És hora de girar la vista cap endarrere per començar a entendre el que passa aquí i ara. I el que és més important: què haurem de fer en l'esdevenidor per arribar a les veritables fites de llibertat, justicia i plena sobirania que volem pel nostre estimat i atribolat país?.
Si mirem enrere veurem que d'ençà l'inici de la segona dècada del present segle, la majoria de ciutadans catalans vam dir prou a les arbitrarietats sorgides des de l'Espanya immemorial en base als abusos i petulància demostrades pels partits espanyolistes, el Tribunal Constitucional, el gobierno de la nación i la resta de institucions i entitats de l'Estat, arrel de la tramitació, aprovació, referèndum i anti-constitucionalitat que va provocar l'estatut d'autonomia català. Prou!, vam cridar tots plegats. Llavors es va acabar la maleïda transició del 78 i l'autonomisme i va renéixer l'independentisme amb més força com mai s'havia assolit fins aleshores. Aquell canvi de paradigma ciutadà es va traduir en un seguit de decisions i accions que van encetar el que coneixem com a procés cap a la independència de Catalunya. El processisme -tan criticat hores d'ara- estava en marxa!. Primer mitjançant un seguit de consultes populars auto-organitzades per la societat civil. Des d'aquesta mateixa societat van sorgir noves entitats i associacions com ara l'ANC, SÚMATE o l'AMI que es van afegir a les ja existents, com ÒMNIUM i d'altres, totes elles enfortint-se any darrera any per la força i empenta dels seus afiliats i per l'èxit aconseguit en les accions empreses a favor de la independència. Allò va ser un veritable tsunami!. Ho vam arrossegar tot!. Tant és així que els partits polítics sobiranistes i els seus líders no van tenir més remei que sumar-s'hi incondicionalment!.
La resposta de l'Estat al principi va ser d'incredulitat. Allò era un soufflé que baixaria ràpidament tot sol. Però també va provocar primer una certa angúnia i a continuació veritable basarda. El tsunami català esdevingué imparable!. Van sonar les sirenes d'alarma nacional-espanyolistes i es va produir la mobilització general de tots els estaments de l'Estat en defensa de la sagrada unitat de la pàtria. Totes les institucions i tot bon espanyol van posar-se en marxa. Partits estatals, gobierno, Congrés, Senat, judicatura, fiscalia, policia i guàrdia civil, l'IBEX 35, mitjans de comunicació públics i privats.... I tot l'exercit de rates que habiten a les clavegueres de l'Estat!. Totes les armes van ser permeses. Ingents quantitats de recursos de tota mena es van posar a disposició d'autèntics i abrandats salvadors de la pàtria, embolcallats amb la rojigualda i armats fins les dents amb la sagrada i pètria Constitució espanyola com a martell de Thor justicier i aclaparador. I la guerra va començar.....
La tàctica de l'unionisme es va evidenciar de seguida. El Divide et impera llatí va ser adoptat com a divisa -un veritable mantra- de totes les accions endegades contra l'independentisme. Es va aixecar la veda a la persecució i repressió ad hominem contra els independentistes. La llibertat d'expressió i d'opinió van anar patint continues retallades fins que el seu exercici s'ha tornat quasi impossible. La guerra contra el parlamentarisme va esclatar de la ma dels partits nacionalistes espanyols amb la complicitat de la fiscalia, la judicatura i el Tribunal Constitucional. La causa general contra l'independentisme va ser posada en marxa. Van sorgir com a bolets fantasiosos instructors judicials, fiscals afinadors, policies patriòtics, guàrdies civils assedegats de ràbia i pseudo-periodistes disposats a fabricar i publicar tota mena de notícies manipulades o directament falses i escampar tones de merda damunt del que per ells no son més que enemics polítics a esclafar i anorrear degut les idees pernicioses i agosarades que defensen.
SEGUEIX..............
Si mirem enrere veurem que d'ençà l'inici de la segona dècada del present segle, la majoria de ciutadans catalans vam dir prou a les arbitrarietats sorgides des de l'Espanya immemorial en base als abusos i petulància demostrades pels partits espanyolistes, el Tribunal Constitucional, el gobierno de la nación i la resta de institucions i entitats de l'Estat, arrel de la tramitació, aprovació, referèndum i anti-constitucionalitat que va provocar l'estatut d'autonomia català. Prou!, vam cridar tots plegats. Llavors es va acabar la maleïda transició del 78 i l'autonomisme i va renéixer l'independentisme amb més força com mai s'havia assolit fins aleshores. Aquell canvi de paradigma ciutadà es va traduir en un seguit de decisions i accions que van encetar el que coneixem com a procés cap a la independència de Catalunya. El processisme -tan criticat hores d'ara- estava en marxa!. Primer mitjançant un seguit de consultes populars auto-organitzades per la societat civil. Des d'aquesta mateixa societat van sorgir noves entitats i associacions com ara l'ANC, SÚMATE o l'AMI que es van afegir a les ja existents, com ÒMNIUM i d'altres, totes elles enfortint-se any darrera any per la força i empenta dels seus afiliats i per l'èxit aconseguit en les accions empreses a favor de la independència. Allò va ser un veritable tsunami!. Ho vam arrossegar tot!. Tant és així que els partits polítics sobiranistes i els seus líders no van tenir més remei que sumar-s'hi incondicionalment!.
La resposta de l'Estat al principi va ser d'incredulitat. Allò era un soufflé que baixaria ràpidament tot sol. Però també va provocar primer una certa angúnia i a continuació veritable basarda. El tsunami català esdevingué imparable!. Van sonar les sirenes d'alarma nacional-espanyolistes i es va produir la mobilització general de tots els estaments de l'Estat en defensa de la sagrada unitat de la pàtria. Totes les institucions i tot bon espanyol van posar-se en marxa. Partits estatals, gobierno, Congrés, Senat, judicatura, fiscalia, policia i guàrdia civil, l'IBEX 35, mitjans de comunicació públics i privats.... I tot l'exercit de rates que habiten a les clavegueres de l'Estat!. Totes les armes van ser permeses. Ingents quantitats de recursos de tota mena es van posar a disposició d'autèntics i abrandats salvadors de la pàtria, embolcallats amb la rojigualda i armats fins les dents amb la sagrada i pètria Constitució espanyola com a martell de Thor justicier i aclaparador. I la guerra va començar.....
La tàctica de l'unionisme es va evidenciar de seguida. El Divide et impera llatí va ser adoptat com a divisa -un veritable mantra- de totes les accions endegades contra l'independentisme. Es va aixecar la veda a la persecució i repressió ad hominem contra els independentistes. La llibertat d'expressió i d'opinió van anar patint continues retallades fins que el seu exercici s'ha tornat quasi impossible. La guerra contra el parlamentarisme va esclatar de la ma dels partits nacionalistes espanyols amb la complicitat de la fiscalia, la judicatura i el Tribunal Constitucional. La causa general contra l'independentisme va ser posada en marxa. Van sorgir com a bolets fantasiosos instructors judicials, fiscals afinadors, policies patriòtics, guàrdies civils assedegats de ràbia i pseudo-periodistes disposats a fabricar i publicar tota mena de notícies manipulades o directament falses i escampar tones de merda damunt del que per ells no son més que enemics polítics a esclafar i anorrear degut les idees pernicioses i agosarades que defensen.
SEGUEIX..............
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada