TRENCACLOSQUES DEL REGNE BORBÒNIC (i 3)

Si parlem de la banda esquerrana espanyola ho fem sobre PSOE i SUMAR. Sánchez, com a líder del socialisme i president del gobierno prou feina té en escapolir-se de l'escomesa que PPVOX i els jutges, policia patriòtica i premsa del movimiento afí al règim, tenen engegada contra ell i el seu entorn. Suposo que deu ser per això que li costa tant complir amb el compromisos contrets amb l'independentisme català. Sense oblidar que la manca de coratge en defensa d'aquests compromisos adquirits son també una senya d'identitat pròpies de tots els polítics espanyols, de dretes i esquerres. Quan s'arriba a un acord amb els catalans sistemàticament s'incompleixen. Va passar amb l'estatut, amb el compliment dels PGE, amb traspassos estatutaris, amb inversions mai complides i ara amb el finançament singular, el traspàs integral de les polítiques migratòries i la llei d'amnistia, tan inservible a ulls dels jutges com el compliment de la obsoleta Constitució espanyola. Les dretes i esquerres espanyoles tenen exactament el mateix interès en satisfer i complir amb Catalunya amb alló que prometen: cap ni un!.

Yolanda Diaz ostenta el lideratge de SUMAR i del seu entorn, encara que PODEMOS, que també és d'esquerres, manté les distancies amb ella, no fos cas que fossin absorbits salvatgement. El que pateix Díaz hores d'ara es una forta i sostinguda davallada de la seva formació en les expectatives electorals. Per això intenta marcar paquet, per a diferenciar-se del centrisme d'esquerres que exhibeix el PSOE. Ho fa amb prepotència, amb excés de teatralitat i guanyant-se l'antipatia de tothom a causa de la seva intransigència. Es a dir, fer de mosca collonera formant part d'un govern de coalició no és la millor manera de defensar polítiques d'esquerres, treballadors, clases populars i desafavorits dins d'un món absolutament capitalista, com pretén fer SUMAR. Creure's que posseir la veritat absoluta, no vol dir  tenir la raó ni et fa millor que els altres. A tot estirar, t'afebleix i amb el temps et fa... irrellevant!.

Com es pot veure, el panorama d'aquest regne borbònic no és massa galdós. Els anys 30 del segle passat aquest tipus de desavinences polítiques van acabar amb un cop d'estat i una guerra caïnita que va donar lloc a una dictadura sagnant i violenta la qual encara perdura en l'esperit i la memòria de moltes persones i institucions de tot l'estat. Avui hi ha institucions que enyoren aquells temps negres i autoritaris. Defensen revisar el passat per tornar a la Espanya Una Grande y Libre on podien donar-ho Todo por la Pátria. Hi ha polítics de dretes que es declaren franquistes, altres no fan pas fàstics al franquisme encara que dissimulen, hi ha polítics d'esquerres que mamen de les fonts falangistes sense adonar-se, com Garcia Page o l'ínclit i revingut Felipe Gonzalez, tant decantat cap a la dreta com José Maria Aznar. Hi ha una societat civil, funcionarial i militar impregnada de franquisme. Hi ha jutges, magistrats i centenars de nissagues de funcionaris encartonats des del segle XIX fins avui a una l'idea de Espanya com el seu coto privat de caça, es a dir, de privilegis i prebendes heretades. Per no parlar de la premsa del movimiento i de molts periodistes que no acaben de creure's la democràcia i practiquen amb notable desimboltura la manipulació i la desinformació. De tota aquesta caterva alguns en diuen neo-franquisme sociològic quan n'hi ha prou dir senzillament, franquisme!.

També hi ha autèntics demòcrates encara que sembla que van de reculada i estan astorats, igual que els polítics catalans. Els espanyols, febles i porucs, se'ls ha de demanar que no defalleixin perquè si ho fan Espanya acabarà com el rosari de l'aurora. Malament.

El perill per a Catalunya és que ens arrossegaran amb ells si la independència no hi posa remei. Per tant, ja sabem que ens toca.... 

TRENCACLOSQUES DEL REGNE BORBÒNIC (2)

Aquest protagonisme de Ayuso com a pretensiós aspirant a cap nacional de l'oposició contra el socialisme també té una lectura interna dins la extrema dreta extrema espanyola. No s'escapa al més cec que Ayuso vol fer-li el llit a Alberto Núñez Feijóo com a líder nacional dels populars. Per això les polítiques de Madrit sovint es contraposen a les del carrer Génova, seu central del PP. I això provoca que Feijóo tingui l'obligació de ser més antisanchista que el més carcamal dels polítics madrilenys. Per això Feijóo està obsedit en aconseguir el poder sigui com sigui encara que les urnes li neguen aquest dret per a ell diví. Per això no fa propostes positives pròpies de l'oposició política que farien a qualsevol país democràtic. Diria més, no critica el programa socialista perquè no té cap programa propi per contraposar. Les seves obsessions es limiten a malparlar de Sánchez, de la seva esposa, del seu germà i de la suposada corrupció dels socialistes utilitzant a l'exdiputat Ábalos fora ja de l'orbita socialista i crucificant el fiscal general de l'estat acusant-lo d'una filtració que en realitat va fer M.A.R. Així doncs, l'antisanchisme de Feijóo  no es altra cosa que una desaforada pulsió per arribar a la poltrona sobre la que ara descansa el cul de Pedro Sánchez. També en defensa del seu lideratge que fa trontollar l'aspirant madritdista, però.....

Pel que fa a l'altra pota de la dreta extrema madrilenya no podem oblidar que es tracta d'un personatge que ja va retratar El Greco -El cavaller amb la ma al pit que pot veure's a El Prado-, només que hores d'ara ho faria amb un rictus més amargat i esquerp que no pas com va fer al segle XVI. Santiago Abascal, ex popular revingut a l'extrema dreta dels conservadors, defensor i admirador confés de El Generalisimo i la seva obra, es dedica a tibar la corda dels populars cap a la seva extrema banda perquè facin i diguin les mateixes coses que Milei, Trump, Bolsanaro, Orbán i per descomptat, Elon Musk.Val a dir que l'èxit de Abascal en l'escorament cap a l'extrema dreta dels populars és tan  rotund que ja podem parlar d'un partit únic: PPVOX.   

Tots aquest personatges típicament madritlenys a més a més de la inquina contra Sanchez i les esquerres en general també pateixen i comparteixen unes altres dèries: la catalanofóbia galopant, el menyspreu cap a la llengua i cultura catalanes i la ràbia contra els polítics independentistes, especialment contra Puigdemont, que manifesten amb una abrandada oposició a l'amnistia aprovada pel legislatiu però reprovada i suspesa pel poder judicial. Per cert, amnistia de la qual només n'han tret profit mig centenar de "piolins" que van ser acusats per centenars de ciutadans catalans per haver-se extralimitat en el repartiment de cops de porra i violència gratuita l'1O de l'any 17..... Tot ells han sigut perdonats sense miraments pels jutges nacional-catòlics!. Els acusats independentistes encara estan esperant els miraments judicials....

SEGUEIX.....

TRENCACLOSQUES DEL REGNE BORBÒNIC (1)

Donat que el procés independentista es troba dins una mena d'atzucac degut l'astorament dels partits catalanistes, em disposo a analitzar el tarannà de partits i polítics de l'estat espanyol en aquesta inacabable i caïnita confrontació que mantenen entre ells i contra Catalunya. Per cert, polítics amb els quals hauriem de pactar la culminació d'aquest malaguanyat -fins ara- procés cap a la independència de Catalunya. Fins i tot si és que opten per la DUI, es clar. Val a dir també que no es tracta d'una anàlisi acadèmica, ni tant sols periodística -deu em valgui!- ja que és més aviat el resultat del que a mi em sembla que fan i no fan bé o malament aquest polítics i partits espanyols que, com bé va dir Josep Pla amb molta més autoritat que no pas jo "no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un d'esquerres". Per tant, son opinions i crítiques absolutament subjectives i personals. Per las quals em disculpo per avançat si es que.... no l'encerto!. 

Tant el conglomerat conformat pel PP i VOX com el del PSOE i SUMAR, això és dretes i esquerres, tenen en comú l'espanyolitat i la llengua. Es a dir, son espanyolíssims i de cultura castellana de pedra picada. Això vol dir que pateixen un restrenyiment mental que fa que per a ells el Món es redueix a mirar-se el melic i rebutjar abrandadament el mandat diví al que la resta de la humanitat està condemnada: no ser de nació castellana ni parlar la llengua universal, el castellà, fent-ho amb multitud d'altres parles, encara que son menystingudes pels no nacionalistes castellans en ser considerades llengües que "només serveixen per dividir " i que s'utilitzen per "no voler parlar la llengua comú que tots ens hem donat". També comparteixen la monarquia, amb més o menys fervor, tot s'ha de dir. I això és així perquè el rei va permetre arribar a una democràcia i aprovar una constitució d'acord amb allò que Franco va deixar-nos com herència incommovible.... Va deixar-ho tot "lligat i ben lligat" l'home. Tant és així que jutges, fiscals, policies, guàrdia civil, exercit, funcionaris, molts polítics i totes les institucions del règim van continuar el llegat establert pel dictador, camuflant-ho en  una suposada transició de la dictadura a la democràcia, que consideren exemplar a nivell del món mundial. Ep!. Algunes institucions van tenir la delicadesa de canviar el nom i els títols sense canviar els instituits, el tarannà i el savoir faire tan arrelat després de quaranta anys d'adoctrinament unitarista i uniformador a més de centralista del aleshores restituït reialme. Per cert, inamovibilitat nacional-catòlica que continua impol·luta hores d'ara. 

El melic que no deixen de mirar-se podrem anomenar-lo Madrid. O millor Madrit, forat negre que absorbeix capitals i empreses, cultura i art, institucions públiques i privades, funcionaris de nissaga familiar des dels temps de Cánovas i Sagasta, poder polític secular i totes les il·lusions de la resta de l'estat, donant lloc a la menystinguda Espanya buidada. Madrit està governada des de sempre per les dretes més extremes que hi ha al reialme, al capdavant de les quals es troba un personatge típicament madrileny, inefable i xulesc: Isabel Díaz Ayuso.

Ayuso manté un enfrontament despietat contra Pedro Sánchez utilitzant qualsevol tipus d'armes al seu abast que serveixi per destruir-lo a ell, al seu entorn familiar i si s'escau també els polítics que envolten el president i el seu partit, el PSOE. Les motivacions de la guerra de Ayuso son prou prosaiques. Llança l'odi cap a Sanchez i la seva esposa en defensa del seu company de llit, reconegut i confés delinqüent i evasor fiscal, utilitzant els recursos públics -Miguel Angel Rodriguez, actual cap de gabinet de Ayuso, M.A.R. pels amics- de la comunitat autònoma i els privats, perquè la premsa del règim -abans coneguda com a premsa del movimiento- que encara perdura al Madrit immemorial. I com hi ha molts jutges que no fan pas fàstics a aquesta campanya contra el gobierno, doncs si sumen sense manies. Utilitzant togues, punyetes, escapularis i altres estris de la parafernàlia tribunera per impartir justícia. Mentires, manipulacions, filtracions, confabulacions.... Tot, tot serveix per assetjar Sánchez a matadegolla  i el seu entorn familiar i polític!.

Però això no es tot.....

SEGUEIX.