Hores d'ara podem afirmar que no hi ha cap mena de retrocés a les ànsies de independència dels catalans. El recolzament a la independència gira al voltant del 55% del cos electoral català, malgrat que des d'Espanya només es reconeix menys del 48% de vots favorables al SI. Si no existís l'hostilitat, manipulació i amenaces i es pogués pactar un referèndum d'autodeterminació amb Espanya legal i amb les garanties escaients no tinc cap mena de dubte que podria arribar-se amb facilitat a més d'un 65% de votants favorables a la independència. Per aquesta raó no el pactaran mai. I per aquesta mateixa raó persisteixen en el divide et impera......
Ens trobem davant d'un cicle electoral aclaparador: Eleccions generals, municipals, autonòmiques, europees en un més i probablement, eleccions al Parlament de Catalunya aquest mateix any com a resposta a les previsibles condemnes contra els presos polítics jutjats a Madrid. És molt probable que la sentència i condemna dels polítics catalans provoqui un notable increment, enfortiment i repunt de l'independentisme. Per això l'unionisme persistirà en la guerra bruta i augmentarà el foment de la divisió dins les files sobiranistes. Hores d'ara continua fent-ho!.
Mentre l'unionisme ataca despietadament a Carles Puigdemont i els altres exiliats i jutja desvergonyidament a Oriol Junqueras i la resta de presos polítics, els partits nacionalistes espanyols i la seva premsa afí al règim van construint un relat basat en un suposat enfrontament entre el president de la Generalitat i el vice-president i entre JxCat i ERC, les dues formacions que sustenten el govern. Quan l'un diu quelcom que no diu l'altre ho realcen, ho magnifiquen i conclouen que hi ha enfrontament entre ambdós. Quan un partit fa una proposta i l'altre no la comparteix, remarquen que hi ha divisió entre l'independentisme i ho esbomben exageradament. Si hi han contradiccions entre els diferents sectors sobiranistes, o un es manifesta més radical que l'altre o més moderat en les formes, o més abrandat, o senzillament no diuen o pensen el mateix, sentencien que dins l'independentisme hi han picabaralles. I publiquen enquestes poc fiables per condicionar i dirigir el vot dels catalans o aplaudeixen descontroladament els guanys o les pèrdues en intenció de vot per repartir elogis i ensabonades als suposats moderats o pragmàtics i retrets als suposadament més radicals. Tampoc no podem oblidar la barroera utilització que fa l'Estat espanyol -els trolls estan fent l'agost!- de les xarxes socials com facebook, twitter i de la caverna mediàtica madrilenya, utilitzant-les per sembrar confusió, provocar reaccions desaforades, buscar brega, aprofundir les diferències o per burxar en les ferides..... Només per fer mal i destruir l'adversari polític!.
No és lògic que entre formacions polítiques de diferent ideologia hi hagi pluralitat o diferencia d'opinions?. No és normal que les persones pensin i discrepin les unes de les altres?. No es lògic que tinguin una visió del món distinta?. I més tenint en compte el cicle electoral que estem vivint.....
El cert, però, és que l'unionisme està fent una tasca de mosca collonera que ocasionalment aconsegueix enfrontar -ens treuen de polleguera!- les diferents sensibilitats de l'independentisme. Però el que no aconseguiran mai és que els independentistes deixem de ser-ho. Es mantenen els objectius independentistes intactes!. La voluntat individual i col·lectiva és el ciment que uneix les persones -els maons- que construeixen l'edifici de la República. I les mosques emprenyadores molesten però res més. No aturen, ni convencen, ni poden destruir res de res.
El problema és com construirem la República. Perquè es inútil demanar un pacte per a convocar un referèndum amb qui es nega a negociar l'autodeterminació. Rajoy va ser l'home del no a tot i Sánchez és l'home del no a quasi tot. Inclús neguen que ja existeix una majoria favorable a la independència. Fins i tot neguen l'existència de exiliats i presos polítics!.
Que podem fer, doncs?. La resposta a aquesta pregunta és ben senzilla. L'u d'octubre de 2017 vam fer un referèndum i el vam guanyar folgadament. A sang i fetge, però el vam guanyar. La majoria a favor de la independència va ser aclaparadora, malgrat la violenta repressió desfermada per l'Estat espanyol assetjant i atacant col·legis electorals, robant urnes i paperetes i atonyinant a tort i dret tots aquells que es posaven a l'abast de les seves porres, escuts i bales de goma. És cert que els fets de setembre i octubre de 2017 va implicar una aprovació unilateral de la independència mai acceptada per Espanya, però la determinació dels ciutadans va permetre arribar a l'objectiu desitjat: l'anhelada independència. Per tant, el que ens senyala el camí és l'unilateralitat, el procés constituent i la Democràcia. No hi ha més!.
Si la independència ja l'hem guanyat només cal defensar-la. La única via que ens queda és fer efectiva la unilateralitat ja exercida mijantçant la desobediència individual i col·lectiva, ciutadana i institucional, la mobilització massiva dels sobiranistes, independentistes o no, ocupant places i carrers de ciutats i pobles de tot Catalunya amb la ferma determinació de defensar la República i la democràcia que hores d'ara ens nega Espanya utilitzant la brutalitat policial, judicial i política.....
No ens aturaran perquè no ens aturarem!. Guanyarem!. Per més que l'unionisme s'entesti en voler dividir-nos..... Els tenim ben apamats!. I nosaltres si som demòcrates sense embuts!.
Ens trobem davant d'un cicle electoral aclaparador: Eleccions generals, municipals, autonòmiques, europees en un més i probablement, eleccions al Parlament de Catalunya aquest mateix any com a resposta a les previsibles condemnes contra els presos polítics jutjats a Madrid. És molt probable que la sentència i condemna dels polítics catalans provoqui un notable increment, enfortiment i repunt de l'independentisme. Per això l'unionisme persistirà en la guerra bruta i augmentarà el foment de la divisió dins les files sobiranistes. Hores d'ara continua fent-ho!.
Mentre l'unionisme ataca despietadament a Carles Puigdemont i els altres exiliats i jutja desvergonyidament a Oriol Junqueras i la resta de presos polítics, els partits nacionalistes espanyols i la seva premsa afí al règim van construint un relat basat en un suposat enfrontament entre el president de la Generalitat i el vice-president i entre JxCat i ERC, les dues formacions que sustenten el govern. Quan l'un diu quelcom que no diu l'altre ho realcen, ho magnifiquen i conclouen que hi ha enfrontament entre ambdós. Quan un partit fa una proposta i l'altre no la comparteix, remarquen que hi ha divisió entre l'independentisme i ho esbomben exageradament. Si hi han contradiccions entre els diferents sectors sobiranistes, o un es manifesta més radical que l'altre o més moderat en les formes, o més abrandat, o senzillament no diuen o pensen el mateix, sentencien que dins l'independentisme hi han picabaralles. I publiquen enquestes poc fiables per condicionar i dirigir el vot dels catalans o aplaudeixen descontroladament els guanys o les pèrdues en intenció de vot per repartir elogis i ensabonades als suposats moderats o pragmàtics i retrets als suposadament més radicals. Tampoc no podem oblidar la barroera utilització que fa l'Estat espanyol -els trolls estan fent l'agost!- de les xarxes socials com facebook, twitter i de la caverna mediàtica madrilenya, utilitzant-les per sembrar confusió, provocar reaccions desaforades, buscar brega, aprofundir les diferències o per burxar en les ferides..... Només per fer mal i destruir l'adversari polític!.
No és lògic que entre formacions polítiques de diferent ideologia hi hagi pluralitat o diferencia d'opinions?. No és normal que les persones pensin i discrepin les unes de les altres?. No es lògic que tinguin una visió del món distinta?. I més tenint en compte el cicle electoral que estem vivint.....
El cert, però, és que l'unionisme està fent una tasca de mosca collonera que ocasionalment aconsegueix enfrontar -ens treuen de polleguera!- les diferents sensibilitats de l'independentisme. Però el que no aconseguiran mai és que els independentistes deixem de ser-ho. Es mantenen els objectius independentistes intactes!. La voluntat individual i col·lectiva és el ciment que uneix les persones -els maons- que construeixen l'edifici de la República. I les mosques emprenyadores molesten però res més. No aturen, ni convencen, ni poden destruir res de res.
El problema és com construirem la República. Perquè es inútil demanar un pacte per a convocar un referèndum amb qui es nega a negociar l'autodeterminació. Rajoy va ser l'home del no a tot i Sánchez és l'home del no a quasi tot. Inclús neguen que ja existeix una majoria favorable a la independència. Fins i tot neguen l'existència de exiliats i presos polítics!.
Que podem fer, doncs?. La resposta a aquesta pregunta és ben senzilla. L'u d'octubre de 2017 vam fer un referèndum i el vam guanyar folgadament. A sang i fetge, però el vam guanyar. La majoria a favor de la independència va ser aclaparadora, malgrat la violenta repressió desfermada per l'Estat espanyol assetjant i atacant col·legis electorals, robant urnes i paperetes i atonyinant a tort i dret tots aquells que es posaven a l'abast de les seves porres, escuts i bales de goma. És cert que els fets de setembre i octubre de 2017 va implicar una aprovació unilateral de la independència mai acceptada per Espanya, però la determinació dels ciutadans va permetre arribar a l'objectiu desitjat: l'anhelada independència. Per tant, el que ens senyala el camí és l'unilateralitat, el procés constituent i la Democràcia. No hi ha més!.
Si la independència ja l'hem guanyat només cal defensar-la. La única via que ens queda és fer efectiva la unilateralitat ja exercida mijantçant la desobediència individual i col·lectiva, ciutadana i institucional, la mobilització massiva dels sobiranistes, independentistes o no, ocupant places i carrers de ciutats i pobles de tot Catalunya amb la ferma determinació de defensar la República i la democràcia que hores d'ara ens nega Espanya utilitzant la brutalitat policial, judicial i política.....
No ens aturaran perquè no ens aturarem!. Guanyarem!. Per més que l'unionisme s'entesti en voler dividir-nos..... Els tenim ben apamats!. I nosaltres si som demòcrates sense embuts!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada