El presidente Sánchez diu que els catalans estem dividits i enfrontats entre nosaltres. També diu que a Espanya no hi ha presos polítics, que hi ha una escrupolosa divisió de poders, independència judicial i que Espanya és un estat de dret i democràtic. La Moncloa socialista diu que el moviment ciutadà independentista no es pacífic. Diu que es violent, que no li tremolarà el pols per aplicar novament l'article 155 de la constitució o la llei de seguretat nacional. I tot plegat ho remata oferint diàleg i entesa....... sense voler parlar amb els independentistes ni enraonar amb els dissidents.
Ja tenim sentència!. De 9 a 13 anys de presó pels ara ja condemnats presos polítics.
Hi ha una violència més gran que no sigui engarjolar a persones decents i innocents per haver complert amb el compromís adquirit davant la ciutadania que van escollir-los democràticament?. És lícit assetjar a més de mil càrrecs electes i gent del carrer, perseguir-los policialment amb la connivència de jutges i fiscals, perquè donen suport a la legítima aspiració de independència del seu país?. És tolerable enviar a milers de policies i guàrdies civils per buscar urnes -que mai van trobar, això els dol!- però que van acabar repartint cops de porra i violència gratuïta a tort i dret a joves, grans i vells que aixecaven les mans -en son de pau- i defensaven els col·legis electorals -en son democràtic-, el seu dret de votar i a manifestar-se pacíficament?.
El poder executiu espanyol es va equivocar quan va renunciar a afrontar l'independentisme fent política i va traspassar les regnes de la solució del conflicte a la fiscalia i la judicatura, judicialitzant la política. El poder judicial va persistir en l'errada acceptant fer-se càrrec de l'afer i al seu torn, polititzant la justicia. La fiscalia va continuar el disbarat llençant la policia i guàrdia civil contra la majoria independentista fent detencions arbitraries, registres mediàtics i actuacions provocadores i violentes de forma indiscriminada i carregades de ràbia i odi contra gent pacífica. I el poder legislatiu va decidir no fer res i sotmetre's a tot el que deien i feien l'executiu i el judicial, mentre llegia les fake news anti-independentistes que publicava -i encara publica!- la caverna mediàtica espanyola.
Tot això amb el suport i benedicció d'un rei que va cridar un "a por ellos" virtual, explícitament entonat per les forces repressores, la qual cosa defineix amb precisió meridiana l'origen i el bressol de l'actual reialesa d'Espanya, que rebutja frontalment les legitimes aspiracions polítiques i ciutadanes de milions de catalans.
Després de tot això, ja tenim sentència!. I aquests milions de catalans menystinguts pel cap d'estat, ignorats per l'executiu, bandejats pel legislatiu i aclaparats pel judicial, la policia i els mitjans (des)informatius espanyols, hem sortit al carrer per cridar alt i fort, ja n'hi ha prou!. Ho fem pacíficament. Massivament. Indefinidament. Si ens provoquen, ens defensarem. Si ens atonyinen, respondrem tan proporcionadament com fa la policia contra nosaltres. I ocuparem carrers, places, estacions i vies de tren, carreteres, autopistes, ports i aeroports.... Exercirem els nostres drets de manifestació i reunió, la nostra llibertat d'expressió i opinió, de forma pacífica però també contundent.
Perquè.... No és això el que volien les institucions españoles?. No es això el que volen els partits auto-anomenats constitucionalistes?. No maldaven justificar la seva repressió i les injustícies comeses per tots ells atribuint desmesuradament -però amb tota la mala intenció- terrorisme i violència al moviment independentista?. No han provocat ells que la reacció -la única alternativa possible- que ens han deixat a la gent pacífica fora la més abrandada possible?. Es per aquesta raó que utilitzen els aldarulls que provoquen uns quants eixelebrats aliens al moviment independentista per atribuir a tots la violència que uns quants sicaris provoquen quan acaben les manifestacions pacífiques. No és aquesta l'imatge que volen escampar per la resta del món per desqualificar l'independentisme català?.
En català hi ha una dita que explica acuradament alló que ara es trobarà Espanya: Si no vols pols no vagis a l'era.
Ens han atonyinat. Ens han ignorat i menyspreat. Ens han assetjat i amenaçat amb les deu plagues bíbliques. Han fet xantatge a les empreses perquè marxin i han boicotejat les finances de la Generalitat. Han potinejat les lleis per impedir l'elecció del president i els consellers de la Generalitat i per alterar la representació dels polítics catalans al Parlament català i a les Corts, als ajuntaments i a Europa. Han destituït el president de la Generalitat i els consellers. Han dissolt el Parlament il·legítimament. Han manllevat la llei i la justícia per condemnar innocents, inventant-se un relat esbiaixat i absolutament fals. Han censurat inquisitorialment el Parlament i prohibit expressions i paraules als mitjans públics catalans i a més a més volen arruïnar política, humana i financerament els nostres representats legítims. Han perseguit els nostres líders fins que s'han tingut que exiliar lluny de casa o han sigut segrestats, empresonats, jutjats i condemnats per la justicia espanyola. I ara volen que acceptem i acatem una sentència que condemna a tot l'independentisme per anorrear-nos.....
Ens volen resignats, obedients, quiets i callats.
Doncs bé!. Som rebels i no submisos!. Desobeirem, ens mourem i cridarem!. Tant com faci falta. Fins aconseguir la República catalana i per tant, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
Fins aconseguir la llibertat de Catalunya. Fins arribar a la independència!.
Ja tenim sentència!. De 9 a 13 anys de presó pels ara ja condemnats presos polítics.
Hi ha una violència més gran que no sigui engarjolar a persones decents i innocents per haver complert amb el compromís adquirit davant la ciutadania que van escollir-los democràticament?. És lícit assetjar a més de mil càrrecs electes i gent del carrer, perseguir-los policialment amb la connivència de jutges i fiscals, perquè donen suport a la legítima aspiració de independència del seu país?. És tolerable enviar a milers de policies i guàrdies civils per buscar urnes -que mai van trobar, això els dol!- però que van acabar repartint cops de porra i violència gratuïta a tort i dret a joves, grans i vells que aixecaven les mans -en son de pau- i defensaven els col·legis electorals -en son democràtic-, el seu dret de votar i a manifestar-se pacíficament?.
El poder executiu espanyol es va equivocar quan va renunciar a afrontar l'independentisme fent política i va traspassar les regnes de la solució del conflicte a la fiscalia i la judicatura, judicialitzant la política. El poder judicial va persistir en l'errada acceptant fer-se càrrec de l'afer i al seu torn, polititzant la justicia. La fiscalia va continuar el disbarat llençant la policia i guàrdia civil contra la majoria independentista fent detencions arbitraries, registres mediàtics i actuacions provocadores i violentes de forma indiscriminada i carregades de ràbia i odi contra gent pacífica. I el poder legislatiu va decidir no fer res i sotmetre's a tot el que deien i feien l'executiu i el judicial, mentre llegia les fake news anti-independentistes que publicava -i encara publica!- la caverna mediàtica espanyola.
Tot això amb el suport i benedicció d'un rei que va cridar un "a por ellos" virtual, explícitament entonat per les forces repressores, la qual cosa defineix amb precisió meridiana l'origen i el bressol de l'actual reialesa d'Espanya, que rebutja frontalment les legitimes aspiracions polítiques i ciutadanes de milions de catalans.
Després de tot això, ja tenim sentència!. I aquests milions de catalans menystinguts pel cap d'estat, ignorats per l'executiu, bandejats pel legislatiu i aclaparats pel judicial, la policia i els mitjans (des)informatius espanyols, hem sortit al carrer per cridar alt i fort, ja n'hi ha prou!. Ho fem pacíficament. Massivament. Indefinidament. Si ens provoquen, ens defensarem. Si ens atonyinen, respondrem tan proporcionadament com fa la policia contra nosaltres. I ocuparem carrers, places, estacions i vies de tren, carreteres, autopistes, ports i aeroports.... Exercirem els nostres drets de manifestació i reunió, la nostra llibertat d'expressió i opinió, de forma pacífica però també contundent.
Perquè.... No és això el que volien les institucions españoles?. No es això el que volen els partits auto-anomenats constitucionalistes?. No maldaven justificar la seva repressió i les injustícies comeses per tots ells atribuint desmesuradament -però amb tota la mala intenció- terrorisme i violència al moviment independentista?. No han provocat ells que la reacció -la única alternativa possible- que ens han deixat a la gent pacífica fora la més abrandada possible?. Es per aquesta raó que utilitzen els aldarulls que provoquen uns quants eixelebrats aliens al moviment independentista per atribuir a tots la violència que uns quants sicaris provoquen quan acaben les manifestacions pacífiques. No és aquesta l'imatge que volen escampar per la resta del món per desqualificar l'independentisme català?.
En català hi ha una dita que explica acuradament alló que ara es trobarà Espanya: Si no vols pols no vagis a l'era.
Ens han atonyinat. Ens han ignorat i menyspreat. Ens han assetjat i amenaçat amb les deu plagues bíbliques. Han fet xantatge a les empreses perquè marxin i han boicotejat les finances de la Generalitat. Han potinejat les lleis per impedir l'elecció del president i els consellers de la Generalitat i per alterar la representació dels polítics catalans al Parlament català i a les Corts, als ajuntaments i a Europa. Han destituït el president de la Generalitat i els consellers. Han dissolt el Parlament il·legítimament. Han manllevat la llei i la justícia per condemnar innocents, inventant-se un relat esbiaixat i absolutament fals. Han censurat inquisitorialment el Parlament i prohibit expressions i paraules als mitjans públics catalans i a més a més volen arruïnar política, humana i financerament els nostres representats legítims. Han perseguit els nostres líders fins que s'han tingut que exiliar lluny de casa o han sigut segrestats, empresonats, jutjats i condemnats per la justicia espanyola. I ara volen que acceptem i acatem una sentència que condemna a tot l'independentisme per anorrear-nos.....
Ens volen resignats, obedients, quiets i callats.
Doncs bé!. Som rebels i no submisos!. Desobeirem, ens mourem i cridarem!. Tant com faci falta. Fins aconseguir la República catalana i per tant, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
Fins aconseguir la llibertat de Catalunya. Fins arribar a la independència!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada