ACONSEGUIR L'EFECTE ENCARA QUE ES NOTI LA CURA.....

Si digués que Espanya es troba en fase terminal, que la metàstasis s'ha estès fins l'últim racó de les seves institucions, que ha envaït i infectat bona part de la seva societat i que afecta la pròpia supervivència del mateix l'Estat, algú podria titllar-me d'exagerat, malastruc i/o pessimista. Però no podria dir-me que soc un mentider. La corrupció generalitzada ha emmerdat a tot i tothom. Fins i tot les persones honrades i decents es troben pringats, bé sigui pel seu capteniment inmovilista o bé per tapar-se inconscientment els ulls i els nassos davant de la realitat que estan patint, sense fer res per evitar-ho. Ans el contrari!. Refermen cada cop que poden els polítics anti-demòcrates, voten els partits corromputs i recolzen els governs que els estan sotmetent i fuetejant sense cap mena de pietat....

Corrupció sense límits, aquesta es la qüestió!. Des del Gobierno d'Espanya fins l'últim funcionari de ADIF, els quals no se senten obligats a complir els compromisos contrets amb Catalunya pel ministerio de Fomento, per exemple. Passant pel partit que recolza l'executiu, el qual es troba investigat per finançament irregular i corrupció generalitzada; a més a més d'estar imputat com associació creada per delinquir. Continuant el repàs pel primer partit de l'oposició i els escàndols multimilionaris andalusos, amb implicacions dels ex-presidents de la Comunitat, Chaves i Griñan i d'algunes dotzenes més d'aprofitats. Fins ara, que comencen a sorgir denuncies -per exemple, el digital Royal Economy UK de l'onze de setembre de 2016-, que parlen d'un suposat frau electoral, amb responsabilitat directa de l'ínclit Fernández Díaz. La netedat i pulcritud de les eleccions i el consegüent escrutini en mans d'un reconegut conspirador....!. Mare meva, quin esglai!.

Doncs bé!. Si ens fitxem en què estan fent contra el procés independentista i contra Catalunya, tot s'agreuja i escampa encara més. Les ganivetades venen des de les contaminades institucions de l'Estat, del Gobierno de la Nación i dels partits nacionalistes espanyols, així com també des dels tribunals, fiscals, policia castellans i des de la caverna mediàtica espanyoles, sense solució de continuïtat. A tort i dret!. Abans volien "conseguir el efecto sin que se note el cuidado". Ara ja no els importa aconseguir l'efecte encara que es noti la cura.

L'ignominiós sinistre de l'Interior, l'inefable Jorge Fernández Díaz continua demanant a la fiscalia que segueixi afinant degudament tot allò que vagi contra Catalunya, com pot ser el proper judici contra Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs, alhora que va pagar un milió i mig d'euros -amb diners públics, es clar!- al xivato que li va servir la informació sobre Xavier Trias i que va resultar més falsa que un duro sevillà. Aquest sant baró anomenat Jorge ha sigut estafat tot i sent  conegut com el capo de l'operació Catalunya. Ell es el màxim responsable d'haver-se carregat la sanitat pública catalana segons consta en la conversa mantinguda amb el cap de l'oficina anti-corrupció de Catalunya, o de fer les gestions justes i necessàries perquè la fiscalia espanyola afini les imputacions contra polítics catalans basades en informacions falses i després filtrant-les a intrèpids periodistes d'investigació afectes al règim d'ara -i el franquista de sempre!- per a major gloria de la sagrada unitat de la pàtria..... espanyola, s'entén!.

El Govern d'Espanya, format per individus com el tenebrós Fernández Díaz, al costat de nosferatu Montoro -encarregat d'escanyar les finances catalanes-, Margallo -responsable del servei exterior incloent-hi l'espai sideral- o Soraya Sáenz de Santamaria, responsable del servei d'intel·ligència -de les rates de claveguera!-, està sota comandament de l'estaquirot Mariano Rajoy Brey, de professió registrador de la propietat en qualitat de president del gobierno en funcions. Tots ells malden per fer descarrilar de mala manera l'independentisme. Ara fabriquen proves falses i difamatòries contra polítics i institucions catalans, o boicotejant les inversions necessàries del corredor Mediterrani i del port de Barcelona. Alhora retarden transferències o cobren interessos abusius per prestar-nos els nostres propis diners, prèviament confiscats via impostos. O insten a la justícia castellana perquè no permeti que el conseller Romeva o el representant permanent davant la Unió Europea Amadeu Altafaj facin la seva feina d'afers exteriors com representants de Catalunya davant les institucions europees i dels governs de la resta del Món, adduint absurdes qüestions semàntiques. I tot això adobat per la vice-presidenta Soraya Sáenz -capitana de la temuda i prepotent brigada Aranzadi- amb galdoses actuacions dels agents del CNI bolcats en sabotejar el procés sobiranista català, per més democràtic, legítim i pacífic que pugui ser.....

I dontancredo Rajoy diu que no sap res de res.... No sap que el seu partit es una associació delictiva plena de vivales; que hi ha més corruptes que militants honrats dins la cúpula del seu partit; que té ministres que provoquen vergonya aliena i que a molts països del món serien ferms candidats a acabar dins la garjola a perpetuïtat; que el seu tarannà i capteniment ha infectat la justícia, la fiscalia, la policia, els mitjans de comunicació, les altes i baixes institucions, públiques i privades; que la merda arriba a l'IBEX 35 i les restes supervivents del anorreat món sindical..... Tot, absolutament tot s'està podrint!. I no precisament a Dinamarca!.

Mentre, l'estaquirot Rajoy no s'assabenta. No sap res de res!. Doncs potser que el facin fora, d'una punyetera vegada!. Com no s'adona de la realitat que l'envolta.... Amb una miqueta de sort no notarà que ja no es el president del Gobierno de Espanya..... Perquè si no ho fan, Espanya se'n va en orris, ja.....!.

Abans que això passi, però, Catalunya ja ha d'haver aconseguit l'efecte -la independència- encara que es noti la cura -la revolta, la desobediència-. Si no volem acabar tant malament com Espanya.
  

TANCS vs DEMOCRÀCIA.....?.

Ens trobem en plena campanya electoral i ja podem endevinar quins arguments utilitzaran les diferents formacions que es disputen els vots el proper 27 de setembre. D'entrada, tots li donen la importància que veritablement tenen. Tothom les accepte com plenament plebiscitàries, encara que els unionistes es resisteixen a utilitzar aquest mot..... Només per una qüestió de pudor legal, si més no.

Si ens fitxem en l'unionisme, prefereixen carregar les tintes sobre la suposada corrupció que assota Catalunya, abans què fer ofertes i propostes en positiu als ciutadans. És veritablement xocant que qui més insisteixen en assumptes relacionats amb aquesta impudícia sigui la formació política més corrupta d'Europa... I potser del món mundial!. Efectivament, sentir parlar de corrupció al Partit Popular provoca vergonya aliena. No te ètica, ni cap autoritat moral, ni la més mínima legitimitat democràtica per alliçonar a ningú sobre corrupció. I menys per parlar de decència i honestedat. Serà potser per això que també fa servir sicaris mediàtics per escampar la merda damunt dels seus enemics polítics per donar-li un caire de respectabilitat i certesa a les grolleres imputacions que llencen... Però, sense aconseguir ni l'una ni l'altre!.

El mitja més fidel en aquesta tasca és sense cap dubte, La Razón, de Paco Marhuenda. El director d'aquest diari es declara sempre que pot, com amic de tothom. És amic de Rajoy i de Mas. De Iglesias i Sánchez, D'Albiol i Junqueras. Dels Pujols i dels Aznar. "Mi amigo...." es una cançoneta que no se la treu de la boca ni amb decapant. També es un veritable mestre en confegir titulars de premsa -entrant en clara competència amb El Mundo!- que no passarien la proba del cotó a cap facultat seriosa de periodisme. Sempre que pot des-informar a la seva audiència -també es un pròsper tertulià polític-, ho fa amb autèntic delit.... Avui s'ha permès anunciar a primera plana que "El jutge ordenarà detenir a una desena d'empresaris del 3% després el 27S". És destacable les dots profètiques de La Razón. I les bones relacions que tenen amb la judicatura i la policia castellana, essent Marhuenda com és: català!. Informar els seus lectors a qualsevol preu és per ell una obsessió, i per aconseguir-ho prescindeix si cal de la veritat, de la presumpció d'innocència i del secret de sumari, conceptes aliens a l'ètica periodística que practica. Beu directament de fons policials i dels jutjats i fiscalies, jugant amb la mateixa avantatge que fins ara només gaudia Eduardo Inda, mestre del periodisme d'investigació més groguenc que es practica per Madrit. La caverna mediàtica madrilenya no ha escatimat mai recursos ni formes, fent servir els seus instruments gremials, ja sigui en forma de partits polítics o de cabdills artificials com Albert Rivera, populistes demagogs com Pablo Iglesias, líders de fang -Sánchez, Iceta...-,  o polítics fracassats -Rajoy, Sánchez Camacho....-, per atacar l'independentisme català amb acarnissament. Des de fa uns anys també utilitzen filtracions judicials i policials a dojo per amenaçar, acoquinar i manipular als desafectes catalans segons convingui als interessos de l'elit dirigent madrilenya.... O potser són les clavegueres de l'Estat las que mediatitzen la caverna mediàtica....!. Tant se val!. La qüestió es que a Madrit alguns manipulen a tothom com si fossin marionetes. Al servei dels interessos espanyols, es clar!. Els quals, curiosament, coincideixen amb els seus interessos particulars. I si poden explotar -i exposar!- l'origen català dels concernits, tant de bo!. És el cas del còmic Albert Boadella, del polític Xavier García-Albiol o el mateix Paco Marhuenda, periodista i tertulià....!. Quina vergonya i quina desgràcia per Catalunya, per major gloria d'Espanya!.

L'ultima escomesa de la caverna i de les rates de claveguera espanyoles contra el procés independentista l'ha denunciat el periodista José Antic, que va ser director de La Vanguardia i gens sospitós de ser un independentista infiltrat entre las files de La Santa Alianza barcelonina. Ans al contrari!. Doncs bé, José Antic informa que ja circula pels despatxos de Madrit un complet i destructiu dossier que té com a protagonista principal Artur Mas, el dimoni de l'unionisme. Senyala que només falta l'autorització política adient per filtrar-ho -i esbombar-lo- convenientment a la premsa del règim. Es a dir, es pretén repetir la jugada feta a les eleccions catalanes anteriors, quan es va fer públic un informe policial -avalat per un sindicat policial espanyol!- contra el president català, que va resultar més fals que un Picasso pintat per mi. La seva publicació va provocar una reculada de vots de CiU què de fregar la majoria absoluta segons enquestes va passar a perdre 12 escons fins quedar en 50. Ara es vol provocar una situació similar. Però ara ja no ens creiem els crits de Pedro demanant ajut per un suposat atac del llop que mai es produeix. La caverna i les rates espanyoles ja no tenen cap mena de credibilitat a ulls de la majoria de catalans.

És molt més difícil trobar catalans de naixement dins les files de l'exercit. N'hi han però són més discrets, com hauria de ser normal en aquest aguerrit gremi. Però no tots els militars compleixen amb aquest requisit. Abunden més els esperits altius d'hidalgos anacrònics que la sobrietat i senzillesa. Els temps que corren els provoquen una coïssor difícil de contenir, ho entenc. Alguns es creuen cridats a salvaguardar les essències pàtries i es veuen a si mateix com a veritables salvadors de l'unitat nacional. I si són esperonats per un ministre de Defensa bocamoll que no descarta l'intervenció de l'exercit segons que passi a Catalunya, doncs acaben parlant més del compte. El general a la reserva Juan Chicharro Ortega ha publicat un article prou contundent contra l'independentisme, contra els polítics -catalans i espanyols, per cert!- i contra la "massa popular abduïda i aborrallonada" que van assistir a la Via Lliure de l'onze de setembre passat. Desprès de lamentar la imatge de l'Espanya del 98 derrotada a Cuba que ara es podria repetir, carregava contra "els polítics que es solaçaven en els toros i en les revetlles". També carrega contra els que volen la ruptura constitucional "a la qual ens volen portar els pocavergonyes del 3%". Per tant, si Catalunya es declara en rebel·lia, "ningú pot negar que l'article 8 de la Constitució diu que les Forces Armades tenen como a missió garantir la sobirania d'Espanya i defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional".

Seria desitjable que els militars a la reserva -i també en actiu!- tinguessin la deguda continència verbal. Més que res per aparentar un respecte escrupolós cap els principis democràtics internacionalment acceptats, així com el sotmetiment degut a l'autoritat política del govern, per sobre de sentiments i records de temps passats en els quals l'exercit manava tant que fins i tot nomenaven els presentadors del telediario. 

Com es pot veure, les rates infecten a la caverna. La caverna escalfa el cap dels polítics. Els polítics remouen les entranyes de les Forces Armades. I l'exercit amenaça i vol ficar la por al cos a milions de ciutadans adduïts i aborrallonats que només volem votar en pau i decidir el nostre futur en llibertat....

Definitivament, a Espanya li agrada complicar-se la vida inútilment i prefereix la confrontació -fins i tot violenta!- per arreglar els problemes que sorgeixen dins la societat.... Prefereix donar cops de Constitució com si d'un garrot es tractes abans que rellegir-la i amorosir-la al servei dels ciutadans i de la societat. I en última instància, no dubta en utilitzar el xantatge, las mentides i la manipulació de jutges, fiscals i policia per imposar les seves lleis, que per aquest motiu esdevenen injustes. Si es necessari, fins i tot amenaça amb utilitzar tancs, canons i soldats per mantenir l'unitat de l'Estat..... que gràcies a les classes poderoses -la casta, en diuen ara!- que manen ara i sempre, s'està esmicolant com un terròs de sucre. Amb lo bé que els aniria si confiessin més en la democràcia....!. És el que fem els catalans. I es per això que tenim totes las de guanyar!.

Si no es què utilitzen els tancs Leopard, estacionats a Saragossa, es clar. Si així ho fessin, la victòria seria més aclaparadora, encara que s'aconseguís amb un cert retard..... I resultaria definitiva i dolorosa. Com va passar amb Cuba......!. Què s'ho repensin.....

ESPANYA SE'N VA EN ORRIS!.

Cada vegada veig més clar que els propers dies seran definitius per al futur de Catalunya. I també, i especialment, per Espanya. Pel que fa a Catalunya, s'acosta el temps de prendre les decisions mes importants, entre les quals es troba l'indesitjada -per alguns- ruptura de la legalitat espanyola, especialment temuda per l'estament polític i singularment pels catalans unionistes. Caldrà decidir si atorguem i reconeixem al Tribunal Constitucional espanyol la legitimitat necessària per acatar la resolució contraria al dret a decidir dels catalans, que sens dubte dictarà properament. Tothom dona per fet que el Govern d'Espanya recorrerà la llei de consultes catalana -així ho anuncien fins i tot abans que el Parlament aprovi el text!- i en conseqüència, serà suspesa automàticament per l'Alt Tribunal, fins que es pronunciï definitivament sobre la forma i el fons de la mencionada llei. Això comportarà aturar la convocatòria anunciada pel 9 de novembre, que suposadament significaria una pírrica victòria d'en Rajoy i del Partit Popular sobre el procés sobiranista. Però la realitat és tossuda, molt tossuda. Perquè, quines conseqüències tindrà l'enèssima negativa de Mariano Rajoy, no ja per Catalunya, sinó per la pròpia Espanya?.

La robustesa democràtica del Regne d'Espanya és posada en dubte per tothom. Tant davant d'ulls catalans com també els de la comunitat internacional. Són conegudes les actuacions de l'Estat espanyol respecte la legitima reclamació de Catalunya. "No es pot votar!", se'ns diu. "És inconstitucional. Mas i Junqueras, CiU i ERC són nazis, mafiosos i terroristes, a més de corruptes", afirmen des de la caverna.  I segueixen: "la llei de consultes és il·legal. La corrupció campa per Catalunya més que en cap altre indret de l'Estat. Les finances de la Generalitat depenen de la bona voluntat del Govern d'en Rajoy i de la solidaritat dels espanyols. Catalunya no pateix cap espoli fiscal; això és un invent de la casta política. Catalunya flotarà descontroladament per l'espai sideral per sempre més. Si més no -o a la vegada, qui sap!-, romandrà desterrada a la desolada illa de Robinson Crusoe per tota l'eternitat....". És realment curiós com entén l'Espanya dels populars la forma d'afrontar les disputes polítiques dins del seu Estat; i la seva particular manera d'exercir i entendre la democràcia. És totalment oposada a l'estil britànic d'afrontar el procés escocès!. Per aquest motiu la credibilitat democràtica d'Espanya es troba en entredit. Perquè, com es poden utilitzar les clavegueres de l'Estat a tort i a dret com ariet per reconquerir el cor i la raó dels catalans?. Com poden afirmar que votar és il·legal?. Te cap sentit apel·lar a la democràcia, al diàleg i al pacte, i desprès demanar submissió i acatament sense matisos ni discussions de cap mena, implantar per pebrots lleis injustes, i prendre i imposar decisions filo-franquistes, arbitràries i pre-constitucionals?. Es pot defensar la regeneració de la vida política i alhora amenaçar amb aprovar una llei electoral feta a mida dels interessos populars?. Es pot acusar els altres de corruptes quant tens dins casa teva Bárcenas, fas negocis amb Gürtel i reparteixes sobres plens de diner negre entre els teus afiliats més senyers?.

No crec que els ciutadans espanyols siguin plenament conscients del mal que causen al prestigi del seu país aquesta mena d'actuacions populars. Utilitzar els serveis secrets contra un procés plenament democràtic com el plantejat pels catalans, no te perquè compartir-se però es pot entendre. Però fer-ho carregant les tintes contra persones individuals i contra les seves famílies per intentar aconseguir el desprestigi generalitzat de tot un moviment ciutadà, pacífic, il·lusionant i democràtic, és fastigós. Ja què si tenien la informació, perquè no la posaven en mans de la justícia?. Potser per utilitzar-la per fer xantatge?. Ho van fer?. Servir-se de pretesos periodistes d'investigació per filtrar informacions manipulades, esbiaixades, exagerades  i en molts cassos falses no només posen en evidència els serveis d'informació de l'Estat, també els mitjans que s'hi presten i els informadors que s'han venut al poder instituït. Fer servir els jutges, els fiscals, les lleis, la policia i les institucions en benefici d'interessos partidistes, és vergonyós. Escanyar les finances de la Generalitat per fer trontollar els objectius polítics del Govern català, és d'una roïnesa aclaparadora. Estan perjudicant a tots els ciutadans catalans!. I sabem que l'Estat espanyol és el culpable!. Voler canviar la llei electoral en benefici propi per por de perdre el poder en mans d'altres formacions polítiques és absolutament antidemocràtic. Manipular les balances fiscals perquè diguin allò que no és veritat, és una bestiesa. Utilitzar el Tribunal Constitucional com a corretja de transmissió per imposar l'ideari del partit que ostenta el poder en cada moment, és anticonstitucional....!. Mare meva, quants disbarats!. Quin desgavell!. Quina basarda fa l'Espanya popular!.

Tots aquests despropòsits espanyols són motius necessaris i suficients pels quals els ciutadans catalans exigim la independència de la nostra nació. Espanya, de la mà de Mariano Rajoy i sota el jou del Partit Popular, se'n va en orris. I tot això perquè no accepten que els catalans votem si volem o no continuar amb l'estatus quo actual, que per la majoria de nosaltres s'ha tornat insuportable. Per tal d'impedir-ho utilitzen tots els mitjans al seu abast: legals o il·legals; justos o no; pacífics o violents. Manipulen jutges i fiscals. Amenacen utilitzant la seva policia, i espies i periodistes de malfiar. Fan servir el poder executiu, legislatiu i judicial, així com les finances i l'economia en general, amb l'únic objectiu d'aturar les ambicions i anhels de Catalunya. I els resultats aconseguits amb aquest procedir són just el contrari dels desitjats per ells. Les ganes de plena sobirania augmenten i la independència s'apropa acceleradament, imparable.

Els catalans, tard o d'hora, haurem de trencar la legalitat espanyola. No existeix cap alternativa a la independència prou atractiva. Les conviccions democràtiques d'en Rajoy, dels populars, també de molts socialistes es van esvaint cada dia que passa. El Tribunal Constitucional ha esdevingut un organisme típicament espanyol: parcial i subjectiu, sense cap mena de credibilitat, amb el desprestigi acumulat que el porta directament cap a la il·legitimitat.... Sí el seu president és un reconegut jurista anti-català!. Sense amagar-se ni dissimular-ho!. I fidel seguidor (ex-militant) del Partit Popular!. En conseqüència, no tenim perquè acatar les resolucions que puguin dictar. Especialment quant fan referència a Catalunya. Les sentencies, a Espanya, és dicten des del govern i/o des dels mitjans de comunicació cavernaris afectes al règim. Els magistrats del Tribunal Constitucional només serveixen per vestir-les amb ampul·loses expressions jurídiques i floritures semàntiques -això si, molt aparents-, i res més. Ho han demostrat al llarg i ample de la seva convulsa historia constitucional. Singularment, quant s'han pronunciat sobre qüestions catalanes, com ara el malaguanyat -i maleït- Estatut, o sobre la llengua vehicular de l'escola catalana. Per tant, perquè hem d'obeir-los...?. Si ja sabem que diran!. I el perquè ho diuen!. Ho fan per pur sectarisme.

Em temo que Espanya només te obert un únic pont, pel que fa a Catalunya. La resta, els ha destruït per tallar-se la retirada. És una via -no pas la tercera!- plena de brutalitat i d'agressions. Les seves tropes d'ocupació, la guardia civil i la policia nacional, sempre amenaçadores. La força i la imposició són el seu nord i guia. I si cal, l'exercit com a últim i contundent recurs. La raó, el seny i l'entesa política no entren pas dins del seu imaginari governamental. La Democràcia, a Espanya, rep un cognom que la desvirtua completament: Democràcia espanyola. El mateix li passa a l'estat de dret: s'entén com a dret de l'estat. Tanmateix, la seva feblesa argumental i ideològica la fan més perillosa. I per això, morirà matant. Al menys, ho intentarà. Ja ho va anunciar el senyor Aznar: "antes se romperá Catalunya que España....". Doncs no, senyor Aznar. Espanya ja s'ha trencat, gràcies al Partit Popular i les bajanades que ha fet i fa el Gobierno de la Nación. Espanya se'n va a norris graciés entre d'altres hidalgos, al senyor Aznar. I Catalunya i els catalans no volem pas acompanyar-los. Ens salvarem a nosaltres mateixos amb la democràcia -sense cognoms-, el pacifisme -sense violència-, i les ànsies d'autèntica Justícia i llibertat. És la nostra esperança.... Per cert, on és l'esperança pels espanyols?.