Ara que rebrem la visita de la família reial amb la princesa de Girona i Astúries al cap davant, vull explicar-li una compte..... a la nena, a la seva germana i als seus augustes pares.
Hi havia una vegada un regne dins del qual també hi havia un principat més petit, més eixerit i més pròsper. Els vilatans del petit país pagaven molts impostos però el que rebien a canvi no els complaia. Volien més camins, més ponts, més carros i més vaixells perquè el rei no es gastava el que necessitaven i corresponia, per mantenir el comerç, per transportar les mercaderies als mercats o a les fires d'altres reialmes. Volien jutges que parlessin la seva llengua i que impartissin veritable justícia i guàrdies més propers que no els perseguissin i estomaquessin tan sovint i tan acarnissadament sense justificació ni cap mena de raó. Volien que els pregoners i bufons del regne no diguessin mentides ni els insultessin o es burlessin d'ells. I més cirurgians i apotecaris i menys soldats i cavallers. També volien funcionaris que no els menyspreessin i que no arronsessin el nas ni fessin ganyotes i males cares quan no es dirigien a ells en la llengua hegemònica del regne. Volien respecte i un tracte just!. Es a dir, volien ser i sentir-se amos del seu país per ser amos del seu destí i de la seva llibertat..... Volien la república perquè en el fons eren republicans!.
Però.... Ailàs!. El rei i la cort del regne no volien ni sentir parlar de drets, ni de la llibertat d'un tros d'alló que consideraven el seu reialme particular, poblat per uns súbdits rebels i amants de la seva terra, la seva llengua, de la llibertat i que a més a més no volien ser vassalls perquè volien ser considerats com a ciutadans. Ni tant sols volien parlar ni negociar o pactar acords amb els plebeus sense cap mena de condició prèvia. Doncs no!. Amb els indígenes mai enraonarien ni acordarien res que no fora la rendició. Només imposaven deures i no reconeixien drets. Per això no escoltaven ni parlaven amb els díscols perquè fer-ho haguera posat en perill el seu poder i privilegis, a més de macular el seu honor i superba. De manera que van posar en marxa un pla per anorrear els deslleials habitants del principat que gosaven qüestionar l'autoritat reial i el repartiment de l'or del regne, així com l'orgull i els tresors de tota mena que havien acaparat al llarg de la seva atzarosa història.
Van escapçar la revolta, empresonant els líders a les fredes i tenebroses masmorres reials durant anys i panys o forçant-los a fugir de casa seva per buscar justícia i aixopluc en altres països. Van controlar els diners del principat escanyant o afluixant el control de les finances segons els capricis dels cortesans. Van manllevar l'esperit de les lleis per espantar i castigar venjativament aquells malvats arrauxats, que gosaven criticar i exigir i no pas sotmetre's i obeir. El rei va parlar amb els principals burgesos de la contrada i va ordenar que traslladessin els seus tallers i fessin els seus negocis fora del principat, com a càstig i per malmetre la prosperitat dels vilatans. Van enviar missatgers i ambaixadors per arreu del món per impedir adhesions i ajudes d'altres països a la causa de la llibertat. I com si es tractés d'una enfollida gossada van llençar contra ells tota la seva farragosa munió de jutges, fiscals i policies, tots ells abrandats patriotes, per espantar, castigar i anorrear sense pietat ni quarter a tot aquell que gosses aixecar les mans i parlar contra el rei, els cortesans, els bufons del regne i contra les institucions del reialme en general.....
La guàrdia reial, gelosa del bon fer de la guàrdia del principat, va acusar de traïció i rebel·lió el seu capità i la resta de comandaments per desprestigiar el cos i poder-hi posar les seves urpes damunt d'ells per malmetre el seu capteniment i bona reputació. Així doncs, van infiltrar guàrdies reials dins les esquadres del principat i van exigir que actuessin amb la mateixa brutalitat que feien els reialistes contra els vilatans esvalotats. I en un biaix pervers, també van infiltrar entre els ciutadans revoltats guàrdies reials degudament abillats com ells, per provocar que les esquadres carreguessin amb rabiosa fúria contra la munió de manifestants, fins llavors pacífics però des d'aleshores provocats i atiats pels violents realistes infiltrats. Així van aconseguir que els vilatans parlessin malament i s'allunyessin decebuts de les esquadres del principat i oblidessin les batusses que la guàrdia reial havia protagonitzat contra ells temps enrere, alhora que els realistes maldaven per reconquerir el principat a favor de la causa reial. I ho van fer utilitzant totes les armés al seu abast, tan les netes i legals com les brutes i il·legals.
Però res acaba sortint com hom voldria, especialment si el que vol és il·legítim. L'escapçament dels líders no va, tanmateix, aturar els rebels majoritaris de la terra revoltada, ni va aturar els objectius de la desitjada llibertat i anhelada justícia que defensaven. A més a més, els engarjolats i expulsats van enfortir principis i conviccions, encomanat-los als revoltats. I aquests, van ocupar els carrers i places de pobles i ciutats per defensar-se de la violència desplegada pels guàrdies reials, lluitar a favor dels drets i llibertat alhora que no donaven confiança ni respecte i perdien la por a tots aquells jutges i fiscals injustos i il·legítims i per tant indecents. Mentrestant, els burgesos i menestrals del país van decidir continuar treballant a la seva terra creant riquesa i prosperitat que ara es quedaria dins del principat per satisfer les necessitats dels seus ciutadans i no pas pel gaudi i enriquiment del rei i els seus cortesans. I van mantenir -i sempre mantindran!- ben viva la lluita per la llibertat fins aconseguir la independència del país, per gaudir de la prosperitat i felicitat que el rei i els realistes els furten des de feia almenys tres inacabables i feixucs segles.....
I conte contat aquest conte s'ha acabat.... per ara!.
La futura reina d'Espanya pot treure d'aquest compte les seves pròpies ensenyances i conclusions. Jo he extret les meves: La Història mai l'escriuen els que creuen que han vençut si no els que acaben guanyant de debò. En el cas de Catalunya la lluita continua perquè els que creuen que estan guanyant en realitat ja han perdut. Perquè les injustícies sempre perden i la llibertat sempre guanya. Al cap i a la fi, la Història no s'acaba mai, com la lluita a favor de la independència..... Que no es un altra cosa que la lluita per la inabastable felicitat!
Hi havia una vegada un regne dins del qual també hi havia un principat més petit, més eixerit i més pròsper. Els vilatans del petit país pagaven molts impostos però el que rebien a canvi no els complaia. Volien més camins, més ponts, més carros i més vaixells perquè el rei no es gastava el que necessitaven i corresponia, per mantenir el comerç, per transportar les mercaderies als mercats o a les fires d'altres reialmes. Volien jutges que parlessin la seva llengua i que impartissin veritable justícia i guàrdies més propers que no els perseguissin i estomaquessin tan sovint i tan acarnissadament sense justificació ni cap mena de raó. Volien que els pregoners i bufons del regne no diguessin mentides ni els insultessin o es burlessin d'ells. I més cirurgians i apotecaris i menys soldats i cavallers. També volien funcionaris que no els menyspreessin i que no arronsessin el nas ni fessin ganyotes i males cares quan no es dirigien a ells en la llengua hegemònica del regne. Volien respecte i un tracte just!. Es a dir, volien ser i sentir-se amos del seu país per ser amos del seu destí i de la seva llibertat..... Volien la república perquè en el fons eren republicans!.
Però.... Ailàs!. El rei i la cort del regne no volien ni sentir parlar de drets, ni de la llibertat d'un tros d'alló que consideraven el seu reialme particular, poblat per uns súbdits rebels i amants de la seva terra, la seva llengua, de la llibertat i que a més a més no volien ser vassalls perquè volien ser considerats com a ciutadans. Ni tant sols volien parlar ni negociar o pactar acords amb els plebeus sense cap mena de condició prèvia. Doncs no!. Amb els indígenes mai enraonarien ni acordarien res que no fora la rendició. Només imposaven deures i no reconeixien drets. Per això no escoltaven ni parlaven amb els díscols perquè fer-ho haguera posat en perill el seu poder i privilegis, a més de macular el seu honor i superba. De manera que van posar en marxa un pla per anorrear els deslleials habitants del principat que gosaven qüestionar l'autoritat reial i el repartiment de l'or del regne, així com l'orgull i els tresors de tota mena que havien acaparat al llarg de la seva atzarosa història.
Van escapçar la revolta, empresonant els líders a les fredes i tenebroses masmorres reials durant anys i panys o forçant-los a fugir de casa seva per buscar justícia i aixopluc en altres països. Van controlar els diners del principat escanyant o afluixant el control de les finances segons els capricis dels cortesans. Van manllevar l'esperit de les lleis per espantar i castigar venjativament aquells malvats arrauxats, que gosaven criticar i exigir i no pas sotmetre's i obeir. El rei va parlar amb els principals burgesos de la contrada i va ordenar que traslladessin els seus tallers i fessin els seus negocis fora del principat, com a càstig i per malmetre la prosperitat dels vilatans. Van enviar missatgers i ambaixadors per arreu del món per impedir adhesions i ajudes d'altres països a la causa de la llibertat. I com si es tractés d'una enfollida gossada van llençar contra ells tota la seva farragosa munió de jutges, fiscals i policies, tots ells abrandats patriotes, per espantar, castigar i anorrear sense pietat ni quarter a tot aquell que gosses aixecar les mans i parlar contra el rei, els cortesans, els bufons del regne i contra les institucions del reialme en general.....
La guàrdia reial, gelosa del bon fer de la guàrdia del principat, va acusar de traïció i rebel·lió el seu capità i la resta de comandaments per desprestigiar el cos i poder-hi posar les seves urpes damunt d'ells per malmetre el seu capteniment i bona reputació. Així doncs, van infiltrar guàrdies reials dins les esquadres del principat i van exigir que actuessin amb la mateixa brutalitat que feien els reialistes contra els vilatans esvalotats. I en un biaix pervers, també van infiltrar entre els ciutadans revoltats guàrdies reials degudament abillats com ells, per provocar que les esquadres carreguessin amb rabiosa fúria contra la munió de manifestants, fins llavors pacífics però des d'aleshores provocats i atiats pels violents realistes infiltrats. Així van aconseguir que els vilatans parlessin malament i s'allunyessin decebuts de les esquadres del principat i oblidessin les batusses que la guàrdia reial havia protagonitzat contra ells temps enrere, alhora que els realistes maldaven per reconquerir el principat a favor de la causa reial. I ho van fer utilitzant totes les armés al seu abast, tan les netes i legals com les brutes i il·legals.
Però res acaba sortint com hom voldria, especialment si el que vol és il·legítim. L'escapçament dels líders no va, tanmateix, aturar els rebels majoritaris de la terra revoltada, ni va aturar els objectius de la desitjada llibertat i anhelada justícia que defensaven. A més a més, els engarjolats i expulsats van enfortir principis i conviccions, encomanat-los als revoltats. I aquests, van ocupar els carrers i places de pobles i ciutats per defensar-se de la violència desplegada pels guàrdies reials, lluitar a favor dels drets i llibertat alhora que no donaven confiança ni respecte i perdien la por a tots aquells jutges i fiscals injustos i il·legítims i per tant indecents. Mentrestant, els burgesos i menestrals del país van decidir continuar treballant a la seva terra creant riquesa i prosperitat que ara es quedaria dins del principat per satisfer les necessitats dels seus ciutadans i no pas pel gaudi i enriquiment del rei i els seus cortesans. I van mantenir -i sempre mantindran!- ben viva la lluita per la llibertat fins aconseguir la independència del país, per gaudir de la prosperitat i felicitat que el rei i els realistes els furten des de feia almenys tres inacabables i feixucs segles.....
I conte contat aquest conte s'ha acabat.... per ara!.
La futura reina d'Espanya pot treure d'aquest compte les seves pròpies ensenyances i conclusions. Jo he extret les meves: La Història mai l'escriuen els que creuen que han vençut si no els que acaben guanyant de debò. En el cas de Catalunya la lluita continua perquè els que creuen que estan guanyant en realitat ja han perdut. Perquè les injustícies sempre perden i la llibertat sempre guanya. Al cap i a la fi, la Història no s'acaba mai, com la lluita a favor de la independència..... Que no es un altra cosa que la lluita per la inabastable felicitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada