Si jo fos espanyol estaria molt preocupat.....
D'ençà del començament d'aquesta mena de farsa que vol ser judici polític, encarregat de repartir venjança i acarnissament contra l'independentisme, l'estat espanyol ha refermat la fustigació sobre els ciutadans catalans. Al marge dels fets veritablement ocorreguts, de probes fefaents, d'esbiaixades opinions i sensacions personals dels testimonis de càrrec alliçonats per la fiscalía i l'instructor -no passem per alt les mentides i exageracions fetes per tots ells en seu judicial-, així com les continues interrupcions i constrenyiments soferts per les defenses per part del president de la sala, del sentit comú i la realitat constatable als centenars d'imatges i vídeos enregistrats, visionats i exhibits a totes les televisions del món però impossibles d'exhibir durant el judici per posar en evidencia les mentides dels testimonis de l'acusació que deposen davant del jutge..... Doncs bé, a totes aquestes arbitrarietats i manipulacions judicials s'hi ha de afegir un renovat increment de la repressió per part de la policia, la guàrdia civil i la fiscalía espanyoles contra catalans independentistes i sobiranistes, electes o no, així com les amenaces i insuls dels partits que constitueixen el trifeixit -PP, C's, VOX- i que s'auto anomenen com a constitucionalistes. L'última malifeta de la fiscalía espanyola ha sigut imputar fins a tres delictes contra els ciutadans que han gosat denunciar l'actuació de la policia nacional i la guàrdia civil durant el passat 1 d'octubre -el dia del referèndum!- i que van patir directament la violència desfermada per les forces repressores espanyoles.També hem d'afegir la barroera censura imposada per la Junta Electoral i l'adulteració i ocultació de les informacions periodístiques contraries als interessos unionistes que practiquen tots els mitjans de comunicació espanyols, formin part o no del que coneixem com a caverna mediàtica.
A qualsevol poder o institució d'un suposat estat de dret son exigibles un tarannà d'acord amb els principis Democràtics i de Justícia universalment acceptats. D'acord amb la separació de poders i de la decència. D'acord amb les llibertats i drets humans individuals i col·lectius. No és el cas de l'estat espanyol, impermeable a aquestes exigències malgrat brandar altivament una Constitució aparentment curosa amb els drets i principis que recull el seu tex, però ineficaç i vaporosa amb l'ús que d'ells se'n fa..... Ens trobem davant del que ufanosament proclamen com a democràcia espanyola i que en altres temps reconeixíem com a democràcia orgànica o franquista.
El que estem vivint els catalans quan censuren i persegueixen el color groc, els llaços solidaris amb els presos i exiliats independentistes, quan la Junta Electoral Central també prohibeix estelades i pancartes -fins i tot les més imaginatives, com les que reclamen llibertat peixos pacífics i similars- i comminen i veten els periodistes dels mitjans públics catalans si fan servir paraules i conceptes com ara exiliats, presos polítics, farsa jurídica, causa general o judici polític, doncs bé, aquest fets que estem patint haurien de preocupar moltíssim i posar en alerta a tots els espanyols. Primer reprimeixen els catalans i després aniran contra els espanyols. Hem passat de la persecució de rapers i titellaires a la persecució de colors, paraules i pancartes. Hem passat de practicar la llibertat d'expressió a engarjolar a qui l'exerceix. Hem passat de l'atonyinament de ciutadans que defensaven pacíficament urnes i paperetes, a patir les provocacions i la ferum del feixisme ensenyorit a les places i carrers del país amb total impunitat. Hem passat de les amenaces, insults, mentides i exageracions de C's, PP i dels comandos Arrimades en creuada permanent contra els llaços grocs, al blanqueig mediàtic de la formació política d'extrema dreta VOX -feixista i franquista alhora-, que arrossega i decanta altres formacions -PP i C's- cap a postulats i posicionaments encara més propers al franquisme latent que professen dissimuladament des de sempre. Hem passat de l'arbitrari espoli decretat pel Tribunal de Cuentas sobre els patrimonis privats de Mas, Ortega, Rigau i Homs -el TSJC no va apreciar malbaratament de cabdals públics per la consulta del 9-N però el Tribunal de Cuentas se'l va inventar-, a buscar la ruïna dels presos i exiliats polítics d'ara pels mateixos motius, el referèndum del 1-O, que encara son innocents -formalment no estan sentenciats- a ulls de la decència processal però no a ulls de la indecencia del Tribunal de Cuentas.
L'Estat espanyol ha passat de ser una democràcia homologada internacionalment i suposadament europeista a ser una mena de tirania disfressada de democràcia formal amb notòries incrustacions de franquisme sociològic. D'un règim monàrquic parlamentari dins la Unió Europea a un règim autoritari encastat a una Unió d'estats deshumanitzada i afeblida políticament, en mans de sapastres aparentment democràtics emmanillats i deutors dels poders financers i empresarials globals. Els catalans n'estem farts de tanta hipocresia, de tantes mentides, de tanta repressió. Estem delerosos de Llibertat, Justícia i Democràcia. Però els espanyols sembla que no acaben de reaccionar per tot alló que els caurà damunt ja que sembla que això no va amb ells. Fins i tot n'hi ha qui creu que el capteniment anti-catalanista dels poders i institucions espanyoles és legítim, oportú i proporcionat. Creuen fermament en el missatge que cantava la gent davant dels aquarteraments de la metròpoli quan van acomiadar les forces expedicionàries desplaçades a reconquerir la colònia revoltada: "a por ellos, oe!". Per molts espanyols aquesta cantinela continua plenament vigent. I així serà fins la victòria final. És a dir, fins l'esclafament dels independentistes catalans. Per aquest motiu tot si val i tot és justificable contra Catalunya, contra la independència i contra els catalans.
No s'adonen que cada acte repressor enforteix les ànsies independentistes. Que les seves mentides, manipulacions i manca de llibertat multiplica els nostres principis democràtics. Que la censura i restricció de la llibertat d'expressió a les quals volen sotmetre'ns fa augmentar la nostra determinació en defensa dels drets humans, col·lectius o individuals i el dret d'autodeterminació que tenim tots els catalans. Que la seva policia patriòtica i els seus fiscals afinadors -les rates de claveguera que pul·lulen per les clavegueres de l'estat- sota comandament de l'ex-ministre Fernández Díaz i amb el vist i plau de Mariano Rajoy, s'han dedicat -i encara es dediquen- a fabricar mentides i dossiers falsos contra els independentistes i els adversaris polítics -com es PODEMOS- per anorrear-los, fets que han impulsat les ànsies de independència de Catalunya fins a nivells hegemònics entre els electors catalans.....
Afortunadament, jo no soc espanyol!.
Aquells espanyols que dins d'una estona -desprès que el poder s'hagi encebat amb els catalans- es mostrin preocupats i temorencs degut a les pèrdues de llibertats i democràcia a les quals volen sotmetre'ls el trifeixit, amb la complicitat del socialisme de pa sucat amb oli espanyol, no passin pena. Els catalans no els girarem pas l'esquena com hores d'ara fan ells amb nosaltres..... Ni que ens apliquin l'article 155 de la sagrada Constitució espanyola mil cops!. Nosaltres hi serem!.
Els catalans si ajudarem als espanyols a recuperar la democràcia i la llibertat perdudes. Potser aleshores reclamaran una república com la que ja serà plenament vigent llavors a Catalunya.
D'ençà del començament d'aquesta mena de farsa que vol ser judici polític, encarregat de repartir venjança i acarnissament contra l'independentisme, l'estat espanyol ha refermat la fustigació sobre els ciutadans catalans. Al marge dels fets veritablement ocorreguts, de probes fefaents, d'esbiaixades opinions i sensacions personals dels testimonis de càrrec alliçonats per la fiscalía i l'instructor -no passem per alt les mentides i exageracions fetes per tots ells en seu judicial-, així com les continues interrupcions i constrenyiments soferts per les defenses per part del president de la sala, del sentit comú i la realitat constatable als centenars d'imatges i vídeos enregistrats, visionats i exhibits a totes les televisions del món però impossibles d'exhibir durant el judici per posar en evidencia les mentides dels testimonis de l'acusació que deposen davant del jutge..... Doncs bé, a totes aquestes arbitrarietats i manipulacions judicials s'hi ha de afegir un renovat increment de la repressió per part de la policia, la guàrdia civil i la fiscalía espanyoles contra catalans independentistes i sobiranistes, electes o no, així com les amenaces i insuls dels partits que constitueixen el trifeixit -PP, C's, VOX- i que s'auto anomenen com a constitucionalistes. L'última malifeta de la fiscalía espanyola ha sigut imputar fins a tres delictes contra els ciutadans que han gosat denunciar l'actuació de la policia nacional i la guàrdia civil durant el passat 1 d'octubre -el dia del referèndum!- i que van patir directament la violència desfermada per les forces repressores espanyoles.També hem d'afegir la barroera censura imposada per la Junta Electoral i l'adulteració i ocultació de les informacions periodístiques contraries als interessos unionistes que practiquen tots els mitjans de comunicació espanyols, formin part o no del que coneixem com a caverna mediàtica.
A qualsevol poder o institució d'un suposat estat de dret son exigibles un tarannà d'acord amb els principis Democràtics i de Justícia universalment acceptats. D'acord amb la separació de poders i de la decència. D'acord amb les llibertats i drets humans individuals i col·lectius. No és el cas de l'estat espanyol, impermeable a aquestes exigències malgrat brandar altivament una Constitució aparentment curosa amb els drets i principis que recull el seu tex, però ineficaç i vaporosa amb l'ús que d'ells se'n fa..... Ens trobem davant del que ufanosament proclamen com a democràcia espanyola i que en altres temps reconeixíem com a democràcia orgànica o franquista.
El que estem vivint els catalans quan censuren i persegueixen el color groc, els llaços solidaris amb els presos i exiliats independentistes, quan la Junta Electoral Central també prohibeix estelades i pancartes -fins i tot les més imaginatives, com les que reclamen llibertat peixos pacífics i similars- i comminen i veten els periodistes dels mitjans públics catalans si fan servir paraules i conceptes com ara exiliats, presos polítics, farsa jurídica, causa general o judici polític, doncs bé, aquest fets que estem patint haurien de preocupar moltíssim i posar en alerta a tots els espanyols. Primer reprimeixen els catalans i després aniran contra els espanyols. Hem passat de la persecució de rapers i titellaires a la persecució de colors, paraules i pancartes. Hem passat de practicar la llibertat d'expressió a engarjolar a qui l'exerceix. Hem passat de l'atonyinament de ciutadans que defensaven pacíficament urnes i paperetes, a patir les provocacions i la ferum del feixisme ensenyorit a les places i carrers del país amb total impunitat. Hem passat de les amenaces, insults, mentides i exageracions de C's, PP i dels comandos Arrimades en creuada permanent contra els llaços grocs, al blanqueig mediàtic de la formació política d'extrema dreta VOX -feixista i franquista alhora-, que arrossega i decanta altres formacions -PP i C's- cap a postulats i posicionaments encara més propers al franquisme latent que professen dissimuladament des de sempre. Hem passat de l'arbitrari espoli decretat pel Tribunal de Cuentas sobre els patrimonis privats de Mas, Ortega, Rigau i Homs -el TSJC no va apreciar malbaratament de cabdals públics per la consulta del 9-N però el Tribunal de Cuentas se'l va inventar-, a buscar la ruïna dels presos i exiliats polítics d'ara pels mateixos motius, el referèndum del 1-O, que encara son innocents -formalment no estan sentenciats- a ulls de la decència processal però no a ulls de la indecencia del Tribunal de Cuentas.
L'Estat espanyol ha passat de ser una democràcia homologada internacionalment i suposadament europeista a ser una mena de tirania disfressada de democràcia formal amb notòries incrustacions de franquisme sociològic. D'un règim monàrquic parlamentari dins la Unió Europea a un règim autoritari encastat a una Unió d'estats deshumanitzada i afeblida políticament, en mans de sapastres aparentment democràtics emmanillats i deutors dels poders financers i empresarials globals. Els catalans n'estem farts de tanta hipocresia, de tantes mentides, de tanta repressió. Estem delerosos de Llibertat, Justícia i Democràcia. Però els espanyols sembla que no acaben de reaccionar per tot alló que els caurà damunt ja que sembla que això no va amb ells. Fins i tot n'hi ha qui creu que el capteniment anti-catalanista dels poders i institucions espanyoles és legítim, oportú i proporcionat. Creuen fermament en el missatge que cantava la gent davant dels aquarteraments de la metròpoli quan van acomiadar les forces expedicionàries desplaçades a reconquerir la colònia revoltada: "a por ellos, oe!". Per molts espanyols aquesta cantinela continua plenament vigent. I així serà fins la victòria final. És a dir, fins l'esclafament dels independentistes catalans. Per aquest motiu tot si val i tot és justificable contra Catalunya, contra la independència i contra els catalans.
No s'adonen que cada acte repressor enforteix les ànsies independentistes. Que les seves mentides, manipulacions i manca de llibertat multiplica els nostres principis democràtics. Que la censura i restricció de la llibertat d'expressió a les quals volen sotmetre'ns fa augmentar la nostra determinació en defensa dels drets humans, col·lectius o individuals i el dret d'autodeterminació que tenim tots els catalans. Que la seva policia patriòtica i els seus fiscals afinadors -les rates de claveguera que pul·lulen per les clavegueres de l'estat- sota comandament de l'ex-ministre Fernández Díaz i amb el vist i plau de Mariano Rajoy, s'han dedicat -i encara es dediquen- a fabricar mentides i dossiers falsos contra els independentistes i els adversaris polítics -com es PODEMOS- per anorrear-los, fets que han impulsat les ànsies de independència de Catalunya fins a nivells hegemònics entre els electors catalans.....
Afortunadament, jo no soc espanyol!.
Aquells espanyols que dins d'una estona -desprès que el poder s'hagi encebat amb els catalans- es mostrin preocupats i temorencs degut a les pèrdues de llibertats i democràcia a les quals volen sotmetre'ls el trifeixit, amb la complicitat del socialisme de pa sucat amb oli espanyol, no passin pena. Els catalans no els girarem pas l'esquena com hores d'ara fan ells amb nosaltres..... Ni que ens apliquin l'article 155 de la sagrada Constitució espanyola mil cops!. Nosaltres hi serem!.
Els catalans si ajudarem als espanyols a recuperar la democràcia i la llibertat perdudes. Potser aleshores reclamaran una república com la que ja serà plenament vigent llavors a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada