicials al Parlament i als diputats, amenaçant amb espases de Dàmocles damunt del cap dels possibles futurs presidents de la Generalitat o intimidant i assetjant el legítim president Carles Puigdemont, hores d'ara refugiat a Bèlgica. Ja no se'n amaguen i ho reconeixen obertament, descaradament. Volen aniquilar els independentistes -començant pels líders- sense cap mena de miraments..... I hores d'ara malauradament, ho estan aconseguint!.

El gran error de l'independentisme ha sigut creure que Madrit acabaria acceptant el joc democràtic i que a la fi s'avindria a negociar políticament sobre el dret del poble català a decidir com tenia que ser la relació política, econòmica, administrativa, ciutadana i cultural amb Espanya. Per nosaltres, que som i ens sentim nació, és quelcom natural i normal que Catalunya sigui considerada com a subjecte polític i, per tant, que gaudim dels mateixos drets polítics i nacionals que tenen altres pobles en situació similar a la nostra. Res més lluny del que creu Espanya!. El regne d'Espanya no reconeixerà mai a Catalunya com a subjecte polític i molt menys com a nació. Si no, perquè van guanyar la guerra de successió al 1714?. Fa més de tres-cents anys, Catalunya va ser conquerida a sang i fetge per les tropes borbòniques. Van esborrar del mapa institucions, lleis i constitucions i l'administració, pròpies de Catalunya. Van foragitar la llengua catalana de l'ensenyament -i van clausurar universitats!-, de la societat i de l'administració, tot imposant els usos i costum castellans i la seva llengua com oficial del Principat. I va començar l'enèsim intent d'assimilació per convertir-nos definitivament en una província més de Castella. "Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" deien des de la cort del rei Borbó Felip V. Tres-cents anys després diuen "que se consiga el efecto aunque se note el cuidado", també des de la cort de Felip VI...... 

Madrit està actuant desinhibidament!. Sense embuts. Està jugant amb les cartes marcades, imposant noves regles d'actuació i convivència arbitràriament; retorçant les lleis i la Constitució; manipulant la fiscalia; utilitzant els jutges i la justícia políticament; maneflejant la policia Nacional i la Guàrdia Civil com a policies polítics i forces d'ocupació; grapejant els mitjans de comunicació espanyols -quasi tots-; i violentant els principis democràtics a tort i dret. Estan destruint el seu benvolgut estat de dret, que ja es mort hores d'ara a Espanya!. Certament que el procedir de Madrit tard o d'hora acabarà sent jutjat pels tribunals europeus i condemnat pels demòcrates de tot el món, però això passarà dintre d'uns quants anys i llavors potser els independentistes ja estarem morts i enterrats i per tant, Madrit pagarà gustosament el preu que l'imposin els estaments internacionals ja que la seva feina haurà reeixit...... "Aunque se note el cuidado".

Davant d'aquesta ofensiva final generalitzada, poca cosa poden fer els nostres líders polítics. Aguantar estoicament els xàfec judicial i policial, empassar-se tots els gripaus que els endossin des de Madrit, pagar les quantioses multes i fiances que els imposin encara que signifiqui la ruïna per a ells i les seves famílies i queixar-se amargament de les actuacions brutals i barroeres de l'Estat espanyol. És cert que podrien fer una desobediència cívica i pacífica davant de tantes injustícies sofertes, però com podran guanyar unes quantes dotzenes de polítics empresonats, exiliats i aclaparats davant la fúria rabiosa i venjativa del feixuc i despietat Estat espanyol?. No els podem demanar que facin l'impossible. Però això que per uns quants polítics és impossible fer, resulta possible fer-ho per a la majoria independentista catalana, unida i predisposada.....

No seriem el primer poble que es revolta pacíficament davant les injustícies i abusos dels governats de la metròpoli. Això van fer els ciutadans hindús davant el govern colonial anglés. I van guanyar la seva llibertat. Si no volen reconèixer que Catalunya és l'última colònia espanyola, hi ha altres exemples de pobles revoltats contra els governats opressors que també van guanyar. Els ciutadans afroamericans van aconseguir -ni que fos sobre el paper- el reconeixement dels seus drets civils. Les dones, al principi del segle XX van aconseguir el dret a votar després d'una lluita llarga i feixuga. I doncs, perquè no hem de vèncer els catalans si ens revoltem pacíficament davant d'un veritable estat colonial -almenys, així es comporta!- com n'hi ha pocs, dins l'Europa continental del segle XXI?.

Ha arribat la nostra hora!. La revolta pacífica i cívica és l'arma de la qual disposem per preservar la dignitat de les nostres institucions. La desobediència civil, massiva i en pau pot vèncer la violència de Madrit, les injustícies dels seus jutges i fiscals i els abusos de les seves forces repressores. I el que és més important, el restabliment dels principis democràtics i els drets civils que hores d'ara es troben tan malmesos a l'Estat espanyol. L'any 1930 Gandhi va iniciar una marxa de tres-cents kilòmetres a peu fins la costa de l'oceà Índic per recollir un grapat de sal. Va ser un gest de desafiament davant del monopoli que les forces colonials mantenien sobre la sal. I aquell grapat de sal va arrossegar a milers de ciutadans indis a fer el mateix: a desobeir les lleis angleses. La resta de la història es prou coneguda. I els resultats, també. A finals de l'any 1955 una dona negra va pujar a un autobús i va asseure's als seients reservats als blancs. La van detenir, tancar al calabós i la van multar amb 14 dòlars. Es deia Rosa Parks i la seva desobediència va significar l'inici del moviment d'alliberament -encapçalat per Martin Luther King- dels negres als Estats Units. Dos gestos, un grapat de sal i negar-se a aixecar-se, van commoure les consciències d'indis i negres. I van guanyar.

Nosaltres no ens commovem?. Els jutges i fiscals no ens estan humiliant cada dia?. No estan faltant el respecte degut als nostres polítics elegits democràticament?. L'estat espanyol no està vulnerant cada dia més els nostres drets?. No estan trepitjant idees polítiques i sentiments de milions de ciutadans?. No estan arruïnant la vida i les families dels nostres líders per pura i dura venjança i ràbia?. No estan foragitant de les nostres vides els principis democràtics, l'estat de dret i la separació de poders?. Propicien que les empreses marxin, espolien cap a Sixena el patrimoni cultural català i amenacen la nostra llengua. Volen imposar-se al Parlament de Catalunya perquè els diputats parlin del que Madrit vol que parlem, votem allò que a ells els vagi bé i investim aquell que a ells els hi plagui. Ignoren la voluntat de la majoria que varem guanyar les darreres eleccions, convocades il·legítimament per ells......

Què més hem d'aguantar per començar a desobeir massivament?. Que més ha de passar perquè comencem a caminar per recollir el grapat de sal de la llibertat que ens hem guanyat?. Ens quedarem asseguts fermament al nostre lloc defensant els nostres drets?. O potser obeirem submisament per sempre més, complint les ordres dels manaires, aprofitats i corruptes de la metròpoli?.

Ha arribat la nostra hora!. Hem d'encapçalar novament en cami cap a la llibertat, pacíficament, cívicament però decididament. El futur es troba a les nostres mans. Els nostres líders, ara segrestats i tancats al calabós o exiliats i refugiats a l'estranger han fet la seva feina, millor o pitjor, però l'han feta. Ara ens toca a nosaltres!. Si no ens tornem a mobilitzar massivament, si no desobeïm les arbitrarietats que ens imposen des de Madrit, si no plantem cara a jutges, fiscals i forces d'ocupació espanyoles que es dediquen més a anorrear-nos que no pas a defensar drets, llibertat i impartir justícia, acabaran guanyant ells.

Fem que aquesta aparent victòria de Madrit d'ara esdevingui pírrica, un miratge i que la nostra lluita pacífica, cívica, massiva i decidida s'imposi a tanta injustícia, violència de tota mena i il·legitimitat de l'Estat espanyol. Fem que es consolidi la nostra República. I acabarem recuperant els nostres drets i aconseguint definitivament la independència de Catalunya i la llibertat dels catalans.    

N'ESTIC FART!. N'ESTEM FARTS!.

Francament, n'estic fart!.

Les desavinences sorgides entre ERC, el PDCat, les CUP i JxCat estan resultant insuportables. Si bé es cert que aquests des-encontres estan convenientment atiats pels jutges i fiscals espanyols, així com pel govern de Madrit i la caverna mediàtica, no es menys cert que aquestes picabaralles, infantils i caïnites alhora, són més un producte de la competitivitat partidista per tal d'aconseguir l'hegemonia política i per apropiar-se del relat independentista que no pas per aconseguir l'objectiu que aixopluga totes les sensibilitats majoritàries de Catalunya: assolir i consolidar la independència.

Tan difícil és d'entendre què la independència és l'objectiu prioritari que la majoria de catalans volem i no pas només l'objectiu exclusiu de les formacions polítiques que teòricament també la volen?. No havíem quedat que la independència era propietat i estava impulsada per la gent del carrer i que els partits acompanyaven aquest anhel ciutadà....?. Coi!. Després d'aconseguir-la ja hi haurà temps per a barallar-nos entre nosaltres quan vulguem imposar les nostres idees polítiques, el nostre tarannà social, el model econòmic de país i la política cultural i lingüística que calgui, però abans hem d'aconseguir la plena sobirania per poder encertar-la o per poder equivocar-nos i per poder fer i desfer segons els interessos i prioritats de tots els catalans. Aleshores ja no podrem donar tota la culpa dels nostres mals a Espanya..... Llavors la culpa serà dels nostres governants, dels nostres partits polítics i de la nostra administració pública, però mai serà de la ciutadania.

És molt trist que les formacions implicades en assolir la independència de Catalunya hagin començat les picabaralles abans d'hora, la casa per la taulada..... Si encara no hem arribat on volem!. Els polítics ens estan fallant!. Els partits ens estan engalipant!. I mentrestant la gent defensant urnes, anant a votar en massa, donant majories sòlides i disposats a partir-nos la cara defensant la república i el dret del poble català a auto-determinar-se lliurament..... N'estic fart!. N'estem farts!.

Alguns partits polítics estan fent la feina de sapa unionista gratuïtament. Estan abonant la guerra bruta d'Espanya desfermada ja fa massa anys contra l'independentisme. Estan donant per bones totes les actuacions judicials endegades pel Tribunal Constitucional, el Suprem i l'Audiència Nacional, acatant les seves decisions. Els fiscals espanyols es freguem les mans mentre van afinant imputacions, empresonaments, imposant mesures cautelars i grosses fiances, tant com volen i poden sense aturador. Les forces de repressió -i d'ocupació- espanyoles van confegint informes i atestats inversemblants, inventats i convenientment tunnejats per acusar i anorrear els líders polítics catalans els quals o bé estan segrestats i engarjolats a presons espanyoles, o bé refugiats i exiliats a l'estranger per les amenaces i represàlies que un estat en fallida democràtica i corromput els engega cada dos per tres.....

Què són si no les baralles per recuperar la situació existent abans de la aplicació de l'article 155, quan ja s'anuncia que sempre podran tornar a imposar-lo si les coses no acaben d'agradar als unionistes-constitucionalistes?. I les renuncies i matisacions fetes davant dels jutges pels empresonats, sense que aquest aparent penediment hagi servit per alliberar-los?. I renunciar a que el legítim president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es presenti novament a la reelecció?. I acceptar vergonyosament les prohibicions imposades pel TC i el jutge Pablo Llarena sobre l'elecció del candidat a president de la Generalitat?. I acceptar la tesis de Madrit de no reconèixer la victòria de l'independentisme i el resultat de les eleccions del 21D, imposant condicions, limitacions i interpretacions antidemocràtiques però favorables a l'unionisme?. Tot això és fer la feina bruta gratuïtament a Madrit!. És el que estan propiciant algunes formacions independentistes, embolicades en picabaralles inútils i partidistes que ens allunyen cada dia més de l'autèntic objectiu: la independència.

N'estem farts!. Ja n'hi ha prou!. Fins aquí heu arribat!. Si voleu recuperar l'autonomisme d'abans de article 155, no compteu amb nosaltres. Si els empresonats prefereixen continuar a la presó, que s'humiliïn tant com vulguin però malauradament continuaran empresonats. No us adoneu que són objecte d'una autèntica venjança?. El M.H.S Carles Puigdemont continuarà essent el legítim president de la Generalitat però renunciant a tornar a Catalunya restarà un president virtual. Que torni ni que sigui clandestinament, que el poble s'encarregarà de defensar la seva llibertat i l'honorabilitat del seu càrrec!. Si continueu fent cas al TC, al TS, a l'antic TOP -avui Audiència Nacional-, i les resolucions del jutge Llarena esteu acceptant l'autoritat de la (in)justícia castellana i acceptant la seva il·legitimitat. I el que es més greu, sembla que accepteu l'autoritarisme antidemocràtic imposat per Madrit i ignoreu el mandat expressat lliure i democràticament per la majoria del poble català...... Doncs no!. No compteu amb nosaltres per fer aquesta gara-gara vergonyant a l'Estat.

Vam ser la gent del carrer els que vam iniciar el camí cap a Ítaca, no pas els partits. Us hi vareu afegir alguns de mala gana i amb recança. Vam manifestar-nos cada any més i millor que l'anterior reclamant l'autodeterminació i la independència dels catalans i de Catalunya. I vosaltres ens fèieu costat no sempre de bon grat. Vam rebre cops de porra per defensar les urnes, els vots i els col·legis electorals. I vosaltres ens vau fer costat sense conviccions clares i una certa timidesa, arrossegant els peus. I dèieu que quasi tot estava a punt per endegar la República, però la realitat va ser un altre. No us vau atrevir a fer-ho!. Vareu renunciar a implementar la república malgrat que la gent estàvem disposats a defensar-la, com vam demostrar l'u d'octubre..... I ara voleu que tornem a la situació d'abans de l'article 155, el qual ha vingut per quedar-se ni que sigui "sin que se note el cuidado"?. I ara!. Rotundament no!. Això no passarà pas!.

Nosaltres volem la independència!. Ens l'hem guanyat. Estem disposats a defensar la República, per cert ja proclamada. Si ens voleu fer costat, endavant. Però tingueu present que estem disposats a passar-vos per damunt si persistiu en les picabaralles caïnites abans d'assolir la llibertat.

Ni Madrit, ni partits polítics pusil·lànimes podran aturar les onades de llibertat de la majoria de catalans, de la democràcia sense condicions i de la independència sense embuts!.      

   



     

L'AUTORITARISME ANTIDEMOCRÀTIC NO ES EL QUE VOLEM PER CATALUNYA.....

Aquest darrers dies s'està produint dins del sobiranisme un seguit de moviments tàctics que semblen encaminats a reconduir la voluntat reiteradament expressada pels electors, cap a un lloc que no és el que majoritàriament exigim i volem els independentistes. Aquesta nova situació política està patrocinada per Junts per Catalunya i, fonamentalment, per ERC. Consisteix en fer compatible la dignitat del moviment independentista amb la indignitat d'acceptar totes les imposicions emanades per l'aplicació de l'ignominiós article 155 i que tantes renuncies i humiliacions impliquen. Ras i curt: Accepten vergonyosament la força i el pes de les accions i imposicions dictades per Espanya per acabar d'esclafar el fet republicà a Catalunya.

Val a dir que es comprensible que els partits polítics, aclaparats per la contundència emprada per l'estat, vulguin evitar una confrontació amb les institucions espanyoles que comportin nous empresonaments, imputacions, xantatges i la ruïna econòmica dels investigats, fets que tant agraden a la fiscalia, la policia, els jutges i els polítics unionistes. Les forces sobiranistes no volen entendre, però, que aquest sotmetiment no aturarà el tarannà del govern d'Espanya envers l'independentisme, ni tan sols aturarà les actuacions de la fiscalia i judicatura i molt menys les fabulacions de la policia encarregada de confegir informes inversemblants els quals utilitzen els tribunals per acusar els independentistes d'uns crims mai comesos. Per més bondat que vulguin projectar i mostrar ERC i JxCat, res aturarà les arbitrarietats que el nacional-catolicisme imperant a Espanya estan disposats a utilitzar per salvar la sagrada unitat de la pàtria. Al cap hi ha la fi el seu  capteniment només es guia per la set de venjança que traspuen, no pas per impartir justícia.....

Sincerament, essent compressibles les pors desfermades dins les formacions independentistes, crec que aquest procedir encoratja l'unionisme més si cal. I el que es més greu, deixa de banda la voluntat expressada per milions de catalans que estàvem i encara estem disposats a defensar la República fins les últimes conseqüències.

De debò hi ha algú que cregui que s'anul·larà l'aplicació de l'article 155?. Algú creu que Madrit permetrà l'investidura de Puigdemont, Junqueras, Sànchez o Rull?. Qui es pot creure que la Generalitat podrà nomenar consellers lliurement, o desenvolupar polítiques socials, econòmiques o fiscals amb llibertat?. Qui es pot creure que la judicatura recobrarà el seny i arxivarà la causa general endegada contra l'independentisme?. Hi ha algun ingenu que pugui pensar que ara si compliran les promeses d'inversions en infraestructures anunciades mil cops però mai executades?. No escolten els missatges que dia darrera dia anuncien des de Madrit les intencions de potinejar l'immersió lingüística i potenciar l'adoctrinament espanyolitzant dels alumnes catalans?. No escolten les amenaces dirigides cap els mitjans de comunicació públics catalans, els quals volen intervenir i/o anorrear perquè fan nosa?. Qui es capaç de creure que ara si que l'estat espanyol negociarà lleialment amb la Generalitat per fer política deixant de banda la brigada Aranzadi?. Qui pot creure en la professionalitat d'unes forces policials que han demostrat trobar-se més a gust com a forces repressores i d'ocupació que no pas com a forces al servei de la ciutadania i defensores de drets?. Madrit només sap imposar la força i la violència, esclafar il·lusions i anhels, aniquilar individus i pobles o morir si no aconsegueix vèncer incondicionalment, però no vol parlamentar, ni dialogar, ni pactar perquè no en sap. Ni en vol saber!,

Hi ha algú que encara cregui amb aquesta Espanya en fallida democràtica, corrompuda, altiva i prepotent?. Jo no hi crec pas!.

Som una immensa majoria de catalans els que no volem sotmetre'ns a les imposicions dictades des de Madrit!. Així doncs, encara que sigui lògic que alguns polítics tinguin por i recances, no es menys lògic que no se sentint sols, perquè no ho estan. Milions de catalans estem disposats a tornar a sortir al carrer, si cal, per defensar-los i defensar la República!. I hem après la lliçó!. No sortirem només cantant el Kumbaià, ni amb el lliri a la mà i un somriure a la cara. No deixarem de sortir només aixecant les mans en senyal de pau. No....!. Sortirem cantant, rient i aixecant les mans però disposats a no deixar-nos apallissar impunement. Actuarem amb la mateixa fermesa que actuïn els adversaris. Ens defensarem a nosaltres i els nostres. I no recularem ni un pam.

Nosaltres estem disposats a defensar la República!. Estem a punt per desobeir les lleis injustes. Si els jutges, fiscals i policies espanyoles volen continuar imposant la legalitat de forma arbitraria i per la força, que ho facin. Però que no esperin que nosaltres acceptem calladament els seus abusos. Si el govern espanyol, amb el recolzament incondicional del PPSOEC's, reeixits com a nou Movimiento Nacional d'Espanya, volen seguir el camí obert per Erdogan a Turquia, que ho facin. Però que no esperin que els catalans acatem la deriva autoritària de la nova -i vella!- Espanya. Fa més de quaranta anys que vam decidir abraçar els principis democràtics i aixoplugar-nos sota l'acollidora manta de les veritables justícia i llibertat. Ara no poden esperar de nosaltres que tornem enrere i acatem una Constitució -la seva- amb un tuf de Principios Fundamentales del Movimiento Nacional que fa feredat i que utilitzen més com un bat de beisbol que no pas com un acollidor text que hauria de protegir els nostres drets com individus i com a poble.

Així que no ens podem arronsar!. Escollim el nostre president i els nostres consellers sense acceptar censures i amenaces de Madrit, endeguem la implementació de la República ja proclamada i iniciem el procés constituent sense que res ens aturi. Ni el gobierno, ni el trio del 155, ni el TC, ni el Suprem i les seves lleis, ni la repressió de la seva policia pretoriana, ni tant sols el xantatge de l'IBEX 35 tenen suficient força tots plegats per aturar el camí iniciat ja fa massa anys i que es ha apropat joiosa i inevitablement cap a la INDEPENDÈNCIA.

Perquè cap a la Turquia de Erdogan hi aniran uns altres, no pas els catalans......