PIT I COLLONS!!!!.

Falten quatre mesos per votar sobre la independència de Catalunya. Ara, unes hores desprès de celebrades les eleccions municipals, s'albiren unes setmanes on tot s'accelerarà, malgrat que entre mig hi han les vacances d'estiu. Alguns fins i tot tindran vertigen i se'ls regirarà l'estomac. Per exemple, a l'Estat espanyol. I més desprès dels resultats obtinguts per les forces sobiranistes, les quals s'han vist notablement reforçades de manera inqüestionable. Tot i que els partits, els medis de comunicació i les institucions espanyoles havien escampat la brama que el procés sobiranista s'ha desinflat, que el suflé independentista ha baixat.... Que està ferit de mort!.

És veritablement revelador -i curiós!- les vegades que els unionistes donen per acabats els anhels de llibertat dels catalans. Cada dos per tres ho proclamen, ho escampen i ho celebren, per haver d'acabar acceptant que de final del procés, res de res. Doncs, bé. A partit d'ara ressuscitaran per enèssima vegada les terceres vies, tornaran oferir canviar la Constitució i un cop més ens explicaran els beneficis que obté Catalunya per romandre unida a Espanya. I tot això, quan encara no s'han posat els rails ni comprat els vagons d'aquesta tercera via inexistent, ni es pot canviar la sagrada i pètria Constitució perquè s'esmicolaria com un castell de sorra, i quan els suposats beneficis que ens regala Espanya costen uns quants milers de milions de calers catalans que van a parar a les butxaques espanyoles sense que retornin ni tan sols la xavalla a les butxaques catalanes. 

Com les preteses ofertes positives d'Espanya no ens convencen -ni ens les creiem!-, les clavegueres de l'Estat i les rates que les poblen tornaran a posar-se en marxa per intentar dissuadir-nos de les nostres dèries. En realitat, mai han deixat de fer-ho. Així està ocorrent ja amb els boicots en forma de veritables delacions de la Policia Nacional contra la tasca dels Mossos d'Esquadra en la lluita contra el jihadisme violent i amb les desqualificacions del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, contra la policia catalana; o amb l'actuació de la Junta Electoral Central prohibint l'exhibició de banderes estelades..... Només per posar alguns exemples recents. També s'accentuaran les actuacions contra la llengua catalana, malgrat que les escoles estiguin en vacances; amb les sentències de la justícia espanyola fent prevaler els drets d'un castellanoparlant per sobre de trenta catalanoparlants; i amb les imposicions del ministre més torracollons que hom hagi conegut, José Ignacio Wert. O amb les collonades lingüístiques perpetrades per Alicia Sánchez i Alberto Rivera i la companya.

Si a tot això hi afegim la persecució judicial contra Artur Mas i les conselleres de Presidència i Educació del govern català, juntament a l'escanyament de les finances de la Generalitat -que ja resulta crònic i etern- i l'actuació de la caverna mediàtica madrilenya -no oblidem pas la premsa barcelonina adscrita al Foro Puente Aéreo!-, manipulant, desinformant i publicant imputacions i documents falsos presumptament oficials contra polítics, partits i institucions catalanes, obtindrem un quadre molt precís del que hem d'esperar els propers mesos. Recordem que tot si val contra la independència de Catalunya.

Doncs bé. I els catalans sobiranistes, que hem de fer?. Fins ara les hem anat entonam una darrera l'altra, mentre anàvem avançant cap el nostre objectiu desitjat. Potser sigui ja l'hora de començar a ser més pro-actius. No n'hi ha prou que parem l'altre galta aguantat agressius cops verbals i amenaces físiques, econòmiques i fiscals, ni continuar suportant la persecució diplomàtica arreu del món del ministre Margallo,  ni que ens limitem a manifestar-nos cada 11 de setembre de manera festiva, familiar i alegre. No podem anar fent petites passes anunciant la construcció d'estructures d'Estat que sempre van a parar davant el seu Tribunal Constitucional, al costat de totes les declaracions polítiques i lleis catalanes votades al Parlament per amplia majoría, les quals sempre acaben essent inconstitucionals.... No n'hi ha prou, encara que tot això continuï sent necessari fer-ho.

Falten quatre mesos per votar a favor dels partits que defensen la independència de Catalunya. Hem d'esperar que augmenti l'assetjament i pressió de l'Estat espanyol, amb tots els recursos que estiguin al seu abast. Incloent-hi la il·legitimitat de la seva justícia polititzada, la força bruta de la seva policia,  la guerra bruta de les rates de claveguera i fins i tot, els estirabots d'una part del seu exercit. Tot això degudament orquestrat per un govern agònic en mans d'un partit que hores d'ara és el més tacat de corrupció de tot Europa. Per tant, summament perillós. Però.... No podem defallir!. Ja no hi som a temps!. Ara es tracta de guanyar o morir!. Hem de començar la desobediència civil. No complir aquelles lleis fetes per reprimir-nos i anorrear-nos com a poble. No hem de fer cas de sentències formalment jurídiques però en realitat són polítiques. No tenim que continuar pagant els nostres impostos a l'hisenda espanyola, mentre Montoro escanya les finances de la Generalitat -es a dir, de tots els catalans!-. Hem de denunciar arreu d'Europa els insults, els xantatges, les amenaces que plouen sobre Catalunya i els catalans..... Hem de donar una plantofada als morros d'aquest Estat superb i ufanos que ens tracta pitjor que l'amo d'una plantació de cotó tractava els seus esclaus.

Ha arribat l'hora. Si volem guanyar-nos la independència haurem de començar a desobeir. No resulta massa atractiu haver-ho de fer. Però pitjor serà no fer-ho. Per tan, pit i collons!!!!.





  

ENQUESTES....?. NO ENS MAMEM EL DIT!.

Ens trobem en plena campanya electoral. Per aquesta raó, es publiquen més enquestes que mai. Totes estan convenientment cuinades, es a dir, manipulades. Ho fan per influir en el resultat final de les eleccions, per afavorir les opcions polítiques que més els -ens!- agradin a cadascun o que més bé representin i defensin els interessos d'aquells que las financen, generalment medis de comunicació o lobbys econòmics.... N'hi ha que dissimulen aquesta manipulació una miqueta -no gaire!- com les publicades per la premsa afí al Foro Puente Aéreo, com són La Vanguardia i El Periódico. D'altres no es molesten pas en dissimular gens ni mica i donen uns resultats encara més contundents i inversemblants a favor dels seus interessos. Aquest és el cas de la caverna mediàtica madrilenya, especialista en manipular, falsejar i desinformar.... i no només enquestes!.

Bé!. Tot això està molt bé, però aquesta mena de teoria de la conspiració que flota en el aire deu estar sustentada per algun indici raonablement demostrable, no?.... Doncs si!. Tots aquests mitjans de comunicació esmentats, tota aquesta premsa secular i institucionalitzada madrilenya o barcelonina, tenen els interessos econòmics i les relacions -servituds, en realitat- polítiques encadenades als poders fàctics imperants a l'Estat. El poder a Espanya, és molt poderós. Te molt a perdre i encara més, tot per guanyar.... Hores d'ara existeixen dues amenaces que atempten en contra de la seva hegemonia política i funcionarial, i contra els seus privilegis econòmics i financers. Aquestes amenaces són la desfeta electoral soferta per les dues formacions polítiques -PP i PSOE- dominants fins ara, víctimes de la indecència política que les tenalla, però que fins ara han servit fidelment els seus interessos de casta. Mentre que altre mal de cap que els pertorba greument és la possible independència de Catalunya.

El corcó de la corrupció fermament arrelat als dos partits, està enfonsant les perspectives electorals de populars i socialistes fins uns nivells mai assolits abans. Amb tot, arreglar això te fàcil solució. Es promouen dues alternatives bessones aparentment diferents a les originals, lliures de corrupció -Podemos i Ciutadanos, esquerra i dreta respectivament-, s'inventa un discurs que apel·li a la necessitat de la regeneració democràtica, a la centralitat política i un suposat reformisme consensuat, moderat i transversal de les institucions pretesament democràtiques de l'Estat, se'ls bateja amb noms neutres i.... assumpte resol!. Desprès és qüestió de posar-hi diners i regalar espais de publicitat gratuïta a teles, ràdios i premsa escrita afí, publicar la vida i miracles dels nous líders, Iglesias i Rivera, i.... fer creure a tothom que en cas de celebrar-se eleccions, quasi les guanyaran sense necessitat de presentar-se. És a dir, publicar enquestes a tort i dret fins l'avorriment.... Com a colofó, per descomptat, que els resultats publicats avui siguin pitjors que els publicats demà.... El Príncep de Salina torna a regnar.... Com sempre!. Perquè tot canvia perquè res canviï. Com Deu mana!.

Maniobrar, però, contra la independència de Catalunya els resulta més complicat.... Encara que també podem fer servir les enquestes en benefici de l'unionisme!. Més o menys el procediment a seguir va així: Primer és neguen totes les peticions que sorgeixin des del sobiranisme. No a un nou Estatut, no a l'acord fiscal, no al canvi constitucional, no al dret a decidir.... no a tot!. Desprès es demana diàleg i parlar de tot, per exemple de la tercera via -de quina?-, o la reforma constitucional -amb qui?-, del nou estatus per Catalunya dins de la Espanya immemorial -quin?-, però no parlar mai d'allò que sigui substancial i irrenunciable -el dret d'autodeterminació!- per nosaltres-. Per acabar d'arrodonir-ho posen com línies vermelles infranquejables la llei castellana i la Constitució espanyola amb la interpretació i sentit més restrictius i abassegadors que pugi fer-se. Tot això, utilitzant insults del tipus nazis, terroristes, traïdors, deslleials.... També unes quantes amenaces i xantatges financers a la Generalitat, informes policials falsos esbombats a la premsa afecta al règim o intentant boicotejar accions anti-jihadistes, denuncies de la fiscalía, dels advocats de l'Estat, dels jutges amb vocació de legisladors contra les lleis catalanes, contra el president i alguns consellers.... Injúries de la premsa contra polítics en actiu o jubilats, contra institucions -fins i tot contra el Barça!- i/o contra les senyes d'identitat de Catalunya, com ara l'escola, la llengua, la cultura, l'esport, les banderes, les infraestructures, les inversions foranes,  els líders polítics....  Per acabar d'adobar-ho, s'inventen unes quantes enquestes les quals diuen que el shuffle sobiranista va de baixa, que els partits que defensen la independència perden bous i esquelles a les enquestes i que Podemos/Guanyem i Ciudadanos són formacions joves, virginals, incorruptibles i què són les forces preferides dels electors......

Les enquestes, a Espanya, pretenen condicionar la voluntat popular. Volen manipular el dret de vot de les persones perquè és decantin a favor de les seves -las d'ells!- preferències de poder. A Espanya les enquestes estan concebudes per manipular els electors i els resultats de les eleccions... Per manar i continuar gaudint dels privilegis acumulats per uns quants aprofitats en el transcurs de l'atribolada  història de l'Estat..... Ai las!. Després passa el que ha passat al Regne Unit: no l'encerten ni en broma!. Perquè la majoria de ciutadans votem el que volem. Perquè no són ni tontos ni babaus. Ni ens mamem el dit....! Almenys, els catalans.

EL SEU BROMUR ÉS VIAGRA PER NOSALTRES.... SENSE NECESSITAR-HO!.

Estem a tres setmanes de les eleccions municipals i els partits polítics ja han aprovat els programes que ofereixen als ciutadans perquè els votin.... Fixem-nos en Ciudadanos. El partit d'Albert Rivera va accelerat!. Presenta candidatures a tot l'Estat i pel que sembla amb perspectives d'obtindre bons resultats. Només els ha sorgit un entrebanc: Catalunya. Ací ja els coneixem prou i sabem quin peu calcen. La seva principal motivació respecte Catalunya és la llengua catalana i el catalanisme.... Millor dit, combatre l'idioma i l'anti-catalanisme. No parlaré ara de les seves obsessions bi-lingüístiques. Ho deixaré per més endavant. Tant sols dir que a mesura que passen els dies s'accentuen aquestes dèries, entre altres cosses perquè els populars s'han apuntat a la festa contra la llengua catalana i en conseqüència senten la necessitat de marcar paquet propi, no fora el cas que perdessin protagonisme mediàtic en mans d'Alicia Sánchez-Camacho i companyia.

Em referiré al seu tarannà democràtic. La candidata a l'ajuntament de Barcelona, Carina Mejias, ha declarat que Ciudadanos posarà tots els impediments -legals, per descomptat- que tingui al seu abast per prohibir l'acte de l'onze de setembre convocat per l'ANC a la Meridiana.... Ras i curt!. C's té tan sòlits principis democràtics què ja anuncia anticipadament que es vol carregar el dret dels ciutadans catalans a manifestar-se pacífica i lliurament..... Es veu que aquesta candidata te molt present allò que defensava Franco -i el pare d'ella, també militar- fa quaranta anys: Espanya Una, grande y libre!. No cal dir res més. Ni tan sols la resposta del portaveu del govern català, senyor Homs, serveix: "Prohibir manifestacions no és exemplarment democràtic.....". Aquesta afirmació no s'escau amb la gravetat de l'anunci fet pel partit -Ciudadanos-, d'inspiració marcadament falangista i lerrouxista. I ara, també antidemocràtic!.

El cas de Podemos no és menys patètic que el de C's. El seu programa electoral s'ha convertit en un seguit de propostes tòpiques, antigues i innòcues. El seu discurs polític ha canviat tant que podria ser subscrit per qualsevol alumne avantatjat pertanyent a la blasmada casta. A més a més quan se'ls pregunta per algun tema espinós, fugen d'estudi. Per exemple, Podemos ja no inclou el dret a decidir com a proposta electoral..... Ha caigut del programa!. Ja no en parlen!. No és mullen....!. Això si, quan Pablo Iglesias evangelitza el seu ramat utilitza un llenguatge més propi del florido pensil que no pas d'un professor universitari del segle XXI. S'ha impregnat del més genuí perfum que desprèn la casta espanyola...!.

No em referiré al PSOE perquè prou feina tenen en intentar aguantar dempeus el xàfec que els està caient pel damunt. Temps tindrem de parlar-ne i especialment de la sucursal catalana, la qual s'està esvaint acceleradament. De moment deixem que vagin posant-se el salvavides perquè pugin surar sobre les turbulentes aigües polítiques, com a partit cabdal a Catalunya....

El palmell se l'emporta el Partit Popular. Un partit farcit de cucs que se'l mengen des de dins. Ple d'aprofitats que només pensen en omplir-se les butxaques amb calers... nets o bruts, tant els dóna!. Alicia Sánchez-Camacho va amenaçar el passat mes de gener que es podrà estudiar en la llengua nacional a Catalunya. Naturalment es referia al castellà.... Dit i fet!. Sense respectar la llei d'educació catalana, aprovada per amplíssima majoria al Parlament, el ministeri d'Educació ha presentat un recurs al TSJC perquè es repeteixin les matriculacions i es pugui elegir el castellà com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya. Tant se val que tan sols seixanta families haguessin demanant el castellà vehicular acollin-se a la llei espanyola -per cert, totes les demandes rebutjades per no complir les exigències del propi ministeri!-. Però la llei és la llei, encara que sigui castellana, i aquesta ha sentenciat que quan una família demana que l'ensenyament sigui en castellà, tota la classe ha de rebre-la en l'idioma de Cervantes. La llei espanyola prioritza els drets d'un sol alumne castellanoparlant -en realitat el pare!- per damunt dels drets dels altres trenta. En definitiva, el PP vol imposar el seu model educatiu -malgrat que les competències en matèria d'educació són en mans de la Generalitat i del Parlament-, utilitzant els seus jutges i fiscals afins i violentant la llei catalana i els drets de pares i alumnes que majoritàriament recolzen l'ensenyament en català.

Sembla que les institucions de l'Estat espanyol han decidit passar a l'ofensiva per anorrear el desig de independència majoritari entre els catalans. Ho fan amb totes les armes al seu abast. Jutges i fiscals forçant la justícia i la legalitat. Denuncies penals al President i consellers catalans pel sol fet de fer política. Policies inventant-se informes falsos i filtrant-los a la premsa cavernaria. Polítics i funcionaris amenaçant de prohibir manifestacions pacífiques, limitant la llibertat d'expressió o mentint, manipulant i insultant a tort i dret. I ara, per rematar-ho, volent provocar un enfrontament entre pares, mestres i escoles, i entre ciutadans per qüestions de primacia lingüística del castellà per sobre del català.... I tot això sense que hagi començat la campanya electoral!.

Què passarà quan es convoquin les eleccions plebiscitàries?. Ens atacaran amb gasos hilarants, perquè no perdem el somriure o ens anestesiaran, perquè no ens moguem?. Ens faran pessigolles perquè estiguem contents o ens assotaran perquè no parlem ni protestem?. No ho sé ni m'importa massa. Perquè si sé què fan ara i el que previsiblement faran després. I el que fan enforteix les meves conviccions. Ens volen donar bromur però per nosaltres és com si ens donessin viagra.... Ep!. Sense necessitar-la!. Amb aquesta Espanya no hi vull viure!. Amb un Estat hóstil, irrespectuós, fal·laç i corrupte no vull tindre tractes!. Amb un govern sectari, nacional-espanyolista, meta-franquista i antidemocràtic no hi ha res a fer....!. No se'm acudeix res més que la independència per poder intentar ser feliç, per rebre justícia i el respecte què com ciutadà i nació mereixo. Per això votaré partits independentistes. A les municipals i a les plebiscitàries.... Aquesta Espanya "regenerada", "popular" i "amiga" de Catalunya, contra més lluny, millor!.

PARLEM DE FANTASMES, ESPECTRES I D'INFLUÈNCIES ESTRANYES.

Dues de les formacions polítiques que es presenten a les properes eleccions municipals ho fan amb candidatures fantasmes en quasi un 30% de les llistes aprovades. Estic parlant del Partit Popular -el 27% del total anunciat- i del Partit Socialista -un 27,5%-. Fent aquesta trampa, absolutament legal a Espanya, volen rentar la seva imatge i mostrar-se com partits de forta implantació a tot el territori i amb gran capacitat de mobilització d'uns militants disposats a defensar els principis polítics fins les últimes conseqüències.... Però.....

Sempre hi ha un però!. Els dos partits han tingut que recórrer a militants d'altres pobles i de fora de Catalunya per acabar d'omplir les candidatures. Valgui com exemple el cas d'un candidat popular a la ciutat de Berga que figurava en una llista de UPyD de.... Ferrol, a Galicia!. O la confessió feta pel candidat socialista Maurici Lucena el qual reconeix que quan vivia a Madrid figurava com a representant electe de Barcelona. El cas més cridaner ens el brinda -com sempre- el Partit Popular a Sant Joan de les Abadesses, on la majoría de figurants a la llista estan vinculats a la ciutat madrilenya de Getafe.

A part de fer el ridícul o intentar prendre el pel als ciutadans dels pobles on pateixen aquesta mena d'estafa política, perquè ho fan?. Doncs perquè volen aparentar allò que no són. No són precisament formacions que es trobin a la cresta de l'onada. Ans al contrari. Estan ensorrats sota un munt de corrupció -cas del PP-, o navegant sense brúixola ni GPS -cas dels socialistes-. Molts militants fugen esparverats davant dels escàndols i la confusió que regne a les cúpules d'ambdós partits, les quals veuen amb impotència com perden bous i esquelles davant de les formacions emergents, com ara Podemos i C's. Per aquesta raó es veuen obligats a recórrer al envellit fons de l'armari..... poblat d'espectres i influències estranyes.

Així doncs, és tracta d'una qüestió d'aparences.... i de diners!. Aquestes llistes fantasmes suposaran un cost en diner públic al voltant de 1,2 milions d'euros en forma de subvencions que rebran pel sol fet de presentar candidatures al 50% de cada circumscripció, al que s'hi afegiran 270 euros per regidor obtingut. A favor dels conservadors i socialistes cal reconèixer, però, que deu ser molt costerut acceptar que Podemos i C's els mengin l'espai polític de forma tant descarada i insolent. Els quals els roben candidats i afiliats, acaparen l'espai mediàtic, obtenen suports i recursos dels poders fàctics dominants -la casta, més reeixida que mai!-, quan no fa gaire temps PP i PSOE eren els partits alfa i omega del sistema bi-partidista espanyol. Sembla que ara el sistema s'ha duplicat.... Però.....

Altre vegada un però....!. Per una banda, Podemos s'ha fet políticament tan transversal que ha perdut l'oremus i la virginitat.... Juan Carlos Monedero, principal ideòleg de la formació, ha dimitit de tots els seus càrrecs, mentre el partit comença a davallar en les enquestes i no ha assolit els resultats esperats -i prèviament anunciats!- a Andalusia. Podemos, fins ara imparable a les enquestes -sempre cuinades convenientment- i objecte de màxima atenció -i recolzament!- dels mitjans de comunicació espanyols, ha començat a fumejar. A evaporar-se!. El que hi havia dins del globus inflat artificialment era un gas inert, incolor i insípid.... Fantasmagòric!. El mateix que hi ha dins del gran globus anomenat C's. La mateixa substància insubstancial de Podemos, ficada a major pressió encara.... I per tant, amb moltes més possibilitats d'esclatar ensordidorament, expulsant violentament l'inconsistència acumulada al seu interior. C's, nascuda com assot de la llengua catalana i per extensió del catalanisme, ha tingut que articular un discurs econòmic, social, cultural i polític, que justifiques la marxa endegada a la reconquesta d'Espanya.... I ara té que explicar d'on van sortir els recursos que van permetre la seva eclosió. Vénen de la FAES?. Dels fons reservats de l'Estat?. De donacions del Foro Puente Aéreo....?. El que sí sabem és que el seu programa econòmic és calcat a les propostes que fa pocs anys va fer el servei econòmic i fiscal de la FAES. Un programa ultra-liberal i fiscalment igual al del PP. En cultura i sanitat pensen i proposen el mateix que els populars. I políticament passen per ser la marca blanca dels conservadors..... Si a tot això hi afegim l'inexplicable atenció que reben de les televisions -publiques o privades, tant se val- i la deferència i carinyo que els mostren determinats presentadors i programes, trobarem la explicació més escaient a les ínfules conreades per C's i el seu mediàtic líder Alberto Rivera.... de professió tertulià!.

La política espanyola està plena de fantasmes i espectres dedicats a intentar assolir el poder amb qualsevol mena de medis al seu abast. Les influències -bones o dolentes- esdevenen imprescindibles per aconseguir els seus objectius, malgrat que siguin discutibles o estranys. Del bi-partidisme probablement passarem al quadri-partidisme. L'unionisme esdevindrà més dividit que mai. I en conseqüència, més perillós. Si Catalunya vol subsistir com a nació, els catalans tindrem que prescindir dels fantasmes, els espectres i les influencies estranyes. Mentre uns volen anorrear-nos i fer-nos por, nosaltres volem reeixir. Volem la llibertat, la pau i la prosperitat.... La independència!. I el més important és que ho podem aconseguir votant massivament formacions reals, consistents i lliures d'influències estranyes....!!!!.