ENGEGUEM L'AIRBAG DE LA DEMOCRÀCIA.....

S'ha produït un nou pronunciament a la contra de l'anomenat Tribunal Constitucional d'Espanya en qualitat de policia repressora, fiscalia inquisitorial, jutjat de guàrdia i boxi berlanguià..... Ara ha suspès l'acord del Parlament català que fa referència al referèndum d'autodeterminació a celebrar la tardor de l'any 2017. Fins aquí, res de nou. Ja se sap que quan els espanyols es pronuncien sobre l'afer català entren en joc tots els automatismes haguts i per haver en mans de l'estat, per tal de torpedinar l'exercici de las llibertats de les persones en general i dels més elementals principis democràtics universalment acceptats, en particular.... Ei!. No fos cas que guanyessin les aspiracions catalanes!.

Repeteixo: Res de nou sota el sol!. El TC -ara en qualitat de poder legislatiu- ha assumit amb delit les noves armes repressores que l'executiu popular ha posat al seu abast permetent-li actuar política i judicialment sobre allò que el govern i el partit de Rajoy no guanyen democràticament, per poder guanyar-ho manllevant la constitució. Per cert, constitució que afegeix a la condició de sagrada la de pètria. Ara ja es com les Taules de la Llei que Jahvè va entregar a Moisès al Sinaí. En el cas de la constitució, a Mariano a dalt la meseta..... 

Francament, considero que es l'hora d'engegar el coixí de seguretat del vehicle que ens està portant pel camí de la llibertat. El xoc Espanya-Catalunya ja s'està produint!. Sota el títol de operació diàleg el govern espanyol està activant tots els recursos disponibles per esclafar l'operació independència de Catalunya. Per exemple: La deriva constitucional, mitjançant els il·legítims membres del seu alt tribunal, dictant resolucions amenaçadores i xantatgistes inversemblantment antidemocràtiques. La deriva judicial, amb persecució inclosa cap el sobiranisme català, amb imputacions que en qualsevol país democràtic del món farien avergonyir a juristes -no castellans, es clar-. La deriva repressora, fent que la policia catalana actuï contra l'independentisme sota l'amenaça de posar-la a les ordres del sinistrerio de l'interior, o utilitzant la policia pretoriana ensinistrada per Fernández Díaz. I les clavegueres de l'estat sota comandament de Soraya Sáenz de Santamaría -presumpta comissionada de l'operació diàleg!-, per emmerdar a dojo a tot catalanista que se'ls posi per davant, o passant dossiers més falsos que un any de quatre-cents dies a la premsa marcadament groguenca que es publica a Madrit -i, malauradament, alguns també a Barcelona-. Aquesta, la deriva mediàtica, es la que a qualsevol periodista mínimament decent i amb l'ètica professional amb vigor, avergonyeix més als lectors i fa més mal a la informació honesta i a la llibertat d'expressió. Parlar de tertúlies o entrevistes on les veus favorables a la independència son sistemàticament ignorades o silenciades, on els suposats especialistes als quals se'ls demana opinió sobre Catalunya i el sobiranisme no són catalans, no viuen aquí i per tant no coneixen la realitat del país o són abrandadament contraris a la independència, es la norma de la casa.

Però el més significatiu d'aquesta ofensiva unionista, es la deriva política..... inexistent!. Aparentment!. Si rasquem una mica en les derives constitucionals, judicials, repressives-policials, a les clavegueres plenes de rates i les mediàtiques groguenques apreciarem l'immensa tasca que ha fet la vessant política davant del que ells denominen el desafiament independentista. Han abolit la separació de poders!. Montesquieu a més de ben mort està ben enterrat sota una capa de quaranta anys de fals estat de dret i de falsa democràcia. Totes les derives esmentades es resumeixen en una única i inabastable deriva: la corrupta deriva nacional-catòlica. Deriva inventada pel franquisme de primera hora, que va contaminar la malaurada transició espanyola i que acaba impregnant amb més o menys intensitat totes les formacions polítiques, institucions públiques i privades, magistratures i lobbys de tota mena que avui configuren el Regne d'Espanya.....

Davant d'aquest nacional-catolicisme reviscolat espanyol, el catalans només podem oposar l'airbag de la democràcia. I la legitimitat que empara la nostra causa. Per tant, podem exercir el dret a reunir-nos, a opinar i parlar sobre tot el que ens plagui i votar amb llibertat allò que creiem convenient. Tenim tot el dret a defensar-nos davant les escomeses espanyoles. Podem desobeir els tribunals castellans polititzats que no ens ofereixen garanties d'imparcialitat ni ens imparteixen veritable justícia i totes aquelles lleis que siguin injustes. Podem deixar de pagar els impostos a Espanya. Podem..... el que se us acudeixi!.

No crec equivocar-me si afirmo que ha arribat l'hora de l'adéu definitiu. Hem de ser valents, conseqüents i ferms. Hem de començar a desobeir. Perquè si no ho fem, morirem com a país en l'intent. Ells no tindran pietat i nosaltres no volem la seva misericòrdia. Nosaltres volem quelcom que es al nostre abast..... i que només depèn de la nostra voluntat: La independència.

Per tant, endavant conciutadans!. Som-hi!!!!.





   

HE TINGUT UN MALSON.....

Aquesta nit he tingut un somni. Fins aquí, normal. Cada nit somio i quasi sempre m'oblido del que somio. Però d'aquest somni me'n recordo perfectament. Al principi estava llegint i escrivint alguns comentaris d'aquests que fem a facebook o a twitter sobre noticies i pensaments que pengem al mur i compartim amb els nostres amics. Escrivíem i opinàvem alegrement sobre la independència de Catalunya. Sobre el com, el quan i el perquè. Tots coincidíem, però, que la tenim a tocar.....

Poc a poc alguns dels comentaris s'anaven tornant cada cop més agres, menys joiosos. Més grisos i desesperançadors. Alguns al·ludien a la DUI exigint-la o condemnant-la, altres parlaven del procés o del referèndum a favor o contra, n'hi havien qui defensaven fer una mena de revolució social inajornable i prioritària, mentre que uns quants demanaven movilitzacions ciutadanes sorolloses, vagues generals, desobediències a dojo i enfrontaments a tort i a dret i amb tothom. Tots sembla que volíem la independència però cap volia fer-la de la mateixa manera i acompanyat dels altres..... Fins i tot hi havia qui pensaven que el millor era negociar amb Madrit per fer una consulta, modificar la sagrada Constitució espanyola o marejar la perdiu indefinidament. Però les critiques, els retrets i els insults més amargs anaven dirigits majoritàriament als altres independentistes, no pas als espanyolistes!. Als unionistes els he somiat rient-se i xalant desenfrenadament davant l'espectacle que donàvem els sobiranistes.

Uns eren acusats despectivament de processistes mentre que aquests els titllaven de botiflers. Els més abrandats rebien la qualificació de revolucionaris de pacotilla anacrònics i els més tebis de pusil·lànimes esporuguits.... Traïdors, espanyolistes, unionistes inconfesses o caragirats eren alguns dels epítets que ens llançàvem els uns contra els altres. Malgrat que tots volíem la independència de Catalunya.

Cap el final del somni, un sinistre personatge amagat a la penombra va llançar una estentòria riallada mentre, en prou feines, remugava amb veu escardada, adusta i cervantina: "Antes se romperá Catalunya que España".

El somni s'havia transformat en un malson. No vaig poder més....!. Vatua!. Vaig despertar. Amarat de suor i amb la gola seca, em prou feines vaig poder incorporar-me mentre se'm escapava amb veu tremolosa: "Maleït sia!. Encara tindrà raó l'hidalgo castellà.....

Només fracassarem si ens anem fent la guerra entre nosaltres. No vull que acabi tenint raó Aznar. No vull continuar sent súbdit d'un Borbó. No vull que els insults més punyents vinguin d'aquells que volen el mateix que vull jo. Ja en tinc prou amb els que em dediquen els nacionalistes espanyols.....

Jo vull la independència!. Per damunt de tot!.

   

  

GAMBIT DE DAMA..... MARRAT!.

S'ha produït un relleu prou significatiu, diuen, a la seu de la Delegación del Gobierno de Madrit. Maria de los Llanos de Luna ha sigut enderrocada i substituïda per Enric Millo, entronitzat com nou virrei del Regne d'Espanya a Catalunya. Hi ha qui pensa que aquest relleu significarà el començament d'unes renovades i fructíferes relacions entre Espanya i Catalunya basades en el diàleg i la lleialtat mútues. Molts pensen -els unionistes!- que només així es capgirarà el relat del procés independentista al qual està sotmès Catalunya i els catalans. Naturalment, aquest capgirament el voldrien fer cap el manteniment de l'estatus quo actual i el consegüent sotmetiment del Principat a la voluntat i interessos comuns de tots els espanyols.... Com ha de ser!.

Aquestes intencions es veuran confirmades per l'allau de ministres del Gobierno que vindran a Catalunya per visualitzar la presència i permanència de l'Estat espanyol en terres catalanes. Fins i tot s'anuncia que la vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaria, encarregada de la carpeta catalana -i dels serveis secrets, per cert-, ha muntat un despatx a la seu de la Delegación a Barcelona perquè estarà a casa nostra cada dos per tres..... Els malpensats diran que aquesta proximitat permetrà controlar de més a prop la munió d'espies del CNI que rauen a Catalunya fent tasques pròpies de la guerra bruta desfermada contra els polítics catalans i contra la independència.

Ara com ara, tot són bones intencions. A l'anunci de l'oferta de lleialtat, diàleg i consens feta per Enric Millo al discurs de pressa de possessió s'hi ha d'afegir la mà estesa als centenars d'ajuntaments fins ara assetjants per la justícia castellana -a instàncies de Llanos de Luna- per no sotmetre's a la seva llei, per penjar estelades o votar resolucions contraries als desitjos d'Espanya.... També pretén convertir la delegació del Gobierno en "la casa de tots els catalans", sense tenir en compte que el terreny es nostre i que els catalans som prou crescuts com per decidir on i com hem de viure la nostra vida.....

A la jura del càrrec hi van assistir moltes personalitats afectes al règim, com ara militars, polítics afins i d'altres autoritats, així com l'enderrocada Llanos de Luna, la quota ministerial catalana Dolors Montserrat i, per descomptat, el cap de la brigada Aranzadi, Soraya Sáenz de Santamaria. Com a graciosa condescendència el jurament es va fer en català..... Va ser un acte entranyable al qual també va assistir l'encarregat d'afers exteriors català, Raül Romeva, com era pertinent.... per raons obvies!.

Doncs bé!. Tota aquesta fastuosa ceremonia i el sentit discurs pronunciat pel nou virrei de Catalunya, han estat acompanyades pel de sempre..... El congrés espanyol propicia el suplicatori de Francesc Homs per que l'investiguin pels fets del 9N. El judici i la sentència condemnatòria es donen per fetes. Mas, Rigau i Ortega seran jutjats pels mateixos fets, amb els mateixos resultats!. Carme Forcadell continua amenaçada de ser jutjada i condemnada a inhabilitació de càrrecs públics -presidenta del Parlament!- per deixar debatre i votar -en seu parlamentaria!- resolucions titllades d'inconstitucionals per un TC partidista i gens imparcial, revestit alhora de jutjat de primera i única instància. I de botxí.... Quatre-cents ajuntaments catalans han de fer front als requeriments de la Audiència Nacional -conegut en temps d'en Franco com TOP- per exercir el dret a la lliure expressió i defensar l'autonomia municipal.....  I també l'individual de batlles i regidors!. Mentrestant, el Tribunal Suprem manté el càstig al jutge Vidal per haver gosat exercir en hores lliures tasques privades que qualsevol bon jurista fa sobre temes diversos -la llei de la gravetat o sobre la immortalitat del cranc de riu, per exemple- i que ell va dedicar a fer un esborrany de Constitució catalana.....

Com es pot comprovar, les intencions de diàleg, consens i lleialtat són ben paleses i evidents al món unionista en general i al Gobierno dels populars en particular. Sense oblidar l'impagable tasca de recolzament i cobertura que socialistes i ciudadanos donen a l'executiu presidit per Mariano Rajoy, gràcies a totes dues formacions. Estan disposats a fer qualsevol cosa per tal d'aconseguir que l'independentisme arriï veles.... Fins i tot no oblidaran de continuar usant la guerra bruta com a complement consubstancial a les seves bones intencions.

Encara sort que els independentistes no ens refiem dels que volen fer volar coloms, ventar fum o vendre'ns la moto.... Nosaltres anem fent via i no escoltem els cants de sirena que volen seduir-nos -anorrear-nos!- perquè estavellem la nostre nau contra les rocoses costes espanyoles.... Ho hem fet ja masses vegades com per que ensopeguem altre cop contra la mateixa pedra.

El rumb està traçat i ens ha de conduir cap a Ítaca...... I arribarem pels volts del proper estiu......

AIXÒ ÉS EL QUE HEM DE FER.....!!!!.

L'ofensiva espanyola no s'atura. Ans el contrari!. S'accelera i s'escampa a tot i tothom que tingui a veure amb Catalunya i els catalans. Han decidit condemnar i inhabilitar a tot independentista mínimament significat. Mas, Ortega, Rigau, Homs, Forcadell, els sis regidors de Badalona, l'alcaldessa de Berga Montserrat Venturós.... També demanen explicacions als cinquanta vuit ajuntaments catalans que no van celebrar el 12 d'octubre, dia de l'Hispanitat i de la Raza, per tal de poder demanar responsabilitats, fins i tot penals si cal!. Per no parlar dels quatre-cents ajuntaments perseguits i denunciats per la virreina Llanos de Luna perquè no fan les cosses com a ella li agradaria. I no contents amb tot això, amenacen a Puigdemont, Romeva, Junqueras, Rull i Gabriel amb les mateixes imputacions que els altres. Per la seva banda, la jutgessa d'Osca encarregada de defensar els interessos del govern d'Aragó amenaça amb el codi penal al conseller de Cultura de Catalunya si no lliuren les obres propietat del Museu de Lleida -es van comprar i pagar legalment!- i catalogades com a patrimoni nacional català. Volen consumar un nou espoli, aquesta vegada d'art!. Això es una petita mostra del que està passant a Catalunya hores d'ara. Mentre el govern de Madrit continua, implacable, el seu tarannà anti-democràtic. Escanyament financer, afavorir infraestructures tercermundistes, negar inversions imprescindibles o negar-se a parlar amb els legítims representants del poble català, són algunes de les fites aconseguides pels nacional-catòlics. Margallo es fica en camissa d'onze vares retraient a Bèlgica que doni més competències en política exterior als estats -pensant en Catalunya!-, que provoca la contundent resposta de les autoritats d'aquell país -l'han titllat d'irresponsable, ignorant, incoherent-. Fernández Díaz es declara la bèstia negra de l'independentisme perquè li demanen responsabilitats per conspirar contra Catalunya, utilitzant fiscals afinadors, policia partidista i sectària -guarda pretoriana del PP- i el director de la oficina anti-frau Daniel de Alfonso. I la fiscalia general el recolza i consola demanant que s'arxivi la denuncia presentada contra ell, posada per Xavier Trias i el Partit Demòcrata Català. Naturalment, res impedirà que el sinistre Fernández se'n vagi de rositas, malgrat la reprovació de les Corts espanyoles i d'haver-se declarat responsable d'haver destrossat el sistema sanitari públic català, entre d'altres malifetes..... Així actua la justícia castellana!.

No crec equivocar-me si afirmo que ha arribat l'hora de començar la desobediència. Ells tenen la brigada Aranzadi, els jutges, els fiscals, la policia, els funcionaris, els polítics i tota una munió de nacionalistes espanyols decidits a anorrear el procés endegat per milions de ciutadans catalans per arribar a la independència -senzillament, la llibertat!- de la nostra nació. En canvi, nosaltres només tenim a favor la legitimitat política i ciutadana i els principis democràtics universalment acceptats. Ells utilitzen la por, les amenaces, els insults, les mentides i manipulacions per seduir-nos, mentre nosaltres ho fem pacíficament, amb il·lusió i esperança, apel·lant a la justícia i amb armes absolutament democràtiques..... Però anar amb el lliri a la mà, no n'hi ha prou!.

Hem de començar a desobeir les arbitrarietats que sorgeixen des de Madrit. No podem obeir a jutges de part, que prefereixen fer de picaplets abans que impartir justícia. Ni fiscals castellans que emulen a Torquemada, l'inquisidor general de Castella del segle XV traslladat al XXI. No podem acceptar una policia que s'inventa dossiers falsos per desprès esbombar-los a la premsa cavernaria. No volem barrejar-nos amb uns patriotes espanyols nacional-catòlics que volen esclafar-nos com si fóssim formigues, després de xuclar-nos la sang. I no aguantem ni tolerem més un Gobierno que està sustentat per un partit corromput, que no se sotmet al control parlamentari i que utilitza el TC com ariet  i garrot per destrossar els anhels i esperances de milions de catalans que caminem a la recerca de la llibertat i que estem ansiosos de gaudir de veritable justícia.

Tots els polítics imputats per la justícia castellana per raons polítiques no han de presentar-se ni obeir els tribunals. El mateix han de fer les institucions que pateixin l'escarni de requeriments il·legítims i immorals pel fet d'actuar municipal o parlamentàriament sense límits ni censures prèvies. Aquesta desobediència ha de ser col·lectiva i coordinada. No hem de fer cas a una policia que falseja la veritat i que utilitza la merda de les clavegueres de l'Estat per difamar i assetjar a persones honrades pel sol fet de ser independentistes. S'ha de denunciar públicament aquest procedir en seu parlamentaria i en boca del govern. I tampoc ens podem conformar amb un gobierno farcit de personatges sinistres i tronats, assentat damunt d'una muntanya de merda més alta que l'Everest. La pudor que desprèn fa venir basques.....

Perquè aquestes desobediències arribin a bon port es necessari que tinguin una cobertura política potent que faci que siguin impregnades de legitimitat. Per tant, abans de tot ha de produir-se un debat extraordinari al Parlament i aprovar una resolució que declari que totes les qüestions que Madrit endegui contra lleis, persones, institucions, debats parlamentaris, acords municipals o principis democràtics per motius polítics, seran degudament desoïts.Tots els pronunciaments, sentenciés, requeriments, imputacions o investigacions produïdes per motius polítics per la justícia castellana, seran desoïts. I totes les resolucions referides a Catalunya fetes pel Tribunal Constitucional, seran directament desoïdes. Recordem que es un tribunal absolutament des-legitimitat a causa de la seva presidència -partidista!- i de les successives sentències pronunciades sempre contra els interessos catalans, donat el seu biaix pro-governamental, nacionalista i anti-catalanista.

Si així ho féssim, refermaríem la plena sobirania del poble català delegada als electes del Parlament de Catalunya. El govern rebria l'impuls i l'autoritat necessaris per culminar el procés. I el poder judicial, a Catalunya, es podria dedicar exclusivament a les tasques pròpies de jutges i fiscals: impartir justícia sense immiscir-se ni estar condicionats pel poder polític.

I el procés sobiranista romandria dirigit irremeiablement cap a la propera independència, sense més entrebancs, assetjaments o xantatges inspirats per Madrit....

Això es el que hem de fer....!!!!.

L'ETERN "DÉJÀ VU".....

Hi ha realitats que són quasi eternes. Per exemple, Déu -pels creients-, l'Univers -pels somiadors- o el Sol -per l'ésser humà-. El mateix passa amb els sentiments, com ara l'amor -pels enamorats (tothom)- o el maleït odi. També en moltes altres coses l'eternitat es present, per cert!. Ben mirat, tot és un etern déjà vu. Tot sembla que passa per primer cop davant els nostres ulls quan en realitat sempre ha estat allà. Tot gira, gira..... I torna, torna.....

Si hagués de posar un exemple del sentiment que resulta un etern déjà vu d'odi hi posaria l'Estat espanyol. Més concretament, les institucions sotmeses als populars. Encara que també s'hi podria afegir el partit Ciudadanos -que varen néixer odiant la llengua i cultura catalanes- i els socialistes que s'han ben bé empeltat d'aquesta destil·lació conreada tan desinhibidament arreu de l'Estat pel Partit Popular. Per qui no se'n hagi adonat, m'estic referint a l'odi que aquesta mena d'espanyols constitucionalistes i no nacionalistes, per descomptat, han desenvolupat cap l'independentisme i per extensió, cap a Catalunya i molts catalans.

Si algú té ganes de llegir una mica més sobre aquest tema pot bussejar per JOANCUGAT i JANCUGAT i segur que trobarà més d'un article -en català o en castellà- que parli d'aquest indissimulat odi espanyol envers Catalunya, el qual ja s'està tornant feixugament ancestral....

A mesura que avança el procés independentista i ens dirigim irremeiablement cap el punt de desconnexió entre Catalunya i Espanya, s'accentuen la ràbia, la rancúnia, l'irreprimible odi en definitiva i fins i tot l'enveja cap a tot allò que tingui a veure amb la independència que s'apropa tan acceleradament, mentre que per aturar-la l'Estat ho fia tot a la brigada Aranzadi, als jutges i fiscals afinadors afectes al règim -l'actual i el franquista-, als periodistes d'investigació (sic) com ara Eduardo Inda i els seus compares. Ep!. I a la policia pretoriana de Jorge Fernández Díaz, sinistre de l'Interior. Pel que sembla Espanya no se'n refia de fer POLÍTICA amb normalitat ni li agrada massa practicar la DEMOCRÀCIA i els seus principis sense matisos ni condicions, ja què ambdues cada cop semblen més alienes i llunyanes a la realitat de l'Estat espanyol.

Ara el Tribunal Constitucional ha notificat al Govern i al Parlament de Catalunya que les conclusions sobre el procés constituent son nul·les. I no content en boicotejar les tasques pròpies de l'assemblea catalana, els amenaça amb responsabilitats fins i tot de caire penal, a qualsevol que no obeeixi les seves ordres. No només volen censurar i anorrear idees -no és el primer cop que ho intenten- si no que també es constitueixen en una mena de botxins disposats a executar la pena capital contra la democràcia parlamentaria.... De fet, l'amenaça s'ha consumat en la persona de la presidenta del Parlament Carme Forcadell, la qual ha sigut denunciada davant la fiscalia general de l'Estat per desobediència i prevaricació....

Per la seva banda, el ministre d'hisenda Nosferatu Montoro ja ha comunicat a Oriol Junqueras, vicepresident i conseller d'Economia de la Generalitat, que el sostre de despesa de la Generalitat no creixerà l'any 2017. Per tant, els pressupostos hauran de continuar suportant les retallades i mancances imposades per Madrit perquè el dèficit de la administració central s'ha desbocat i està molt per sobre del que Brussel·les està disposat a acceptar. Es a dir, Madrit no compleix i continua escanyant a Catalunya -i d'altres comunitats autònomes- per quedar bé davant la UE. Malgrat que continuarà no complint i malgrat que es vanten que l'economia va millor, el PIB creix i l'atur disminueix..... Fum, fum, fum.... Aquesta mesura busca torpedinar les converses entre JuntsPelSi i les CUP cara les negociacions entre ambdues formacions sobre els propers pressupostos de Catalunya. Un cop més l'odi i la rancúnia guien les decisions del gobierno d'Espanya, altrament coneguda com Escanya.....

I per reblar el clau Societat Civil Catalana, entitat creada amb no se sap quins recursos econòmics -super abundants per una entitat que no té més d'un centenar de socis- i amb la benedicció del PP i C's -i també del PSOE, tot s'ha de dir!-, volen denunciar davant el Consell d'Europa la "gravetat de la situació" que es viu a Catalunya. Gravetat referida als espanyols, s'entén..... Com es pot interpretar que aquesta societat formada per ultradretans i hiper-nacionalistes espanyols -nacional-catòlics excloents i agressius-, els líders de la qual han estat investigats per insultar, amenaçar, mentir, manipular i difamar a polítics i associacions catalanistes pacífiques i democràtiques,  tenen veu davant d'institucions europees i podem parlar lliurament per desinformar a qui vulgui escoltar i creure'ls...?. Què li preguntin al jugador del Barça Gerard Piqué, que per manifestar-se a favor del dret a decidir de Catalunya ha tingut que suportar amenaces, insults i l'assetjament dels unionistes a la xarxa i patir l'escarni i les difamacions de la premsa -esportiva o no- madrilenya, i de les cadenes de televisió i ràdio d'àmbit estatal, fins el punt que ja fart ha tingut que renunciar a jugar amb la selecció espanyola..... El Consell d'Europa prefereix escoltar a xenòfobs i mentiders abans de preguntar-se seriosament la greu situació que estem patint milions de catalans perquè volem votar la llibertat i independència de la nostra nació. Aquesta es la greu situació que vivim els catalans atrapats dins d'Espanya!.

L'odi contra Catalunya ha passat a ser una senya d'identitat pròpia de l'Espanya ultramuntana i abrandada dels darrers tres-cents anys, ara sota l'ègida de Felip VI i abans de Joan Carles I. El ministre de Justícia, fent d'inquisidor general diu que "El referèndum del 2017 no se celebrarà". Els seus fiscals s'encarregaran de continuar afinant querelles injustificades, inversemblants i per tant injustes contra l'independentisme. Mentre la brigada Aranzadi es pela els colzes buscant i re-buscant articles del Codi Penal per utilitzar-los contra polítics catalans. La policia de Fernández Díaz seguirà malparint informes falsos contra aquests mateixos polítics. Nosferatu Montoro intentarà xuclant-nos els diner i la sang fins la consumpció de les nostres forces. I l'unionisme de Sucietat Civil continuarà escampant brutícia per Europa contra Catalunya. Duien que de l'odi a l'amor només hi ha un pas..... L'odi catalanòfob espanyol es troba a anys llum de l'amor i la estimació.

Un missatge pels unionistes sense escrúpols: Als dos Borbons -com el que ens va arrabassar la llibertat el 1714-, que a Catalunya estem ja vivint a l'ombra de la nova República Catalana que està arribant. Per més que el fiscals castellans continuïn des-afinant i fent mal a la Justícia, acabaran fracassant. De res servirà que la brigada Aranzadi es cremi les celles mirant d'imputar i manipular la llei i els tribunals per mirar d'aturar-nos. Senzillament, no els farem cas.... La policia que utilitza el poder que la societat li dona per fer mal, falsejar i assetjar a bones persones pel sol fet que no combreguen amb les idees del seu sinistre cap, acabaran patint i pagant les conseqüències d'un procedir propi de l'Stasi. Als capos de SCC cal advertir-los que la veritat sempre acaba resplendint i les mentires porten a l'ombra de les masmorres -llegiu indigència intel·lectual-. I cal que Nosferatu Montoro tingui ben pressent que quan surt el Sol, els vampirs s'esvaeixen i es desintegren..... Catalunya la propera tardor haurà votat o votat, si o si. I el sol sortirà per il·luminar una Catalunya independent..... Lliures de Don Tancredos i Nosferatu!.

ACONSEGUIR L'EFECTE ENCARA QUE ES NOTI LA CURA.....

Si digués que Espanya es troba en fase terminal, que la metàstasis s'ha estès fins l'últim racó de les seves institucions, que ha envaït i infectat bona part de la seva societat i que afecta la pròpia supervivència del mateix l'Estat, algú podria titllar-me d'exagerat, malastruc i/o pessimista. Però no podria dir-me que soc un mentider. La corrupció generalitzada ha emmerdat a tot i tothom. Fins i tot les persones honrades i decents es troben pringats, bé sigui pel seu capteniment inmovilista o bé per tapar-se inconscientment els ulls i els nassos davant de la realitat que estan patint, sense fer res per evitar-ho. Ans el contrari!. Refermen cada cop que poden els polítics anti-demòcrates, voten els partits corromputs i recolzen els governs que els estan sotmetent i fuetejant sense cap mena de pietat....

Corrupció sense límits, aquesta es la qüestió!. Des del Gobierno d'Espanya fins l'últim funcionari de ADIF, els quals no se senten obligats a complir els compromisos contrets amb Catalunya pel ministerio de Fomento, per exemple. Passant pel partit que recolza l'executiu, el qual es troba investigat per finançament irregular i corrupció generalitzada; a més a més d'estar imputat com associació creada per delinquir. Continuant el repàs pel primer partit de l'oposició i els escàndols multimilionaris andalusos, amb implicacions dels ex-presidents de la Comunitat, Chaves i Griñan i d'algunes dotzenes més d'aprofitats. Fins ara, que comencen a sorgir denuncies -per exemple, el digital Royal Economy UK de l'onze de setembre de 2016-, que parlen d'un suposat frau electoral, amb responsabilitat directa de l'ínclit Fernández Díaz. La netedat i pulcritud de les eleccions i el consegüent escrutini en mans d'un reconegut conspirador....!. Mare meva, quin esglai!.

Doncs bé!. Si ens fitxem en què estan fent contra el procés independentista i contra Catalunya, tot s'agreuja i escampa encara més. Les ganivetades venen des de les contaminades institucions de l'Estat, del Gobierno de la Nación i dels partits nacionalistes espanyols, així com també des dels tribunals, fiscals, policia castellans i des de la caverna mediàtica espanyoles, sense solució de continuïtat. A tort i dret!. Abans volien "conseguir el efecto sin que se note el cuidado". Ara ja no els importa aconseguir l'efecte encara que es noti la cura.

L'ignominiós sinistre de l'Interior, l'inefable Jorge Fernández Díaz continua demanant a la fiscalia que segueixi afinant degudament tot allò que vagi contra Catalunya, com pot ser el proper judici contra Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs, alhora que va pagar un milió i mig d'euros -amb diners públics, es clar!- al xivato que li va servir la informació sobre Xavier Trias i que va resultar més falsa que un duro sevillà. Aquest sant baró anomenat Jorge ha sigut estafat tot i sent  conegut com el capo de l'operació Catalunya. Ell es el màxim responsable d'haver-se carregat la sanitat pública catalana segons consta en la conversa mantinguda amb el cap de l'oficina anti-corrupció de Catalunya, o de fer les gestions justes i necessàries perquè la fiscalia espanyola afini les imputacions contra polítics catalans basades en informacions falses i després filtrant-les a intrèpids periodistes d'investigació afectes al règim d'ara -i el franquista de sempre!- per a major gloria de la sagrada unitat de la pàtria..... espanyola, s'entén!.

El Govern d'Espanya, format per individus com el tenebrós Fernández Díaz, al costat de nosferatu Montoro -encarregat d'escanyar les finances catalanes-, Margallo -responsable del servei exterior incloent-hi l'espai sideral- o Soraya Sáenz de Santamaria, responsable del servei d'intel·ligència -de les rates de claveguera!-, està sota comandament de l'estaquirot Mariano Rajoy Brey, de professió registrador de la propietat en qualitat de president del gobierno en funcions. Tots ells malden per fer descarrilar de mala manera l'independentisme. Ara fabriquen proves falses i difamatòries contra polítics i institucions catalans, o boicotejant les inversions necessàries del corredor Mediterrani i del port de Barcelona. Alhora retarden transferències o cobren interessos abusius per prestar-nos els nostres propis diners, prèviament confiscats via impostos. O insten a la justícia castellana perquè no permeti que el conseller Romeva o el representant permanent davant la Unió Europea Amadeu Altafaj facin la seva feina d'afers exteriors com representants de Catalunya davant les institucions europees i dels governs de la resta del Món, adduint absurdes qüestions semàntiques. I tot això adobat per la vice-presidenta Soraya Sáenz -capitana de la temuda i prepotent brigada Aranzadi- amb galdoses actuacions dels agents del CNI bolcats en sabotejar el procés sobiranista català, per més democràtic, legítim i pacífic que pugui ser.....

I dontancredo Rajoy diu que no sap res de res.... No sap que el seu partit es una associació delictiva plena de vivales; que hi ha més corruptes que militants honrats dins la cúpula del seu partit; que té ministres que provoquen vergonya aliena i que a molts països del món serien ferms candidats a acabar dins la garjola a perpetuïtat; que el seu tarannà i capteniment ha infectat la justícia, la fiscalia, la policia, els mitjans de comunicació, les altes i baixes institucions, públiques i privades; que la merda arriba a l'IBEX 35 i les restes supervivents del anorreat món sindical..... Tot, absolutament tot s'està podrint!. I no precisament a Dinamarca!.

Mentre, l'estaquirot Rajoy no s'assabenta. No sap res de res!. Doncs potser que el facin fora, d'una punyetera vegada!. Com no s'adona de la realitat que l'envolta.... Amb una miqueta de sort no notarà que ja no es el president del Gobierno de Espanya..... Perquè si no ho fan, Espanya se'n va en orris, ja.....!.

Abans que això passi, però, Catalunya ja ha d'haver aconseguit l'efecte -la independència- encara que es noti la cura -la revolta, la desobediència-. Si no volem acabar tant malament com Espanya.
  

TANCS vs DEMOCRÀCIA.....?.

Ens trobem en plena campanya electoral i ja podem endevinar quins arguments utilitzaran les diferents formacions que es disputen els vots el proper 27 de setembre. D'entrada, tots li donen la importància que veritablement tenen. Tothom les accepte com plenament plebiscitàries, encara que els unionistes es resisteixen a utilitzar aquest mot..... Només per una qüestió de pudor legal, si més no.

Si ens fitxem en l'unionisme, prefereixen carregar les tintes sobre la suposada corrupció que assota Catalunya, abans què fer ofertes i propostes en positiu als ciutadans. És veritablement xocant que qui més insisteixen en assumptes relacionats amb aquesta impudícia sigui la formació política més corrupta d'Europa... I potser del món mundial!. Efectivament, sentir parlar de corrupció al Partit Popular provoca vergonya aliena. No te ètica, ni cap autoritat moral, ni la més mínima legitimitat democràtica per alliçonar a ningú sobre corrupció. I menys per parlar de decència i honestedat. Serà potser per això que també fa servir sicaris mediàtics per escampar la merda damunt dels seus enemics polítics per donar-li un caire de respectabilitat i certesa a les grolleres imputacions que llencen... Però, sense aconseguir ni l'una ni l'altre!.

El mitja més fidel en aquesta tasca és sense cap dubte, La Razón, de Paco Marhuenda. El director d'aquest diari es declara sempre que pot, com amic de tothom. És amic de Rajoy i de Mas. De Iglesias i Sánchez, D'Albiol i Junqueras. Dels Pujols i dels Aznar. "Mi amigo...." es una cançoneta que no se la treu de la boca ni amb decapant. També es un veritable mestre en confegir titulars de premsa -entrant en clara competència amb El Mundo!- que no passarien la proba del cotó a cap facultat seriosa de periodisme. Sempre que pot des-informar a la seva audiència -també es un pròsper tertulià polític-, ho fa amb autèntic delit.... Avui s'ha permès anunciar a primera plana que "El jutge ordenarà detenir a una desena d'empresaris del 3% després el 27S". És destacable les dots profètiques de La Razón. I les bones relacions que tenen amb la judicatura i la policia castellana, essent Marhuenda com és: català!. Informar els seus lectors a qualsevol preu és per ell una obsessió, i per aconseguir-ho prescindeix si cal de la veritat, de la presumpció d'innocència i del secret de sumari, conceptes aliens a l'ètica periodística que practica. Beu directament de fons policials i dels jutjats i fiscalies, jugant amb la mateixa avantatge que fins ara només gaudia Eduardo Inda, mestre del periodisme d'investigació més groguenc que es practica per Madrit. La caverna mediàtica madrilenya no ha escatimat mai recursos ni formes, fent servir els seus instruments gremials, ja sigui en forma de partits polítics o de cabdills artificials com Albert Rivera, populistes demagogs com Pablo Iglesias, líders de fang -Sánchez, Iceta...-,  o polítics fracassats -Rajoy, Sánchez Camacho....-, per atacar l'independentisme català amb acarnissament. Des de fa uns anys també utilitzen filtracions judicials i policials a dojo per amenaçar, acoquinar i manipular als desafectes catalans segons convingui als interessos de l'elit dirigent madrilenya.... O potser són les clavegueres de l'Estat las que mediatitzen la caverna mediàtica....!. Tant se val!. La qüestió es que a Madrit alguns manipulen a tothom com si fossin marionetes. Al servei dels interessos espanyols, es clar!. Els quals, curiosament, coincideixen amb els seus interessos particulars. I si poden explotar -i exposar!- l'origen català dels concernits, tant de bo!. És el cas del còmic Albert Boadella, del polític Xavier García-Albiol o el mateix Paco Marhuenda, periodista i tertulià....!. Quina vergonya i quina desgràcia per Catalunya, per major gloria d'Espanya!.

L'ultima escomesa de la caverna i de les rates de claveguera espanyoles contra el procés independentista l'ha denunciat el periodista José Antic, que va ser director de La Vanguardia i gens sospitós de ser un independentista infiltrat entre las files de La Santa Alianza barcelonina. Ans al contrari!. Doncs bé, José Antic informa que ja circula pels despatxos de Madrit un complet i destructiu dossier que té com a protagonista principal Artur Mas, el dimoni de l'unionisme. Senyala que només falta l'autorització política adient per filtrar-ho -i esbombar-lo- convenientment a la premsa del règim. Es a dir, es pretén repetir la jugada feta a les eleccions catalanes anteriors, quan es va fer públic un informe policial -avalat per un sindicat policial espanyol!- contra el president català, que va resultar més fals que un Picasso pintat per mi. La seva publicació va provocar una reculada de vots de CiU què de fregar la majoria absoluta segons enquestes va passar a perdre 12 escons fins quedar en 50. Ara es vol provocar una situació similar. Però ara ja no ens creiem els crits de Pedro demanant ajut per un suposat atac del llop que mai es produeix. La caverna i les rates espanyoles ja no tenen cap mena de credibilitat a ulls de la majoria de catalans.

És molt més difícil trobar catalans de naixement dins les files de l'exercit. N'hi han però són més discrets, com hauria de ser normal en aquest aguerrit gremi. Però no tots els militars compleixen amb aquest requisit. Abunden més els esperits altius d'hidalgos anacrònics que la sobrietat i senzillesa. Els temps que corren els provoquen una coïssor difícil de contenir, ho entenc. Alguns es creuen cridats a salvaguardar les essències pàtries i es veuen a si mateix com a veritables salvadors de l'unitat nacional. I si són esperonats per un ministre de Defensa bocamoll que no descarta l'intervenció de l'exercit segons que passi a Catalunya, doncs acaben parlant més del compte. El general a la reserva Juan Chicharro Ortega ha publicat un article prou contundent contra l'independentisme, contra els polítics -catalans i espanyols, per cert!- i contra la "massa popular abduïda i aborrallonada" que van assistir a la Via Lliure de l'onze de setembre passat. Desprès de lamentar la imatge de l'Espanya del 98 derrotada a Cuba que ara es podria repetir, carregava contra "els polítics que es solaçaven en els toros i en les revetlles". També carrega contra els que volen la ruptura constitucional "a la qual ens volen portar els pocavergonyes del 3%". Per tant, si Catalunya es declara en rebel·lia, "ningú pot negar que l'article 8 de la Constitució diu que les Forces Armades tenen como a missió garantir la sobirania d'Espanya i defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional".

Seria desitjable que els militars a la reserva -i també en actiu!- tinguessin la deguda continència verbal. Més que res per aparentar un respecte escrupolós cap els principis democràtics internacionalment acceptats, així com el sotmetiment degut a l'autoritat política del govern, per sobre de sentiments i records de temps passats en els quals l'exercit manava tant que fins i tot nomenaven els presentadors del telediario. 

Com es pot veure, les rates infecten a la caverna. La caverna escalfa el cap dels polítics. Els polítics remouen les entranyes de les Forces Armades. I l'exercit amenaça i vol ficar la por al cos a milions de ciutadans adduïts i aborrallonats que només volem votar en pau i decidir el nostre futur en llibertat....

Definitivament, a Espanya li agrada complicar-se la vida inútilment i prefereix la confrontació -fins i tot violenta!- per arreglar els problemes que sorgeixen dins la societat.... Prefereix donar cops de Constitució com si d'un garrot es tractes abans que rellegir-la i amorosir-la al servei dels ciutadans i de la societat. I en última instància, no dubta en utilitzar el xantatge, las mentides i la manipulació de jutges, fiscals i policia per imposar les seves lleis, que per aquest motiu esdevenen injustes. Si es necessari, fins i tot amenaça amb utilitzar tancs, canons i soldats per mantenir l'unitat de l'Estat..... que gràcies a les classes poderoses -la casta, en diuen ara!- que manen ara i sempre, s'està esmicolant com un terròs de sucre. Amb lo bé que els aniria si confiessin més en la democràcia....!. És el que fem els catalans. I es per això que tenim totes las de guanyar!.

Si no es què utilitzen els tancs Leopard, estacionats a Saragossa, es clar. Si així ho fessin, la victòria seria més aclaparadora, encara que s'aconseguís amb un cert retard..... I resultaria definitiva i dolorosa. Com va passar amb Cuba......!. Què s'ho repensin.....

ESPANYA SE'N VA EN ORRIS!.

Cada vegada veig més clar que els propers dies seran definitius per al futur de Catalunya. I també, i especialment, per Espanya. Pel que fa a Catalunya, s'acosta el temps de prendre les decisions mes importants, entre les quals es troba l'indesitjada -per alguns- ruptura de la legalitat espanyola, especialment temuda per l'estament polític i singularment pels catalans unionistes. Caldrà decidir si atorguem i reconeixem al Tribunal Constitucional espanyol la legitimitat necessària per acatar la resolució contraria al dret a decidir dels catalans, que sens dubte dictarà properament. Tothom dona per fet que el Govern d'Espanya recorrerà la llei de consultes catalana -així ho anuncien fins i tot abans que el Parlament aprovi el text!- i en conseqüència, serà suspesa automàticament per l'Alt Tribunal, fins que es pronunciï definitivament sobre la forma i el fons de la mencionada llei. Això comportarà aturar la convocatòria anunciada pel 9 de novembre, que suposadament significaria una pírrica victòria d'en Rajoy i del Partit Popular sobre el procés sobiranista. Però la realitat és tossuda, molt tossuda. Perquè, quines conseqüències tindrà l'enèssima negativa de Mariano Rajoy, no ja per Catalunya, sinó per la pròpia Espanya?.

La robustesa democràtica del Regne d'Espanya és posada en dubte per tothom. Tant davant d'ulls catalans com també els de la comunitat internacional. Són conegudes les actuacions de l'Estat espanyol respecte la legitima reclamació de Catalunya. "No es pot votar!", se'ns diu. "És inconstitucional. Mas i Junqueras, CiU i ERC són nazis, mafiosos i terroristes, a més de corruptes", afirmen des de la caverna.  I segueixen: "la llei de consultes és il·legal. La corrupció campa per Catalunya més que en cap altre indret de l'Estat. Les finances de la Generalitat depenen de la bona voluntat del Govern d'en Rajoy i de la solidaritat dels espanyols. Catalunya no pateix cap espoli fiscal; això és un invent de la casta política. Catalunya flotarà descontroladament per l'espai sideral per sempre més. Si més no -o a la vegada, qui sap!-, romandrà desterrada a la desolada illa de Robinson Crusoe per tota l'eternitat....". És realment curiós com entén l'Espanya dels populars la forma d'afrontar les disputes polítiques dins del seu Estat; i la seva particular manera d'exercir i entendre la democràcia. És totalment oposada a l'estil britànic d'afrontar el procés escocès!. Per aquest motiu la credibilitat democràtica d'Espanya es troba en entredit. Perquè, com es poden utilitzar les clavegueres de l'Estat a tort i a dret com ariet per reconquerir el cor i la raó dels catalans?. Com poden afirmar que votar és il·legal?. Te cap sentit apel·lar a la democràcia, al diàleg i al pacte, i desprès demanar submissió i acatament sense matisos ni discussions de cap mena, implantar per pebrots lleis injustes, i prendre i imposar decisions filo-franquistes, arbitràries i pre-constitucionals?. Es pot defensar la regeneració de la vida política i alhora amenaçar amb aprovar una llei electoral feta a mida dels interessos populars?. Es pot acusar els altres de corruptes quant tens dins casa teva Bárcenas, fas negocis amb Gürtel i reparteixes sobres plens de diner negre entre els teus afiliats més senyers?.

No crec que els ciutadans espanyols siguin plenament conscients del mal que causen al prestigi del seu país aquesta mena d'actuacions populars. Utilitzar els serveis secrets contra un procés plenament democràtic com el plantejat pels catalans, no te perquè compartir-se però es pot entendre. Però fer-ho carregant les tintes contra persones individuals i contra les seves famílies per intentar aconseguir el desprestigi generalitzat de tot un moviment ciutadà, pacífic, il·lusionant i democràtic, és fastigós. Ja què si tenien la informació, perquè no la posaven en mans de la justícia?. Potser per utilitzar-la per fer xantatge?. Ho van fer?. Servir-se de pretesos periodistes d'investigació per filtrar informacions manipulades, esbiaixades, exagerades  i en molts cassos falses no només posen en evidència els serveis d'informació de l'Estat, també els mitjans que s'hi presten i els informadors que s'han venut al poder instituït. Fer servir els jutges, els fiscals, les lleis, la policia i les institucions en benefici d'interessos partidistes, és vergonyós. Escanyar les finances de la Generalitat per fer trontollar els objectius polítics del Govern català, és d'una roïnesa aclaparadora. Estan perjudicant a tots els ciutadans catalans!. I sabem que l'Estat espanyol és el culpable!. Voler canviar la llei electoral en benefici propi per por de perdre el poder en mans d'altres formacions polítiques és absolutament antidemocràtic. Manipular les balances fiscals perquè diguin allò que no és veritat, és una bestiesa. Utilitzar el Tribunal Constitucional com a corretja de transmissió per imposar l'ideari del partit que ostenta el poder en cada moment, és anticonstitucional....!. Mare meva, quants disbarats!. Quin desgavell!. Quina basarda fa l'Espanya popular!.

Tots aquests despropòsits espanyols són motius necessaris i suficients pels quals els ciutadans catalans exigim la independència de la nostra nació. Espanya, de la mà de Mariano Rajoy i sota el jou del Partit Popular, se'n va en orris. I tot això perquè no accepten que els catalans votem si volem o no continuar amb l'estatus quo actual, que per la majoria de nosaltres s'ha tornat insuportable. Per tal d'impedir-ho utilitzen tots els mitjans al seu abast: legals o il·legals; justos o no; pacífics o violents. Manipulen jutges i fiscals. Amenacen utilitzant la seva policia, i espies i periodistes de malfiar. Fan servir el poder executiu, legislatiu i judicial, així com les finances i l'economia en general, amb l'únic objectiu d'aturar les ambicions i anhels de Catalunya. I els resultats aconseguits amb aquest procedir són just el contrari dels desitjats per ells. Les ganes de plena sobirania augmenten i la independència s'apropa acceleradament, imparable.

Els catalans, tard o d'hora, haurem de trencar la legalitat espanyola. No existeix cap alternativa a la independència prou atractiva. Les conviccions democràtiques d'en Rajoy, dels populars, també de molts socialistes es van esvaint cada dia que passa. El Tribunal Constitucional ha esdevingut un organisme típicament espanyol: parcial i subjectiu, sense cap mena de credibilitat, amb el desprestigi acumulat que el porta directament cap a la il·legitimitat.... Sí el seu president és un reconegut jurista anti-català!. Sense amagar-se ni dissimular-ho!. I fidel seguidor (ex-militant) del Partit Popular!. En conseqüència, no tenim perquè acatar les resolucions que puguin dictar. Especialment quant fan referència a Catalunya. Les sentencies, a Espanya, és dicten des del govern i/o des dels mitjans de comunicació cavernaris afectes al règim. Els magistrats del Tribunal Constitucional només serveixen per vestir-les amb ampul·loses expressions jurídiques i floritures semàntiques -això si, molt aparents-, i res més. Ho han demostrat al llarg i ample de la seva convulsa historia constitucional. Singularment, quant s'han pronunciat sobre qüestions catalanes, com ara el malaguanyat -i maleït- Estatut, o sobre la llengua vehicular de l'escola catalana. Per tant, perquè hem d'obeir-los...?. Si ja sabem que diran!. I el perquè ho diuen!. Ho fan per pur sectarisme.

Em temo que Espanya només te obert un únic pont, pel que fa a Catalunya. La resta, els ha destruït per tallar-se la retirada. És una via -no pas la tercera!- plena de brutalitat i d'agressions. Les seves tropes d'ocupació, la guardia civil i la policia nacional, sempre amenaçadores. La força i la imposició són el seu nord i guia. I si cal, l'exercit com a últim i contundent recurs. La raó, el seny i l'entesa política no entren pas dins del seu imaginari governamental. La Democràcia, a Espanya, rep un cognom que la desvirtua completament: Democràcia espanyola. El mateix li passa a l'estat de dret: s'entén com a dret de l'estat. Tanmateix, la seva feblesa argumental i ideològica la fan més perillosa. I per això, morirà matant. Al menys, ho intentarà. Ja ho va anunciar el senyor Aznar: "antes se romperá Catalunya que España....". Doncs no, senyor Aznar. Espanya ja s'ha trencat, gràcies al Partit Popular i les bajanades que ha fet i fa el Gobierno de la Nación. Espanya se'n va a norris graciés entre d'altres hidalgos, al senyor Aznar. I Catalunya i els catalans no volem pas acompanyar-los. Ens salvarem a nosaltres mateixos amb la democràcia -sense cognoms-, el pacifisme -sense violència-, i les ànsies d'autèntica Justícia i llibertat. És la nostra esperança.... Per cert, on és l'esperança pels espanyols?.





  

ELS "COMUNS": UNA HETEROGÈNIA AMALGAMA DE PERSONALITATS VARIOPINTES....

CatalunyaSiQueEsPoT. EnComúPodem. BarcelonaEnComú. Podem..... Podemos!. Aquestes són algunes de les marques que utilitzen certes persones per concorre a les eleccions. N'hi ha moltes més. Tantes com candidatures es presentin als diferents municipis, o segons sigui l'àmbit electoral de concurrència: municipals, europees, autonòmiques o les generals. Totes es defineixen com ideológicamente situades a l'esquerra però es consideren transversals, ecologistes, regeneradores, incorruptibles i mil etiquetes més, sempre dins de l'inabastable -i quasi esotèric- món progressista. Ara a Catalunya s'autoanomenen com els Comuns, una subtil evocació dels seus veritables orígens: El Comunisme. O millor, l'eurocomunisme.... Ras i curt, de l'esfera de l'antiga ICV -abans PSUC- ara posada al pairo. O del PCE a Espanya, que no se sap on para.

Donada aquesta ocultació, tot sembla indicar que s'avergonyeixen del seu passat. El qual, per cert, va fracassar no per culpa de la seva filosofia i ideologia -que continuen plenament vigents i esdevenen més necessàries com mai abans han sigut, per allò dels contrapesos-, si no que van ser derrotades per la pusil·lanimitat i el caïnisme dels seus dirigents. I per descomptat, per l'aclaparadora ofensiva llançada pel capitalisme salvatge que domina avui a tot l'orbe mundial..... Fins i tot, a la República Popular de la Xina, país furiosament capitalista i últim paradís comunista!.  

Doncs bé. Els seus dirigents actuals provenen en gran part de les facultats de ciències polítiques i socials. Són professor universitaris -abans en deien penenes-, teòrics ficats a fer les pràctiques -experiments- damunt l'escenari polític i social de tot l'Estat. El seu objectiu: guanyar el poder que mai han obtingut -a Espanya- per canviar les coses.... que mai canviaran perquè l'autèntic poder no ho permetrà. Les males llengües diuen que les fonts de finançament i de propaganda més importants que tenen rauen precisament en un dels capitalistes més abrandats que mai ha existit a tot l'Estat: el difunt José Manuel Lara Bosch, del Grup Planeta.... I declarat anti-independentista!. Així es demostra per la cobertura mediàtica que han rebut, només superada pels C's de Albert Rivera....

Són precisament aquests orígens i suports tèrbols i paradoxals on es troba la seva principal feblesa. A Catalunya varen ser creats per aturar el procés independentista, que es va endegar fora del control de la Santa Aliança, de la mateixa manera que C's va ser parida per desmuntar el fet nacional català i anorrear al més pur estil lerrouxista la nostra principal senya d'identitat, l'idioma català. En el cas de C's es diu que el seus suports més sòlids van provenir de la FAES i de Lluís Millet. Ara diuen que tot ho deuen a la gran banca i a l'IBEX 35. Inversemblant tot plegat.

Sigui com sigui, a Catalunya aquest invent si van apuntar des de la lluitadora anti-desnonaments Ada Colau fins l'antic sindicalista Coscubiela, al costat de l'empresari i activista veïnal Franco Rabell, així com el líder de Podemos a Catalunya Albano Dante Fachin i el regidor i professor universitari Gerardo Pisarello, entre d'altres. Tots ells configuren una heterogènia amalgama de personalitats variopintes que imagino deuen ser fàcilment manipulables i domesticables pels poders fàctics d'Espanya i de Catalunya per aconseguir allò que aquests poders volen per damunt de tot: que tot canviï perquè tot continuï igual.

Som federalistes!. Volem un referèndum -d'autodeterminació?- pactat amb l'Estat!. Defensem la sobirania dels catalans!. La ANC no ens acull, en rebutja!. Potser inscriurem Barcelona a l'AMI, o farem una consulta als barcelonins. Primer reformem la Constitución i després..... ja veurem!. El procés provoca divisió dins del catalanisme!. Es millor no enfrontar-se amb Madrid, perquè es la nostra capital!. La Diada: ara no hi vaig, ara hi aniré!. La majoria dels nostres seguidors estan en contra de la independència però son sobiranistes.....!. No s'acaben de definir!. Totes aquestes afirmacions hom les coneix com a marejar la perdiu. En això son uns veritables mestres. No endebades quasi tots son professors universitaris!. Totes han sigut pronunciades pels dirigents dels Comuns. Una altra cosa que els uneix es el rebuig -quasi malaltís- cap a Artur Mas, com van anunciar abans d'explotar electoralment l'odi que sentien cap a ell -com el PP!-, contra Puigdemont i contra el nou-nat Partit Demòcrata Català -abans CDC-. Fins i tot contra JuntsPelSi, perquè donen suport a un president militant de l'extinta CDC.... Això si, diuen estar a favor de la plena sobirania de Catalunya i que s'ha d'aconseguir amb la unitat de tots..... Però només si es basa exclusivament en l'esquerra!. Si això es buscar l'unitat dins la societat catalana, ja m'ho explicareu.....

Els Comuns són heterogenis, un pel anàrquics -per cert, quasi tots els catalans ho som- i sobiranament indefinits..... I els seus dirigents tenen més hores de vol a les seves esquenes que un vell DC 10 a les seves ales. Volen passar per moderns quan en realitat son més antics que l'antic PSUC. Els seus líders copien i reciclen les modes i formes dels passat, ja siguin de la generació dels penenes o dels aburgesats professors universitaris d'americanes de pana i camises a quadres... com ells, per cert!. Volen re-editar una nova transició, una nova Constitución i un nou encaix de Catalunya perquè tot continuï igual.

Però per damunt de tot volen boicotejar les ànsies molt majoritàries de l'independentisme català, perquè la Santa Aliança i el Foro Puente Aéreo se'n surtin amb la seva.....

Nosaltres, els independentistes, ho evitarem!. I molts que ara es declaren federalistes o sobiranistes i que voten als Comuns i reneguen de la independència de Catalunya, quan la defensa que fan de l'actual status quo torni a fracassar, no tinc cap dubte que s'apuntaran a la nova República Catalana.... La qual, per cert, arribaria abans si s'apuntessin avui sense esperar a demà.

L'ÚS DE LA FORÇA....?. NO!. L'ÚS DE LA PAU!.

Quan hom repassa les noticies de premsa referides al procés català sobresurten per damunt de totes les que fan referència a la vessant econòmica. Algunes són clarament favorables al desenvolupament endegat cap la independència. En cap cas, l'economia catalana es veu afectada pel procés sobiranista en marxa. Per exemple, les exportacions de Catalunya no paren de créixer. El mateix passa amb els turistes i les despeses que fan a cassa nostra, o les inversions extranjeras a Catalunya. El port i l'aeroport de Barcelona -i de la resta de Catalunya- cada dia augmenten el tràfic de mercaderies i passatgers i per tant els beneficis obtinguts, fins el punt d'inspirar la ministre de Foment Ana Pastor noves i imaginatives fórmules per apropiar-se'ls, en benefici d'altres ports i aeroports espanyols deficitaris i competidors directes dels catalans. Es tracta de la vella fórmula castellana de pagar les despeses amb calers aliens. Com no en tenen prou amb l'espoli dels nostres impostos via dèficit fiscal any darrera any, ara hi afegeixen la majoria de beneficis que proporcionen les nostres infraestructures mes rendibles, a més de no executar totes les inversions i despeses per Catalunya, aprovades als Pressupostos Generals de l'Estat. Tot això adobat per l'incompliment sistemàtic de la Disposició Addicional tercera del vigent Estatutet d'autonomia.

Pel que sembla, Catalunya està prop d'aixecar el cap en matèria econòmica, un altre cop. Per fi!. És cert que encara hi ha molts aturats, que els sectors de la societat més vulnerables segueixen patint, i que tots continuem sentint damunt nostre el feixuc pes de les retallades en sanitat, educació, dependència, pensions i prestacions socials, tan necessàries en aquests malaurats temps de crisis profunda que ens trobem ficats i que seguirem patint encara uns quants anys més. Per no parlar de la manca de crèdit bancari a les empreses i autònoms, que persisteix; o la inexistència d'inversions públiques necessàries; i la inestabilitat laboral d'aquells que tenen la sort de gaudir d'un lloc de treball, encara que sigui precari. Dons bé. La majoria d'aquestes carències haurien de ser satisfetes pel govern de la Generalitat. Però no pot fer-ho. Davant te un govern d'Espanya mesquí i injust. Uns ministres manifestament hostils cap a Catalunya i que ens tenen declarada la guerra. El partit del govern central no vol que els catalans puguem ser lliures i sobirans, ni que busquem la nostra prosperitat i benestar més enllà d'Espanya. El Madrit institucional no vol perdre els ingents recursos financers que extrau de les butxaques catalanes, de lliure disposició per ells i que continuen malbaratant per viure en un mon de cartó pedra fet per satisfer la seva supèrbia, el seu orgull hispà, la seva tronada hidalguía, plenes d'aeroports sense avions, autopistes sense cotxes, noves ciutats i barris sense habitants plenes de pisos buits, ministeris sense competències -traspassades a les autonomies- plens de funcionaris, i quilòmetres i quilòmetres línies d'alta velocitat ruïnoses d'origen a Madrid i destí cap al no res. Això si, és l'Estat més cohesionat i unitari -i anti-econòmic- que existeix a tot el mon mundial.

Si tot això no fora suficient per aconseguir sotmetre Catalunya en aquesta batalla bruta i sense quarter desfermada per l'Estat, després de carregar sobre les espatlles de la Generalitat -i d'altres autonomies- tot el pes de les retallades per contenir el dèficit públic del govern central, Madrit també es dedica a estrangular de la forma mes desvergonyida i barroera que pugui fer-se les finances catalanes, que com s'ha dit abans haurien de servir per fer front als drets i necessitats dels ciutadans en forma d'assistència sanitària, i educació pública, i benestar social, i prestacions socials, et.... Aquesta és l'arma secreta del govern de Madrit!. Imposar retallades impossibles d'assumir i incomplir sistemàticament les obligacions financeres contretes amb la Generalitat. No a la revisió del finançament de les autonomies malgrat que toca per llei; no al repartiment just entre administracions dels objectius de dèficit acordats amb la UE; no al pagament dels deutes contrets amb la Generalitat; no al repartiment equitatiu de l'augment de recaptació de l'IVA que engreixen les arques de l'Estat a costa de les autonomies; res d'inversions en infraestructures essencials i productives, i tot en AVE's ruïnosos i autopistes en fallida. El Govern d'Espanya es nega a tot, incloent-hi que Catalunya pugui gestionar els seus propis impostos com més convingui als interessos dels contribuents catalans.... No, no no!. No cal ser solidaris amb els necessitats catalans -que es fotin!-, però si amb les comunitats espanyoles. Heus ací els arguments d'Espanya. Uns arguments que perjudiquen directament els ciutadans, que estorats veuen com se les gasta l'Estat espanyol quan veu el seu orgull ferit pel agosarament mostrat pels desagraïts catalans.

Malgrat tot, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques fent gala d'una hipocresia i d'un cinisme descomunals, es permet afirmar a The Wall Street Journal que "cal arribar a una entesa com passa en moltes parelles". Cristóbal Montoro no és precisament un home gaire simpàtic, encara que sí molt espavilat. I els símils que fa no són pas massa reeixits. Malgrat tot, els fa!. Per ell, l'encaix Catalunya-Espanya és com si es tractés d'una relació de parella en crisis. "Mira, tu fas la teva vida, però no et convé separar-te. Ens portem regular, portem segles així, però ens estimen prou perquè ens interessa estar junts", diu don Cristóbal, el qual rebutja l'idea del divorci. Descarta per enèsima vegada un pacte fiscal propi per Catalunya, perquè no toca embarcar-se en una reinvenció de l'Estat per calmar les ànsies independentistes catalanes. "Un règim fiscal propi no ajudarà necessàriament l'economia catalana i podria entorpir l'incipient recuperació econòmica d'Espanya". A més a més, "el sistema fiscal espanyol ja és prou complex", rebla cofoi l'empàtic ministre. 

Em demano si aquest bon senyor hagués dit el mateix als peruans, o argentins, o cubans, quan al segle XIX van decidir partir peres amb el regne de Espanya. Que fessin la seva pròpia vida però no els convenia que s'independitzessin. I posats a demanar, que tornessin a cassa de la Mare Pàtria, "perquè ens interessa estar junts". El senyor Montoro s'oblida que quan un poble decideix que el seus interessos passen per aconseguir la independència és precisament perquè els senten manllevats pel govern que l'ha dominat fins aleshores. I aquesta autoritat que imposa la seva santa voluntat a base de trompades, ho fa contra els que hem esdevingut colonitzats; i per tant, ja hem deixat d'estimar-nos. Com volen que estimem aquells que ens espolien els nostres impostos, que no ens proveeixen d'acord amb les nostres necessitats i ataquen la nostra llengua i cultura, que ens menyspreen com a poble, que ens neguen la condició de nació i que ens imposen la llei i l'ordre a cops de Constitució i guerra bruta?.  Quan en una parella s'acaba l'amor i sorgeix desconfiança i fins i tot la violència, el millor per la part agredida és la separació preventiva i el divorci definitiu. Millor pactat, acordat per les dues bandes. Però en tot cas, separats.

Després ja repartirem els bens, les obligacions, els actius i els passius. I exercirem els nostres drets. I procurarem arribar a acords justos i equitatius. Sense xantatges ni amenaces. Perquè fins ara, aquests matrimoni de conveniència està farcit de deslleialtats, d'insults, extorsions i amenaces. Incloent-hi maltractament físic i mental. Principalment, per part d'Espanya. Ja em perdonaran....!. Fins ara els independentistes hem utilitzat les movilitzacions al carrer en pau, amb joia i amb profunda confiança en els principis democràtics. Però som conscients que tard o d'hora nosaltres també tindrem que partir peres amb Espanya. I per aconseguir-ho, també podem deixar de pagar els impostos a la hisenda espanyola, o podem no acceptar ni una mínima part del deute públic assumit pel regne d'Espanya, cas de no arribar a cap acord. En canvi, sí podem declarar unilateralment la independència. I si des de Espanya s'impulsa un boicot comercial contra els productes catalans, podem respondre amb la mateixa moneda. I si forcen a les empreses catalanes a deslocalitzar-se cap Espanya, fracassaran.... S'imaginen la reacció dels mercats si un bon gruix de ciutadans catalans decidíssim deixar de pagar impostos a Espanya?. I on aniria a parar la prima risc espanyola cas que Catalunya no assumís una part del deute espanyol?. I fins on baixaria el PIB de Madrid, d'Aragó, València, d'Andalusia o Galícia, si Catalunya respongués un previsible boicot espanyol amb un boicot català, ni que fos a contracor?.  I si seduíssim les empreses espanyoles molt lligades a l'economia catalana amb quantioses desgravacions fiscals cas que s'instal·lessin a Catalunya?. Recordem que Catalunya ja no patiria dèficit fiscal, que s'eleva segons els estudis més seriosos -no les manipulacions polítiques publicades pel Ministeri d'Hisenda, de la mà d'Ángel de la Fuente- fins a 15.000 milions d'euros anuals, en temps de crisi!, i una petita part aniria, sense dubtar-ho, a la captació de noves empreses.

És cert que els primers temps desprès d'aconseguida la independència seran durs, tant per Catalunya com per Espanya. En mans dels polítics d'ambdós nacions està arribar als acords necessaris i justos per tal que el trauma sigui mínim. En qualsevol cas, Catalunya obtindrà la independència perquè és inevitable. I amb violència, amenaces, insults i xantatges la que sortirà perden més serà Espanya.... Com històricament li ha passat amb altres independències de territoris que també eren seus per sempre més. I que van acabar partint peres amb Espanya malgrat voler-ho evitar amb l'ús de la força. Esperem que ara per fi hagin après la lliçó i acabin acceptant l'ús de la pau. Amb autèntic sentit democràtic.

OPERACIÓ CATALUNYA = ANIQUILACIÓ DE CATALUNYA.

Com és públic i notori, el Sinistre Fernández Díaz va mantenir fa dos anys un seguit de converses amb Daniel De Alfonso, aleshores cap de l'oficina anti-frau de Catalunya, durant les quals van ordir mil i una maquinacions per perjudicar polítics i institucions catalanes pel sol fet de ser independentistes i defensar la plena sobirania i llibertat dels catalans....

Entre la majoria de ciutadans sempre ha existit el convenciment que l'Estat espanyol dedica molts esforços i ingents recursos humans i financers per fer descarrilar el procés independentista fins i tot de mala manera, il·legalment. Sabem que no l'aturarà ni la immoralitat, ni la indecència, ni la manca de principis, ni tan sols la injustícia, evidents en les seves inversemblants actuacions. Sabem que l'Estat no té escrúpols ni vergonya perquè encara avui es troba en mans dels hereus del franquisme patològic encastats a les altes i baixes institucions públiques i privades, infiltrats entre els funcionaris de carrer o d'alta volada, que monopolitzen el quart poder amb seu preferentment madrilenya i que corquen o podreixen tots els estaments que conformen aquest mena d'estat castellà passat de moda, cutre i desventurat, mancat de principis democràtics, centralista i jacobí alhora, el qual és recolzat i beneit per tots el nacionalistes espanyols, més o menys abrandats o no auto-reconeguts però si avergonyits i que es troba atrapat entre les urpes del infaust Partit Popular, la formació política més corrupta d'Europa i potser del Món ....

Fins avui tot això era una creença, una mera sospita, però ara ja s'evidencien les probes que corroboren aquesta realitat: Existeix la 'operació Catalunya' perfectament estructurada. Així ho va confirmar en seu judicial el comissari José Villarejo i ho va reblar el comissari Marcelino Martín Blas en un informe lliurat a la magistratura. Ambdós varen ser anomenats responsables i encarregats pel sinistre de l'Interior d'implementar les contramesures necessàries endegades pel govern espanyol per frenar el procés independentista. Les seves activitats, veritables dèries il·lícites i immorals, foren recollides en un pen drive... que ara ha desaparegut!. Encara que se'n coneix el contingut. Un nou escàndol que sacseja les clavegueres de l'Estat i que fa tremolar -per vergonya i ridícul- les rates que viuen i treballen per allà baix....

Se sap que Francisco Nicolás -jovenet murri oficial a sou de les clavegueres-, treballant segons pròpia confessió a les ordres del CNI, va contactar amb Oriol Pujol Ferrusola oferint-li amorosir les imputacions policials que li van endossar pel cas de les ITV, a canvi que renunciés a donar recolzament al procés independentista i de difamar i acusar al germà de Oriol Junqueras, aviam què se li podria imputar. Per la seva banda, Villarejo i el seu advocat i soci Rafael Redondo van instruir i acompanyar a l'ex-amant despitada de Jordi Pujol Ferrusola en les declaracions deposades davant la policia per tal d'arrodonir els càrrecs i delictes que se'l podrien atribuir. Després, algun fiscal amic s'encarregava d'afinar-ho tot, mentre un jutge castellà s'avenia a posar la pàtina de legitimitat tan necessària en un suposat estat de dret com diuen que és l'espanyol. Javier de la Rosa, condemnat per apropiar-se de 500 milions de dòlars propietat de KIO, també va col·laborar desinteressadament en l'elaboració d'un detallat informe policial sobre la família de Jordi Pujol i Soley, ex-president de la Generalitat de Catalunya. Un delinqüent convicte i confés ajudant la policia per trobar càrrecs que atribuir a un ex-polític sobiranista català i a la seva família.... Mentrestant, agents secrets espanyols es van reunir amb fiscals anti-corrupció de Barcelona per oferir els seus serveis en relació amb l'escàndol Millet -el cas Palau- i van proposar -i van aconseguir!- escorcollar la seu de CDC i practicar altres teatrals diligències contra persones responsables de la Fundació Trias Fargas, think tank convergent. I no podem obviar la desautorització patida per la junta de fiscals del Tribunal Superior de Catalunya els quals no van considerar que la consulta del 9 Novembre de 2014 fora mereixedora de cap mena de persecució judicial. Decisió que va afinar a la contra el fiscal general de l'Estat, el qual va acabar dimitint per haver-se rendit a la pressió política del govern espanyol..... Totes aquestes actuacions coincidien -i encara coincideixen- casualment amb períodes electorals i sempre trobaven un afamat periodista d'investigació -E. Inda el primer- d'un determinat mitja de comunicació -El Mundo primordialment- disposats a compartir les investigacions amb altres mitjans madrilenys per escampar més generosament la merda que les rates de clavegueres de l'Estat havien deposat prèviament contra l'independentisme.

Creieu-me si us dic que no estic massa tranquil escrivint sobre aquesta maleïda 'operació Catalunya', però no me'n puc estar de fer-ho. A la manca de principis democràtics que pateix l'Estat espanyol en general i el Partit Popular en particular s'uneixen les amenaces i la indecència que surten del Sinistreri de l'Interior i del seu il·luminat titular, Fernández Díaz. Tots els ciutadans de tot l'Estat poden acabar sent víctimes de les maquinacions d'aquest perillós personatge, especialment si són catalans i independentistes. Però el més greu és que el Partit Popular ha tornat a guanyar les eleccions, millorant els resultats obtinguts tot just fa sis mesos. És a dir, més de set milions de votants han preferit tapar-se els ulls i el nas i els han tornat a votar. I ara es vanten que els ciutadans han avalat i recolzat el seu procedir corrupte i il·legítim.... Curiosament els populars han guanyat per primer cop a la Val d'Aran. Sempre ho havien fet els socialistes o els convergents, però en nou mesos, de guanyar Junts pel Si -independentistes!- han passat a donar la majoria als espanyolíssims i unitaristes populars.... No m'ho crec!. Vist del que són capaços d'ordir aquests individus, no m'estranyaria gens que haguessin manipulat el cens electoral, els vots emesos pels ciutadans i fins i tot el resultats informàtics transmesos al..... Sinistreri de l'Interior!, l'encarregat de tot el procés electoral!.

Espanya, a causa de les actuacions i comportaments del Partit Popular i de personatges com Fernández Díaz, De la Rosa, Bárcenas, Millet, Rajoy, Inda o el pícaro Nicolás fa autèntica pena. I provoca basarda.... Si ets català, aquesta sensació d'assetjament, amenaces i d'injustícies és multipliquen infinitament. La 'operació Catalunya' només és la punta de l'iceberg d'una operació de més alta volada: L'aniquilació de Catalunya.

Jo d'Espanya ja no em crec res. Son tantes les vegades que han cridat el llop, el llop....! sense que fos cert, que ja no me'ls creuré mai més. Son tantes les vegades que han manllevat l'estat de dret, els principis democràtics i la justícia que ja causen vòmits. I són tantes les vegades que ens han fet xantatge, ens han insultat i menystingut i ens han mentit i amenaçat, que ja fan fàstic..... i basardes.

Per evitar-ho, només ens queda la independència. Només aconseguint-la ens podrem deslliurar de tanta merda com l'Espanya popular ens està llançant per damunt. I pel que sembla, amb el vistiplau de més de set milions de votants populars..... Veritablement preocupant!.

"UN PACTE ENTRE CAVALLERS....".

Abans de signar-se cap mena de pacte són necessàries moltes hores de converses entre les parts que volen posar-se d'acord sobre algun assumpte predeterminat, normalment important i transcendental. La lleialtat i honorabilitat entre els subjectes impulsors del pacte es donen per descomptades, així com la discreció i l'ètica que necessàriament tenen que acompanyar els negociadors si es vol aconseguir l'èxit final en l'assumpte objecte de pacte.

El ínclit ministre de l'Interior del Regne d'Espanya -el qual bé podria rebre el no menys ínclit títol de Sinistre de l'Interior- Jorge Fernández Díaz fa un temps va rebre la visita de Daniel De Alfonso, Director de l'Oficina Anti-frau de Catalunya. Oficina per cert que depèn orgànicament del Parlament de Catalunya, al qual deu lleialtat i rendeix comptes. L'objecte de la visita, però, no va ser per parlar i combatre el frau polític o la corrupció que emmerda els partits i institucions catalanes o espanyoles, tant se val. Al cap i a la fi aquesta és la tasca que li pertoca. El magistrat en excedència De Alfonso va acudir al ministeri de l'Interior per posar-se a les ordres del sinistre Fernández per tal d'ordir una trama conspiratòria contra l'independentisme català....

Les gravacions clandestines de les converses mantingudes entre ambdós personatges, les quals s'han fet públiques durant la darrera campanya electoral, posen de manifest que allò que Fernández Díaz considera un pacte entre cavallers no va ser altra cosa que una vergonyosa conspiració per fabricar escàndols i delictes contra ERC i CDC, les dues formacions que aixopluguen i recolzen l'independentisme català. Segons l'àudio i les transcripcions airejades pel digital Público.es s'escolta com intercanvien papers i informació convenientment trucada, com planifiquen manipulacions informatives, com utilitzen serveis de vigilància de empreses privades per recavar informació o inventar-la si s'escau o com i quan es filtraran els dossiers resultants de l'esmentat pacte entre cavallers, a la premsa afecta al règim i a periodistes amics i fidels a l'Espanya Una, Gran i Lliure que ambdós conspiradors defensen tan abrandadament....

"Estem investigant coses d'Esquerra... He parlat amb el director de seguretat de Planeta, que es un home de la Policia.... Clar, és més difícil treure una conclusió contra Esquerra.... Afinant, afinant, podríem dir que la firma del primer decret per part de Francesc Homs podria ser un acte prevaricador. Vaja, està al límit.... Aquí queden fatal Felip Puig i Homs.... El president del Govern -Mariano Rajoy- ho sap.... L'ideal es que això estigui al jutjat i, si surt, ningú sospitarà de surt de la Policia... Això la fiscalia t'ho afina, farem una gestió.... Ministre, jo soc espanyol per sobre de tot, però a mi m'enfonsa, tinc família..... Puc fer la gestió amb el fiscal general. Dir-li "Mira, hi ha això". Però em demanarà documents.... Això es un torpede a la línia de flotació.... Ningú sospitarà que surt de la Policia ni d'investigacions policials.... Els hem donat a tots els morros amb Bagó, els hem destrossat el sistema sanitari, els hem acusats, els estem foten el CTT.... Soc espanyol, ho tinc clar, però estic en una situació que tinc que ballar allà.... Jo, ministre, soc partidari d'assestar el cop quan el cop acaba amb l'animal [referint-se a Xavier Trias, aleshores alcalde de Barcelona]....". I continuen amb el mateix to hores i hores. 

Aquest son alguns fragments de les més de quatre hores de converses còmplices i disteses mantingudes per dos servidors públics entestats en fer mal a persones honrades i partits polítics legals pel sol fet que defensen quelcom diferent a les seves inclinacions ideològiques. El sinistre d'Interior i el cap anti-frau intercanviant cromos i enraonies per anorrear l'independentisme. Utilitzant rumors i mentides, manipulant i filtrant notícies inventades, confegint dossiers falsos, parlant amb grans empresaris freds i distants amb la democràcia.... Conspirant a tort i dret!.

De Alfonso va proposar un acurat pla per enderrocar a Mas i fer-se amb el control de la direcció de CDC. Va sotmetre el seu pla a la aprovació de destacats empresaris contraris a la independència i el va exposar a Fernández Díaz que el va aplaudir fins amb les orelles, alhora que feia suggeriments i prenia decisions impròpies d'una persona decent i honorable.... També van assetjar a Carme Forcadell i la seva família per afeblir l'ANC, inventant-se inversemblants complicitats amb ETA o investigant els comptes de l'entitat que presidia utilitzant la complicitat de Nosferatu Montoro i sus hacendosos muchachos. També van investigar Josep Maria Vila d'Abadal, president de la AMI per unes suposades despeses carregades a la targeta de l'ajuntament de Vic. "Si, sí, per donar-li als periodistes de El Mundo... I jo parlaré també amb Eduardo Inda....". "El tenim pillat, pillat, pillat", van exclamar tots dos joiosos!. I tot va acabar en foc d'encenalls.... Van parlar com d'avançada estava la imputació contra Oriol i Jordi -els germans Pujol- per un delicte de blanqueig de capitals i frau fiscal. "Jo li ho diré a ell i tu agilitza-ho", deia Jorge Fernández referint-se al fiscal. Daniel De Alfonso contestava: "A mi consideram com un caporal del teu cos nacional de policia...". I el sinistre rematava: "Agilitza el que pugis. Agilitza el que pugis la trobada amb [el fiscal] Bermejo". La conxorxa de Fernández Díaz i De Alfonso implica al ex-fiscal general de l'Estat Torres Dulce. "He parlat amb Torres Dulce" diu el sinistre. "Em consta, em consta" respon el caporal. "Si, si, avui li he portat quatre arxius molt sucosos....". Per altra banda i donat que el fiscal superior de Catalunya sembla que no feia gaire cas, Fernández Díaz amenaça: "Jo el puc trucar i dir-li: Escolta, que cony es això!". Com es pot comprovar, la separació de poders pels conspiradors no existeix. És més: Per exercir l'autoritarisme innat del Partit Popular mesclen barroerament el poder executiu, el judicial i el quart poder, la premsa....!. Per ells, el poder legislatiu es perfectament prescindible....!.

Totes aquestes frases són transcripció literal de les converses sostingudes per dos servidors públics que no tenen res de cavallers i en canvi tenen molt de truans. Vulgars conspiradors, revestits d'una dignitat que no tenen i que manlleven el poder que la societat ha posat a les seves mans per calumniar, difamar, mentir, amenaçar i insultar terceres persones i institucions ciutadanes per anorrear idees polítiques pel sol fet de que no els agraden.... Però clar, contra Catalunya tot si val!. Contra la llibertat de Catalunya tot està justificat!. Per salvar l'unitat d'Espanya tot està permès!. Aquesta mena d'estat de dret que representen tan maldestrament aquest parell de rufians més s'assembla a l'antic estat franquista del qual dimanen els seus esbiaixats principis, absolutament dictatorials i per tant, anti-democràtics, que no pas fidels servidors públics al servei de la justícia i la societat.

Els ciutadans espanyols en general no poden romandre tranquils. I el catalans, víctimes de l'abrandat anti-catalanisme xenòfob tan comú entre les elits nacionalistes espanyoles, amb molts més motius. Perquè, quines garanties podem tenir que no acabaran fent amb tots nosaltres el mateix que fan amb polítics, partits i institucions catalanes pel sol fet de ser-ho?.

La democràcia a Espanya està tocada de mort.... La recent victòria del Partit Popular a les eleccions celebrades el dia 26 de juny confirmen la gravetat de la malaltia. La conspiració anti-catalana descoberta rebla el clau del taüt de l'Estat Espanyol. Perquè conspirar també és corrupció. I forma part del frau que tindrien que combatre De Alfonso i Fernández Díaz, si fossin lleugerament decents!. Però la victòria electoral del partit polític més corrupte d'Europa i del mon mundial així ho avala. Per tant, la metàstasis s'ha escampat a tot el cos electoral d'Espanya. Ens trobem a la fase terminal de la malaltia....

Davant d'aquestes circumstàncies, alguna persona mínimament assenyada pot dubtar que l'única solució pels catalans és obtenir la independència?.

Ningú ho pot dubtar!. Catalunya es mereix i necessita la independència. I com més aviat, millor!. Pel bé dels ciutadans catalans.....

                                                                        ||*||





 

  

PARLEM DE CUPAIRES, PODEMITES I LES SEVES DÈRIES....

Quan algú pren una decisió definitiva sobre quelcom que afecta a centenars de milers de persones, sense mesurar les conseqüències que aquesta decisió pugui causar, es pot dir que aquest algú l'ha vessat.....

Això li ha passat a les CUP. Van decidir rebutjar els pressupostos presentats pel Govern de la Generalitat pensant-se que podrien continuar tibant la corda indefinidament sense preveure que s'acabaria trencant, tal i com va acabar passant. Com tampoc van preveure que l'assemblea cupaire acabaria partint-se en dues meitats, situació que ha demostrat que els desempats els desfan les formacions perifèriques properes als podemites, que no són estrictament les CUP..... Les CUP condicionades i sotmeses per PODEMOS!.

Ara, després del rebuig i vist l'enrenou que això ha provocat dins del mon independentista intenten excusar-se tot carregant els neulers damunt de Convergència Democràtica, acusant-los d'haver bloquejat prèviament les negociacions pressupostaries.... Excuses de mal pagador en definitiva, que pretenen espolsar-se les puces de sobre i propiciar i furgar en una pretesa divisió al si de JuntsPelSi. El fet és que la negativa ha afeblit l'independentisme en general i l'unitat d'acció sobiranista en particular. També afebleix al mateix govern de la Generalitat, a més de dinamitar el pacte d'estabilitat parlamentaria subscrit entre JxS i les CUP, fent emprenyar a milions de ciutadans que anhelem la independència alhora que esmicolen esperances i il·lusions de la bona gent d'aquest país..... Inclosos els milers de frustrats beneficiaris de l'augment de les partides socials recollides en els non-nats pressupostos. El més greu, però, és què la seva decisió ha sigut joiosament celebrada pels partits i institucions nacionalistes espanyoles com si fora una victòria pròpia ja què han trobat en les CUP l'aliat més efectiu en la defensa de l'Unitat de Destí en l'Universal..... Poden acabar donant la raó a Aznar, que va profetitzar que abans es trencaria Catalunya que no pas Espanya....!. I quasi ho han aconseguit!.

Les CUP han pres una decisió absolutament equivocada, errònia. I anti-independentista!. Com a demòcrata la tinc que respectar encara que sigui a contracor però com independentista no la puc compartir. Ni de lluny!. És més, la rebutjo aferrissadament amb la mateixa intensitat que ells han rebutjat els pressupostos de JxS presentats per Oriol Junqueras.

I què hauran aconseguit, a part de fer mal a l'independentisme?. Doncs fer-se mal a ells mateixos. Les CUP s'han dividit perquè ha prevalgut l'integrisme dels cabdills sectaris dels grups més propers a PODEMOS per sobre dels interessos dels sectors més independentistes.... Què també n'hi ha dins les CUP!. Aquesta part guanyadora -ara i quan van engegar Artur Mas a la paperera de la història, segons van xulejar ells mateixos- no vol pas la independència. Volen fer la revolució [sempre!] pendent i utilitzen l'independentisme com a mera excusa per fer-la..... Així doncs, la seva intransigència ha trencat les CUP en dues meitats. Volen anorrear CDC la qual és una part de l'independentisme tan imprescindible com pugui ser ERC o la mateixa meitat de cupaires independentistes. També han trencat el pacte assolit amb JuntsPelSi per donar estabilitat al govern i avançar en el full de ruta cap a la independència. Ara diuen que el pacte ha mutat!. I han fet miques els anhels de milions de catalans. Mal llamp...!.Un cop afeblit el procés independentista, aviat giraran sense embuts ni vergonya cap a PODEMOS, el seu autèntic objectiu, per assolir la condició de confluència. Com EnComúPodem, BarcelonaEnComú i totes les formacions que es dilueixen dins del PODEMOS de Pablo Iglesias... i de Colau, Domènech, Coscubiela, Franco Rabell; i de Carmena, Errejón, Oltra; i de Garzón....

L'independentisme haurà de prescindir i combatre aquestes actituds dissolvents. No es pot transigir amb aquells elements que tenen com objectiu fer auto-gols a les porteries independentistes que després victoregen els botiflers.... Hem de mantenir la força i la intel·ligència necessàries per superar aquest atzucac en el que ens han ficat els podemites camuflats dins les CUP, els quals fins i tot ja demanen el vot per PODEMOS....

Un primer pas serà votar les formacions independentistes -ERC i CDC- perquè obtinguin la victòria ni que sigui virtual a les properes eleccions espanyoles del 26 de juny. Un altre pas serà a partir de la presentació de la moció de confiança, on tots s'hauran de mullar.... especialment el sector independentista de les CUP. Encara què potser seria millor dissoldre directament el Parlament i anar a noves eleccions, perquè les CUP dominades per PODEMOS no es mereixen un altre oportunitat. En qualsevol cas, no podem caure en el desànim ja que en la victòria final de la independència es troben les claus per la supervivència de Catalunya com a nació i dels catalans com a societat.

Ho tenim a tocar i no hi podem renunciar.... I menys per culpa d'uns eixelebrats que pensen més en els seus interessos partidistes i en l'agitació provocadora que no pas en els anhels de la majoria i en la justícia social pels qui més ho necessiten. Hem de guanyar i guanyarem....Per nosaltres i pels més desafavorits!. Malgrat els cupaires podemites!.

M'ESTIC REFERINT A LES CUP.....

Al principi sentia simpatia cap a ells. La joventut i l'entusiasme els sortia per arreu. La noblesa i la sinceritat guiaven les seves accions. Em van fer recordar el meu pas per la universitat en aquells temps difícils, mitjans anys setanta, mentre moria el franquisme i naixia la transició. Ara, vist en perspectiva m'adono que en realitat va ser el transit d'una dictadura pura i dura cap al que ha esdevingut una dictatova més o menys camuflada. Eren temps d'intensitat política i d'assemblearisme universitari.... Fèiem més assemblees que classes magistrals!. Però érem joves, eixerits i el futur es trobava a les nostres mans. També érem molt idealistes. I ingenus....!. Totes aquestes sensacions, fins aleshores adormides, són les que em tornaven a seduir, despertaven els vells i estimats records i m'infonien renovada joventut i empenta.

M'estic referint a les CUP.....

Avui, confesso que ja no em cauen tan bé!. Desprès dels resultats obtinguts -majoria absoluta amb 72 escons- i les esperances enfortides pel fruit conreat a les eleccions del 27 de setembre de l'any passat, tot semblava més clar i més a l'abast per aconseguir la independència de Catalunya. Però.... les CUP van dir que no era suficient!. No s'havia aconseguit la majoria absoluta en vots, malgrat que l'independentisme -el si!- va arribar al 48% mentre que els unionistes -el no!- en prou feines van depassar el 39%.

Primera Estació!. La negociació per la investidura del candidat a la presidència de la Generalitat de JuntsPelSi -formació majoritària dins de l'independentisme- va estar farcida d'entrebancs posats per les CUP des de bon principi. No volien Artur Mas i van forçar la seva retirada política, després d'haver protagonitzat un veritable melodrama assembleari on unes desenes de vots -a favor o contra, tant se val- van dictaminar que amb Mas, res de res!. Es a dir, la meitat d'una assemblea oberta a tothom, on fins i tot les rates de claveguera de l'Estat hi podien participar convenientment tunejats, van rebutjar el candidat que havia guanyat les eleccions perquè.... representava el passat, les retallades i el capitalisme!. Si prenem com indicatiu la meitat dels votants cupaires representats a l'assemblea, més o menys cent setanta mil, els seus desitjos van pesar molt més que la resta de votants independentistes, al voltant de un milió vuit-cents mil. De res va servir que es signés un acord entre JuntsPelSi i les CUP on es comprometien a donar estabilitat al govern de la Generalitat, ni que s'aproves al Parlament un full de ruta cap a la inevitable ruptura amb l'Estat, acordat entre ambdues formacions per facilitar la investidura..... Repeteixo: res de res!. Artur Mas es va apartar, el Parlament la votar la propera ruptura i les formacions sobiranistes van acordar donar estabilitat al govern, però no va servir de res!. Les CUP sempre troben quelcom criticable, censurable, inacceptable ja sigui del Govern o de JuntsPelSi.

Segona Estació!. Han sigut quatre mesos de penitència. El calvari que fan passar les CUP al Govern de la Generalitat i les insolències cap a JuntsPelSi s'estan tornant insuportables. Però calia continuar el procés..... Empassar-se uns quants gripaus, a més de comprensió, amanyacs i contenció, van ser les eines a utilitzar per entendre's amb les CUP, combinades amb certes pulles llançades per la part Convergent com a toc d'atenció però absolutament innòcues. Havien que aprovar-se els pressupostos i per tant, atendre les exigències de la formació assembleària. El vice-president Oriol Junqueras, alhora conseller d'Economia, va anar a Madrit a negociar millores financeres per augmentar els recursos disponibles. En part ho va aconseguir. El vice-president Raúl Romeva també va anar a Madrit a parlar. La vice-presidenta Neus Munté, també. Fins i tot el president Puigdemont si va implicar....!. Tothom!. I després de tants esforços i de gastar saliva i neurones amb escreix durant unes negociacions molt feixugues, es van esgarrapar unes quantes engrunes extretes del pa de pagès que espolia l'Estat a tots els catalans, que permeten dedicar 800 milions d'euros en polítiques socials que se suposava satisfarien les exigències de les CUP. Se suposava.... però no!. Són insuficient perquè els pressupostos no són de ruptura amb l'Estat. En realitat les CUP volen uns pressupostos de confrontació, per donar satisfacció al capteniment de la assemblea. Però clar, no es poden rebutjar de mala manera uns recursos que si bé són insuficients poden afavorir les classes més necessitades de Catalunya. Així que s'han buscat un altre excusa. Després d'uns violents aldarulls succeïts al barri de Gràcia, a Barcelona, provocats pel desallotjament d'uns okupes i de la contundent actuació de les forces policials, han trobat l'evasiva perfecta. Demanen la dimissió del responsable policial i addueixen la gravetat d'aquesta desocupació per menysprear la presentació dels pressupostos davant la cambra catalana, no atenent l'acte d'entrega dels mateixos als diferents grups parlamentaris. I amenacen amb no votar-los si no recullen les passes necessàries per enfrontar-se amb Madrit. També s'excusen tot dient que el fet de no aprovar-se els pressupostos això no significa que es trenqui el compromís adquirit entre ambdues formacions per apuntalar la governabilitat.... Fet què resultaria sorprenent i incompressible en qualsevol democràcia europea que patís el rebuig parlamentari de la llei més important de l'any que presenta un govern!.

A aquest ritme, les relacions entre les CUP i JuntsPelSi estaran marcades per centenars d'Estacions.... Un veritable Via Crucis molt més llarg que l'autèntic sense cap mena de recompensa al final, però!. Potser l'esgotament i l'emprenyament i res més.

Les CUP em queien bé!. Els seus membres encomanaven entusiasme i feien retrobar velles sensacions ja oblidades. Ens van senyalar el camí que havíem que agafar per poder arribar a Ítaca. Si, es cert, també eren un pelet ingenus i agosarats, però ja ens estava bé. Tanmateix ara ja els comencem a conèixer!. Massa...!. Prioritzen el seu tarannà partidista per damunt del de la majoria. Els seus principis tenen que ser obligatòriament els de tots, ja que es creuen en possessió de la veritat i que la resta d'independentistes som porucs, mesells i manipulables. Diuen que no creuen en lideratges però estan liderats per companys que encara que neguen ser-ho, ho són de la pitjor manera: a l'ombra, tapats i autoritaris. Veritables cabdills de curta volada!. Anteposen l'eterna revolució pendent en nom de la justícia social davant l'única i autèntica revolució possible i assolible hores d'ara a Catalunya: la independència. Prioritzen l'eix d'esquerra radical per enfrontar-se i trencar amb l'Estat i desobeir el govern i els tribunals d'Espanya, sense tenir en compte que avui Catalunya no te les eines necessàries per poder encarar un fet tant important com es posar en marxa un nou estat lliure i sobirà amb mínimes garanties d'èxit. En definitiva, prefereixen dinamitar el camí cap a la independència -l'únic autènticament revolucionari!- abans de renunciar el seu capteniment rupturista i ajornar per quan sigui factible la necessària i irrenunciable justícia social pels ciutadans catalans, donat que dins d'Espanya és impossible assolir-la.

Tot plegat, una autèntica pena. Estan malmeten les il·lusions d'una majoria aclaparant de ciutadans compromesos amb la independència, per satisfer el sectarisme d'una immensa minoria -de joves un pel ingenus i d'altres ja granadets!- que s'aixopluguen sota el paraigües de l'assemblearisme per prendre decisions inversemblants i contraproduents, com podrien fer-ho en qualsevol altre lloc sota l'aixopluc d'abrandats unionistes....

Potser l'única solució que queda es donar per trencat el compromís d'estabilitat assolit entre JuntsPelSi i les CUP, dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions amb l'esperança que es pugui obtenir una majoria parlamentaria suficient que permeti continuar el camí cap a Ítaca, sense que suposats independentistes inexperts, ingenus i superbs posin rocs com castells davant nostre per barrar el pas a les nostres esperances..... Com fan els unionistes espanyols sempre que poden!.

Amb els entrebancs que ens posen des de Madrit ja en tenim prou....