El divendres 1 de juny s'ha produït un fet en l'escenari polític d'Espanya que hom ha percebut com un canvi de paradigma dins dels poder legislatiu i executiu de l'Estat. Mariano Rajoy Brey, fins ara impassible i flegmàtic però també implacable president del gobierno ha perdut una moció de censura que ha guanyat Pedro Sánchez Pérez-Castejón, fins ara irrellevant i alhora auto-flagel·lat -pels mateixos líders històrics socialistes- secretari general del PSOE, per la qual cosa ha passat a ser el nou i flamant president del gobierno d'Espanya. Això ha sigut possible gràcies a la suma dels vots de diverses formacions polítiques, més entestades en fer fora Rajoy i el Partit Popular que no pas afavorir l'accés al poder del líder socialista. Rajoy ha rebut el suport del PP i del partit que se situa més a la dreta que els propis populars. Rivera i els seus ciudadanos s'han retratat com una formació d'extrema dreta obsedia per aconseguir el poder a qualsevol preu per fer reeixir temps passats, encara que molt enyorats per ells. Especialment en el tracte que s'ha de dispensar a la díscola Catalunya.....
ERC i PDCat s'han sumat a la majoria en la qual també si troben els Comuns de Domènech i Colau, que per la seva banda son dins del Podemos de Pablo Iglesias. Pot entendre's que la perspectiva de desempallegar-se de Rajoy va ser indefugible però també ens podem preguntar perquè ho han fet gratuïtament i si això és bo per l'independentisme. I de les respostes a aquestes preguntes podrem extreure algunes conclusions que potser no ens agradaran massa....
ERC i alguns del seus líders més destacats, com ara Joan Tardà, semblen prou satisfets de que Sánchez hagi sigut nomenat president del gobierno. Certament, el fet que els màxims dirigents d'ERC es trobin segrestats a presons madrilenyes o exiliats pot justificar un cert astorament en la presa de decisions i sobretot alhora de fer-les públiques. Però en cap cas hauria de mostrar-se una exagerada alegria, donat que Sánchez no ha fet públic cap compromís que pugui fer-nos entendre que el capteniment cap a Catalunya i els presos polítics catalans hagi de canviar per a bé. Ans el contrari!. Va negar l'existència de presos polítics, va lloar la independència judicial inexistent i es va remetre a un futur ple de diàleg i bones intencions, com sovint solen fer sense més conseqüències tots els polítics espanyols quan parlen sobre Catalunya. Dona tota la impressió que l'actual cúpula d'ERC ha decidit fiar-ho tot a les bones paraules d'uns dirigents socialistes que s'han cansat d'insultar greument el president Torra i l'independentisme, mentre es mostraven prou orgullosos d'haver recolzat l'aplicació de l'article 155 i l'acord, justificació i defensa al costat dels populars i ciudadanos, dels fets ocorreguts l'u d'octubre i de la causa general endegada contra Catalunya per la independent justícia espanyola absolutament polititzada i mediatitzada. Per a mi que ERC està tan traumatitzada per les injustícies comeses contra els seus líders que han decidit que ja n'hi ha prou i que es hora de temperar gaites.... Es per això que sense que ho acabin dient directament se'ls entén perfectament les ganes i presses que tenen de fer un altre tripartit progressista, substituint l'extinta ICV pels reeixits Comuns, tripartit que va ser el desencadenant de la fallida operació nou estatut i tota la violenta tempesta que es va desfermar després. No sembla que hagin entès que amb els socialistes de dretes de Iceta i l'au Fènix comunista -de les seves cendres han sorgit els podemites de Colau-, no s'està eixamplant precisament la base independentista que diuen buscar. No pas!. Ja que l'unionisme vol adduir la part més genuïna i senyera de l'independentisme representada per ERC, cap un hipotètic federalisme autonòmic de baixa volada.....
De debò creuen que posant per damunt de l'objectiu independentista les qüestions socials eixamplaran la base independentista?. Però si la independència la volem precisament per poder fer polítiques veritablement socials que la dependència no ens permet fer!. Però si l'unitat amb Espanya ens empobreix cada any en més de 15000 milions d'euros en nom d'una falsa solidaritat!. Però si la justícia castellana, gens independent i absolutament polititzada i mediatitzada -com la policia!- son els artífexs del "a por ellos" d'infausta memòria i del segrest i bandejo dels legítims representants de la Generalitat!. Però si l'Estat espanyol utilitza la constitució, la llei i la política com instruments de repressió, imposició i d'autoritarisme quasi dictatorial!. Però si la idea de democràcia que tenen les institucions espanyoles està ancorada en el període 1936-1975....!. Voler un tripartit hores d'ara es voler ensopegar per segon cop amb la mateixa roca: l'immemorial, inamovible i feixuc Estat espanyol!.
En canvi, alguns dirigents del PDCat sembla que també estan plegant veles no tant per no voler un nou-vell tripartit, si no per recuperar el vell-nou peix a cove. Envegen l'èxit aconseguit pel PNB en la qüestió de la moció de censura i en la profitosa votació dels bascos a favor dels pressupostos de l'Estat. Els nacionalistes bascos han utilitzat la força dels seus cinc escons a les Corts amb autèntic mestratge. Primer van aconseguir una pluja de centenars de milions recolzant el pressupost del Partit Popular. Desprès van obtenir les garanties necessàries de Pedro Sánchez de que el canvi de presidència no implicaria la modificació dels pressupostos i per tant, continuaria la pluja de milions sobre el País Basc. I alhora es garantien que ciudadanos no potinejaria a curt termini l'anomenada quota basca i el concert econòmic que gaudeixen. Van ser decisius, amb només cinc vots, per aconseguir la victòria a la reeixida moció de censura. Doncs bé!. Això es el peix al cove. Això es el que envegen alguns dirigents del PDCat. Per això no van fer fàstics a les propostes del Cercle de Economia fetes a les jornades celebrades els primers dies de juny a Sitges. Un nou estatut d'autonomia amb rang de Constitució catalana aprovada en referèndum, amb competències blindades i un sistema de finançament dels tipus pacte fiscal proposat ja fa molts anys per Artur Mas. Per cert, rotundament rebutjat per Mariano Rajoy, per Rivera i pels barons del PSOE!. I que cap de les principals institucions espanyoles respectarien un cop acceptades i aprovades. Com han fet sempre amb tot el que té a veure amb Catalunya.
Nou tripartit, nou impuls a les polítiques socials, nou peix al cove, nou estatut d'autonomia, nou pacte fiscal..... Tot això es una reedició del que ja hem fet d'ençà l'aprovació de l'estatut magrejat pels partits espanyolistes i rematat per l'inefable Tribunal Constitucional. Volem repetir la història?. Aquest pocs polítics independentistes que estan patint una mena de nova adducció espanyolista, soferta en mans d'alguns dirigents dels principals partits estables i institucionalitzats favorables a l'autonomisme, no s'adonen d'on els estan ficant. Ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra no és només greu, és sobretot estúpid. Obrir negociacions amb aquells que mantenen segrestats i expulsats per raons polítiques els líders sobiranistes és enormement ingenu. Parlar amb l'espasa de Dàmocles penjant del sostre sobre l'independentisme, es absurd. Primer que deixin en llibertat i retirin les inversemblants acusacions que carreguen contra la Generalitat del president Puigdemont. Després que arxivin la causa general contra l'independentisme. I per acabar, que deixin d'amenaçar amb un nou 155 i d'ofendre la nostra dignitat com a poble. Llavors i només llavors podrem parlar amb mínimes garanties d'igualtat. I podrem enraonar i pactar de tot i sobre tot.....
Benauradament sempre ens quedaran Junts per Catalunya, les CUP i els centenars de milers de votants d'ERC i PDCat els quals perdonen però no obliden.... Es mantenen ferms, sòlids i fidels al mandat democràtic de l'u d'octubre que vam guanyar milions de catalans tot rebent cops de porra, violència salvatge, amenaces, insults i persecució policial, per part de les forces d'ocupació repressores les quals, casualment, van rebre la consigna de a por ellos per mandat dels polítics que ara demanen diàleg, pactes, passar pàgina i especialment submissió sota l'auspici d'unes institucions espanyoles assedegades d'odi i ganes de venjança.
Hom no vol enrocar-se però tampoc vol conrear i recollir ad infinitum el lampedusisme que hores d'ara ens ofereix un Estat greument malat per culpa de la corrupció escampada arreu i de la fatxenderia d'una classe política hispana superba però alhora esclava d'un terrible complex d'inferioritat que ratlla el ridícul. Si no es així, no s'explica la feblesa argumental mostrada, encara que amagada darrera de violència i agressivitat seculars, pròpies d'aquells que es veuen i se senten derrotats.....
Dirigents d'ERC i del PDCat que siguin propensos a escoltar els cants de sirena que els volen fer ensopegar altra cop contra las roques: Si veritablement voleu la independència no us deixeu adduir ni entabanar!. Perquè si no voleu pols no aneu a l'era.....
ERC i PDCat s'han sumat a la majoria en la qual també si troben els Comuns de Domènech i Colau, que per la seva banda son dins del Podemos de Pablo Iglesias. Pot entendre's que la perspectiva de desempallegar-se de Rajoy va ser indefugible però també ens podem preguntar perquè ho han fet gratuïtament i si això és bo per l'independentisme. I de les respostes a aquestes preguntes podrem extreure algunes conclusions que potser no ens agradaran massa....
ERC i alguns del seus líders més destacats, com ara Joan Tardà, semblen prou satisfets de que Sánchez hagi sigut nomenat president del gobierno. Certament, el fet que els màxims dirigents d'ERC es trobin segrestats a presons madrilenyes o exiliats pot justificar un cert astorament en la presa de decisions i sobretot alhora de fer-les públiques. Però en cap cas hauria de mostrar-se una exagerada alegria, donat que Sánchez no ha fet públic cap compromís que pugui fer-nos entendre que el capteniment cap a Catalunya i els presos polítics catalans hagi de canviar per a bé. Ans el contrari!. Va negar l'existència de presos polítics, va lloar la independència judicial inexistent i es va remetre a un futur ple de diàleg i bones intencions, com sovint solen fer sense més conseqüències tots els polítics espanyols quan parlen sobre Catalunya. Dona tota la impressió que l'actual cúpula d'ERC ha decidit fiar-ho tot a les bones paraules d'uns dirigents socialistes que s'han cansat d'insultar greument el president Torra i l'independentisme, mentre es mostraven prou orgullosos d'haver recolzat l'aplicació de l'article 155 i l'acord, justificació i defensa al costat dels populars i ciudadanos, dels fets ocorreguts l'u d'octubre i de la causa general endegada contra Catalunya per la independent justícia espanyola absolutament polititzada i mediatitzada. Per a mi que ERC està tan traumatitzada per les injustícies comeses contra els seus líders que han decidit que ja n'hi ha prou i que es hora de temperar gaites.... Es per això que sense que ho acabin dient directament se'ls entén perfectament les ganes i presses que tenen de fer un altre tripartit progressista, substituint l'extinta ICV pels reeixits Comuns, tripartit que va ser el desencadenant de la fallida operació nou estatut i tota la violenta tempesta que es va desfermar després. No sembla que hagin entès que amb els socialistes de dretes de Iceta i l'au Fènix comunista -de les seves cendres han sorgit els podemites de Colau-, no s'està eixamplant precisament la base independentista que diuen buscar. No pas!. Ja que l'unionisme vol adduir la part més genuïna i senyera de l'independentisme representada per ERC, cap un hipotètic federalisme autonòmic de baixa volada.....
De debò creuen que posant per damunt de l'objectiu independentista les qüestions socials eixamplaran la base independentista?. Però si la independència la volem precisament per poder fer polítiques veritablement socials que la dependència no ens permet fer!. Però si l'unitat amb Espanya ens empobreix cada any en més de 15000 milions d'euros en nom d'una falsa solidaritat!. Però si la justícia castellana, gens independent i absolutament polititzada i mediatitzada -com la policia!- son els artífexs del "a por ellos" d'infausta memòria i del segrest i bandejo dels legítims representants de la Generalitat!. Però si l'Estat espanyol utilitza la constitució, la llei i la política com instruments de repressió, imposició i d'autoritarisme quasi dictatorial!. Però si la idea de democràcia que tenen les institucions espanyoles està ancorada en el període 1936-1975....!. Voler un tripartit hores d'ara es voler ensopegar per segon cop amb la mateixa roca: l'immemorial, inamovible i feixuc Estat espanyol!.
En canvi, alguns dirigents del PDCat sembla que també estan plegant veles no tant per no voler un nou-vell tripartit, si no per recuperar el vell-nou peix a cove. Envegen l'èxit aconseguit pel PNB en la qüestió de la moció de censura i en la profitosa votació dels bascos a favor dels pressupostos de l'Estat. Els nacionalistes bascos han utilitzat la força dels seus cinc escons a les Corts amb autèntic mestratge. Primer van aconseguir una pluja de centenars de milions recolzant el pressupost del Partit Popular. Desprès van obtenir les garanties necessàries de Pedro Sánchez de que el canvi de presidència no implicaria la modificació dels pressupostos i per tant, continuaria la pluja de milions sobre el País Basc. I alhora es garantien que ciudadanos no potinejaria a curt termini l'anomenada quota basca i el concert econòmic que gaudeixen. Van ser decisius, amb només cinc vots, per aconseguir la victòria a la reeixida moció de censura. Doncs bé!. Això es el peix al cove. Això es el que envegen alguns dirigents del PDCat. Per això no van fer fàstics a les propostes del Cercle de Economia fetes a les jornades celebrades els primers dies de juny a Sitges. Un nou estatut d'autonomia amb rang de Constitució catalana aprovada en referèndum, amb competències blindades i un sistema de finançament dels tipus pacte fiscal proposat ja fa molts anys per Artur Mas. Per cert, rotundament rebutjat per Mariano Rajoy, per Rivera i pels barons del PSOE!. I que cap de les principals institucions espanyoles respectarien un cop acceptades i aprovades. Com han fet sempre amb tot el que té a veure amb Catalunya.
Nou tripartit, nou impuls a les polítiques socials, nou peix al cove, nou estatut d'autonomia, nou pacte fiscal..... Tot això es una reedició del que ja hem fet d'ençà l'aprovació de l'estatut magrejat pels partits espanyolistes i rematat per l'inefable Tribunal Constitucional. Volem repetir la història?. Aquest pocs polítics independentistes que estan patint una mena de nova adducció espanyolista, soferta en mans d'alguns dirigents dels principals partits estables i institucionalitzats favorables a l'autonomisme, no s'adonen d'on els estan ficant. Ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra no és només greu, és sobretot estúpid. Obrir negociacions amb aquells que mantenen segrestats i expulsats per raons polítiques els líders sobiranistes és enormement ingenu. Parlar amb l'espasa de Dàmocles penjant del sostre sobre l'independentisme, es absurd. Primer que deixin en llibertat i retirin les inversemblants acusacions que carreguen contra la Generalitat del president Puigdemont. Després que arxivin la causa general contra l'independentisme. I per acabar, que deixin d'amenaçar amb un nou 155 i d'ofendre la nostra dignitat com a poble. Llavors i només llavors podrem parlar amb mínimes garanties d'igualtat. I podrem enraonar i pactar de tot i sobre tot.....
Benauradament sempre ens quedaran Junts per Catalunya, les CUP i els centenars de milers de votants d'ERC i PDCat els quals perdonen però no obliden.... Es mantenen ferms, sòlids i fidels al mandat democràtic de l'u d'octubre que vam guanyar milions de catalans tot rebent cops de porra, violència salvatge, amenaces, insults i persecució policial, per part de les forces d'ocupació repressores les quals, casualment, van rebre la consigna de a por ellos per mandat dels polítics que ara demanen diàleg, pactes, passar pàgina i especialment submissió sota l'auspici d'unes institucions espanyoles assedegades d'odi i ganes de venjança.
Hom no vol enrocar-se però tampoc vol conrear i recollir ad infinitum el lampedusisme que hores d'ara ens ofereix un Estat greument malat per culpa de la corrupció escampada arreu i de la fatxenderia d'una classe política hispana superba però alhora esclava d'un terrible complex d'inferioritat que ratlla el ridícul. Si no es així, no s'explica la feblesa argumental mostrada, encara que amagada darrera de violència i agressivitat seculars, pròpies d'aquells que es veuen i se senten derrotats.....
Dirigents d'ERC i del PDCat que siguin propensos a escoltar els cants de sirena que els volen fer ensopegar altra cop contra las roques: Si veritablement voleu la independència no us deixeu adduir ni entabanar!. Perquè si no voleu pols no aneu a l'era.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada