La meva llista de blogs

diumenge, 25 d’octubre del 2020

UN ESTAT FALLIT!.

S'ha fet publica la sentència contra el Major Trapero i la cúpula de comandament dels Mossos d'Esquadra sobre els fets ocorreguts a Catalunya l'any 2017. Alhora, i potser no sent una casualitat, s'ha escenificant al Congrés espanyol la moció de censura impulsada pel partit franquista d'extrema dreta VOX contra el govern de coalició més progressista de la historia.

Dic que aquesta coincidència no resulta casual perquè a l'Estat espanyol es produeixen aquestes conjuncions astrals amb notable freqüència. Quan es vol amagar quelcom que acaba resultant políticament vergonyós, o qüestiona i posa en evidència l'aparent solidesa institucional i ètica de l'Estat, mostrant-se les carències o excessos a l'àmbit de la justícia i de la policia, aleshores els astres es conjunten miraculosament per tal de dissimular davant la ciutadania la realitat, les contradiccions i les misèries d'aquest malaguanyat Estat. Aquestes conjuncions, degudament adobades amb filtracions interessades i esbiaixades a la premsa del règim, a més de causar vergonya aliena, també mostren les febleses i la manifesta ignomínia que exhibeix la classe política espanyola, sent ja impossible amagar-ho a ulls de la ciutadania.

El Major Trapero i els seus companys han estat absolts de tots els delictes que se'ls havien imputat. He de confessar que no m'ho esperava pas. La sentència del Tribunal Suprem dictada contra el govern legítim de la Generalitat, donava per provat que a Catalunya els mesos setembre i octubre de 2017 es va produir una sedició tumultuària i un cop d'estat, malversació de cabdals públics i desobediència al Tribunal Constitucional. Per aquesta raó els presos polítics van ser injusta i durament condemnats a passar anys i panys a la jargola. En canvi, segons el TOP -Audiència Nacional- cap d'aquests suposats delictes van ser comesos pels Mossos d'Esquadra, titllats per la fiscalía com a connivents amb els líders polítics i braç armat de la rebel·lió produïda aquells mesos a Catalunya. Fins i tot la sentència qualifica d'encertades, adequades i proporcionals totes les accions empreses per la policia catalana en el compliment del mandat judicial i critica implícitament la violenta actuació de la policia espanyola quan es va dedicar a reprimir a cops de porra milers de ciutadans l'1O. Per la qual cosa es pot deduir que Millo, Perez de los Cobos i Baena, responsables de les forces repressores desplegades a Catalunya, van mentir miserablement en els atestats aportats davant la fiscalia i en les declaracions efectuades davant el jutge Marchena. I que la fiscalia va considerar inqüestionables, el que demostra que va afinar les actuacions per acusar falsament els presos polítics davant el Suprem. Per tant, s'ha produït una flagrant contradicció legal que posa de manifest l'escandalosa manipulació que son capaços de fer jutges, fiscals i policia judicial castellans quan actuen contra catalans innocents, decents i honrats, a l'aplicar la més roïna de les venjances que existeixen per salvaguardar la sagrada unitat de la pàtria espanyola, amb l'agreujant d'administrar justícia il·legítima contra l'independentisme democràtic i pacífic que es practica a Catalunya. I el fet que milions de catalans sentim vergonya aliena, indignació, ràbia i percebem manca de legitimat a aquest estat de dret fake, això no fa reflexionar ni commou a aquells que tindrien l'obligació d'esmenar tanta ignomínia acumulada en nom de la justícia reial..... 

La publicació de la sentència absolutòria, prèviament filtrada a la premsa abans que notificada als encausats, ha coincidit amb la moció de censura instada per VOX contra el govern Sánchez. Naturalment, la moció ha sigut rebutjada per tots els parlamentaris llevat dels 52 escons feixistes. I la quantitat d'insults, manipulacions i mentides abocades des del faristol pel candidat franquista durant l'espectacle parlamentari i les respostes que han donat la resta de grups polítics, no han servit per tapar la infàmia que suposa l'evident contradicció produïda entre la sentència dictada en el judici farsa del Suprem i la del TOP. Per a uns, els mesos de setembre i octubre de 2017 hi va haver una revolució violenta i es va consumar un intent de cop d'estat i per altres no es va cometre cap delicte. Voler que un espectacle esperpèntic al Congres espanyol -donant aire al feixisme-, tapi les misèries de la justícia castellana -o que les misèries tapin l'esperpent!-, ha resultat igual que el negoci d'en Robert amb les cabres: donar-ho tot per no aconseguir res......

L'estat de dret no existeix al Regne d'Espanya. La justícia del Suprem és vergonyosament injusta, indecent, mancada de principis i de independència, farcida de partidisme i escandalosament il·luminada pel franquisme. L'Audiència Nacional, l'antic TOP franquista canviat de nom, es dedica a perseguir i acusar els implicats bascos a una baralla d'un bar d'Altsasu o activistes socials catalans per defensar la llibertat d'expressió i manifestació i la independència, per a poder jutjar-los com a terroristes encara que no ho siguin. Sent com és una instancia judicial inexistent en cap altre estat democràtic europeu. És una endimoniada i feixuga herència del sistema repressiu de la dictadura, malgrat la sentència absolutòria dictada a favor dels Mossos. Si no hi va haver delicte -i ho sabíem tots!-, perquè s'ha fet passar per aquest viacrucis a quatre innocents?. Justícia parcial i arbitraria, de partit, dependent del poder polític i politics manipuladors i covards que delegen responsabilitats en la justícia. Jutges que tanmateix volen manipular la política, els parlaments, que diuen a qui i què es pot votar o no, que inhabiliten electes manllevant i retorçant les lleis, que la JEC -òrgan administratiu- imposa la inhabilitació d'un president de la Generalitat, que el Tribunal de Cuentas -clar exemple del més pur i dur nepotisme existent al mon mundial!- multa polítics fins portar-los a la ruïna per malversació sense haver-se embutxacat ni un sol euro!. Que persegueixen, jutgen i condemnen a milers de catalans per defensar urnes i paperetes. Polítics que obvien els suggeriments i recomanacions dels metges i científics i prenen decisions partidistes, que  davant la pandèmia contraposen i prioritzen els interessos econòmics i polítics per damunt de la salut dels ciutadans. Per no parlar de la corrupció còmodament instal·lada en quasi totes les institucions públiques i privades de l'Estat o de l'impagable tasca que fan determinats mitjans de comunicació afectes al règim, escampant totes les informacions filtrades des de les clavegueres de l'Estat, especialment -però no només!- els madrilenys.....  

Un estat de dret on una suposada transició des de la dictadura a la democràcia, de la llei a la llei, va servir per blanquejar i normalitzar el franquisme, el qual des d'aleshores tutela la democràcia. En definitiva, un estat de dret on als anys 80 del segle passat es va enterrar pública i definitivament Montesquieu i la separació de poders -l'enterrador oficial va ser la mà dreta de Felipe Gonzalez, el vicepresident del Gobierno socialista Alfonso Guerra-, en que cada cop els drets ciutadans minven i la justícia, la democràcia i la llibertat es van esfilagarsant. On un cop d'estat presumptament fallit encapçalat per un guàrdia civil amb tricorni incorporat va propiciar una mena de LOAPA politico-mental, que va servir per restringir llavors drets i principis democràtics i que avui inspira i marca l'accelerat procés de retrocés democràtic que pateix l'Estat espanyol.....

En definitiva, un estat fallit!. 

Del qual és millor sortir-hi que no pas quedar-se.....   

  

 

    

dijous, 1 d’octubre del 2020

DESORI, ESPERPÈNTIC, APOSTOFLANT, INCREÏBLE, INACCEPTABLE!.

S'ha consumat un nou atropellament causat pel desprestigiat Tribunal Suprem castellà. Han dictat sentència contra el president Quim Torra i per tant, i tal com s'esperava i era previsible, l'han destituït del seu càrrec per haver desobeït la Junta Electoral Central quan va despenjar una pancarta dos dies desprès dels marcats per la Santa Inquisició espanyola. Una pancarta que demanava la llibertat dels presos i exiliats polítics i defensava la llibertat d'expressió.

Van acusar-lo de desobeir a la Junta Electoral perquè, segons la sentència, es tracta d'una institució de rang superior a la presidència de la Generalitat i per tant s'han d'obeir totes les seves resolucions, siguin o no assenyades o ajustades a dret..... 

Tot plegat, un desori!. Un president democràtic, elegit pel Parlament de Catalunya, destituït per un òrgan purament administratiu vigent només en període electoral i configurat per membres elegits per sorteig -insaculació-, els quals gaudeixen del vist i plau de les principals formacions polítiques de l'Estat. Per cert, un dels seus membres també gaudeix particularment de la plena confiança i és a l'òrbita més propera al voltant del partit C's, formació política espanyolista abrandadament nacionalista que casualment va interposar i atiar les actuacions contra el president de la Generalitat. 

Es a dir, una institució partidista, amb capacitat d'interposar multes, va decidir elevar a la categoria de delicte penal una suposada desobediència que ha acabat amb una desproporcionada i ignominiosa pena d'inhabilitació per un any i mig i que implica violentar la voluntat política dels electors catalans, les votacions dels parlamentaris i el respecte degut a una institució la qual diuen que és la màxima autoritat de l'Estat a Catalunya..... Esperpèntic!. 

Un cop més, la judicatura castellana ens ha demostrat fefaentment el modo i manera de com implementar la injustícia per impartir venjança i castigar persones honestes per motivacions purament polítiques. Apostoflant!.

La repressió no s'atura. Les lleis espanyoles donen mostres d'una perniciosa mal·leabilitat mai vistes abans en altres contrades democràtiques de la resta del Món. Els jutges espanyols son capaços de fer matusseres meravelles amb els textos legals que haurien de servir per impartir justicia i que fan servir per fer tot el contrari. Els fiscals no es queden pas enrere en aquest desori il·legítimament legal i afinen i desafinen imputacions i acusacions segons convingui als poders fàctics i a la sagrada unitat de la pàtria. I la policia patriòtica, ja sigui la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, s'erigeixen com a guàrdia pretoriana perseguidora de la dissidència política i en el braç armat d'aquestes injustícies, tot això en nom de Espanya, Una, Gran i Lliure..... Increïble!.

Passen els anys i el més calent és a l'aigüera. L'Estat espanyol a cada bugada perd un llençol. En aquest cas, va esfilagarsant els principis democràtics, la justícia i els drets individuals i col·lectius acceleradament. No va fer net quant tocava, allà pels anys de la mal anomenada transició, en que va blanquejar-se la dictadura oficialitzant l'hegemonia del franquisme. El Cap de l'Estat, la judicatura, la fiscalia, l'exercit, la policia, la guàrdia civil i la resta d'institucions d'aquest malaguanyat Estat que hauria d'haver transitat cap a una democràcia homologable a Europa i la resta del Món, són víctimes d'aquesta possessió infernal, que tan agrada a les rates que pul·lulen a les clavegueres de l'Estat. No va transitar aleshores i avui estem pagant les conseqüències. I el pitjor de tot és que els partits mal anomenats constitucionalistes o d'àmbit nacional han acabat sent fagocitats pel tardo-franquisme imperant a aquesta Espanya immemorial, la de sempre. Una Espanya que sempre ho canvia tot perquè tot continuï igual. Un Estat en franca descomposició.....

Un Estat inacceptable!. 

Si no volem descompondre'ns al costat de la resta de l'Estat haurem d'accelerar el pas per fugir d'aquest trist final que s'albira a l'horitzó. Haurem de desobeir més i més les ordres provinents de Madrit i de les seves corruptes institucions. Haurem de deixar de pagar els impostos a Madrit perquè els utilitzen en contra nostraHaurem de deixar de posar l'altra galta quan ens atonyinen. Haurem de defensar-nos perquè si no ens anorrearan. Haurem de deixar de creure que l'Estat espanyol pot reformar-se perquè no ho volen i és impossible. Haurem d'acceptar que a Espanya no hi ha veritable democràcia, ni justicia, ni solidaritat, ni llibertat....

Haurem d'implementar la independència de Catalunya per sobreviure. Per que volem viure en pau, democràcia, justícia, lliures i pròsperament. 

O la independència o l'infern de l'Estat espanyol, hem d'escollir. No n'hi ha més.....