A UN ESTAT NORMAL......

A un estat democràtic respectuós amb els drets i llibertats, tant els col·lectius dels pobles com els individuals dels ciutadans, on es prioritzen els principis de Justícia i Democràcia per damunt de tot, hi ha coses que no solen passar. I si passen, intenten ser corregides amb rapidesa, contundència i efectivitat.

Per exemple: A un estat normal i democràtic el Tribunal Constitucional no modifica les lleis aprovades pel parlament i referendades per la ciutadania abans que d'elles se'n desprengui qualsevol acció o decisió que presumptament puguin semblar inconstitucionals. I molt menys mantenen intactes articles copiats literalment en textos legals d'altres comunitats però declarats inconstitucionals en l'estatut original, per exemple el català. Tampoc n'hi ha massa on els polítics que ostenten el poder es neguen sistemàticament a fer Política amb els seus adversaris, rebutgen parlar de les demandes exigides i inquietuds expressades per la ciutadania sense condicions prèvies, o criminalitzen els oponents polítics perquè defensen idees contraries a les seves. A cap estat democràtic els partits polítics neguen al parlament legalment constituït la capacitat de parlar sobre tot, sense més limitacions que el respecte als principis democràtics i el capteniment degut a qui no pensa el mateix que la resta.

A un estat normal la policia mai interpreta els mandats judicials a conveniència, bescanviant el fer complir una instrucció com ara mantenir la proporcionalitat i la convivència ciutadana, a base d'apallissar indiscriminadament a vells, joves, adults, homes i dones, estirar els cabells, donar puntades de peu i cops de porra, disparant pilotes de goma prohibides contra manifestants o arrossegant escales avall a gent pacífica que només vol votar. A cap estat del món democràtic la policia crida rabiosament a por ellos desfermant i demostrant l'odi que acumulen contra aquells que només volen decidir el futur polític del seu país en pau i llibertat. No sol passar que els comandaments de les forces policials encarregades de fer els atestats requerits per la fiscalia per imputar delictes tinguin una predisposició provocadora i fatxenda, inequívocament rabiosa, mancada d'objectivitat i absolutament esbiaixada de la realitat -a reprimir!- fins el punt  d'inventar-se fets i probes per deixar anar tota la fúria i mala bava acumulades, demostrades públicament en múltiples piulades contra la majoria de ciutadans d'un poble, presumptes infractors, els quals a més a més han patit la violenta repressió incontrolada de les forces repressores sota el seu comandament.

Es clar que tampoc és massa normal que la fiscalia es dediqui a afinar aquests atestats per a donar-los una aparença de legalitat i legitimitat que no tenen i poder fer-los servir davant d'un jutge capaç de beneir i perseverar en les mentides afinades per un fiscal sense escrúpols i fabulades per un comandament policial sense decència.

A un estat de dret normal i democràtic la Justícia està per damunt de lleis injustes i jutges corporativistes absolutament polititzats i més preocupats per la literalitat de les lleis i normes que no pas per l'esperit que les inspira. Normalment, els jutges d'un estat de dret democràtic on impera la Justícia no apliquen mai la llei com a venjança, ni la retorcen per aniquilar els adversaris polítics dissidents dels poders fàctics establers. En quina mena d'estat els jutges s'entremeten en el poder legislatiu censurant allò de què es pot parlar o no, a qui s'ha d'investir o no i com i quan fer-ho?.

A quina mena d'estat de dret els opositors polítics son perseguits, jutjats, engarjolats, condemnats preventivament i expulsats del seu país pels poders executiu i judicial, o son ignorats, menystinguts i mediatitzats pel legislatiu i escarnits, difamats i insultats per l'anomenat quart poder -la premsa còmplice!- pel sol fet de fer i dir alló amb el que van concorre a eleccions que van guanyar legítima i folgadament i donar compliment al programa electoral -sense haver sigut qüestionat prèviament per ningú-, votat i aprovat  per la majoria de ciutadans?.

Em poden dir a quin estat democràtic el cap d'estat es decanta a favor d'una part i no fa de mediador -com mana la constitució!-, acoquina a la part agreujada, apadrina la violenta repressió indiscriminada contra els ciutadans i pressiona -fa xantatge!- a directius i empreses privades perquè marxin del seu país i s'estableixin al país veí?.

No hi ha massa estats de dret que es considerin democràtics que facin quelcom semblant com el descrit aquí i ara. Potser hi ha estats que se'n diuen democràtics però que no ho son. Com ara Rússia o Turquia. Que diguin que hi ha llibertat d'expressió però dins d'un ordre i límits arbitraris. Que es vantin de respectar els principis democràtics menys quan atemptin contra els poders i privilegis que gaudeixen els poderosos. Que es mostrin tan orgullosos  que recompensen amb un ascens al generalat pel seu cap i alhora el cobreixen de medalles com a pagament per la feina feta per la seva policia i forces paramilitars, fins i tot quan causen més d'un miler de ferits, reprimint violentament la ciutadania quan defensa i exerceix lliurament els seus drets polítics i civils, i provoqui un altra miler de represaliats entre funcionaris del govern, batlles i regidors imputats tots ells per haver facilitat l'exercici d'aquests drets. Hi ha algun estat de dret que presumeixin de gaudir de separació de poders segons predicava Montesquiu i tenir els poders executiu, legislatiu i judicial tan barrejats i dependents els uns dels altres que s'amalgamen i es fusionen en un únic poder, feixuc, farragós i omnipresent?.

No hi ha massa estats democràtics que estiguin tan impregnats d'autoritarisme fins i tot després de més de quaranta anys transcorreguts d'ençà la mort d'un sanguinari dictador.

No hi ha cap estat de dret democràtic i defensor de la Justícia que s'assembli a l'estat espanyol.

Res millor que una República Catalana que faci just el contrari de com fa aquest estat espanyol mancat de drets, de justicia, de democràcia i que no sap desprendre's del seu passat franquista.

No hi ha massa estats com Espanya. Afortunadament......



           

"¡A POR ELLOS, OE!"

Si jo fos espanyol estaria molt preocupat.....

D'ençà del començament d'aquesta mena de farsa que vol ser judici polític, encarregat de repartir venjança i acarnissament contra l'independentisme, l'estat espanyol ha refermat la fustigació sobre els ciutadans catalans. Al marge dels fets veritablement ocorreguts, de probes fefaents, d'esbiaixades opinions i sensacions personals dels testimonis de càrrec alliçonats per la fiscalía i l'instructor -no passem per alt les mentides i exageracions fetes per tots ells en seu judicial-, així com les continues interrupcions i constrenyiments soferts per les defenses per part del president de la sala, del sentit comú i la realitat constatable als centenars d'imatges i vídeos enregistrats, visionats i exhibits a totes les televisions del món però impossibles d'exhibir durant el judici per posar en evidencia les mentides dels testimonis de l'acusació que deposen davant del jutge..... Doncs bé, a totes aquestes arbitrarietats i manipulacions judicials s'hi ha de afegir un renovat increment de la repressió per part de la policia, la guàrdia civil i la fiscalía espanyoles contra catalans independentistes i sobiranistes, electes o no, així com les amenaces i insuls dels partits que constitueixen el trifeixit -PP, C's, VOX- i que s'auto anomenen com a constitucionalistes. L'última malifeta de la fiscalía espanyola ha sigut imputar fins a tres delictes contra els ciutadans que han gosat denunciar l'actuació de la policia nacional i la guàrdia civil durant el passat 1 d'octubre -el dia del referèndum!- i que van patir directament la violència desfermada per les forces repressores espanyoles.També hem d'afegir la barroera censura imposada per la Junta Electoral i l'adulteració i ocultació de les informacions periodístiques contraries als interessos unionistes que practiquen tots els mitjans de comunicació espanyols, formin part o no del que coneixem com a caverna mediàtica.

A qualsevol poder o institució d'un suposat estat de dret son exigibles un tarannà d'acord amb els principis Democràtics i de Justícia universalment acceptats. D'acord amb la separació de poders i de la decència. D'acord amb les llibertats i drets humans individuals i col·lectius. No és el cas de l'estat espanyol, impermeable a aquestes exigències malgrat brandar altivament una Constitució aparentment curosa amb els drets i principis que recull el seu tex, però ineficaç i vaporosa amb l'ús que d'ells se'n fa..... Ens trobem davant del que ufanosament proclamen com a democràcia espanyola i que en altres temps reconeixíem com a democràcia orgànica o franquista.

El que estem vivint els catalans quan censuren i persegueixen el color groc, els llaços solidaris amb els presos i exiliats independentistes, quan la Junta Electoral Central també prohibeix estelades i pancartes -fins i tot les més imaginatives, com les que reclamen llibertat peixos pacífics i similars- i comminen i veten  els periodistes dels mitjans públics catalans si fan servir  paraules i conceptes com ara exiliats, presos polítics, farsa jurídica, causa general o judici polític, doncs bé, aquest fets que estem patint haurien de preocupar moltíssim i posar en alerta a tots els espanyols. Primer reprimeixen els catalans i després aniran contra els espanyols. Hem passat de la persecució de rapers i titellaires a la persecució de colors, paraules i pancartes. Hem passat de practicar la llibertat d'expressió a engarjolar a qui l'exerceix. Hem passat de l'atonyinament de ciutadans que defensaven pacíficament urnes i paperetes, a patir les provocacions i la ferum del feixisme ensenyorit a les places i carrers del país amb total impunitat. Hem passat de les amenaces, insults, mentides i exageracions de C's, PP i dels comandos Arrimades en creuada permanent contra els llaços grocs, al blanqueig mediàtic de la formació política d'extrema dreta VOX -feixista i franquista alhora-, que arrossega i decanta altres formacions -PP i C's- cap a postulats i posicionaments encara més propers al franquisme latent que professen dissimuladament des de sempre. Hem passat de l'arbitrari espoli decretat pel Tribunal de Cuentas sobre els patrimonis privats de Mas, Ortega, Rigau i Homs -el TSJC no va apreciar malbaratament de cabdals públics per la consulta del 9-N però el Tribunal de Cuentas se'l va inventar-, a buscar la ruïna dels presos i exiliats polítics d'ara pels mateixos motius, el referèndum del 1-O, que encara son innocents -formalment no estan sentenciats- a ulls de la decència processal però no a ulls de la indecencia del Tribunal de Cuentas.

L'Estat espanyol ha passat de ser una democràcia homologada internacionalment i suposadament europeista a ser una mena de tirania disfressada de democràcia formal amb notòries incrustacions de franquisme sociològic. D'un règim monàrquic parlamentari dins la Unió Europea a un règim autoritari encastat a una Unió d'estats deshumanitzada i afeblida políticament, en mans de sapastres aparentment democràtics emmanillats i deutors dels poders financers i empresarials globals. Els catalans n'estem farts de tanta hipocresia, de tantes mentides, de tanta repressió. Estem delerosos de Llibertat, Justícia i Democràcia. Però els espanyols sembla que no acaben de reaccionar per tot alló que els caurà damunt ja que sembla que això no va amb ells. Fins i tot n'hi ha qui creu que el capteniment anti-catalanista dels poders i institucions espanyoles és legítim, oportú i proporcionat. Creuen fermament en el missatge que cantava la gent davant dels aquarteraments de la metròpoli quan van acomiadar les forces expedicionàries desplaçades a reconquerir la colònia revoltada: "a por ellos, oe!". Per molts espanyols aquesta cantinela continua plenament vigent. I així serà fins la victòria final. És a dir, fins l'esclafament dels independentistes catalans. Per aquest motiu tot si val i tot és justificable contra Catalunya, contra la independència i contra els catalans.

No s'adonen que cada acte repressor enforteix les ànsies independentistes. Que les seves mentides, manipulacions i manca de llibertat multiplica els nostres principis democràtics. Que la censura i restricció de la llibertat d'expressió a les quals volen sotmetre'ns fa augmentar la nostra determinació en defensa dels drets humans, col·lectius o individuals i el dret d'autodeterminació que tenim tots els catalans. Que la seva policia patriòtica i els seus fiscals afinadors -les rates de claveguera que pul·lulen per les clavegueres de l'estat- sota comandament de l'ex-ministre Fernández Díaz i amb el vist i plau de Mariano Rajoy, s'han dedicat -i encara es dediquen- a fabricar mentides i dossiers falsos contra els independentistes i els adversaris polítics -com es PODEMOS- per anorrear-los, fets que han impulsat les ànsies de independència de Catalunya fins a nivells hegemònics entre els electors catalans.....

Afortunadament, jo no soc espanyol!.

Aquells espanyols que dins d'una estona -desprès que el poder s'hagi encebat amb els catalans- es mostrin preocupats i temorencs degut a les pèrdues de llibertats i democràcia a les quals volen sotmetre'ls el trifeixit, amb la complicitat del socialisme de pa sucat amb oli espanyol, no passin pena. Els catalans no els girarem pas l'esquena com hores d'ara fan ells amb nosaltres..... Ni que ens apliquin l'article 155 de la sagrada Constitució espanyola mil cops!. Nosaltres hi serem!.

Els catalans si ajudarem als espanyols a recuperar la democràcia i la llibertat perdudes. Potser aleshores reclamaran una república com la que ja serà plenament vigent llavors a Catalunya.