Hi ha un canvi de paradigma dins del mon independentista?.
Esquerra Republicana està celebrant una conferència nacional sota el lema "Ara, la República Catalana". Les directius d'aquesta conferència les ha marcat el missatge que des de Estremera, on roman empresonat Oriol Junqueras, ha llegit un dels homes forts d'esquerra, Gabriel Rufián. La carta de Junqueras, una autèntica epístola als corintis -quasi bíblica-, conte algunes de les claus que ens poden fer pensar que, efectivament, el paradigma de l'independentisme pel que fa a ERC està canviant de prioritats i de mitjans per arribar a l'objectiu final, a la desitjada República. Ara, la prioritat ja no és aconseguir la independència com abans millor. Ara primer s'ha d'eixamplar la base social que sustenti aquesta independència comptant amb aquells que si bé es declaren sobiranistes i d'esquerres, remuguen més que les vaques cada cop que senten la paraula maleïda: independència. Prefereixen parlar de federalisme i procés constituent referint-se a un canvi de la Constitució espanyola i fins i tot xalen com infants quant parlen de república però deixant ben clar que es refereixen a la tercera república espanyola.
ERC -o almenys la cúpula dirigent actual- justifiquen aquest nou posicionament acceptant les tesis que defensen Els Comuns i fins i tot les dels socialistes de dretes aixoplugats dins del PSC. No hi ha prou base social a favor de la independència, malgrat que es troba per damunt del 50% de l'electorat. No s'han d'escoltar discursos nacionalistes excloents llevat dels que fan els nacional-constitucionalistes-unionistes espanyols. De fet, esgrimeixen que s'ha de fer menys soroll i ser més eficaços perquè si no es pot caure de nou en l'autonomisme. Es a dir, o l'independentisme accepta la suposada eficàcia de l'estat espanyol, es mossega la llengua i calla i es sotmet a Madrit, o tornaran les muntanyes navades i banderes al vent que ens ofereix l'actual constitució espanyola brandada per populars, ciudadanos i "socialistes", la qual cosa és el fet esgrimit per l'unionisme per a propiciar i encoratjar un suposat fraccionament de la societat catalana. Per cert, fraccionament mai reeixit..... A tot estirar hi han diferència d'opinions, pluralitat política i debat ocasionalment encès, però la societat catalana no està ni dividida ni enfrontada. Si més no, aquest suposat fraccionament només es troba dins l'imaginari dels poders fàctics unionistes..... que són minoria, per cert!.
La missiva de Oriol Junqueras també conté algunes consideracions que poden resultar més discutibles i fruit de la injusta situació personal que pateix. Atribueix a Esquerra la feixuga càrrega d'haver salvat l'u d'octubre. També es lamenta d'haver fet la campanya electoral amb el cap de llista empresonat. I que cap partit ha pagat un preu tant alt en forma d'exiliats, empresonats i represaliats. Tot això es ben cert!. Però també es vàlid pel PDCat, per Junts per Catalunya i fins i tot per les CUP. I que podem dir de Jordi Cuixart d'ÒMNIUN i Jordi Sànchez, de l'ANC?. No han pagat un preu massa alt?. Posats a recordar, hem d'acceptar que ells fa molt més temps que són a la garjola injustament. I que les seves entitats s'han encarregat de pagar fiances i multes sense arrugat el nas ni posar condicions de cap mena..... L'independentisme ha sofert de forma unitària les males arts i la mala llet, la violència, les agressions, l'assetjament, les mentides mediàtiques, els insults i l'autoritarisme judicial, fiscal i policial que l'Estat espanyol ha desplegat per combatre quelcom que a més de legitim, és absolutament democràtic i fet escrupolosament de forma pacifica. L'èxit aconseguit per l'independentisme es pot atribuir a tots i molt especialment als milions de ciutadans defensors de la democràcia i de la república. I totes les desventures conreades tenen un únic origen i uns únics culpables: la il·legítima i arbitraria aplicació de l'article 155 i els seus pares putatius: PP, C's i PSOE.
I amb Pedro Sánchez es amb qui hem de dialogar i pactar?. Es amb aquesta esquerra que s'arrossega amb la dreta i l'extrema dreta més abrandadament nacionalista amb qui hem de vestir ponts i buscar entesa?. Quins ponts i quina entesa?. O potser hem de re-fiar-nos de l'esquerra representada per Els Comuns, que somien truites amb una improbable tercera república, nova constitució i federalisme lampedusià?.
Si ERC vol eixamplar la base amb qui ens vol anorrear o aquells que ens volen submisos i callats l'únic que aconseguirà és empetitir l'independentisme. Se'ls cruspiran per dalt i per baix!. Per l'esquerra i pel centre!.
No es l'hora de demanar apropaments dels presos polítics a presons catalanes. Es hora de demanar la llibertat sense càrrecs. No cal demanar el retorn dels exiliats. Es hora que tornin lliures d'absurdes acusacions i amb plenitud de drets polítics i civils. Es hora que la venjança dels jutges i fiscals s'aturi. És hora de exigir garanties de que els patrimonis dels polítics no siguin utilitzats per l'estat per escarmentar-los injustament. Es hora de que el filibusterisme polític, judicial i policial passi a la història com va passar amb la pirateria al mar Carib. Es hora d'exigir que es respectin els principis democràtics i un veritable estat de dret. No de la mena de democràcia mutilada que ara pateix Espanya, ni l'estat de dret coix en legitimitat, cec en veritable justícia i mut en llibertat d'expressió.
Es hora de fer alló que diu el lema de la conferència nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya: Ara, la República catalana.
Esquerra Republicana està celebrant una conferència nacional sota el lema "Ara, la República Catalana". Les directius d'aquesta conferència les ha marcat el missatge que des de Estremera, on roman empresonat Oriol Junqueras, ha llegit un dels homes forts d'esquerra, Gabriel Rufián. La carta de Junqueras, una autèntica epístola als corintis -quasi bíblica-, conte algunes de les claus que ens poden fer pensar que, efectivament, el paradigma de l'independentisme pel que fa a ERC està canviant de prioritats i de mitjans per arribar a l'objectiu final, a la desitjada República. Ara, la prioritat ja no és aconseguir la independència com abans millor. Ara primer s'ha d'eixamplar la base social que sustenti aquesta independència comptant amb aquells que si bé es declaren sobiranistes i d'esquerres, remuguen més que les vaques cada cop que senten la paraula maleïda: independència. Prefereixen parlar de federalisme i procés constituent referint-se a un canvi de la Constitució espanyola i fins i tot xalen com infants quant parlen de república però deixant ben clar que es refereixen a la tercera república espanyola.
ERC -o almenys la cúpula dirigent actual- justifiquen aquest nou posicionament acceptant les tesis que defensen Els Comuns i fins i tot les dels socialistes de dretes aixoplugats dins del PSC. No hi ha prou base social a favor de la independència, malgrat que es troba per damunt del 50% de l'electorat. No s'han d'escoltar discursos nacionalistes excloents llevat dels que fan els nacional-constitucionalistes-unionistes espanyols. De fet, esgrimeixen que s'ha de fer menys soroll i ser més eficaços perquè si no es pot caure de nou en l'autonomisme. Es a dir, o l'independentisme accepta la suposada eficàcia de l'estat espanyol, es mossega la llengua i calla i es sotmet a Madrit, o tornaran les muntanyes navades i banderes al vent que ens ofereix l'actual constitució espanyola brandada per populars, ciudadanos i "socialistes", la qual cosa és el fet esgrimit per l'unionisme per a propiciar i encoratjar un suposat fraccionament de la societat catalana. Per cert, fraccionament mai reeixit..... A tot estirar hi han diferència d'opinions, pluralitat política i debat ocasionalment encès, però la societat catalana no està ni dividida ni enfrontada. Si més no, aquest suposat fraccionament només es troba dins l'imaginari dels poders fàctics unionistes..... que són minoria, per cert!.
La missiva de Oriol Junqueras també conté algunes consideracions que poden resultar més discutibles i fruit de la injusta situació personal que pateix. Atribueix a Esquerra la feixuga càrrega d'haver salvat l'u d'octubre. També es lamenta d'haver fet la campanya electoral amb el cap de llista empresonat. I que cap partit ha pagat un preu tant alt en forma d'exiliats, empresonats i represaliats. Tot això es ben cert!. Però també es vàlid pel PDCat, per Junts per Catalunya i fins i tot per les CUP. I que podem dir de Jordi Cuixart d'ÒMNIUN i Jordi Sànchez, de l'ANC?. No han pagat un preu massa alt?. Posats a recordar, hem d'acceptar que ells fa molt més temps que són a la garjola injustament. I que les seves entitats s'han encarregat de pagar fiances i multes sense arrugat el nas ni posar condicions de cap mena..... L'independentisme ha sofert de forma unitària les males arts i la mala llet, la violència, les agressions, l'assetjament, les mentides mediàtiques, els insults i l'autoritarisme judicial, fiscal i policial que l'Estat espanyol ha desplegat per combatre quelcom que a més de legitim, és absolutament democràtic i fet escrupolosament de forma pacifica. L'èxit aconseguit per l'independentisme es pot atribuir a tots i molt especialment als milions de ciutadans defensors de la democràcia i de la república. I totes les desventures conreades tenen un únic origen i uns únics culpables: la il·legítima i arbitraria aplicació de l'article 155 i els seus pares putatius: PP, C's i PSOE.
I amb Pedro Sánchez es amb qui hem de dialogar i pactar?. Es amb aquesta esquerra que s'arrossega amb la dreta i l'extrema dreta més abrandadament nacionalista amb qui hem de vestir ponts i buscar entesa?. Quins ponts i quina entesa?. O potser hem de re-fiar-nos de l'esquerra representada per Els Comuns, que somien truites amb una improbable tercera república, nova constitució i federalisme lampedusià?.
Si ERC vol eixamplar la base amb qui ens vol anorrear o aquells que ens volen submisos i callats l'únic que aconseguirà és empetitir l'independentisme. Se'ls cruspiran per dalt i per baix!. Per l'esquerra i pel centre!.
No es l'hora de demanar apropaments dels presos polítics a presons catalanes. Es hora de demanar la llibertat sense càrrecs. No cal demanar el retorn dels exiliats. Es hora que tornin lliures d'absurdes acusacions i amb plenitud de drets polítics i civils. Es hora que la venjança dels jutges i fiscals s'aturi. És hora de exigir garanties de que els patrimonis dels polítics no siguin utilitzats per l'estat per escarmentar-los injustament. Es hora de que el filibusterisme polític, judicial i policial passi a la història com va passar amb la pirateria al mar Carib. Es hora d'exigir que es respectin els principis democràtics i un veritable estat de dret. No de la mena de democràcia mutilada que ara pateix Espanya, ni l'estat de dret coix en legitimitat, cec en veritable justícia i mut en llibertat d'expressió.
Es hora de fer alló que diu el lema de la conferència nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya: Ara, la República catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada