A un estat democràtic respectuós amb els drets i llibertats, tant els col·lectius dels pobles com els individuals dels ciutadans, on es prioritzen els principis de Justícia i Democràcia per damunt de tot, hi ha coses que no solen passar. I si passen, intenten ser corregides amb rapidesa, contundència i efectivitat.
Per exemple: A un estat normal i democràtic el Tribunal Constitucional no modifica les lleis aprovades pel parlament i referendades per la ciutadania abans que d'elles se'n desprengui qualsevol acció o decisió que presumptament puguin semblar inconstitucionals. I molt menys mantenen intactes articles copiats literalment en textos legals d'altres comunitats però declarats inconstitucionals en l'estatut original, per exemple el català. Tampoc n'hi ha massa on els polítics que ostenten el poder es neguen sistemàticament a fer Política amb els seus adversaris, rebutgen parlar de les demandes exigides i inquietuds expressades per la ciutadania sense condicions prèvies, o criminalitzen els oponents polítics perquè defensen idees contraries a les seves. A cap estat democràtic els partits polítics neguen al parlament legalment constituït la capacitat de parlar sobre tot, sense més limitacions que el respecte als principis democràtics i el capteniment degut a qui no pensa el mateix que la resta.
A un estat normal la policia mai interpreta els mandats judicials a conveniència, bescanviant el fer complir una instrucció com ara mantenir la proporcionalitat i la convivència ciutadana, a base d'apallissar indiscriminadament a vells, joves, adults, homes i dones, estirar els cabells, donar puntades de peu i cops de porra, disparant pilotes de goma prohibides contra manifestants o arrossegant escales avall a gent pacífica que només vol votar. A cap estat del món democràtic la policia crida rabiosament a por ellos desfermant i demostrant l'odi que acumulen contra aquells que només volen decidir el futur polític del seu país en pau i llibertat. No sol passar que els comandaments de les forces policials encarregades de fer els atestats requerits per la fiscalia per imputar delictes tinguin una predisposició provocadora i fatxenda, inequívocament rabiosa, mancada d'objectivitat i absolutament esbiaixada de la realitat -a reprimir!- fins el punt d'inventar-se fets i probes per deixar anar tota la fúria i mala bava acumulades, demostrades públicament en múltiples piulades contra la majoria de ciutadans d'un poble, presumptes infractors, els quals a més a més han patit la violenta repressió incontrolada de les forces repressores sota el seu comandament.
Es clar que tampoc és massa normal que la fiscalia es dediqui a afinar aquests atestats per a donar-los una aparença de legalitat i legitimitat que no tenen i poder fer-los servir davant d'un jutge capaç de beneir i perseverar en les mentides afinades per un fiscal sense escrúpols i fabulades per un comandament policial sense decència.
A un estat de dret normal i democràtic la Justícia està per damunt de lleis injustes i jutges corporativistes absolutament polititzats i més preocupats per la literalitat de les lleis i normes que no pas per l'esperit que les inspira. Normalment, els jutges d'un estat de dret democràtic on impera la Justícia no apliquen mai la llei com a venjança, ni la retorcen per aniquilar els adversaris polítics dissidents dels poders fàctics establers. En quina mena d'estat els jutges s'entremeten en el poder legislatiu censurant allò de què es pot parlar o no, a qui s'ha d'investir o no i com i quan fer-ho?.
A quina mena d'estat de dret els opositors polítics son perseguits, jutjats, engarjolats, condemnats preventivament i expulsats del seu país pels poders executiu i judicial, o son ignorats, menystinguts i mediatitzats pel legislatiu i escarnits, difamats i insultats per l'anomenat quart poder -la premsa còmplice!- pel sol fet de fer i dir alló amb el que van concorre a eleccions que van guanyar legítima i folgadament i donar compliment al programa electoral -sense haver sigut qüestionat prèviament per ningú-, votat i aprovat per la majoria de ciutadans?.
Em poden dir a quin estat democràtic el cap d'estat es decanta a favor d'una part i no fa de mediador -com mana la constitució!-, acoquina a la part agreujada, apadrina la violenta repressió indiscriminada contra els ciutadans i pressiona -fa xantatge!- a directius i empreses privades perquè marxin del seu país i s'estableixin al país veí?.
No hi ha massa estats de dret que es considerin democràtics que facin quelcom semblant com el descrit aquí i ara. Potser hi ha estats que se'n diuen democràtics però que no ho son. Com ara Rússia o Turquia. Que diguin que hi ha llibertat d'expressió però dins d'un ordre i límits arbitraris. Que es vantin de respectar els principis democràtics menys quan atemptin contra els poders i privilegis que gaudeixen els poderosos. Que es mostrin tan orgullosos que recompensen amb un ascens al generalat pel seu cap i alhora el cobreixen de medalles com a pagament per la feina feta per la seva policia i forces paramilitars, fins i tot quan causen més d'un miler de ferits, reprimint violentament la ciutadania quan defensa i exerceix lliurament els seus drets polítics i civils, i provoqui un altra miler de represaliats entre funcionaris del govern, batlles i regidors imputats tots ells per haver facilitat l'exercici d'aquests drets. Hi ha algun estat de dret que presumeixin de gaudir de separació de poders segons predicava Montesquiu i tenir els poders executiu, legislatiu i judicial tan barrejats i dependents els uns dels altres que s'amalgamen i es fusionen en un únic poder, feixuc, farragós i omnipresent?.
No hi ha massa estats democràtics que estiguin tan impregnats d'autoritarisme fins i tot després de més de quaranta anys transcorreguts d'ençà la mort d'un sanguinari dictador.
No hi ha cap estat de dret democràtic i defensor de la Justícia que s'assembli a l'estat espanyol.
Res millor que una República Catalana que faci just el contrari de com fa aquest estat espanyol mancat de drets, de justicia, de democràcia i que no sap desprendre's del seu passat franquista.
No hi ha massa estats com Espanya. Afortunadament......
Per exemple: A un estat normal i democràtic el Tribunal Constitucional no modifica les lleis aprovades pel parlament i referendades per la ciutadania abans que d'elles se'n desprengui qualsevol acció o decisió que presumptament puguin semblar inconstitucionals. I molt menys mantenen intactes articles copiats literalment en textos legals d'altres comunitats però declarats inconstitucionals en l'estatut original, per exemple el català. Tampoc n'hi ha massa on els polítics que ostenten el poder es neguen sistemàticament a fer Política amb els seus adversaris, rebutgen parlar de les demandes exigides i inquietuds expressades per la ciutadania sense condicions prèvies, o criminalitzen els oponents polítics perquè defensen idees contraries a les seves. A cap estat democràtic els partits polítics neguen al parlament legalment constituït la capacitat de parlar sobre tot, sense més limitacions que el respecte als principis democràtics i el capteniment degut a qui no pensa el mateix que la resta.
A un estat normal la policia mai interpreta els mandats judicials a conveniència, bescanviant el fer complir una instrucció com ara mantenir la proporcionalitat i la convivència ciutadana, a base d'apallissar indiscriminadament a vells, joves, adults, homes i dones, estirar els cabells, donar puntades de peu i cops de porra, disparant pilotes de goma prohibides contra manifestants o arrossegant escales avall a gent pacífica que només vol votar. A cap estat del món democràtic la policia crida rabiosament a por ellos desfermant i demostrant l'odi que acumulen contra aquells que només volen decidir el futur polític del seu país en pau i llibertat. No sol passar que els comandaments de les forces policials encarregades de fer els atestats requerits per la fiscalia per imputar delictes tinguin una predisposició provocadora i fatxenda, inequívocament rabiosa, mancada d'objectivitat i absolutament esbiaixada de la realitat -a reprimir!- fins el punt d'inventar-se fets i probes per deixar anar tota la fúria i mala bava acumulades, demostrades públicament en múltiples piulades contra la majoria de ciutadans d'un poble, presumptes infractors, els quals a més a més han patit la violenta repressió incontrolada de les forces repressores sota el seu comandament.
Es clar que tampoc és massa normal que la fiscalia es dediqui a afinar aquests atestats per a donar-los una aparença de legalitat i legitimitat que no tenen i poder fer-los servir davant d'un jutge capaç de beneir i perseverar en les mentides afinades per un fiscal sense escrúpols i fabulades per un comandament policial sense decència.
A un estat de dret normal i democràtic la Justícia està per damunt de lleis injustes i jutges corporativistes absolutament polititzats i més preocupats per la literalitat de les lleis i normes que no pas per l'esperit que les inspira. Normalment, els jutges d'un estat de dret democràtic on impera la Justícia no apliquen mai la llei com a venjança, ni la retorcen per aniquilar els adversaris polítics dissidents dels poders fàctics establers. En quina mena d'estat els jutges s'entremeten en el poder legislatiu censurant allò de què es pot parlar o no, a qui s'ha d'investir o no i com i quan fer-ho?.
A quina mena d'estat de dret els opositors polítics son perseguits, jutjats, engarjolats, condemnats preventivament i expulsats del seu país pels poders executiu i judicial, o son ignorats, menystinguts i mediatitzats pel legislatiu i escarnits, difamats i insultats per l'anomenat quart poder -la premsa còmplice!- pel sol fet de fer i dir alló amb el que van concorre a eleccions que van guanyar legítima i folgadament i donar compliment al programa electoral -sense haver sigut qüestionat prèviament per ningú-, votat i aprovat per la majoria de ciutadans?.
Em poden dir a quin estat democràtic el cap d'estat es decanta a favor d'una part i no fa de mediador -com mana la constitució!-, acoquina a la part agreujada, apadrina la violenta repressió indiscriminada contra els ciutadans i pressiona -fa xantatge!- a directius i empreses privades perquè marxin del seu país i s'estableixin al país veí?.
No hi ha massa estats de dret que es considerin democràtics que facin quelcom semblant com el descrit aquí i ara. Potser hi ha estats que se'n diuen democràtics però que no ho son. Com ara Rússia o Turquia. Que diguin que hi ha llibertat d'expressió però dins d'un ordre i límits arbitraris. Que es vantin de respectar els principis democràtics menys quan atemptin contra els poders i privilegis que gaudeixen els poderosos. Que es mostrin tan orgullosos que recompensen amb un ascens al generalat pel seu cap i alhora el cobreixen de medalles com a pagament per la feina feta per la seva policia i forces paramilitars, fins i tot quan causen més d'un miler de ferits, reprimint violentament la ciutadania quan defensa i exerceix lliurament els seus drets polítics i civils, i provoqui un altra miler de represaliats entre funcionaris del govern, batlles i regidors imputats tots ells per haver facilitat l'exercici d'aquests drets. Hi ha algun estat de dret que presumeixin de gaudir de separació de poders segons predicava Montesquiu i tenir els poders executiu, legislatiu i judicial tan barrejats i dependents els uns dels altres que s'amalgamen i es fusionen en un únic poder, feixuc, farragós i omnipresent?.
No hi ha massa estats democràtics que estiguin tan impregnats d'autoritarisme fins i tot després de més de quaranta anys transcorreguts d'ençà la mort d'un sanguinari dictador.
No hi ha cap estat de dret democràtic i defensor de la Justícia que s'assembli a l'estat espanyol.
Res millor que una República Catalana que faci just el contrari de com fa aquest estat espanyol mancat de drets, de justicia, de democràcia i que no sap desprendre's del seu passat franquista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada