"UN GOT ES UN GOT I UN PLAT ES UN PLAT"

Ens troben a poques hores de les transcendentals eleccions, plebiscitàries, sens dubte!, per elegir els representants del Parlament de Catalunya. La campanya electoral exhala l'últim sospir i ja podem comentar el capteniment que ha tingut l'unionisme a l'hora de confrontar els seus arguments als de l'independentisme. Ha sigut decebedor!. Ha sigut ridícul i ha provocat vergonya aliena.....

Al forçat recolzament dispensat al govern d'Espanya per part de Merkel, Cameron, Obama o el president de Colòmbia li ha mancat la credibilitat i contundència que les pressions espanyoles haurien desitjat d'aquests líders i d'altres, que no s'han volgut involucrar excessivament. En canvi,el tímid recolzament obtingut ha servit perquè la causa independentista hagi assolit una projecció internacional inversemblant fins fa pocs dies..... Espanya s'ha fet un gol en pròpia porta!.

No contents amb aquesta relliscada i davant els aclaparadors resultats que donen les enquestes secretes en poder de la patronal bancaria, el govern els va entabanar perquè es manifestessin disposats a marxar de Catalunya cas de guanyar les opcions sobiranistes. Com era previsible, l'enrenou causat entre el clients catalans va ser de tal calibre què els diferents bancs, individualment, han tingut que declarar: "No pensem marxar, passi el que passi a Catalunya"..... Segon gol en pròpia porta!.

Per reblar el clau financer el Govern de Mariano Rajoy va influir -forçar!- perquè el governador del Banc d'Espanya digues que en cas de independència, a Catalunya s'hauria d'imposar un corralito -com va passar a Grècia-, davant l'impossibilitat que els bancs catalans rebessin assistència del Banc Central Europeu. I a més a més, Catalunya no podria disposar de la moneda comuna, el Euro.... La confiança en el sistema bancari espanyol va caure sota mínims fins el punt que des de la seu del BCE van trucar esparverats al despatx del governador Linde perquè rectifiques..... Donde dije digo, digo Diego, que diria un castís!. Va acabar reconeixen què: "Un corralito es altament improbable, gairebé impossible". Tercer gol en pròpia porta!. El triplet està servit!.

Debian pensar que una entrevista a Mariano Rajoy en un mitjà afí -Onda Cero-, donaria una renovada empenta a la causa unionista. Dit i fet!. Un dels argument recurrents dels populars es que la independència faria perdre la nacionalitat espanyola i la ciutadania europea.
L'entrevistador, Carlos Alsina, va haver d'informar a Rajoy que els catalans que ho volguessin podrien conservar la ciutadania espanyola -i conseqüentment, la europea-, d'acord amb la Constitució i legalitat espanyoles. Si els lectors volen riure una estona, aconsello que es miri el vídeo de l'entrevista i especialment la seqüència final quan Mariano Rajoy arrufa les celles i el nas i qualifica la conversa de "disquisicions que no condueix enlloc"..... Això es penal i expulsió!.

Després de tots aquest disbarats, han decidit incrementar la pressió contra els jubilats, propagant l'espècie que Catalunya no podrà pagar les pensions en cas de independència.... Novament Rajoy s'ha vist obligat a admetre -en una nova entrevista a TV Girona- que l'Estat espanyol continuarà pagat les pensions de tots aquells pensionistes catalans que han cotitzat a la Seguretat Social espanyola, com obliguen les legalitats de l'Estat i internacional..... El cinquè gol, per tota l'esquadra!.

De moment, ja els hem fet la maneta.... Bé!. Se l'han fet ells solets. I encara falten dos dies perquè l'arbitra -les urnes, els vots i els ciutadans- senyalem el final del partit. Com segueixin així, encara podran caure'ls-hi alguns quants gols més!.

Tot això ha passat aquesta setmana. Diuen que no són unes eleccions plebiscitàries, però se les prenen com a tal. Diuen que la independència es impossible, però durant dos dies un munt de furgonetes blindades han penetrat dins la sucursal del Banc d'Espanya a la plaça Catalunya, han carregat qui sap què i han sortit després cap a qui sap on.... Mentrestant, l'arquebisbe de València ha convocat una vigília a la catedral pel divendres i ha demanat que totes les parròquies preguin perquè no es produeixi la independència de Catalunya per que "no hi ha justificació moral per la secessió". Jo no vull saber si la independència es moral, immoral o amoral. M'importa un rave si els bancs marxen o no, perquè si ho fan en vindran d'altres. Ni si buiden de calers les càmeres del banc central espanyol, perquè això els retrata. No se si Mariano Rajoy es un inepte o se'l fa. L'última que ha dit  sobre la permanència o no de Catalunya dins la UE es de l'alçada d'un campanar: "El que diuen els tractats es molt clar, ho entén tot el món. Jo comprenc que aquells que estan en posicions diferents a les meves tinguin que utilitzar aquest argument, però realment un got es un got i un plat es un plat, i això, creieu-me, no ho dic com a polític que defensa determinades posicions. Es el que diuen els tractats europeus i es molt important que tots respectem la llei perquè si no no hi ha manera de funcionar". 

Tant m'ha fa el que diuen els tractats europeus. El veritablement important es què un got es un got i un plat es un plat. I per tant, un vot a favor de la independència és l'única solució per Catalunya!.

CALCEM-NOS LES BOTES I OBRIM ELS PARAIGÜES!.

Ens trobem a pocs dies de l'inici de la campanya electoral que ens han de portar a les eleccions del 27 de setembre proper. Estem en plena pre-campanya i l'unionisme continua negant el caràcter plebiscitari dels comicis, alhora que amb els seus fets i capteniment confirmen aquesta condició. Declaracions extemporànies, advertències, amenaces i insuls, crides desesperades a la participació, clams esporuguits per fer un front anti sobiranista..... Tot, absolutament tot el que fan o diuen els nacionalistes espanyols reforça el caràcter excepcional del 27 de setembre, que previsiblement donarà uns resultats força positius per l'independentisme.....

Vet aquí la mare dels ous....!. Totes les enquestes anuncien la victòria de les forces sobiranistes. L'única incògnita és si aconseguirem la majoria absoluta amb escons i amb vots. Si fem cas de les reaccions que destil·len els unionistes, tot ens porta a pensar què, efectivament, també guanyarem en vots.

Per tot això, l'unionisme ha perdut els papers. Desvariegen. Sovint perden el cap i els nervis. I cada cop que alguna destacada personalitat espanyola opina sobre el procés endegat a Catalunya, o es fan declaracions institucionals sobre el tema, mostren l'impotència i manca d'arguments que tenen, a més d'una ignorància majúscula i fins i tot, en moltes ocasions, una escandalosa i desvergonyida mala llet.

Uns quants exemples recents il·lustraran aquesta sensació. El ministre de defensa ha amenaçat veladament als polítics sobiranistes -i a tots els catalans!- quan afirma que "si tot el món compleix amb el seu deure no farà falta cap actuació de l'exercit a Catalunya.....". Ja han sortit a fer campanya electoral los tercios de Flandes per acoquinar als ciutadans catalans!. Per part del Poder Judicial -castellà, no ho oblidem pas!- també han ficat cullerada a l'olla catalana: "Al marge de la llei no hi ha llibertat, no hi ha democràcia, només miratges i frustració". Alhora han amenaçat amb la persecució -es a dir, l'esbombament- de la presumpta corrupció dels polítics catalans, fins i tot en plena campanya electoral. A aquest pim, pam, pum contra els desitjos democràtics dels catalans s'han sumat també els grans empresaris que cotitzen a l'IBEX 35. Els quals solen obtenir els seus beneficis mitjançant el BOE i la complicitat del poder polític que sovinteja la llotja presidencial del Santiago Bernabeu: "CEOE i els grans de l'IBEX planegen accions conjuntes davant el desafiament sobiranista de Mas", s'amenaça des de la premsa cavernaria. Per acabar-ho d'arrodonir, Felipe González es desdiu de les declaracions fetes a La Vanguardia en les quals es mostrava d'acord a considerar que Catalunya és una nació. Davant el furiós rebuig provocat dins les files nacionalistes espanyoles, ara nega haver-les fet, el que ha obligat al periodista -Enric Juliana- que va fer l'entrevista a donar a conèixer l'enregistrament de l'àudio que recullen les paraules de l'ex-president i que venen ha corroborar la versió publicada....

Tots aquest exemples esmentats s'han produït el mateix dia, el 8 de setembre. És com si s'haguessin posat d'acord per demostrar l'unitat de criteris polítics -unidad de destino en lo universal, en deia Franco!- que desferma el procés independentista català entre el nacionalisme unitarista espanyol. Ni un sol missatge positiu!. Cap mena de proposició. Res de diàleg -potser ja es tard!- ni posicionament democràtic. Heus ací l'oferta d'Espanya a Catalunya.....

Encara no ha començat la campanya electoral, però els unionistes ja han ensenyat les cartes. Per descomptat, d'una baralla potinejada. Guerra bruta, autoritarisme, amenaces, por, advertiments, xantatges, insuls, mentides, aquest son els arguments que utilitzaran polítics, funcionaris, grans empresaris, periodistes, tertulians, fiscals, jutges, policies, militars i en general tots els nacionalistes espanyols més abrandats, per derrotar l'independentisme. Ho faran amb un in crescendo sostingut fins el dia de les eleccions. Tot serà negatiu, res de veritat o certesa, i quasi tot manipulat i fals.....

Ciutadans catalans!. Calcem-nos les botes i obrim els paraigües, ja que tot el que posaran davant nostre d'ara fins el vint-i-set de setembre serà fang, merda, escopinades i vòmits..... Mantinguem doncs la calma, els nervis temperats, el cap fred i les idees clares. I per damunt de tot, conservem intactes les esperances, les il·lusions i els principis democràtics..... Si així ho fem, guanyarem la independència....!. Malgrat tot i tots!.