Observo que els darrers temps hi ha molts que defensen el feixisme (franquisme a Espanya) com aquell que defensa que la terra es plana. Es a dir, defensen allò que no te defensa a base de bajanades. Els defensors, naturalment, no es consideren feixistes, com fan tots els bons espanyols que no es consideren nacionalistes perquè sempre ho son els catalans o bascos. Abascal, Orriols, VOX, Aliança Catalana, Ciudadanos, SCC, alguns socialistes d'arrels falangistes, molts populars d'arrels franquistes..... Si molt m'apures fins i tot el PP de Feijóo, els quals subsisteixen i creixen agafats pels "dallonses" per les grapes d'Abascal. Per no dir res de la judicatura i les policies.Tots ells tenen trets força coincidents. Xenofòbia, racisme contra els "moros", anti-catalanisme, anti-independentisme, anti-sanchisme. Fins i tot molts d'ells son antidemòcrates i autoritaris..... Vatua, quina tropa!
Pel que fa a Catalunya solen blasmar contra la llengua pròpia dels catalans, neguen la unitat de la llengua catalana, van contra l'escola o la immersió lingüística i del català com llengua vehicular, ho fan contra Puigdemont, contra l'amnistia, contra la independència i per descomptat, contra alló que ells denominen despectivament "processisme". Cap dels líders esmentats, però, ens diuen que volen pels catalans que no ens sentim espanyols, es a dir, que proposen per Catalunya quelcom diferent que no sigui "cafè per a tots", el millor finançament del mon mundial que mantingui el dèficit fiscal inacabable o que es consolidi a Catalunya l'hegemonia -podem considerar-la com a llengua colonialista universal per excel·lència- de la "lengua común que todos nos hemos dado".
Qui no vulgui veure que volen entabanar els ciutadans de tot l'estat i especialment els catalans, és perquè és cec o està adduït sectariament pel feixisme -repeteixo, franquisme a Espanya-. Respecte Catalunya volen anorrear l'independentisme a base de receptes insistentment autonomistes ja fracassades com a solució màgica de tots els problemes que tenen l'origen i deriven d'estar dependents i relligats amb el Regne d'Espanya des de 1714. Donar com excusa de mal pagador que estan decebuts per la suposada traïció feta pels líders i partits independentistes ho diuen els ingenus que creu les mentides i manipulacions espanyolistes i conseqüentment son ferms candidats a incrementar la seva decepció per tota l'eternitat. En definitiva volen mantenir el desengany per sempre més per a tots els independentistes.
Cada cop que s'acosten eleccions, ja siguin municipals, autonòmiques, europees o generals, quan la ciutadania es vol manifestar a favor de personalitats o formacions polítiques compromesos amb la democràcia o la independència, sorgeixen per art de màgia nous casos de corrupció o assetjaments policials i judicials els quals són sospitosament airejats molt abans de l'esdeveniment electoral en qüestió. Tots són publicitats profusament als mitjans cavernaris espanyols i especialment "matrilenys", fins i tot abans que la Guàrdia Civil i l'UCO i/o la Policia Nacional i l'UDEF comencin els re-coneguts registres a domicilis, seus de partits, ajuntaments i/o empreses presumptament corruptes -tractant-los com si ja haguessin estat declarats culpables-, tot això amb tota la parafernàlia i aparatositat mediàtica i judicial que sigui possible desenvolupar, es clar que obviant la presumpció d'innocència. En diuen la pena del telenotícies, la pitjor de les condemnes que pugui rebre un innocent.... Però el més indignant es que els botxins saben que són innocents!
Aquesta manca d'ètica, de principis democràtics, de sentit d'autèntica Justícia, de valors com són la tolerància, l'honestedat, el respecte al pluralisme, aquesta absència de valors humans i d'empatia envers la ciutadania en general i els catalans en particular -en aquestes qüestions els colonitzats tenim el cul pelat- és la primera causa que ha portat molts ciutadans a la conclusió que al costat d'Espanya, Catalunya no guanya res i perd molt. No hi ha esperança si restem units a Espanya. Ni il·lusions. Ni futur. Ni prosperitat.... Ni llibertat!
Així dons, si guanyen Abascal, Feijóo, Orriols i els Garcia Page socialistes, preparem-nos que vénen corbes!
Encara que suposo que tot això son elucubracions estiuenques meves que desitjo que mai passin a l'estat espanyol. O potser es inevitable que acabi passant? Pel que fa a Catalunya, si de mi -de nosaltres- depèn això no passarà pas!
Adéu, Espanya! Potser les dues nacions seran més felices separades. A Catalunya almenys ho intentarem. A Espanya dependrà dels espanyols. Es la seva feina.... Perquè els catalans ja estem prou enfeinats!
