A Espanya hi ha més constitucionalistes que persones humanes. Millor dit, a Espanya moltes persones son constitucionalistes abans que humanes. Sobretot aquelles que es consideren els reis del mambo i que remenen les cireres de l'estat. Entre ells hi trobem periodistes, polítics, el clergat, jutges i fiscals, advocats, policies, militars, alts i mitjos funcionaris de l'estat o la gent que s'asseu a la llotja del Bernabeu, health resort oficiós de l'IBEX 35. Tots aquests i una munió de ciutadans del carrer creuen tenir plenes competències per declarar o no la constitucionalitat d'una persona, d'una idea o d'un acte qualsevol..... Fins i tot s'atreveixen a dir com s'han d'exercir els drets fonamentals -per cert, emmordassats a l'estat espanyol!-, ja siguin socials o individuals, què és o no és llibertat d'expressió i d'opinió, què és una manifestació cívica i pacífica que s'ha de prohibir, qui és arbitràriament declarat i jutjat com a terrorista encara que no ho sigui, a qui votar com a president de la Generalitat, o de què es pot parlar i què es pot votar en seu parlamentària.
Ras i curt!. Tot alló que no contempla el text recollit dins les sagrades escriptures constitucionals es pecat. El fet que la constitució espanyola sigui considerada com les taules de la llei mosaica fa que, per exemple, respirar, pensar o enraonar sigui anticonstitucional. Que tenir idees i defensar-les però que no agradin als abrandats constitucionalistes hispans sigui considerat un veritable anatema condemnable per part d'un Tribunal Constitucional investit amb poders sancionadors, com si es tractes de la reeixida Santa Inquisició medieval, especialitzada en la caça de bruixes i persecució d'heretges en ple segle XXI.
Quan es va encetar l'anomenada transició de la dictadura a la democràcia va pensar-se en redactar una constitució oberta, que admetés múltiples interpretacions i que fora dinàmica i inclusiva. Però no es va pensar que el franquisme continuaria viu desprès de mort -com el Cid Campeador- i que estaria disposat a reconquerir i exercir novament i per sempre més el poder i els privilegis acaparats durant la dictadura, per la qual cosa aquella esperançadora constitució en mans del franquisme semper vivens ha esdevingut un text inamovible, petri, tancat i barrat a qualsevol mena d'interpretació incloent i flexible, definitivament constitucional.....
El pitjor de tot és que el text constitucional re-interpretat inquisitorialment tampoc es compleix ni de bon tros per part dels seus abrandats adalils, tal i com està escrit i defensen tots els veritables constitucionalistes espanyols, que també n'hi ha. Pocs però n'hi han. Dret a l'habitatge: I ara!. Llibertat d'expressió: Però què dius....?. Dret de manifestació: "A por ellos". Autodeterminació: I això que és?. Tractats internacionals subscrits i integrats a la constitució: Com i quan doni la gana als pseudo-constitucionalistes!. Reconeixement de les diverses nacions de l'estat: De nació només n'hi ha una, l'espanyola, es a dir, la castellana. Principis democràtics: I tant!, sempre que siguin els de la democràcia orgànica, la bona, l'autèntica.....
Aquesta constitució tan rocosa, tan excloent i tan castellana basa la seva solidesa en el fet que és exclusivament l'exercit i la repressió qui han de garantir sobirania, la integritat territorial, la defensa de l'unitat nacional i l'ordenament constitucional. Un exercit que no té pas manies en dir que s'hauria d'afusellar a 26 milions de ciutadans per defensar i imposar com cal aquest ordenament constitucional. Una repressió que s'ha tornat en l'únic argument que dimana d'aquesta sagrada carta magna. Un recolzament constitucional però militar, sustentat en la repressió i la violència. La qual cosa demostra, per cert, la seva innata feblesa.....
A Espanya no hi ha constitució, hi ha imposició!. Hi ha repressió i manca d'estat de dret!. A Espanya no hi ha tants constitucionalistes com ells es creuen. Per no haver-hi no n'hi ha ni tan sols al Tribunal Constitucional. Els magistrats que l'haurien de compondre no són més que uns jutges polititzats que sovint exerceixen com a jutges de guàrdia valedors del partidisme i les essències patrioteres més casposes. Tots ells estan infectats pel franquisme sociològic que encara impera a aquest malaguanyat estat......
La constitució espanyola l'han convertit en un nyap insuportable. Els suposats constitucionalistes de pa sucat amb oli que senyoregen arreu de l'estat l'han transformat en un text absolutament menyspreable. Un text de boniques paraules buides i sense ànima.....
La Constitució espanyola no serveix per res!. Definitivament, és anticonstitucional!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada