No fa gaire estava parlant de política amb uns amics i un d'ells, per reblar el clau de la conversa, va finalitzar la seva intervenció amb una rotunda frase que m'ha fet reflexionar sobre les polítiques que desenvolupa l'actual cúpula de ERC. La sentència del meu amic va ser: "Malgrat Esquerra, jo continuo sent independentista". Aquesta afirmació tan rotunda va plantejar-me un seguit de qüestions que ara em permeto exposar-vos.
Hi ha ciutadans que malgrat votar ERC creuen que aquest partit ja no és independentista?. I tant que n'hi ha!. Potser no son gaires o potser si però tots ells deuen pensar que la independència ja no és la prioritat del partit, perquè per a ells és més profitós consolidar la (minsa) hegemonia partidista aconseguida dins del moviment independentista que no pas lluitar prioritàriament per la llibertat i plena sobirania de la nació, doncs això pot fer-se més endavant, quant les circumstàncies i Espanya ho permetin. I ja que ara cal governar el dia a dia de Catalunya.... En qualsevol cas alguns votants d'Esquerra creuen que el partit, de la mà de l'indultat Junqueras, prefereix aprofundir en les bones relacions amb el Gobierno d'Espanya abans que confrontar-s'hi malgrat que, al cap i a la fi, l'executiu espanyol i la resta d'institucions de l'Estat son els veritables adversaris de l'independentisme i culpables de l'astorament i repressió que pateix el país. Millorar i ampliar aquestes bones relacions amb Madrid és la tasca encomanada al representant republicà a la capital d'Espanya, Gabriel Rufián. A qui l'hi hem de reconèixer un cert èxit obtingut ni que sigui en els mediàtics titulars insubstancials aconseguits als mitjans madrilenys, cavernaris o no. D'aquestes bones relacions prové la dèria republicana amb la intermitent taula de diàleg i negociació, que havia de servir per parlar d'amnistia i autodeterminació -la qual cosa no passa- i que en realitat serveix per pactar engrunes autonòmiques, inversions que no s'acaben fent i pactant reformes del codi penal com a pastanaga que ens arrossegui cap a la normalització de les relacions Catalunya-Espanya, així com la inexistent des-judialització dels processos contra els independentistes perseguits per les institucions judicials i policials espanyoles. Persecució i judialització que continuen plenament actives i vigents, per cert. Es a dir, estem davant d'una taula que serveix pel mateix que la comissió mixta Estat-Generalitat. Per tant, o sobra la taula política o sobra la comissió bilateral...... O potser sobren les dues!.
Dins d'Esquerra també deu haver-hi militants que mantinguin plena confiança en el lideratge emmanillat de Oriol Junqueras i de l'ara per ara exiliada Marta Rovira. I no ens oblidem de la impagable tasca del president Aragonès desenvolupada a favor de l'entesa i concòrdia amb Espanya. Doncs bé, son militants incapaços de fer una mínima crítica -constructiva- cap aquest lideratge ni tampoc cap mena d'autocrítica -necessària- sobre la deriva lleugerament escorada cap l'autonomisme pujolià a que estan portant la nonagenària formació republicana. Aquesta encesa veneració al lideratge tricèfal república està esdevenint en pur sectarisme, però!. Res del que diuen, fan o proposen Junqueras, Aragonés i Rovira admet el més mínim qüestionament. Per tant, estem davant d'un lideratge petri i santificat que dicta doctrina als deixebles perquè escampin a la resta del món independentista, sobiranista o autonomista, tant se val, la bonaventura republicana. La qüestió és eixamplar la base de votants per consolidar l'autonomisme submís i impotent de la Generalitat, així com el recolzament a la governabilitat de l'Estat i la influència del grup parlamentari republicà dins la majoria que sustenta el Gobierno Sánchez.
El que passa es que fora d'Esquerra també hi ha ciutadans que fins no fa massa temps eren dins d'Esquerra, votàvem Esquerra o simpatitzàvem amb Esquerra. Perquè ERC era inequívocament independentista i catalanista. Les seves prioritats eren la independència, propiciar polítiques d'esquerra i allunar-se del nacionalisme pujolià de l'extinta CiU. Però vist el canvi de rumb i prioritats del partit cada cop hi ha més ex-votants d'Esquerra que no pas fidels a les històriques sigles republicanes. I els ex- van augmentant!.
ERC està esdevenint la nova CiU. Junqueras el nou Pujol, Rovira el nou Duran i Lleida i Rufián una mala imitació de Roca Junyent, molt més agressiu i malcarat que l'original. Ha tornat el peix al cove, el pactisme exacerbat i donar estabilitat al Gobierno espanyol per un absurd sentit d'estat aliè. Aconseguir el millor finançament de la història per l'autonomia catalana -i per extensió per la resta de comunitats- és el nou paradigma. I que s'executi tot el pressupostat als PGE per a Catalunya. I que es faci el Corredor Mediterrani. I que el TC sigui més autonomista. I que es traspassin rodalies. I que s'aturi la persecució política. I que es canviï el nom al delicte de sedició. I que es blindi el català a l'escola fins que un jutge el des-blindi.... Déjà vu!.
On t'estan portant, ERC?. Com queda el teu republicanisme d'esquerres recolzant un govern monàrquic, sigui dretà o esquerrà, tant se val?. On has arxivat la independència de Catalunya?. On has llençat els noranta anys d'història que t'avalaven?.
Les CUP dirien que tot això ho trobarem dins la paperera de la història. Jo, que també tinc bons pensaments, no perdo l'esperança. Ho trobarem hivernant fins la propera primavera. Quan canviï el lideratge del partit.....
